va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Biografia

Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.

Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia Can Falguera; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a ajudant de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).

Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient.

Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament.

Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).

Durant la Guerra Civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra. Va estar casat amb Carmen Lagarda Sancho i amb qui tingué un fill anomenat també Antonio.

Principals obres Barcelona AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1902Farmàcia Novellas(actualment Bolós)Rbla. Catalunya, 77Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte.Molt bé100px1905Casa Ramon JansàSardenya, 302Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample.Correcte100px1906Casa Pere Carbonell(atribuïda)Ravella, 15 Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí.Regular100px1910Casa Concepció CuyàsElkano, 63Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar.Mal conservada100px1910Mercat de SantsSant Jordi, 6Acabament del mercat començat per Pere Falqués.Correcte1911Antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis (actualment Institut Caterina Albert)Rogent, 51Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués.Correcte100px1912Mercat de GalvanyMadrazo, 106-112 També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si bé Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat.Correcte100px1912Casa Carles MartíAMCB, Q127 Eixample 22211/1912.Olivera, 16Casa d'habitatges molt senzilla.Correcte100px1912Casa d'habitatgesAMCB, Q127 Eixample 688-especial/1912.Consell de Cent, 81Casa d'habitatges molt senzilla.Correcte100px1912Casa Eleuteri ChicoAMCB, Q127 Eixample 14457/1912.Mallorca, 323Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial.Correcte100px1913Escola del BoscJardins de Laribal, Parc de MontjuïcAdaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pavellons.?1913Mercat de la BoqueriaLa Rambla, 89Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta.Correcte100px1913Casa de la LactànciaGran Via de les Corts Catalanes, 475-477 Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre «els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats», actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru.Correcte100px1916Casa de la MisericòrdiaElisabets, 6-10Falguera començà la valoració de la remodelació de la Casa de la Misericòrdia (1583), regentada per Joaquim Esteve.Correcte1916Escola Municipal de MúsicaBruc, 104D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella.Correcte100px1920Edifici municipal d'arbitrisComerçEdifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja.Enderrocat el 19951923Casa Novellas-FalgueraPablo Sàez de Barés Habitatge particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte).?1928Antiga seu del Real Montepio de San PedroMar, 95 Almirall Aixada, 4 Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala.Correcte100px|Real Montepio de San Pedro

Palau-solità i Plegamans AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1900Fàbrica Estruch Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria.Enderrocada el 20061904Cementiri de Palau-solitàEn la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès.Correcte100px|Cementiri de Palau Solità1908AjuntamentFaçana posteriorCorrecte100px|Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans1900-1910Casa unifamiliarAv. CatalunyaSense documentació?

Sentmenat AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1905Cementiri MunicipalCementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru.Correcte100px|Cementiri Municipal de Sentmenat

Tossa de Mar AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1906Casa Sans (atribuïda)Pl. Espanya, 6Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si bé les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època.Molt bé 140px|Casa Sans

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX