Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Orígens familiars Fill de Bernat III de Cabrera i Margarida de Foix.
Biografia A causa dels problemes que Bernat II de Cabrera,Bernat II de Cabrera va morir executat el seu avi, tingué amb la corona, hagué de deixar Catalunya de molt jove, i fou empresonat a Carmona per Pere I de Castella, fins que Enric de Trastàmara l'alliberà en un canvi de presoners i Pere III el Cerimoniós li retornà els béns confiscats al seu pare, entre ells el vescomtat de Bas.
Fou en aquesta mateixa època, el 31 de maig de 1373, que confirmà la batllia natural (hereditària) de la parròquia i el terme de Sant Martí d'Arenys (Arenys de Munt) a Guillem Tries i el seu fill Pericó, per correspondre a la seva fidelitat. Els Tries i els seus descendents, serien batlles d'Arenys (Arenys de Mar i Arenys de Munt) fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials.
Durant la Guerra dels armanyaguesos va defensar Besalú de les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i els va derrotar en la batalla de Navata. H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia El 1392 lluità a Sardenya, com a almirall del regne d'Aragó (1392 - 1400) per reinstaurar en el tron Maria de Sicília i el seu marit Martí el Jove, contra Andrea Chiaramonte, i tornà a Catalunya el 1393 per empenyorar les seves terres i dur naus i tropes de reforç, pel que se li donà el comtat de Mòdica.
El 1403 i el 1404 les rivalitats amb els consellers aragonesos de Martí el Jove l'indisposaren amb aquest, i fou empresonat, però Martí l'Humà feu que fos alliberat. Lluità a Sardenya i participà en la batalla de Sanluri el 1409. Havent tornat a Sicília, fou nomenat mestre justicier del regne, convertint-se en la veritable autoritat, però entrà en conflicte amb els nobles aragonesos de la facció de Sanç Roís de Liori i amb la reina Blanca I de Navarra, vídua ara de Martí el Jove.Se li atribuí el projecte de casar-se amb Blanca i apoderar-se de la corona de l'illa Empresonat el 1413 per Sanç Roís de Liori, fou alliberat per ordre de Ferran d'Antequera.
A les Corts del 1416 formà part del grup de nobles que no recolzà Alfons el Magnànim per a lluitar contra la República de Gènova.L'enciclopèdia, Bernat de Cabrera Tot i això, l'acompanyà a Sardenya i li serví de tractador al parlament sard del 1421. Posteriorment, Alfons IV el Magnànim el nomenà ambaixador i es traslladà a Milà, on morí el 1423. Fou enterrat a Sant Jordi de Ragusa.
Matrimonis i descendència Casat amb Timbor de Prades Catalonia nobility (filla d'en Joan d'Aragó i de Sança Eiximenis d'Arenós) amb qui tingué cinc fills: Bernat Joan de Cabrera el seu successor. Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, casada amb Arquimbald de Foix, amb la que tingué dues filles, Isabel de Foix i de Cabrera i Joanna de Foix i de Cabrera. Timbor de Cabrera, es casà amb Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles. Aldonça de Cabrera, es casà amb Bernat Gelabert I de Cruïlles i de Cervelló, Baró de Peratallada. Elionor de Cabrera, Grandes de España, Conde de Aranda que es va casar amb Gilabert de Centelles i Riu-sec.
i set fills il·legítims: Ramon, Guerau, Martinet, Galceran, Gastó, Joan, i Ponç.
Es casà en segones noces amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat. Cecília morí sense descendència, i testà a favor de la seva neboda la duquessa de Coïmbra Felipa de Coïmbra i la seva germana monja Elisabet.
Referències
Enllaços externs Bernat IV de Cabrera a la Casa Ducal de Medinaceli Bernat IV de Cabrera a Geneall.net
Categoria:Almiralls de la Corona d'Aragó Categoria:Arenys de Mar Categoria:Barons catalans històrics Bernat Categoria:Vescomtes de Bas Categoria:Morts a Catània Categoria:Navegants barcelonins Categoria:Militars barcelonins històrics Categoria:Nobles barcelonins històrics Categoria:Militars maresmencs Categoria:Polítics barcelonins històrics Categoria:Polítics maresmencs Categoria:Maresmencs històrics Categoria:Nascuts al segle XIV