Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a l'óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units, i obtingué la nacionalitat estatunidenca el 1928, on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 texts sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència-ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica.
Respecte de la resta de la seva producció literària, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si bé la quantitat de temes que va tractar és tan variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per encasellar tot el coneixement humà).
Juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de ciència-ficció.
Biografia Naixement Isaac Asimov va néixer a Petrovitxi, un petit poble del districte de Xumiatxski (o Shumyachsky), a l'óblast de Smolensk (amb capital del mateix nom, Smolensk), situat a 400 quilòmetres al sud-oest de Moscou i a 16 quilòmetres de la frontera amb Belarús, quan el país encara era la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i la divisió administrativa es deia Governació de Gomel, i no óblast de Smolensk. La data exacta del seu naixement és una incògnita, ja que com ell mateix reconeixia en les seves biografies, ni el dia ni el mes eren correctes sinó una data fictícia escollida pel funcionari soviètic de torn que els va fer els papers per poder emigrar als Estats Units el 1923. Segons creia Asimov, ell havia nascut l'1 de gener de 1920, si bé, oficialment, als llibres de registre consta com a 2 de gener d'aquell mateix any. Per acabar de complicar-ho, ni el mateix Isaac Asimov estava segur d'haver nascut ni en aquell dia ni en aquell mes, sinó uns 2 o 3 mesos abans, de tal manera que ni tan sols hauria nascut el 1920, sinó cap a l'octubre o novembre del 1919.
Emigració A causa del clima polític (feia poc que havia triomfat la revolució soviètica, iniciada el 1917), i de la religió que practicaven els seus pares (juevoortodoxa), els Asimov van decidir emigrar als Estats Units d'Amèrica, on van arribar el 23 de febrer de 1923, a l'illa d'Ellis, lloc de rebuda d'immigrants en aquella època (ho va continuar sent fins al 1954). Els pares d'Asimov, Judah Asimov i Anne Rachel Berman (cognom de soltera), havien decidit emigrar als Estats Units, perquè el germanastre d'Anne Rachel, Joseph Berman, ho havia fet uns anys abans i veient el deteriorament evident que estava patint el seu país d'origen (i sobretot preocupat per la seva seguretat) els va convidar a unir-se a ell i la seva família a la ciutat de Nova York, el 1922. Després d'un període de reflexió, van decidir emigrar i un any més tard, el 1923, aconseguien els papers de sortida per a tota la família cap als EUA. Van instal·lar-se al barri de Brooklyn (un barri de la ciutat de Nova York) on els pares d'Asimov, després d'estalviar durant 3 anys amb tota mena de treballs, van poder pagar l'entrada d'una petita botiga de llaminadures (on el mateix Isaac Asimov va treballar ajudant sos pares pràcticament fins a l'edat d'entrar a la universitat).
Infantesa Quan Isaac Asimov va arribar als EUA, tenia oficialment 3 anys i els seus primers anys d'infantesa, els va passar en companyia de la seva germana Marcia Asimov (que també havia nascut a l'URSS amb el nom de Manya i que va arribar als EUA amb tota la família solament amb 8 mesos d'edat). Des de ben petit va demostrar una extraordinària capacitat d'aprenentatge i memòria (que va mantenir al llarg de la seva vida) i ben aviat va aprendre a llegir i escriure pràcticament pel seu compte gràcies al fet que com els seus pares no coneixien bé l'idioma (i per tant no l'hi podien ensenyar), demanava a altres nens més grans que l'hi ensenyessin l'alfabet i com es pronunciaven les diferents lletres i paraules; es passava el dia llegint rètols i qualsevol altre text que veiés del seu barri. Va ser tal el seu èxit que abans d'entrar a l'escola ja sabia llegir (i veient la resta dels seus companys de classe a qui tot calia repetir-ho una vegada i una altra perquè ho entenguessin, va començar a sospitar que ell era diferent), a més també va ensenyar a llegir a Marcia, la seva germana petita fins al moment.
Aquesta precocitat li va comportar una sèrie de problemes a l'escola (tant amb els seus companys com amb els professors), ja que no tenia cap problema per demostrar les seves capacitats superiors i sentir cap mena de modèstia respecte de la seva rapidesa mental. A més com que l'anaven avançant de curs contínuament, sempre era el més petit i dèbil de classe (físicament ja ho era per naturalesa), si bé és cert que no el van agredir mai físicament. Amb el temps, però, es va acostumar a les burles dels altres i a “desconnectar” per posar-se a l'alçada (mental) de les altres persones, i solament quan ell ho veia adequat o li ho demanaven, demostrava les seves capacitats en públic.
