La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys.
Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Manethó, la història de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, però molt probablement Manethó no va descriure les famílies governants, sinó fases polítiques i culturals, definides per l'elecció del capital o per factors culturals. Segons la investigació moderna les dinasties s'han dividit de nou en tres fases d'unitat governamental (els imperis Antic, Mitjà i Nou). Els períodes intermedis en què Egipte no era un país unit s'anomenen períodes intermedis. Una última gran època daurada d'Egipte és l'anomenat Període Tardà, després del qual el país passà a estar sota domini dels perses, grecs i romans.
Les dates absolutes per al tercer i segon mil·lenni abans de Crist són un tema molt controvertit en la investigació. Només han arribat als nostres dies uns pocs annals egipcis i llistes dels reis. Per tant, només és parcialment possible (i útil) escriure una història política.
Cronologia
La història d'Egipte es divideix en diversos períodes diferents d'acord amb la dinastia regnant de cada faraó. La datació dels esdeveniments segueix sent un tema d'investigació. Les dates conservadors no són compatibles amb cap data d'absoluta confiança en una període de prop de tres mil·lennis. La següent és la llista d'acord amb cronologia egípcia convencional.
Període predinàstic (Abans de 3100 aC) Període Protodinàstic (aproximadament 3100-3000 aC) Període Arcaic d'Egipte (primera i segona dinasties) Antic Regne (dinasties 3-6) Primer Període Intermedi (Dinasties 7-11) Regne Mitjà (dinasties 12 i 13) Segon Període Intermedi (dinasties 14-17) Imperi Nou (divuitena-vintena dinasties) Tercer Període Intermedi (dinasties 21-25) (també conegut com el Període de Líbia) Període Tardà (dinasties 26-31)
Egipte Neolític Neolític El Nil ha estat la línia de vida de la cultura egípcia des que els caçadors-recol·lectors nòmades van començar a viure a la vora del Nil durant el Plistocè. El rastre d'aquest poble apareix en forma d'artefactes i escultures en roca al llarg de les terrasses del Nil i als oasis. Per als egipcis, el Nil significava la vida i el desert significava la mort, tot i que el desert els proporcionava protecció contra els invasors.
Al llarg del riu Nil, en el mil·lenni XII aC, una cultura de gra molt que utilitzava el primer tipus de fulles de falç (Qadan) havia estat substituïda per una altra cultura de pobles caçadors, pescadors i caçadors- recol·lectors que utilitzen eines de pedra. L'evidència també indica la presència d'assentaments humans i bestiar de pastura a l'extrem sud-oest d'Egipte, prop de la frontera amb el Sudan, abans del 8000 aC. No obstant això, segons Barbara Barich la idea d'un esdeveniment de domesticació bovina independent a l'Àfrica ha de ser abandonada perquè les proves posteriors que es van reunir durant un període de trenta anys no ha pogut corroborar aquesta hipòtesiBarich, B. E. (1998) People, Water and Grain: The Beginnings of Domestication in the Sahara and the Nile Valley. Roma: L' Erma di Bretschneider (Studia archaeologica 98). A la llum d'això, les més antigues restes de bovins domesticats conegudes a Àfrica són d'el Faium, pels volts del 4400 aC.Barich et al. (1984) Ecological and Cultural Relevance of the Recent New Radiocabon dates from Libyan Sahara. A: L. Krzyzaniak and M. Kobusiewicz [eds.], Origin and Early Development of Food-Producing Cultures in Northeastern Africa, Poznań, Museu Arqueològic de Poznań, p. 411-17. L'evidència geològica i estudis de models climàtics generats per ordinador. suggereixen que els canvis naturals del clima al voltant de 8000 aC va començar a dessecar les extenses terres de pasturatge del nord d'Àfrica, i van forma el modern Sàhara (c.2500 aC).
La contínua dessecació va obligar els primers avantpassats dels egipcis a assentar-se al voltant del Nil de manera més permanent i els va obligar també a adoptar un estil de vida més sedentari. No obstant això, el període del 9000-6000 aC ha deixat molt poc en el camí de l'evidència arqueològica.
