Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa sobretot coneguda per haver escrit Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, que es considera un primerenc exemple de ciència-ficció. També va editar i promoure les obres del seu marit, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare era el filòsof polític William Godwin i la seva mare era la filòsofa i activista protofeminista Mary Wollstonecraft.
El 1814 Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, que estava casat.Spark, 19-22; St Clair, 358. Els dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa; al seu retorn a Anglaterra, Mary estava embarassada.Gittings i Manton, 71. Durant els següents dos anys ella i Percy es van enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia de la mort de la seva filla, nascuda prematurament. Es van casar a la fi de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.Sunstein, 129; St Clair, 414-15; Seymour, 176.
En 1816 la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont a prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein.Gittings and Manton, 28-31. Els Shelley van abandonar Gran Bretanya el 1818 i es van mudar a Itàlia, on el seu segon i el seu tercer fill van morir abans que Shelley donés a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, Percy Florence.Bennett, An Introduction, 43. En 1822, el seu marit Percy Bysshe Shelley es va ofegar en enfonsar-se el seu veler, durant una tempesta a la badia de la Spezia.Seymour, 302-7. Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l'educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.Spark, 100-104. l'última dècada de la seva vida va estar afectada de malalties, probablement vinculades al tumor cerebral que acabaria amb ella als 53 anys.Seymour, 540.
Fins a la dècada de 1970 Mary Shelley era principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein. Aquesta continua àmpliament a ser llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.Mellor, xi, 39. Recentment els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i The Fortunes of Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica The Last Man (1826) i les dues últimes novel·les, Lodore (1835) i Falkner (1837).Seymour, 550. Els estudis d'obres menys coneguts, com el llibre de viatges Rambles in Germany and Italy (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l'obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829 - 1846) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va ser una política radical tot al llarg de la seva vida. Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.Bennett, An Introduction, ix-xi, 120-21; Schor, Introducció de Cambridge Companion, 1-5; Seymour, 548-61.
Joventut miniatura|esquerra|Pàgina del diari de William Godwin recordant el naixement de Mary, 20 minuts després de les 11 de la nit (Birth of Mary, 20 minutes after 11 at night) a la columna de l'esquerra, quart paràgraf. Mary Shelley va néixer a Londres, Anglaterra. Era la segona filla d'una famosa protofeminista, filòsofa i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof llibertari, William Godwin. La seva mare va morir de febre puerperal deu dies després del seu naixement. Godwin va haver de fer-se càrrec de Mary, juntament amb la germanastra gran d'ella, Fanny Imlay, filla de Wollstonecraft amb l'especulador estatunidenc Gilbert Imlay.Seymour, 28-29; St Clair, 176-78. Un any després de la mort de Wollstonecraft, Godwin va publicar les seves Memoirs of the Author of A Vindication of the Rights of Woman (1798), que pretenia ser un homenatge sincer i compassiu. No obstant això, com que les memòries van revelar els assumptes de Wollstonecraft i el seu fill il·legítim, van ser vistos com a impactants. Mary Godwin va llegir aquestes memòries i els llibres de la seva mare i va ser educada per estimar la memòria de la seva mare.St Clair, 179-88; Seymour, 31–34; Clemit, Legacies of Godwin and Wollstonecraft (CC), 27–28.
Sentint que no podia criar els fills tot sol, Goodwin va decidir buscar una segona esposa.St Clair, 199-207. El desembre de 1801 es va casar amb Mary Jane Clairmont, una dona ben educada amb dos fills propis: Charles i Claire.El primer nom de Claire era "Jane", però a partir del 1814 (vegeu Gittings i Manton, 22) va preferir que li diguessin "Claire" (el seu segon nom era "Clara"), que és com és coneguda per la història. Per evitar confusions, aquest article la denomina "Claire". Mary Godwin va detestar la seva madrastra.Carta a Percy Shelley, 28 d'octubre de 1814. Selected Letters, 3; St Clair, 295; Seymour 61. El biògraf del de William Godwin Charles Kegan Paul va suggerir més tard que la senyora Godwin havia afavorit els seus propis fills per sobre dels de Mary Wollstonecraft.St Clair, 295.
Junts, els Godwins van fundar una empresa editorial anomenada M. J. Godwin, que venia llibres per a nens, a més de papereria, mapes i jocs. No obstant això, el negoci no va obtenir beneficis i Godwin es va veure obligat a demanar prestades quantitats substancials per mantenir-lo.St. Clair, 283-87. Va continuar demanant préstecs per pagar préstecs anteriors, cosa que agreujava els seus problemes. El 1809, el negoci de Godwin estava a punt de fracassar i estava «a punt de desesperar-se».St. Clair, 306. Godwin va ser salvat de la presó per deutes per devots filosòfics com Francis Place, que li van prestar més diners.St. Clair, 308-09.
