José Francisco Conrado de Villalonga (Palma, 1940) és un advocat, doctor en dret i directiu financer mallorquí. Ha desenvolupat una trajectòria rellevant en el sector bancari, en institucions públiques i en diverses entitats culturals, econòmiques i nobiliàries de les illes Balears. Complementà la seva formació amb estudis de postgrau a la London School of Economics, la St. John's University de Nova York, l'American Management Association i el New York Institute of Finance.
Biografia Des de 1965 exerceix com a delegat del Reial Patrimoni i conservador del Palau de l'Almudaina, on ha impulsat importants obres de restauració i recuperació.
El 1979 s'incorporà a la Unió de Centre Democràtic i fou nomenat conseller de Cultura del Consell General Interinsular (1979-1983). Durant el seu mandat es promogueren iniciatives rellevants com l'aprovació del primer decret de bilingüisme, la fundació de l'Institut d'Estudis Baleàrics i del Centre Regional de Televisió Espanyola, així com la restauració del Consolat de Mar, el Palau Reial de Sineu, el castell de Cabrera, les cobertes i finestrals de la Seu i la Llotja.
El 1990 fou nomenat delegat general de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears. El 1996 accedí a una subdirecció general de l'entitat i, el desembre de 2004, el Consell d'Administració el designà director de l'Obra Social i director general de la Fundació "la Caixa", integrant-se en el comitè de direcció.
Ha continuat vinculat a l'activitat financera mitjançant diversos òrgans consultius de CaixaBank, i ha presidit el Consell Assessor Territorial de l'entitat a les Illes Balears.
Activitat professional i associativa Conrado de Villalonga ha tingut un paper actiu en l'economia balear. Impulsà la creació del Cercle Financer de Balears, del qual n'ha estat president des de 2012. També contribuí a la posada en marxa de l'Associació Balear de Directius, on ha exercit càrrecs directius.
En l’àmbit de les ordes i corporacions nobiliàries, és cavaller de l'Orde Sobirà i Militar de Malta i de l'Orde de Calatrava, i ha servit com a delegat de l'Orde de Malta a les Illes Balears, organitzant-hi diverses activitats benèfiques.
Des de 2018 és president de la Unión de la Nobleza del Antiguo Reyno de Mallorca, corporació que agrupa la noblesa històrica vinculada a l'antic Regne de Mallorca. També és acadèmic de número de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.
El 2023 fou investit membre de número de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, amb un discurs dedicat a la història del Palau de l'Almudaina.
Obra i reconeixements Gran part de la seva producció escrita se centra en la història institucional del Regne de Mallorca. Entre les seves obres destaquen:
El juny de 1987 defensà la seva tesi doctoral La procuración real en el reino de Mallorca, dirigida per Román Piña Homs, que esdevingué el llibre esmentat.
L'any 2007 rebé el Premi Ramon Llull, màxima distinció civil del Govern de les Illes Balears, per la seva tasca de conservació i divulgació del patrimoni històric i artístic de les Illes Balears.
Referències
Categoria:Advocats palmesans Categoria:Premis Ramon Llull 2007 Categoria:Nobles palmesans Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Advocats balears contemporanis Categoria:Palmesans contemporanis Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Orde de Sant Joan de Jerusalem Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1940