La riboflavina (E101), també coneguda com a vitamina B2 o lactoflavina, és una vitamina hidrosoluble de color groc. Està constituïda per isoaloxazina dimetilada (3 anells), a la qual s'hi uneix el ribitol, un alcohol derivat de la ribosa (de cinc carbonis).
És un micronutrient de fàcil absorció que té un paper clau en el manteniment de la salut, tant en humans com en animals. És el component central de cofactors com el FAD (flavín adenín dinucleòtid) o el FMN (flavín mononucleòtid) i, per tant, també és imprescindible en totes les flavoproteïnes. A més, la vitamina B2 està implicada en una gran varietat de processos cel·lulars. Com la resta de vitamines B, té un paper fonamental en el metabolisme energètic i està involucrada en el metabolisme dels lípids, dels cossos cetònics, dels glúcids i les proteïnes.
Alguns aliments com la llet, el formatge, alguns vegetals, el fetge, el ronyó, algun tipus de llegum com la soja, els llevats, bolets i les avellanes són fonts importants de vitamina B2. Amb la presència de la llum solar, aquests aliments poden perdre part de la riboflavina que contenen.
Descobriment Inicialment es pensava que la vitamina B tenia dos components: la vitamina B1, susceptible a canvis amb la temperatura, i la vitamina B2, molt més estable amb la temperatura. Durant els anys 20 es pensava que la vitamina B2 era el factor imprescindible per tal d'evitar emmalaltir de pel·lagra. El 1923, Paul Gyorgi estava investigant el dany de la clara d'ou en rates a Heidelberg i va posar el nom de vitamina H al factor curatiu de l'afecció. Com que tant la pel·lagra com el dèficit de vitamina H estaven associats a la dermatitis, Gyorgi decidí estudiar l'efecte de la vitamina B2 davant un dèficit de vitamina H en rates. Va unir-se al servei de Wagner-Jauregg al laboratori de Kuhan. El 1933, Kuhn, Gyorgy i Wagner van descobrir que els extractes de tiamina lliure del llevat, del fetge o de l'arròs prevenien la falta de creixement en rates alimentades amb una dieta complementada amb tiamina. A més, van poder observar que una substància d'un groc verd fluorescent en els extractes afavoria el creixement de les rates i que, a més, la intensitat de fluorescència era proporcional a l'efecte en el creixement. Aquestes observacions els portaren a l'elaboració d'un producte químic i d'un bioassaig per tal d'aïllar el factor de la clara d'ou el 1933, que van anomenar ovoflavina. Aquest mateix grup d'investigació aconseguí aïllar les mateixes substàncies (un compost que afavoria el creixement i que contenia una substància de color groc verd fluorescent) a partir del sèrum de la llet i amb el mateix procediment (lactoflavina). El 1934 aquest grup d'investigació del laboratori de Kuhan va poder identificar l'estructura de les flavines i va sintetitzar vitamina B2.
Toxicitat La riboflavina no és tòxica si s'ingereix per via oral, ja que la seva baixa solubilitat provoca que no es pugui absorbir a l'intestí en quantitats que podrien ser perilloses. Tot i que se'n poden injectar dosis que podrien arribar a ser tòxiques, l'excés de riboflavina per l'alimentació s'excreta amb l'orina, i dona un color groc intens quan hi és present en grans quantitats. No s'ha pogut provar la toxicitat de la riboflavina deguda a un excés en la ingesta en humans. Fins i tot es feu un estudi en què se subministraven 400 mg de riboflavina al dia en un conjunt d'individus durant tres mesos per tal d'investigar la seva eficàcia en la prevenció de la migranya i no s'hi detectà cap efecte secundari a curt termini.Boehnke C., Reuter U., Flach U., and et al., High-dose riboflavin treatment is efficacious in migraine prophylaxis: an open study in a tertiary care centre 2004 Jul;11(7):475-7.Gropper S.S., Smith J.L., and Groff J.L., Riboflavin, Chapter 9, in Advanced Nutrition and Human Metabolism, 5th ed. Wadsworth CENGAG Learning, 2009, P329-333.
Síntesi industrial S'han desenvolupat diferents tipus de processos biotecnològics per tal de sintetitzar la riboflavina en quantitats industrials utilitzant diferents classes de microorganismes. Entre aquests podem destacar algunes espècies de fongs filamentosos com lAshbya gossypii, la Candida famata o la Candida flaveri; també podem parlar de dues espècies bacterianes que són el Corynebacterium ammoniagenes i el Bacillus subtilis. Aquest últim bacteri s'ha modificat genèticament per tal d'incrementar la producció de riboflavina. També se li ha introduït un marcador de resistència als antibiòtics (ampicil·lina). Actualment s'utilitza amb molt d'èxit comercial per tal de produir riboflavina amb finalitats alimentàries i nutricionals. La companyia química BASF ha instal·lat una planta a Corea del Sud, especialitzada en la producció de riboflavina utilitzant Ashbya gossypii. La concentració de riboflavina obtinguda és molt elevada en les soques modificades. Això provoca que el miceli tingui un color vermell marronós i que s'acumulin cristalls de riboflavina als vacúols dels microorganismes, cosa pot arribar a provocar un trencament del miceli.