Com que no tenia habilitats socials, es va refugiar en la lectura i sempre que el treball a la botiga l'hi permetia anava a la biblioteca del barri (el seu pare l'hi va treure el carnet) a llegir i a agafar llibres. Certament a la botiga dels seus pares també hi havia revistes, però son pare mai va deixar que en llegís cap, primer perquè allò era per als clients (tampoc va poder tastar mai cap caramel) i després perquè segons ell allò era "brossa" (intel·lectualment parlant). Al principi la seva mare l'acompanyava diàriament a la biblioteca, però es va cansar de seguida i com que confiava en ell, va deixar de fer-ho. A més a més el seu pare considerava que qualsevol llibre que estigués en una biblioteca és que valia la pena de llegir i d'aquesta manera va desaparèixer el control parental de les seves lectures, cosa que va permetre que pogués conèixer els clàssics grecs i romans, els mites nòrdics, la ciència i els descobriments científics i tot allò que volgués llegir sense traves de cap tipus. Com ell mateix va dir, es va convertir en un ratolí de biblioteca.
El 1928, amb 8 anys, va aconseguir (igual que la resta de la família), la nacionalitat estatunidenca. En aquell mateix any son pare, Judah Asimov, va entrar a treballar com a secretari a la sinagoga local i va decidir portar el seu fill, Isaac, a classes d'hebreu i religió jueva que s'impartien en aquell centre. En aquelles classes Isaac va descobrir la religió i va aprendre ràpidament a llegir i escriure en hebreu i en jiddisch (ja que aquestes dues llengües comparteixen l'alfabet); a més, encara que a casa seva no parlaven hebreu ni rus, sí que ho feien en jiddisch, i així va aprendre a escriure aquesta llengua de la qual només tenia referències orals. A causa de la incompatibilitat entre la feina de secretari i la de la botiga el seu pare va deixar aviat aquesta nova feina i alhora el jove Asimov també va deixar d'assistir-hi a les classes. Aquest breu període de la seva vida va ser l'única etapa "religiosa" que mai va tenir Asimov, ja que sos pares mai van intentar inculcar (a cap dels seus fills, de fet), cap mena de sentiment religiós vers qualsevol religió (pròpia o del país que els havia acollit) i fins i tot (i igual que el seu germà Stanley), Asimov no va fer la cerimònia del Bar mitsvà. Tot el que va aprendre sobre religió, mitologia, etc., ho va aprendre dels llibres de la biblioteca.
El 1929, juntament amb la Gran depressió, va arribar l'últim dels germans d'Asimov, Stanley (concretament el 25 de juliol de 1929 i va morir el 16 d'agost de 1995). Aquest fet va provocar la desaparició total del temps de lleure del jove Isaac, ja que tota la família va haver de repartir-se les feines per poder sobreviure a aquella dramàtica situació històrica i social que es va donar als Estats Units en aquella època. Així doncs, Isaac ara no solament treballava a la botiga de caramels, sinó que cuidava el seu germà petit i alhora anava a l'escola. No va poder, doncs, participar en cap activitat extraescolar, cap club, fer cap esport, etc., i fins i tot, ja d'adult, va mantenir certes pautes de comportament adquirides a la botiga, com aixecar-se a les 5 del matí o treballar cada dia, fins i tot els cap de setmana o qualsevol altre festiu. Passar tantes hores a la botiga va tenir, però, un fet positiu per al jove Isaac: son pare davant la seva insistència va permetre, a la fi, la lectura de les revistes (més aviat fulletons, ja que eren de pitjor qualitat que una revista qualsevol en tots els aspectes) que es venien també a la botiga de caramels i que procurava tornar en perfecte estat per així poder vendre-les com si fossin noves. Això va obrir un nou horitzó cultural que va influenciar-lo (com ell mateix reconeixia) en la creació de les seves primeres obres literàries. Una influència de vegades negativa (un error de joventut, en deia ell), com el fet de considerar les dones un objecte en comptes d'un personatge rellevant (ja que en aquells fulletons, les dones sempre apareixien com éssers dèbils que calia salvar del dolent de torn), un fet que amb el temps va aconseguir corregir, però que els seus crítics sempre l'hi recorden i és una de les crítiques més habituals a la seva obra.
Al començament dels anys 30 del , als Estats Units, i justament abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, els fulletons van començar a desaparèixer (no ho farien del tot fins després de la guerra). Van passar de fulletons més o menys especialitzats en certs temes (terror, aventures, vaquers, etc., i la seva barreja), a còmics (hereus naturals i de més qualitat que els fulletons) i revistes, altament especialitzades en tots els temes inimaginables, fins i tot en la incipient ciència-ficció. El jove Isaac va conèixer la ciència-ficció per Amazing Stories (un fulletó aparegut a l'abril de 1926) editat per Hugo Gernsback (donaria, amb el temps, nom al conegut premi de ciència-ficció, Hugo). A principis de 1929, Gernsback va ser despatxat de la seva feina de director d'aquella primera revista, però, a l'estiu d'aquell mateix any, va fundar dues revistes que tractaven igualment sobre ciència-ficció, Science Wonder Stories i Air Wonder Stories. El fet que la paraula "Science", ‘ciència’ en català, sortís a la portada, va permetre a Asimov "enganyar" els seus pares, als qui va fer creure que la revista parlava de ciència (una cosa seriosa i útil) i possiblement (com ell mateix va escriure), aquells fulletons i revistes (que pràcticament ningú demanava i que, per tant, eren els primers que podia llegir en total llibertat i temps del món) van ser la raó que ell, quan va començar a escriure, escollís la ciència-ficció com el seu gènere literari.
Educació i carrera