LOssa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal. L'asterisme més destacat de l'Ossa Major és l'aplec de set estels anomenat popularment com el Carro Gros o els Set Frares, amb forma de carro o de cullerot, quatre estels en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estel més lluent de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre els dos darrers estels de la caixa del carro cap al nord, trobarem la Polar.
miniatura|esquerra|Il·lustració de Joahannes Hevelius (1611-1687) a la seva Uranographia.|330x330px esquerra|miniatura|330x330px|Delimitació de la constel·lació de l'Ossa Major. Història El nom en àrab de l'Ossa Major és الدب الاكبر, que significa l'‘os gros'. Fou adaptat a l'àrab per l'astrònom persa Abd-ar-Rahman as-Sufí (903-986) basant-se en el llibre Almagest de Ptolemeu.
Mitologies grega i romana miniatura|La nimfa Cal·listo seduïda per Júpiter sota l'aparença de Diana, François Boucher (1759). Segons el poema narratiu les Metamorfosis d'Ovidi (43 aC- 17 o 18), Cal·listo, filla de Licàon rei d'Arcàdia, era una nimfa que estava al servei de la deessa de la caça, Diana, la qual exigia a les seves companyes la mateixa castedat que ella practicava. Tanmateix, Cal·listo fou seduïda per Júpiter, el deu suprem de l'Olimp, sota l'aparença de Diana. Un dia que anaren a banyar-se a un riu totes les nimfes es despullaren excepte Cal·listo que no volgué perquè estava embarassada de Júpiter. Les seves companyes la desvestiren a la força i Diana s'adonà que Cal·listo havia perdut la seva virginitat. Diana l'expulsà de la seva companyia i donà a llum a Arcas. Juno, l'esposa de Júpiter, la castigà de moltes maneres i finalment la transformà en ossa, condemnant-la a viure la seva vida vagant sola pel bosc. Un dia Arcas, que s'havia convertit en un caçador excel·lent, estigué a punt de matar-la. Espantat, Júpiter, els acollí i els pujà al cel en un remolí per viure entre les estrelles, convertint-los en constel·lacions, l'Ossa Major i del Bover (el guardià de les osses). Per pujar Cal·lixto l'agafà de la cua, que s'allargà més del que és habitual en aquests animals. Però Juno s'enfurià perquè el seu marit col·loqués la seva amant i el seu fill al cel, i hagueren de fer un tracte per apaivagar-la. S'acordà que l'Ossa Major no s'endinsaria mai a l'oceà on hi descansen les altres constel·lacions quan es posen, i quedaria donant voltes eternament a l'estel del Nord.
En altres versions està relacionada al mite de Cinosura, una nimfa de l'illa de Creta. Hi ha tradicions que diuen que aquesta nimfa crià Zeus acabat de néixer, juntament amb la nimfa Hèlice, a l'illa de Creta. Cronos perseguí ambdues i Zeus, per salvar-les, les transformà en dues constel·lacions, l'Ossa Major i l'Ossa Menor, i Zeus adoptà la forma de la constel·lació del Dragó.
Altres cultures miniatura|El Cullerot miniatura|L'Arada. Els romans anomenaven la constel·lació Septentrio, o ‘set bous d'arada’, tot i que només dues de les set estrelles representaven bous, mentre que les altres formaven un carro. A l'edat mitjana a Anglaterra l'anomenaven l'Arada perquè hi veien dibuixada aquesta eina. A França en deien el Cullerot i passà a les seves colònies de Nord-amèrica. A Alemanya en deien en Garn Carro.
L'Ossa Major s'associa amb moltes formes variades en diferents cultures, des del camell, el tauró i la mofeta fins a la falç, el bushel i la canoa. Els xinesos coneixen les set estrelles més brillants, o Tseih Sing, com el Govern, o Pih Tow, la Mesura del Nord. En la llegenda hindú, les estrelles més brillants de l'Ossa Major representen els set savis i la constel·lació es coneix com Saptarshi. Els savis en qüestió són Bhrigu, Atri, Angirasa, Vasishta, Pulastya, Pulalaha i Kratu. En alguns contes nadius americans, el bol de l'Ossa Major representa un os gran i les estrelles que marquen el mànec són els guerrers que el persegueixen. Com que la constel·lació és bastant baixa al cel a la tardor, la llegenda diu que és la sang de l'os ferit la que fa que les fulles es tornin vermelles.
