Geoffrey Chaucer [] (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
És considerat a vegades com el primer autor que demostra la legitimitat artística de l'anglès, i reivindicat per tant com a pare de l'anglès per molts professors de llengua. La seva obra ha contribuït amb escreix a desenvolupar la literatura anglesa; se'l considera l'introductor de la mètrica amb accents i síl·labes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona al·literativa. També va contribuir a regularitzar l'accent del sud (regió de Londres) de l'anglès mitjà.
Com a membre de la cort anglesa, va participar en nombroses campanyes a França o Espanya, així com a Itàlia, on va acudir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar a les duanes del port de Londres, fet que li va permetre tenir el temps necessari per a escriure i compondre les seves principals obres.
Cal destacar la seva traducció del Roman de la Rose, escrit en francès per Guillaume de Lorris i ampliat anys més tard per Jean de Meung, i les Consolacions de la filosofia del filòsof llatí Boeci. Va escriure també La casa de la fama el 1379, El parlament dels ocells, el 1382, i Troïl i Crèsida, cap al 1385, obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a William Shakespeare. No obstant això, l'obra per la qual és més conegut són els Contes de Canterbury (en anglès, Canterbury tales), que es van editar per primera vegada el 1478. Va començar a redactar aquesta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el Decameró de Boccaccio, a la mort de la seva muller, el 1387. Aquesta col·lecció conté 21 contes narrats per peregrins que es dirigeixen a la catedral de Canterbury, i que tracten d'alleugerir la monotonia del viatge.
Fou contemporani de Boccaccio i de Christine de Pisan.
Biografia miniatura|esquerra|Chaucer vestit de pelegrí al manuscrit Ellesmere Chaucer va néixer al voltant del 1343, probablement a Londres, encara que no es coneixen la data exacta i el lloc del seu naixement. El seu pare i el seu avi eren viticultors i comerciants de vi a Londres i, abans, durant diverses generacions, membres de la seva família havien sigut comerciants a Ipswich. John Chaucer, el seu pare, era proveïdor de vi de la Casa Reial Anglesa, en què va entrar com a patge al servei de Lionel, duc de Clarence, que a més a més era fill del rei Eduard III d'Anglaterra. El nom Chaucer deriva del francès chausseur, que significa sabater.Skeat, W.W. The Complete Works of Geoffrey Chaucer. Oxford: Clarendon Press, 1899, Vol. I p. ix.
El 1324, el pare de Geoffrey va ser segrestat per una tia, que tenia l'esperança de casar la seva filla amb John, el fill que en aquell moment tenia dotze anys, i en un intent de mantenir la propietat d'Ipswich mitjançant aquell casament. La tia va ser empresonada i la multa imposada fou de 250 £ (lliures esterlines), fet que suggereix que la família tenia una considerable seguretat econòmica; per tant, serien de classe mitjana alta, si no de l'elit anglesa.Skeat, op. cit., pp. xi-xii. John es va casar amb Agnes Copton; Agnes, el 1349, havia heretat del seu oncle Hamo Copton una bona fortuna que incloïa 24 botigues a Londres. Hamo Copton era considerat el moneyer, el que fabricava la moneda a la Torre de Londres.
Hi ha pocs detalls dels primers anys de la vida Chaucer i de la seva educació, però en comparació amb altres poetes contemporanis propers, com William Langland o el Pearl Poet, la seva vida està força ben documentada, amb prop de cinc-cents articles escrits com a testimoni de la seva carrera. La primera vegada que s'esmenta quelcom d'ell és el 1357 en les anotacions de la llar d'Elizabeth de Burgh, la comtessa de l'Ulster.Skeat, op. cit., p. xvii. També va tenir càrrecs com a cortesà, diplomàtic i funcionari públic; va arribar a treballar per al rei, recollint i inventariant ferralla.
