Geòrgia (, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat ) és un estat de l'Europa de l'Est,International Geographic Encyclopaedia and Atlas. Springer, 24/11/1979, 273.Parlament Europeu, European Parliament Resolution 2014/2717(RSP), 17/07/2014:"...pursuant to Article 49 of the Treaty on European Union, Georgia, Moldova and Ukraine –like any other European state– have a European perspective and may apply to become members of the Union..." amb capital a Tbilisi. Limita al nord amb Rússia, al sud amb Armènia i Turquia, al sud-est amb l'Azerbaidjan, i a l'oest amb la mar Negra.
Història
Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del sigmas paleolític inferior (uns 280) i del Paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).
El neolític s'hi va iniciar fa uns 10.000 anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troba a Geòrgia blat de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser-hi ampli el cultiu de mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerècia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.
Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia, i s'anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).
La civilització dels túmuls se n'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s'anomena cultura de Trialètia (2200-1400 aC).
Després comença la formació de comunitats tribals. S'hi introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits en les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajut de fidels; disposa d'esclaus, i explota també la resta de la comunitat.
Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del . Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al , i dona origen al Regne de Còlquida, que el posarà fi als Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.
Al Regne de Còlquida s'establiren els grecs des del . Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels saspers, que al són esmentats per Heròdot. Els saspers formen el Regne de Kartli, més conegut llavors com a Regne d'Ibèria. Al s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Ègrissi.
Vegeu: Ibèria i Curopalatinat de Kartli.
Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008-1010). Els seus reis foren:
Reis dels Kartvels: Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923) David II (fill), rei dels Kartvels (923-937) Sumbat (germà), rei (937-958), Curopalata de Taokladjètia (954-958) Bagrat II l'Imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994) Gurguèn I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)
Reis de Geòrgia: Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei d'Abkhàzia (976-1014), titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurguèn I) Jordi I (1014-1027) Bagrat IV (1027-1072) Jordi II (1072-1089) David IV el constructor (1089-1125) Demetri I (1125-1155) David V (1155) Demetri I (1156) (segona vegada) Jordi III (1156-1184) Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184) Jordi IV Lasha (1213-1223) Russudan (1223-1245) interregne 1245-1247 David VI Ulu (1247-1270) (part oriental) David VII Narin (1247-1293) (part occidental) Demetri II (1271-1289) Vakhtang II (1289-1293) David VIII (1293-1299) Jordi V (1299) David VIII (1300-1301) (segona vegada) Vakhtang III (1301-1308) Jordi VI (1308-1313) Jordi V (1314-1346) (segona vegada) David IX (1346-1360) Bagrat V (1360-1393) Jordi VII (1393-1407) Constantí I (1407-1411) Alexandre I el Gran (1412-1442) Vakhtang IV (1442-1446) Demetri III (de iure 1446-1453) Jordi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Jordi I (1466-1476) Bagrat VI (1465-1478) Constantí II (1478-1505) des 1491 només rei de Kartli Alexandre d'Imerècia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerècia Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia 1490/1491 partició del país
Imperi rus A començaments del va caure en mans de l'Imperi Rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922).
República Democràtica de Geòrgia miniatura|esquerra|Mapa de la República Democràtica de Geòrgia La República Democràtica de Geòrgia va ser el primer estat modern de Geòrgia, i va existir entre 1918 i 1921. Tenia una extensió total d'aproximadament 107.600 km² (en comparació, l'actual Geòrgia té 69.700 km²), i una població de 2,5 milions d'habitants. La República Democràtica de Geòrgia es va crear després del col·lapse de l'Imperi Rus, iniciat amb la Revolució Russa de 1917, proclamant-se el 26 de maig de 1918, amb la ruptura de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i va ser liderada pel Partit socialdemòcrata menxevic. Geòrgia va ser reconeguda immediatament per Alemanya i l'Imperi Otomà. El jove estat es va posar sota protecció alemanya pel tractat de Poti. El suport alemany va permetre als georgians rebutjar les amenaces bolxevics des d'Abkhàzia. L'expedició alemanya del Caucas va estar molt probablement sota el comandament de Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein. La possessió britànica de Batum va continuar, romanent fora del control de Geòrgia fins al 1920. El 25 de desembre de 1918, una força britànica es va desplegar també a Tbilisi. Enfrontat a problemes permanents tant interns com externs, el jove estat va ser incapaç de resistir la invasió de l'Exèrcit Roig de l'RSFS de Rússia, i es va ensorrar entre febrer i març de 1921 esdevenint una república soviètica.
A la Unió Soviètica Durant el període soviètic, va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia. A partir del 1988, a Geòrgia van esclatar protestes massives a favor de la independència, liderades per nacionalistes georgians com Merab Kostava i Zviad Gamsakhurdia. L'any següent, la brutal repressió per part de les forces soviètiques d'una gran manifestació pacífica celebrada a Tbilisi els dies 4 i 9 d'abril de 1989 va resultar ser un esdeveniment fonamental per desacreditar la continuació del domini soviètic sobre el país.
