Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord, es troba massa al sud per a poder veure-la, però és una de les estrelles més destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la Creu del Sud.
És el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, a una distància de només 4,2–4,4 anys llum, i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per Alfa del Centaure A, Alfa del Centaure B i Alfa del Centaure C, oficialment Proxima Centauri. El seu nom propi és Rigil Kentaurus, derivat de l'àrab Al Rijl al Kentaurus, que significa 'el peu del centaure', però és més habitual anomenar-la amb la seva designació de Bayer.
Alfa Centauri A té 1,1 vegades la massa i 1,5 vegades la lluminositat del Sol, mentre que Alpha Centauri B és més petit i més fresc, a 0,9 vegades la massa del Sol i menys de 0,5 vegades la seva lluminositat. La parella orbita al voltant d'un centre comú amb un període orbital de 79 anys. La seva òrbita el·líptica és excèntrica, de manera que la distància entre A i B varia des de 35,6 unitats astronòmiques (UA), o aproximadament la distància entre Plutó i el Sol, fins a 11,2 ua, o aproximadament la distància entre Saturn i el Sol.
Alpha Centauri C, o Pròxima Centauri, és una petita nana vermella (Tipus M). Encara que no és visible a simple vista, Pròxima Centauri és l'estrella més propera al Sol a una distància de , una mica més a prop que Alpha Centauri AB. Actualment, la distància entre Proxima Centauri i Alpha Centauri AB és d'aproximadament 13.000 ua (0,21 a.l.), equivalent a unes 430 vegades el radi de l'òrbita de Neptú.
Pròxima Centauri té dos planetes confirmats: Pròxima b, un de la mida de la Terra a la zona habitable descobert el 2016, i Pròxima d, una sub-Terra candidata que orbita molt a prop de l'estrella, es va anunciar el 2022. L'existència de Proxima c, un mini-Neptú a 1,5 ua de distància descobert el 2019, és controvertida. Alpha Centauri A pot tenir un candidat de planeta de la mida de Neptú a la zona habitable, tot i que encara no se sap que sigui de naturalesa planetària i podria ser una pertorbació del mètode d'anàlisi. Alpha Centauri B no té planetes coneguts: el planeta Bb, suposadament descobert el 2012, es va desmentir més tard, i encara no s'ha confirmat cap altre planeta.
Etimologia i nomenclatura α Centauri (llatinitzat a Alpha Centauri) és la designació del sistema donada per Johann Bayer el 1603. Porta el nom tradicional Rigil Kentaurus, que és una llatinització del nom àrab. Rijl al-Qinṭūrus, que significa 'el peu del Centaure'. El nom s'abreuja amb freqüència a Rigil Kent o fins i tot a Rigil, encara que aquest darrer nom és més conegut per Rigel (Beta Orionis).R.H. Allen, Star Names and their Meanings
Un nom alternatiu que es troba a les fonts europees, Toliman, és una aproximació de l'àrab aẓ-Ẓalīmān (en transcripció antiga, aṭ-Ṭhalīmān), que significa 'els (dos mascles) estruços', una denominació que Zakariya al-Qazwini s'havia aplicat a Lambda i Mu Sagittarii, també a l'hemisferi sud.ظليم ذ, in Edward William Lane, An Arabic–English Lexicon
Un tercer nom que s'ha utilitzat és Bungula. Es desconeix el seu origen, però pot haver estat encunyat a partir de la lletra grega beta (β) i el llatí 'peülla'.
Alpha Centauri C va ser descobert el 1915 per Robert T. A. Innes, qui va proposar que li posessin el nom de Proxima Centaurus, . El nom Proxima Centauri més tard es va fer més àmpliament utilitzat i ara està catalogat per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) com el nom propi aprovat.
El 2016, el Grup de treball sobre noms d'estrelles de la IAU, havent decidit atribuir noms propis a estels components individuals en lloc de sistemes múltiples, va aprovar el nom Rigil Kentaurus com a restringit a Alpha Centauri A i el nom Proxima Centauri per Alpha Centauri C. El 10 d'agost de 2018, la IAU va aprovar el nom Toliman per Alpha Centauri B.