El 1359, en les primeres etapes de la guerra dels Cent Anys, Eduard III va envair França i Chaucer viatjà amb Lionel d'Anvers, primer duc de Clarence, l'espòs d'Isabel, com a part de l'exèrcit anglès. El 1360, va ser capturat durant el setge de Reims, i es convertí en presoner de guerra. Eduard contribuí amb 16 lliures esterlines com a part d'un rescat,Chaucer Life Records, p. 24 i Chaucer va ser posat en llibertat. Després d'aquest fet, la informació sobre la vida de Chaucer és incerta, però sembla que va viatjar per França, Espanya i Flandes, possiblement com a missatger i potser, fins i tot, va fer una peregrinació fins a Santiago de Compostel·la.
Casament i membre de la cort esquerra|miniatura|Chaucer en un gràfic realitzat el segle XV Al voltant del 1366, Chaucer es va casar amb Philippa de Roet. Ella era una dama d'honor de la reina, Felipa d'Hainaut, i germana de Katherine Swynford, que més tard, cap al 1396, es va convertir en la tercera esposa de l'amic i patró de Chaucer, Joan de Gant, duc de Lancaster. No és clar quants fills va tenir del matrimoni amb Philippa, però habitualment se n'esmenten tres o quatre. El seu fill, Thomas Chaucer, va realitzar una brillant carrera com a cap de majordoms de quatre reis, com a enviat a França, i president de la Cambra dels Comuns. La filla de Thomas, Alice, es casà amb el duc de Suffolk. I en el futur, John de la Pole (Earl of Linconl), seria l'hereu al tron designat per Ricard III d'Anglaterra abans que fos deposat. Una altra filla de Geoffrey fou probablement Elizabeth Chaucy, una monja de l'abadia de Barking. També van tenir Agnes, una assistenta en la coronació d'Enric IV, i Lewis Chaucer.
Chaucer podria haver estudiat dret a l'Inner Temple,The Honourable Society of the Inner Temple és un dels quatre Inns of Court de les Royal Courts of Justice de Londres. encara que no n'hi ha proves definitives. El 20 de juny del 1367, va passar a ser membre de la cort reial d'Eduard III com a varlet de chambre, una posició que podria implicar una diversitat de feines a la cort; la seva esposa també va rebre una pensió per treballar a la cort. Va viatjar en nombroses ocasions a l'estranger, almenys algunes d'aquestes d'acord amb el seu càrrec de valet. El 1368, podria haver assistit a la boda de Lionel d'Anvers amb Violant, filla de Galeàs II Visconti, a Milà. Dues altres grans estrelles literàries de l'època eren presents en la boda: Jean Froissart i Petrarca, ja que Galeàs era el seu mecenes. Entre 1369 i 1372, Chaucer va escriure The Book of the Duchess,També conegut com The Deth of Blaunche. Vegeu "The Life of Geoffrey Chaucer", Encyclopedia Britannica, 1910. Consultat l'11 de març de 2008. el llibre de la duquessa Blanca de Lancaster, esposa de Joan de Gant, que va morir com a conseqüència d'una epidèmia de pesta bubònica el 1369. És un dels primers grans poemes de Chaucer, escrit per a commemorar la mort de la duquessa.
Viatges i càrrecs Chaucer va viatjar a Picardia com a part d'una expedició militar, i el 1373 va visitar Gènova i Florència. S'especula que, en aquest viatge a Itàlia, va entrar en contacte amb la poesia medieval italiana, formes i temes que utilitzaria més endavant. El 1377, va realitzar un altre viatge del qual se sap ben poc, i els registres de l'època entren en conflicte amb altres detalls. Més tard, els documents indiquen que va participar en una missió, juntament amb Jean Froissart, per organitzar un matrimoni entre el futur rei Ricard II i una princesa francesa, amb el qual es pretenia posar fi a la Guerra dels Cent Anys. Si aquest era el propòsit del seu viatge, sembla que no va tenir èxit, ja que no es va produir el casament.
El 1378, Richard II va enviar Chaucer com a representant de la cort a Milà, en un encàrrec secret; allà va tenir contactes amb els Visconti i amb sir John Hawkwood, un condottiero anglès, un líder dels mercenaris, que residia a la ciutat italiana. És sobre la persona de Hawkwood que Chaucer fonamentà el caràcter dels cavallers en els Contes de Canterbury.