Característiques miniatura|L'Ossa Major al cel nocturn.L'Ossa Major és la tercera constel·lació més gran del cel, ocupant una àrea de 1 280 graus quadrats. Es troba al segon quadrant de l'hemisferi nord (NQ2) i es pot veure a latituds entre +90° i –30°. Les constel·lacions veïnes són Boötes, Camelopardalis, Canes Venatici, Coma Berenices, Draco, Leo, Leo Minor i Lynx.
La forma genitiva de l'Ossa Major, utilitzada en els noms d'estrelles, és Ursae Majoris. L'abreviatura de tres lletres, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 1922, és UMa. De les latituds dels Països Catalans, l'Ossa Major és molt a prop de l'estel Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del tomb de l'esfera celeste, l'Ossa Major no pot ser mai tan baixa que no es pugui veure.
Hi ha 26 pluges de meteors associades a aquesta constel·lació. η Ursae Majòrids (codi NUM) poden ser deguts a restes del cometa 2003 QO104 i presenten un màxim d'activitat el 15 de maig. Els Ursae Majòrids d'octubre (codi OCU) presenten activitat entre el 12 i el 19 d'octubre amb el màxim el dia 15.
Estrelles principals Alioth miniatura|Posició de les vuit estrelles que formen l'asterisme de l'Ossa Major.Alioth o ε de l'Ossa Major és l'estrella més brillant de l'Ossa Major i la 31a estrella més brillant del cel nocturn. Té una magnitud aparent d'1,76 i es troba a uns 81 anys llum de distància. El nom sembla tenir el seu origen en la primera edició de les Taules alfonsines. Podria provenir de l'àrab ‘al Ḥawar’, ‘el blanc de l'ull’ o ‘l'àlber blanc’. Alioth és l'estrella de la cua de l'ós més propera al cos de l'ós. Alioth pertany al grup en moviment de l'Ossa Major, un grup d'estrelles que inclou la majoria de les estrelles més brillants d'aquesta constel·lació i que comparteixen velocitats comunes a l'espai i es creu que tenen un origen comú. El grup en moviment de l'Ossa Major fou descobert el 1869 per l'astrònom anglès Richard A. Proctor (1837-1888), que descobrí que totes les estrelles de l'Ossa Major, a excepció d'Alkaid i Dubhe, tenen moviments adequats cap a un punt comú de la constel·lació de Sagitari. Les estrelles α Coronae Borealis, β Aurigae, δ Aquarii, γ Leporis i β Serpentis són membres perifèrics del grup. Alioth pertany a la classe espectral A0pCr. La p significa peculiar perquè l'espectre de llum de l'estrella és similar al d'una variable Alpha-2 Canum Venaticorum. Alioth presenta fluctuacions en les seves línies espectrals amb un període de 5,1 dies.
Dubhe Dubhe o α de l'Ossa Major té una magnitud aparent d'1,79 i es troba a 123 anys llum de distància del Sistema Solar. És la segona estrella més brillant de l'Ossa Major. El nom Dubhe prové de l'àrab al Dubb, que significa ‘os', de la frase Thahr al Dubb al Akbar, o ‘l'esquena de l'os gros'. És una estrella gegant que pertany a la classe espectral K1 II-III. És una estrella binària espectroscòpica. L'acompanyant és una estrella de seqüència principal que pertany al tipus espectral F0 V. Completa l'òrbita al voltant de l'estrella més brillant cada 44,4 anys des d'una distància de 23 ua. Hi ha un altre sistema binari a unes 90 000 ua del parell principal, cosa que fa que α de l'Ossa Major sigui un sistema de quatre estrelles. miniatura|Representació artística de Merak.
Merak Merak o β de l'Ossa Major és una estrella de la seqüència principal, a aproximadament 79,7 anys llum de distància, amb una magnitud visual de 2,37. Pertany a la classe espectral A1 V. L'estrella té un disc de restes de pols que l'orbita, un amb una massa del 0,27 % de la de la Terra. És 2,7 vegades més massiva que el Sol, té 2,84 vegades el radi i és unes 68 vegades més lluminosa. Pertany al Grup de Moviments de l'Ossa Major i és sospita que sigui una estrella variable. El nom Merak prové de l'àrab al Marakh, que significa ‘els lloms (de l'os)’. miniatura|Fotografia de Merak o η de l'Ossa Major.