Alimentació miniatura|Riboflavina en pols miniatura|Dissolució de riboflavina La riboflavina té un color groc o groc ataronjat. És utilitzada com a colorant alimentari i també com a potenciador nutricional d'alguns aliments. La podem trobar en aliments per a nadons, en els cereals de l'esmorzar, en pastes, salses, formatges, sucs de fruita, en productes làctics enriquits amb vitamines i, fins i tot, en algunes begudes energètiques. Pel que fa a les fonts de vitamina B2, els aliments que contenen llevat són especialment rics en vitamina B2. El fetge i el ronyó també són rics en riboflavina. El blat, els ous, la carn i el formatge també són fonts importants de vitamina B2 en aquelles dietes que contenen aquests aliments. Els cereals són aliments prou pobres en flavines però són fonts importants de vitamina B2 en aquelles part del món on la dieta és a base de cereals.Food Standards Agency, McCance and Widdowson's The Composition of Foods, 6th summary ed, Royal Society of Chemistry, Cambridge, 2002.Ball F.M. George, Riboflavin in Vitamins in Foods, Analysis, Bioavailability, and Stability. Taylor and Francis Group, New York, 2006. P168-175. Els cereals poden perdre fins a un 60% de la vitamina B que contenen en moldre'ls. Això fa que en alguns països com Estats Units s'enriqueixi la farina afegint-hi la vitamina. L'enriquiment del pa i dels cereals de l'esmorzar fa que aquests aliments contribueixin significativament al subministrament diari de vitamina B2. L'arròs blanc no se sol enriquir, ja que el color groc característic de la vitamina en modifica el color original, cosa que pot provocar un rebuig per part de les principals poblacions de consum. Així i tot, s'ha de tenir en compte que la major part de flavines que conté l'arròs sencer es mantenen si l'arròs es bull abans de moldre'l. Això provoca que les flavines que es troben a les capes germinals i a l'aleurona vagin cap a l'endosperma. La riboflavina lliure és present en els aliments de manera natural, juntament amb el FMN i el FAD. La llet de vaca conté principalment riboflavina lliure i, en menys quantitat, FMN i FAD. En la llet sencera, el 14% de les flavines estan unides de manera no covalent a proteïnes específiques.Kanno, C., Kanehara, N., Shirafuji, K., and et al. Binding Form of Vitamin B2 in Bovine Milk: its concentration, distribution, and binding linkage, J. Nutr. Sci. Vitaminol., 37, 15, 1991. La clara i el rovell de l'ou contenen proteïnes especialitzades en la unió a la riboflavina, que són imprescindibles per a emmagatzemar la riboflavina lliure, necessària per al desenvolupament embrionari.
És prou difícil incorporar riboflavina en productes líquids, ja que és molt poc soluble en aigua. Així i tot, hi ha la riboflavina-5'-fosfat (E101a), que és més cara però molt més soluble. La riboflavina se sol mantenir estable en els processos en què intervé la calor, com en la cuina habitual, sempre que s'eviti l'exposició de la vitamina a la llum. Les condicions alcalines en què la riboflavina és inestable no solen ser habituals en la pràctica culinària. La degradació de la riboflavina de la llet pot produir-se a poc a poc i en la foscor mentre la llet es troba a la nevera.Faron G, Drouin R, Pedneault L, et al. Recurrent cleft lip and palate in siblings of a patient with malabsorption syndrome, probably caused by hypovitaminosis A associated with folic acid and riboflavin deficiencies. Teratology 2001;63:161–3.
Quantitat diària recomanada (QDR) L'última recomanació QDR (1998) per a la vitamina B2 és prou semblant a QDR de l'any 1989. Per a adults, es proposa un mínim d'ingestió d'1,2 mg per aquelles persones que necessiten una dieta superior a 2.000 kcal diàries.National Research Council. RDAs, 10th ed. Washington, DC: National Academy Press, 1989, PP.132-37. Actualment la QDR de riboflavina per a homes adults és d'1,3 mg al dia, i per a dones adultes és d'1,1 mg/dia. De mitjana, s'estima que els homes adults necessiten ingerir una quantitat d'1,1 mg diaris de vitamina B2, mentre que les dones es calcula que la quantitat requerida ha d'estar al voltant de 0,9 mg. Les quantitats recomanades d'ingestió diària de riboflavina augmenten durant l'embaràs i la lactància fins a uns valors d'1,4 mg i 1,6 mg, respectivament. En nadons la QDR es troba entre 0,3 i 0,4 mg per dia i en nens té un valor de 0,6-0,9 mg/dia.
Dèficit de riboflavina En individus sans, la riboflavina s'excreta contínuament per l'orina, així que, si la ingestió diària és insuficient, és prou comú que aparegui un dèficit de vitamina B2. Això no obstant, s'ha de tenir en compte que el dèficit de riboflavina va sempre acompanyat del dèficit d'altres vitamines.
El dèficit de riboflavina pot ser primari o secundari. El primari n'és degut a una dieta pobra en vitamines; en canvi, el secundari pot ser causat per factors que afecten l'absorció a nivell de l'intestí, pel fet que el cos no sigui capaç d'utilitzar la vitamina o per un augment en l'eliminació de la vitamina del cos.
En l'ésser humà, una manca de riboflavina (ariboflavinosi) es caracteritza per símptomes com uns llavis vermells i tallats, una inflamació de la boca i la llengua, nafres bucals, ferides a les comissures de la boca (quilitis angular) i mal de coll. Un dèficit de riboflavina també pot causar sequedat i descamació de la pell, una aparença més líquida de les membranes mucoses i anèmia per falta de ferro. Els ulls també poden mostrar-se injectats de sang i envermellits, plorosos i molt sensibles a la llum intensa. El dèficit de riboflavina sol associar-se a la síndrome oral-ocular-genital, la qual mostra uns símptomes com la quilitis angular, la fotofòbia o la dermatitis a l'escrot.