Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia Està situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.
El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.
Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.
Localitats limítrofes El terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:
Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.
Història El topònim prové de l'arrel íbera karr, que significaria roca, tormo o pedra. Els romans hi aplicaren el diminutiu del llati -cula, amb la qual cosa quedaria llatinitzat i seria pronunciat com a Karricula o Karrícola pels àrabs.
Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent.
Eclesiàsticament havia pertangut a Otos des del 1535 fins al 1754, quan esdevingué vicariat independent. L'any 1768 va enregistrar 245 habitants, però des d'aleshor la població va declinar: 174 habitants l'any 1842 i 129 el 1930.
Alcaldes Des de 2020 l'alcalde de Carrícola és Juan Salvador Miralles Tomàs de Sóm Carrícola-Compromís Municipal (SC-Compromís).
Demografia miniatura|Vista de l'Ajuntament de Carrícola, al centre del poble. miniatura|Rètol situat a l'entrada del municipi. D'acord amb el cens de l'INE de 2021, hi ha empadronats 102 habitants, de gentilici carricolins i carricolines. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2021 71 73 76 77 78 73 81 79 81 69 93 102
Economia L'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.
Monuments Castell de Carrícola. Situat al terme municipal del Palomar. Font de Cinc Xorros Font de Melero Església de Sant Miquel Arcàngel. Renovada l'any 1903. Ermita del Crist del Calvari
Festes locals Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.
Vegeu també M. Carroça de Vilaragut, (-XV) senyora de Carrícola.
Notes
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de Carrícola País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
Categoria:Municipis de la Vall d'Albaida