Observació
A ull nu, Alpha Centauri AB sembla ser una sola estrella, la més brillant de la constel·lació sud de Centaure. La seva separació angular aparent varia durant uns 80 anys entre 2 i 22 segons d'arc (l'ull nu té una resolució de 60 segons d'arc), però a través de bona part de l'òrbita, tots dos es resolen fàcilment amb prismàtics o telescopis petits. A -0,27 magnitud aparent (combinat per a magnituds A i B (vegeu Magnitud aparent), Alfa Centauri és una estrella de primera magnitud i només és més feble que Sirius i Canopus. És l'estrella exterior de "Apuntadors del Sud" o "Els Punters", anomenat així perquè la línia a través de Beta Centauri (Hadar/Agena), uns 4,5° oest, assenyala la constel·lació Crux: la Creu del Sud. Els Punters es distingeixen fàcilment per la veritable Creu del Sud de l'asterisme més feble conegut com la Falsa Creu.
Al sud d'uns 29° de latitud sud, Alpha Centauri és circumpolar i mai es posa per sota de l'horitzó.Això es calcula per a una latitud fixa coneixent la declinació (δ) de l'estrella mitjançant les fórmules (90°+ δ). La declinació d'Alfa Centauri és de −60° 50′, de manera que la latitud observada on l'estrella és circumpolar estarà al sud de −29° 10′ Sud o 29°. De la mateixa manera, el lloc on Alpha Centauri no s'eleva mai per als observadors del nord es troba al nord de la latitud (90°+ δ) N o +29° Nord. Al nord d'uns 29° N de latitud, Alpha Centauri no s'eleva mai. Alpha Centauri es troba a prop de l'horitzó sud quan es veu des dels 29° de latitud nord fins a l'equador (a prop d'Hermosillo i de la ciutat de Chihuahua a Mèxic; Galveston, Texas; Ocala, Florida; i Lanzarote, les Illes Canàries d'Espanya), però només durant un breu temps al voltant de la seva culminació. L'estrella culmina cada any a la mitjanit local del 24 d'abril i a les 21 h local el 8 de juny.
Tal com es veu des de la Terra, Pròxima Centauri es troba a 2,2° al sud-oest d'Alpha Centauri AB; aquesta distància és aproximadament quatre vegades el diàmetre angular de la Lluna. Pròxima Centauri apareix com una estrella de color vermell intens d'una magnitud aparent típica d'11,1 en un camp estel·lar poc poblat, que requereix telescopis de mida moderada per veure's. Llistat com a V645 Cen al Catàleg General d'Estrelles Variables Versió 4.2, aquesta estrella UV Ceti o "estrella fulgurant" pot il·luminar-se inesperadament ràpidament fins a 0,6 magnitud a les longituds d'ona visuals, després s'esvaeix al cap d'uns minuts. Alguns astrònoms aficionats i professionals controlen regularment els esclats mitjançant telescopis òptics o radiotelescopis. L'agost de 2015 es van produir les erupcions de l'estrella més grans registrades, amb l'estrella convertint-se en 8,3 vegades més brillant del normal el 13 d'agost, a la banda B (regió de llum blava)).
Alpha Centauri pot estar dins del núvol G de la bombolla local, i el seu sistema conegut més proper és el sistema binari de la nana marró Luhman 16, a d'Alfa Centauri.
Història observacional miniatura|upright=1.0|Vista d'Alfa Centauri des del Digitized Sky Survey-2|alt=Gran disc blanc borrós sobre un fons d'estrelles
Alpha Centauri apareix a la llista dAlmagest del segle II, el catàleg estrella de Ptolemeu. Va donar les seves coordenades eclíptiques, però els textos difereixen quant a si la latitud de l'eclíptica diu o . (actualment la latitud de l'eclíptica és de , però ha disminuït una fracció de grau des de l'època de Ptolemeu a causa del moviment propi) A l'època de Ptolemeu, Alfa Centauri era visible des d'Alexandria, Egipte, a però, a causa de la precessió, la seva declinació és ara , i ja no es pot veure a aquesta latitud. L'explorador anglès Robert Hues va posar Alpha Centauri a l'atenció dels observadors europeus en el seu treball de 1592 Tractatus de Globis, juntament amb Canopus i Achernar, assenyalant:
La naturalesa binària d'Alfa Centauri AB va ser reconeguda el desembre de 1689 per Jean Richaud, mentre observava un cometa que passava des de la seva estació a Pondicherry. Alfa Centauri va ser només la segona estrella binària que es va descobrir, precedida per Acrux.