Alkaid Alkaid o η de l'Ossa Major, o Elkeid o Benetnash, és l'estrella més oriental de l'asterisme de l'Ossa Major. És una estrella jove de seqüència principal que pertany a la classe espectral B3 V, a aproximadament 101 anys llum de distància. Té una magnitud aparent d'1,85 i és la tercera estrella més brillant de la constel·lació i també la 35a estrella més brillant del cel nocturn. Alkaid destaca per ser una de les estrelles més calentes que es poden veure sense prismàtics. Té una temperatura superficial de 20 000 K. L'estrella té sis masses solars i és unes 700 vegades més lluminosa que el Sol. Els noms tradicionals de l'estrella, Alkaid i Bennenatz o Benetnasch, provenen de la frase àrab al Ka'id Banat al Na'ash, que significa ‘l'alcaid de les filles de la barda’. Les tres estrelles que marquen el mànec de l'Ossa Major representen tres donzelles de dol (ε, ζ i η). Tot i ser la tercera estrella més brillant de l'Ossa Major, Alkaid fou designada η Ursae Majoris perquè l'astrònom alemany Johann Bayer (1572-1625) anomenà les estrelles de l'Ossa Major d'oest a est.
Phecda Phecda o γ de l'Ossa Major és l'estrella inferior esquerra del bol de l'Ossa Major. El nom tradicional de l'estrella, Phecda, deriva de la frase àrab al Fakidh al Dubb al Akbar, que significa ‘la cuixa de l'os'. És una estrella de seqüència principal del tipus espectral A0 Ve. Té una magnitud visual de 2,438 i es troba a aproximadament 83,2 anys llum de distància. L'edat estimada de Phecda és de 300 milions d'anys. L'estrella es troba a només 8,55 anys llum del sistema estel·lar Mizar-Alcor.
Megrez Megrez, δ de l'Ossa Major, és la més feble de les set estrelles brillants que formen l'asterisme de l'Ossa Major. El nom de l'estrella, Megrez, deriva de la paraula àrab al Maghrez, que significa ‘l'arrel de la cua’. És una estrella de seqüència principal del tipus espectral A3 V. Té una magnitud visual de 3,312 i es troba a aproximadament 58,4 anys llum de distància del Sistema Solar. És 14 vegades més lluminós que el Sol i té un 63 % més de massa. L'estrella emet un excés de radiació infraroja, que indica un disc de deixalles a la seva òrbita. miniatura|330x330px|Mizar i Alcor.
Mizar Mizar, ζ de l'Ossa Major, és un sistema format per dues estrelles binàries. És la segona estrella des del final del mànec de l'Ossa Major. El nom Mizar deriva de l'àrab al mi'zar, que significa ‘la faixa, el vel o els pantalons'. Mizar té una magnitud aparent de 2,23 i es troba a aproximadament 82,8 anys llum de distància. Fou la primera estrella doble fotografiada. El primer fotògraf i inventor nord-americà John A. Whipple i l'astrònom George P. Bond feren la foto del sistema binari el 1857 utilitzant una placa de col·lodió humida i el telescopi refractor de 15 polzades a l'Observatori de la Universitat Harvard. Bond també havia fotografiat anteriorment l'estrella Vega a la constel·lació de Lyra el 1850.miniatura|Sistema binari de W de l'Ossa Major.
Altres estrelles i exoplanetes Alcor Alcor o 80 de l'Ossa Major és un company visual de Mizar, separades 1,1 anys llum. Pertany a la classe espectral A5V. El nom proé del persa (al) Khwar o Khawwar que vol dir ‘el feble’. Alcor té una magnitud visual de 3,99 i es troba a 81,7 anys llum de distància del Sistema Solar. Es va descobrir que Alcor era un sistema binari el 2009.
W de l'Ossa Major W de l'Ossa Major és un prototip d'una classe d'estrelles conegudes com les variables W Ursae Majoris. És un sistema binari format per dues estrelles properes en una òrbita circular amb un període de 0,3336 dies. Les estrelles estan físicament tan a prop que els seus embolcalls exteriors estan en contacte directe. Cada estrella orbita l'altra durant cada cicle orbital, el que resulta en una disminució de la brillantor. La magnitud aparent del sistema varia entre 7,75 i 8,48. Les dues estrelles pertanyen a la classe espectral F8V.