L'octubre de 1990 es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes, que van ser les primeres multipartidistes a tota la Unió Soviètica. La coalició Taula Rodona — Geòrgia Lliure liderada per Zviad Gamsakhúrdia va aconseguir la victòria i va formar un nou govern. El 31 de març de 1991 va tenir lloc el Referèndum d'independència georgià amb una participació del 90,5% i el sí va obtenir quasi un 99% dels vots.
Estat independent miniatura|Geòrgia i les seues repúbliques separatistes del Caucas: Abkhàsia (verd) i Ossètia del Sud (roig). El 9 d'abril de 1991, poc abans de l'enfonsament de la Unió Soviètica, el Consell Suprem de Geòrgia va declarar la independència. La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-ho de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia. Geòrgia va ser la primera república no bàltica de la Unió Soviètica que va declarar oficialment la independència, i Romania es va convertir en el primer país a reconèixer Geòrgia l'agost de 1991. El 26 de maig, Zviad Gamsakhurdia va ser escollit president a les primeres eleccions presidencials amb el 86,5% dels vots amb una participació superior al 83%.
Gamsakhurdia va ser deposat aviat en un sagnant cop d'estat, del 22 de desembre de 1991 al 6 de gener de 1992 instigat per part de la Guàrdia Nacional i una organització paramilitar anomenada "Mkhedrioni" ("genets"). Aleshores, el país es va veure embolicat en una amarga guerra civil, que va durar fins al desembre de 1993. Les disputes entre separatistes locals i la majoria de la població georgiana a Abkhàzia i Ossètia del Sud van esclatar en la Guerra a Ossètia del Sud i la [Guerra d'Abkhàzia. Amb el suport de Rússia, Abkhàzia i Ossètia del Sud van aconseguir la independència de facto de Geòrgia, amb Geòrgia conservant el control només en petites àrees dels territoris en disputa.
L'oposició de Mikheil Sakaixvili als resultats de les eleccions presidencials georgianes de 2003, amb el suport dels Estats Units, va fer que s'organitzessin protestes i manifestacions populars massives demanant l'anul·lació dels resultats, coneguda com la Revolució de les Roses dirigida per Sakaixvili i els seus aliats polítics Nino Burjanadze i Zurab Xvània. Finalment, Eduard Xevardnadze va dimitir i Burjanadze fou nomenada presidenta interina.
Després d'uns nous comicis celebrats en 4 de gener de 2004, Sakaixvili fou nomenat president de Geòrgia, i en les eleccions legislatives georgianes de 2004, el seu partit, el Moviment Nacional Unit-Front Democràtic obtingué la majoria absoluta al Parlament. El seu govern es caracteritzà per les profundes reformes, la seva aproximació a l'Europa occidental i la sol·licitud d'entrada de Geòrgia a la Unió Europea i a l'OTAN, i les acusacions d'abús de poder. Tot i que parla sis idiomes, els seus detractors l'acusaren d'emprar poc el georgià en la campanya electoral, preferint el rus davant el poble i l'anglès davant els mitjans de comunicació.
El 2008 es va produir una Guerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes a Ossètia del Sud i Abkhàzia. Com a reacció, Geòrgia va abandonar la Comunitat d'Estats Independents. Després de cinc dies de lluita, les forces georgianes van ser derrotades i les tropes russes van entrar a territori georgià, ocupant les ciutats georgianes de Poti i Gori.Day-by-day: Georgia-Russia crisis Un alto el foc preliminar va ser signat el 12 d'agost de 2008, encara que la batalla no es va aturar immediatament. Després del conflicte, Rússia va retirar la major part de les seves tropes de Geòrgia, i va completar la retirada el 8 d'octubre, reconeixent Ossètia del Sud i Abkhàzia com a repúbliques independents.
Somni Georgià va vèncer el partit governant Moviment Nacional Unit en les eleccions legislatives georgianes de 2012, formant una coalició amb altres sis partits d'oposició, aconseguint el 54,97% dels vots i 85 escons al parlament, mentre que el seu principal rival en va obtenir el 40,34%. El llavors president Mikheil Sakaixvili va admetre la derrota del seu partit i va prometre col·laborar amb el procés constitucional per formar un govern nou. El partit va revalidar la seva victòria en les eleccions parlamentàries de 2016 amb Guiorgui Kvirikaixvili i les eleccions de 2020 amb Giorgi Gakharia
El 8 de novembre de 2023, la Comissió Europea va recomanar que el Consell Europeu atorgués a Geòrgia l'estatus de candidat a l'adhesió, i el 14 de desembre, el Parlament Europeu va votar a favor i el Consell Europeu va concedir l'estatus el mateix dia.
Després de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, el govern va desplaçar-se a posicions prorussa i autoritàries, i va guanyar per majoria absoluta les eleccions legislatives georgianes de 2024 amb Irakli Kobakhidze.
Etimologia miniatura|Monestir de Mtskheta Els georgians s'anomenen Kartvelebi (ქართველები); anomenen la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i la seva llengua Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els georgians.