Període predinàstic
miniatura|Un gerro de Naqada II decorat amb gaseles, exposat al Museu del Louvre La vall egípcia del Nil va ser bàsicament inhabitable fins que es va iniciar el treball de neteja i reg de la terra al llarg de les ribes del riuCarl Roebuck, The World of Ancient Times (Charles Schribner's Sons Publishing: Nova York, 1966) p. 51. Sembla, però, que aquesta neteja i el reg es va produir en gran part al voltant de 6000 aC. En aquell moment, la societat a la vall del Nil ja es dedicava a l'agricultura organitzada i la construcció de grans edificis a la vall del Nil.Redford, Donald B. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Times. (Princeton: University Press, 1992), p. 6. En aquell moment, els egipcis a l'extrem sud-oest d'Egipte es dedicaven a pasturar bestiar i a la construcció de grans edificis. El morter va ser utilitzat pels volts de l'any 4000 abans de Crist. Els habitants de la vall del Nil i el delta eren autosuficients i conreaven l'ordi i l'espelta (una varietat primerenca de blat) i ho emmagatzemaven en pous revestits amb estores de canya.Carl Roebuck, The World of Ancient Times, p. 52. Criaven vaques, cabres i porcs i teixien roba i cistelles. El període predinàstic continua durant tota aquella època, i de manera diversa comença a sorgir la cultura naqada.
Entre el 5500 i 3100 abans de Crist, durant el període predinàstic d'Egipte, van florir petits assentaments al llarg del Nil, el delta del qual desemboca al Mediterrani. Al 3300 aC, just abans de la primera dinastia egípcia, Egipte estava dividit en dos regnes, coneguts com a Alt Egipte, Ta Shemau, al sud, i Baix Egipte, Ta Mehu, al nord.Adkins, L. and Adkins, R. (2001) The Little Book of Egyptian Hieroglyphics, p155. London: Hodder and Stoughton. ISBN . La línia divisòria s'ha traçat aproximadament en l'àrea de la moderna ciutat del Caire.
La cultura tasiana va ser la següent a aparèixer a l'Alt Egipte. Aquest grup porta el nom dels enterraments trobats a Der Tasa, un lloc a la riba est del Nil, entre Assiut i Akhmim. El grup cultural tasià es destaca per la producció dels primers atuells de terrissa amb la part superior negra, un tipus de ceràmica de color vermell i marró, que s'ha pintat de negre a la part superior i interior. Gardiner (1964), p.388
La cultura badariana, anomenada així per l'indret de Badari prop de Der Tasa, va succeir la cultura tasiana, però les similituds entre ambdues han portat a molts a evitar, de totes totes, la diferenciació entre elles. La cultura badariana va continuar produint terrissa amb la part superior negra (encara que la seva qualitat ha millorat molt més de les mostres anteriors), i se li va assignar el nombre de seqüència de cites entre 21 i 29 anys.La significativa diferència, però, entre els grups culturals tasià i badarià que impedeix als experts d'estudiar ambdós de manera conjunta, és que els indrets badarians utilitzen coure, a més de pedra i, per tant, són assentaments calcolítics, mentre que els indrets tasians encara eren neolítics, i es consideren tècnicament part de l'edat de pedra. Gardiner (1964), p.389
La cultura amratiana rep aquest nom per l'indret d'Al-Amrah, a uns 120 km al sud de Badari. Al-Amrah va ser el primer lloc on es va trobar aquest grup cultural sense barreja amb el grup cultural posterior gerzeà. Tanmateix, aquest període es troba més ben testimoniat al jaciment de Naqada, motiu pel qual també es coneix com a cultura naqada IGrimal (1988) p.24 Es continuà produint ceràmica amb la part superior negra, però la pisa blanca de línies creuades, un tipus de ceràmica que estava decorada amb estretes línies blanques paral·leles creuades per un conjunt de línies paral·leles blanques i properes, va començar a produir-se durant aquella època. El període amratià s'escau entre la seqüència de dates 30 i 39 del sistema de seqüència de dates de Petrie.Gardiner (1964), 390. Està confirmat que en aquella època existia el comerç entre l'Alt i el Baix Egipte, segons es desprèn dels objectes trobats a les excavacions. Un gerro de pedra del nord ha estat torbat a al-Amrah, i el coure, que no està present a Egipte, segons sembla, va ser importat de la península del Sinaí, o potser de Núbia. L'obsidiana Grimal (1988) p.28 i una molt petita quantitat d'or van ser importats amb tota seguretat de Núbia durant aquella època. És també probable que hi hagués comerç amb els oasis.