El gran moviment propi d'Alfa Centauri AB va ser descobert per Manuel John Johnson, observant des de Santa Helena, que es va informar Thomas Henderson al Reial Observatori del Cap de Bona Esperança. La paral·laxi d'Alfa Centauri va ser determinada posteriorment per Henderson a partir de moltes observacions de posició exactes del sistema AB entre abril de 1832 i maig de 1833. No obstant això, va retenir els seus resultats perquè sospitava que eren massa grans per ser cert, però finalment els va publicar el 1839 després que Friedrich Wilhelm Bessel alliberés la seva pròpia paral·laxi determinada amb precisió per a 61 Cygni el 1838. Per aquesta raó, Alpha Centauri es considera de vegades com la segona estrella a mesurar la seva distància perquè el treball d'Henderson no es va reconèixer completament al principi. (la distància d'Alfa Centauri de la Terra es calcula ara en 4.396 anys llum .)
miniatura|upright=1.0|esquerra|Alfa Centauri A és del mateix tipus estel·lar G2 que el Sol, mentre que Alpha Centauri B és una estrella de tipus K1.|alt=Dos discos blancs un al costat de l'altre, cadascun amb serrells de colors i puntes de difracció prominents
Més tard, John Herschel va fer les primeres observacions micromètriques el 1834. Des de principis del segle XX s'han fet mesures amb plaques fotogràfiques.
El 1926, William Stephen Finsen va calcular els elements orbitals aproximats a prop dels que ara s'acceptaven per a aquest sistema. Totes les posicions futures són ara prou precises perquè els observadors visuals puguin determinar els llocs relatius de les estrelles a partir d'una estrella binària efemèrides. Altres, com D. Pourbaix (2002), han perfeccionat regularment la precisió dels nous elements orbitals publicats.
Robert T. A. Innes va descobrir Pròxima del Centaure l'any 1915 parpellejant plaques fotogràfiques preses en diferents moments durant una prospecció de moviment propi. Aquests van mostrar un gran moviment propi i paral·laxi similars tant en mida com en direcció als d'Alpha Centauri AB, la qual cosa va suggerir que Pròxima Centauri forma part del sistema Alpha Centauri i una mica més a prop de la Terra que Alpha Centauri AB. Com a tal, Innes va concloure que Pròxima Centauri era l'estrella més propera a la Terra fins ara descoberta.
Cinemàtica miniatura|upright=1.0|esquerra|Diagrama de la estrelles més properes al Sol|alt=Sèrie de cercles parcials centrats en un petit disc groc etiquetat com "Sol", cada cercle etiquetat amb una distància i diversos altres petits discs etiquetat amb els noms de les estrelles.
Tots els components d'Alfa Centauri mostren un moviment propi significatiu contra el cel de fons. Al llarg dels segles, això fa que les seves posicions aparents canviïn lentament. El moviment adequat era desconegut pels antics astrònoms. La majoria va suposar que les estrelles estaven fixades permanentment a l'esfera celeste, tal com s'afirma en les obres del filòsof Aristòtil. El 1718, Edmond Halley va trobar que algunes estrelles s'havien mogut significativament de les seves antigues posicions astromètriques.
A la dècada de 1830, Thomas Henderson va descobrir la distància real d'Alfa del Centaure mitjançant l'anàlisi de les seves nombroses observacions de cercles murals astromètrics. Aleshores es va adonar que aquest sistema també probablement tenia un moviment adequat elevat. En aquest cas, l'aparent moviment estel·lar es va trobar mitjançant les observacions astromètriques de Nicolas Louis de Lacaille de 1751–1752, per les diferències observades entre les dues posicions mesurades en èpoques diferents.