Tot i que Mary Godwin va rebre poca educació formal, el seu pare la va tutoritzar en una àmplia gamma de temes. Sovint portava els nens en sortides educatives i tenien accés a la seva biblioteca i als nombrosos intel·lectuals que el visitaven, inclòs el poeta romàntic Samuel Taylor Coleridge i l'exvicepresident dels Estats Units Aaron Burr.Bennett, "An Introduction", 16-17. Godwin va admetre que no educava els nens d'acord amb la filosofia de Mary Wollstonecraft tal com es descriu en treballs com Vindicació dels drets de la dona (1792), però Mary Godwin va rebre una educació avançada i inusual per a una noia de l'època. El seu pare va ser el que es va ocupar de donar-li la seva educació.Sunstein, 38-40; Seymour, 53;vegeu també Clemit, Legacies of Godwin and Wollstonecraft (CC), 29. Durant sis mesos el 1811, també va assistir a un internat a Ramsgate.Seymour, 61. El seu pare la va descriure als 15 anys com «singularment atrevida, una mica imperiosa i amb una ment activa. El seu desig de coneixement és gran i la seva perseverança en tot allò que emprèn és gairebé inventat.
Inici de relació i viatge a França Mary Godwin podria haver conegut el poeta-filòsof radical Percy Bysshe Shelley en l'interval entre les seves dues estades a Escòcia.Bennett, An Introduction, 17; St Clair, 357; Seymour, 89. Quan va tornar a casa per segona vegada el 30 de març de 1814, Percy Shelley s'havia allunyat de la seva dona i visitava regularment Godwin, a qui havia acordat rescatar del seu deute.Sunstein, 70-75; Seymour, 88; St. Clair, 329-35. El radicalisme de Percy Shelley, en particular les seves opinions econòmiques, que havia absorbit de la Political Justice de William Godwin (1793), l'havia alienat de la seva rica família aristocràtica: volien que seguís els models tradicionals de l'aristocràcia terratinent mentre que ell volia donar grans quantitats de diners de la família a projectes destinats a ajudar els més desfavorits. Percy Shelley, per tant, va tenir dificultats per accedir als diners fins que va heretar la seva propietat, perquè la seva família no volia que el malgastés en projectes de «justícia política». Després de diversos mesos de promeses, Shelley va anunciar que no podia pagar o no voldria pagar tots els deutes de Godwin. Godwin estava enfadat i es va sentir traït.St. Clair, 355.
Mary i Percy van començar a reunir-se secretament a la tomba de Mary Wollstonecraft a l'antiga església de St Pancras, i es van enamorar: ella tenia 16 anys i ell en tenia 21. El 26 de juny de 1814, Shelley i Godwin es van declarar el seu amor mutu, ja que Shelley va anunciar que no podia ocultar la seva «ardent passió», conduint-la en un «moment sublim i encantador» per dir que sentia de la mateixa manera; ja fos aquell dia o l'endemà, Godwin va perdre la seva virginitat amb Shelley, cosa que la tradició afirma que va passar al cementiri.Garrett, 19. Per a consternació de Mary, el seu pare va desaprovar-ho i va intentar frustrar la relació i salvar la «fama impecable» de la seva filla. Aproximadament al mateix temps, el pare de Mary es va assabentar de la incapacitat de Shelley per pagar els deutes del pare.Seymour, 94, 100; Spark, 22-23; St. Clair, 355. Mary, que més tard va escriure sobre «el meu excessiu i romàntic vincle amb el meu pare»,Letter to Maria Gisborne, 30 octubre – 17 novembre 1834. Seymour, 49. estava confosa. Va veure Percy Shelley com una encarnació de les idees liberals i reformistes dels seus pares de la dècada de 1790, particularment la visió de Godwin que el matrimoni era un monopoli repressiu, que havia argumentat en la seva edició de 1793 de Political Justice, però que més tard es va retirar.St Clair, 373; Seymour, 89 n, 94-96; Spark, 23 n2. El 28 de juliol de 1814, la parella va fugir i va marxar en secret cap a França, emportant-se la germanastra de Mary, Claire Clairmont, amb ells.Spark, 24; Seymour, 98–99. visqueren a França i viatjaren per Europa.
Després convèncer Mary Jane Godwin, que els havia perseguit fins Calais, que no volien tornar, els tres van viatjar a París, i després a través de França cap Suïssa. Mary Shelley va dir el 1826 que «estava actuant en una novel·la, encarnant un romanç».Sunstein, 84. Mentre viatjaven, Mary i Percy van llegir obres de Mary Wollstonecraft i altres autors, van mantenir un diari i van continuar els seus propis treballs com a escriptors.Spark, 26-30. A Lucerna, la manca de diners els va obligar a tornar. Van viatjar pel Rin i per terra, fins al port neerlandès de Maassluis, arribant a Gravesend, Kent, el 13 de setembre de 1814.Spark, 30; Seymour, 109, 113.
Retorn a Londres La situació que esperava a Mary Godwin en el seu retorn a Londres estava sembrada de complicacions, algunes de les quals no havia previst. Probablement abans o durant el viatge, va quedar embarassada. Ella i Percy no tenien diners i, per a sorpresa de Mary, el seu pare es va negar a ajudar-la.Bennett, An introduction, 20; St Clair, 373; Sunstein, 88-89; Seymour, 115-16. La parella es va establir amb Claire a la casa de Somers Town, i més tard es va mudar a Nelson Square. Van mantenir el seu programa intens de lectura i escriptura i van rebre els amics de Percy Shelley, com ara Thomas Jefferson Hogg i l'escriptor Thomas Love Peacock.Spark, 31-32. Percy Shelley de vegades abandonava casa per períodes curts per eludir els creditors.Spark, 36-37; St Clair, 374. Les cartes angoixades de la parella revelen el seu dolor durant aquestes separacions.Sunstein, 91-92; Seymour, 122-23.