Un possible indicador que la seva carrera com a escriptor ja s'havia desenvolupat és el fet que Eduard III va concedir a Chaucer "un galó de vi al dia durant la resta de la seva vida"; malauradament, no es va especificar la tasca per la qual va rebre la recompensa. Cal afegir que va ser un subsidi concedit en un dia de celebració, la diada de sant Jordi del 1374, quan tradicionalment es recompensen treballs artístics. Se suposa que ho hauria rebut per alguna de les seves obres poètiques importants. No es té coneixement d'altres premis similars en aquella època, però seria un fet precursor dels premis que posteriorment es concedirien als poetes. Chaucer va seguir recollint el vi fins que Ricard II va arribar al poder. A partir d'aquell moment, el 18 d'abril del 1378, el premi es va convertir en un subsidi. miniatura|Ricard II d'Anglaterra Chaucer va aconseguir un treball molt important com a controlador de la duana del port de Londres, feina que va començar a realitzar el 8 de juny del 1374.Henry Morley. English Writers: An Attempt Towards a History of English Literature (London: Cassell & Co., 1890), Vol. V. p. 106. Deuria tenir la preparació adequada per al càrrec, ja que va seguir en el lloc durant dotze anys; en aquell temps, no era el més normal en un càrrec com aquest. Hi ha poques dades documentades sobre la vida de Chaucer al llarg dels següents deu anys, però es creu que en aquest període va escriure la majoria de les seves obres més famoses, o com a mínim va començar a fer-ho. Surt esmentat en els documents de la llei del 4 de maig de 1380, quan participà en el rapte de Cecilia Chaumpaigne. El que passà realment no és clar (violació o segrest), però fos el que fos, sembla que l'incident es va resoldre ràpidament i no va suposar cap taca en la reputació de Chaucer. No se sap si Chaucer era a la ciutat de Londres en el moment de la revolta camperola, però si hi era, hauria vist els líders passar quasi directament per davant la finestra de la seva residència a Aldgate.Corrine J. Saunders. A Concise Companion to Chaucer. Blackwell, 2006, p. 19
Si bé continuà treballant com a duaner, Chaucer sembla que va ser traslladat a Kent, on va ser nomenat un dels comissionats de pau a Kent, en un moment en què es temia una invasió francesa. Es creu que va començar a treballar en Els contes de Canterbury a principis dels anys 1380. També, el 1386, es va convertir en un membre del Parlament de Kent. No hi ha cap altra referència a partir d'aquesta data sobre Philippa, l'esposa de Chaucer, i es presumeix que hauria mort l'any 1387. És evident que va sobreviure a l'agitació política provocada per la revolta dels lords Appellant, malgrat que Chaucer coneixia bé alguns dels homes executats com a conseqüència dels fets.
El 12 de juliol del 1389, Chaucer va ser nomenat secretari de les obres del rei, una mena de cap de l'organització de la majoria dels projectes de construcció del rei.Morley, Vol. 5, p. 245. No hi ha grans obres que s'iniciessin durant el seu mandat, però sí que es van fer reparacions al palau de Westminster, a la capella de Sant Jordi (St. George Chapel) del castell de Windsor, i va continuar la construcció del moll de la torre de Londres; també es va encarregar de construir les grades d'un torneig celebrat el 1390. Potser va ser una tasca difícil, però ben pagada: dos xílings per dia, més de tres vegades el seu sou com a controlador de duanes. El setembre del 1390, els registres diuen que va patir un robatori, i possiblement va ser ferit, mentre feia negocis; va ser poc després, el 17 de juny del 1391, que va deixar de treballar com a secretari d'obres. Gairebé immediatament, el 22 de juny, va començar com a suplent forestal al bosc reial de North Petherton, en el Comtat de Somerset (Anglaterra); en aquest càrrec, hi va haver moltes oportunitats per obtenir beneficis. El 1394, Ricard II li va concedir una pensió anual de vint lliures.Ward, 109. Es creu que Chaucer va deixar de treballar en els Contes de Canterbury en algun moment cap al final d'aquesta dècada.
Darrers anys