La cultura gerzeana (de la localitat d'Al-Gerzeh,), fou la següent etapa en el desenvolupament cultural d'Egipte, i va ser durant aquest temps que es van assentar les bases per Egipte dinàstic. La cultura gerzeana fou en gran manera un desenvolupament ininterromput de la cultura amratiana, a partir del delta i cap al sud a través de l'Alt Egipte. Tanmateix no va aconseguir substituir la cultura amratiana a NúbiaRedford, Donald B. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Times. (Princeton: University Press, 1992), pàg. 16. La cultura gerzeana va coincidir amb un descens significatiu de les precipitacions, i l'agricultura produïa la gran majoria dels aliments. Amb l'augment dels subministraments d'aliments, la població va adoptar un estil de vida molt més sedentari i els assentaments més grans va créixer a les ciutats d'uns 5000 habitants. Fou en aquell temps que els habitants de la ciutat van començar a utilitzar maons de fang per construir les seves ciutats. El coure guanya terreny a la pedra com a material per fer eines i armament. La plata, l'or, el lapislàtzuli, i la faiança es van utilitzar de manera ornamentalRedford, Donald B. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Times. (Princeton: University Press, 1992), p. 17. i les paletes utilitzades per a pintar-se els ulls des del període badarià comencen a ser adornades amb relleus.Gardiner (1694), p.391
Egipte dinàstic Primer període dinàstic
miniatura|esquerra|Estela del faraó Raneb de la Dinastia II, que mostra el jeroglífic del seu nom dins d'un serekh, coronat per Horus. Exposat al Metropolitan Museum of Art. Els registres històrics de l'antic Egipte comencen amb Egipte com un estat unificat, un fet que es va produir en algun moment al voltant de 3150 aC. Segons la tradició egípcia, Narmer (Menes), que es creu que va unificar l'Alt i el Baix Egipte, va ser el primer rei. Aquesta cultura egípcia, els costums, l'expressió de l'art, l'arquitectura i l'estructura social estava estretament vinculada a la religió, molt estable, i van canviar poc durant un període de gairebé 3000 anys.
La cronologia de l'antic Egipte, que consisteix en anys de regnat, va començar al voltant d'aquesta època. La cronologia egípcia convencional és la cronologia acceptada durant el , però no inclou cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet en aquest temps. Fins i tot dins d'una mateixa obra, els arqueòlegs sovint ofereixen diverses dates possibles o fins i tot diverses cronologies senceres com a possibilitats. En conseqüència, pot haver discrepàncies entre les dates que s'indiquen aquí i en articles sobre els governants o temes relacionats amb l'antic Egipte en particular. També són possibles variacions ortogràfiques dels noms. En general, els egiptòlegs divideixen la història de la civilització faraònica amb un ordre cronològic establert, en primer lloc per l Aegyptiaca de Manethó (Història d'Egipte) que va ser escrita durant l'època ptolemaica, al .
Abans de la unificació d'Egipte, la terra va ser colonitzada per pobles autònoms. Amb les primeres dinasties, i durant gran part de la història d'Egipte a partir de llavors, el país va arribar a ser conegut com les Dues Terres. Els governants, va establir una administració nacional i van designar governadors reials.