Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems amb Leon Battista Alberti, Filippo Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil renaixentista. Donatello va destacar per la seva força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato, és a dir, relleu pla o aplatat.
El David de marbre realitzat el 1408 per a la catedral de Santa Maria del Fiore a Florència, va ser la primera obra documentada de l'artista. Durant els anys posteriors va fer nombroses obres en marbre, terracota, bronze i fusta per encàrrecs de diversos mecenes i governs de viles i ciutats. El 1459, retornà a Florència per realitzar unes plaques de bronze per a la Basílica de San Lorenzo, però va morir durant la seva elaboració, el dia 13 de desembre de 1466.Historia Universal del Arte (1984).
Entre les seves obres més importants destaquen el David de bronze que es troba al museu del Bargello, el Púlpit exterior de la catedral de Prato, l'Estàtua eqüestre de Gattamelata a Pàdua, la Magdalena penitent al museu dell'Opera del Duomo i Judit i Holofernes al Palazzo Vecchio de Florència.Geese, Uwe (1999) pàg. 189
Biografia miniatura|Retrat de Donatello realitzat al . Museu del Louvre.Pintors italians al Museu del Louvre. Pintures de la sala 3. Salon Carré. La peinture à Florence du XIIIe au XVe siècle. Donato va néixer a Florència, probablement el 1386. Era fill de Nicolò di Betto Bardi, un cardador de llana de vida tumultuosa, el qual va participar en la revolta dels Ciompi, un aixecament popular de l'any 1378 organitzat pels cardadors de llana.Nicolau Maquiavel en descriu la revolta del 1520-1525 a la seva Història de Florència. Va participar després en altres accions en contra de Florència i, com a conseqüència, va ser condemnat a mort, tot i que després va ser indultat. Va ser un personatge molt diferent del seu fill, que era noble, elegant i delicat, i era conegut amb el nom de Donatello.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 6
Formació Donatello, segons Vasari, va ser educat a casa de la família Martelli; tanmateix, és cert que Donatello va rebre la seva primera formació en un taller d'orfebreria. Entre 1402 i 1404 era a Roma acompanyant Brunelleschi, que era aproximadament uns deu anys més gran que ell, per estudiar l'art de l'antiguitat. Van poder veure una gran quantitat de ruïnes antigues, que van poder copiar i estudiar, i que posteriorment en serien font d'inspiració. Vasari explica com feien excavacions cercant «trossos de capitells, columnes, bastiments i restes d'edificis».Capretti, Elena (2003) pàg. 22-23. La seva estada a Roma va ser decisiva per al desenvolupament de l'art italià del ; en aquesta època Brunelleschi estudià les mides de la cúpula del Panteó i d'altres construccions romanes. Les construccions de Brunelleschi i els monuments de Donatello van ser l'expressió suprema de l'esperit en un període en què l'arquitectura i l'escultura van exercir una potent influència en els pintors de l'època.
El 1404, Donatello va tornar sol a Florència per tal d'anar a treballar al taller de Lorenzo Ghiberti. Allà, fins al 1407, va ajudar Ghiberti en la preparació de la cera per a la foneria i la realització dels models de la porta nord del Baptisteri de Sant Joan (Florència). Aquesta activitat li va permetre adquirir uns coneixements fonamentals sobre joieria i orfebreria. De fet, existeix una nota al registre de la corporació de pintors, amb la data de 1412, on se'l nomena orfebre.
Primers encàrrecs miniatura|esquerra|Petit profeta (a l'esquerra), Porta de la Mandorla a la catedral de Santa Maria del Fiore, Florència.
Els Petis profetes, realitzats per a l'exterior de la porta de la Mandorla, a la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència, són considerats com els primers treballs produïts per Donatello. Tanmateix, hi ha controvèrsia sobre la seva atribució, al marge de les diferències estilístiques entre les dues figures que poden ser degudes a la inexperiència del jove artista i amb la seva semblança amb obres similars de Nanni di Banco. Actualment, el Petit profeta de l'esquerra s'atribueix en general a Donatello, sobre la base de comparacions amb altres obres de la mateixa època, com el David de marbre. El fet que l'altra estàtua és probablement una obra de Nanni di Banco no és incompatible amb els documents de pagament de la catedral, en els quals consta que el 1406 i el 1408, Donatello va rebre diners en recompensa pel seu treball en dues estàtues de profetes, que no són descrites amb detall. En aquest moment tots dos escultors estaven associats i participaven en la decoració de l'esmentada porta de la Mandorla.Wirtz, Rolf (1998) pàg.9
El 1408, se li va encarregar un David de marbre de mida natural per als contraforts del cor de la catedral, i que mostra un estil escultòric ja més elaborat. Per al mateix lloc encarregaren una altra figura a Nanni di Banco en la qual aquest va representar al profeta Isaïes. Si es comparen ambdues escultures, s'observa una flexió del cos en la figura d'Isaïes que continua sent dins l'estil gòtic, i que sembla no tingui un eix central; mentre, la figura del David de Donatello, presenta un conttraposto perfecte. Donatello la realitzà en marbre amb una alçada de 190 cm; la gran meticulositat de l'acabat recorda la influència que encara té l'autor de l'ofici adquirit durant el treball amb Ghiberti.Ceysson, Bernard, pàg. 28-29 miniatura|esquerra|Sant Joan Evangelista, al Duomo, Florència.
Aquesta obra no s'ha de confondre amb una versió posterior (vegeu David) que va realitzar en bronze. Aquest primer David té un rostre poc expressiu, amb una corona d'amarant, un símbol profà, i els membres són allargats a la manera de l'estil del gòtic tardà. Mostra una col·locació en contrast, amb el punt de suport en una cama, correspost amb una torsió del tronc oposada, formant el clàssic contrapposto. El detall de les mans indica un estudi acurat de l'anatomia humana. El 1416, l'obra va ser traslladada al Palazzo Vecchio i durant molt de temps va ser un emblema de la ciutat. S'hi va afegir una placa amb la inscripció: «PRO PATRIA FORTITER DIMICANTIBUS ETIAM ADVERSUS TERRIBILISSIMOS HOSTES DII PRAESTANT AUXILIUM»«Els déus donen suport a la pàtria amb audàcia contra els combatents enemics més temibles»Wirtz, Rolf (1998) pàg. 10
Entre 1409 i 1411 va realitzar la colossal figura asseguda de Sant Joan Evangelista, que fins al 1588 va ocupar un nínxol a la façana antiga de la catedral, al costat del portal central, i amb altres tres evangelistes d'autors diferents: Sant Marc de Niccolò di Piero Lamberti, Sant Lluc de Nanni di Banco, i Sant Mateu de Bernardo Ciuffagni.Geese, Uwe (1999) pàg. 185
Des de 1990 està col·locada en una capella del Duomo. En aquesta obra Donatello va donar expressió al seu manierisme gòtic tardà, i no només les referències creuades amb la noble postura de les antigues estàtues, sinó buscant una veritable humanitat en l'expressió, com s'observa en el rostre del sant, amb una disposició del front probablement influïda pel cap del Júpiter capitoli, i l'esquena i el tors geomètricament simplificats d'acord amb una concepció semicircular. A la part inferior de la figura, l'estilització afavoreix una naturalitat més accentuada: les mans són realistes i la roba que embolcalla les cames n'augmenta el volum dels membres. L'estàtua, amb la seva càrrega de força retinguda, representà un important referent per a Miquel Àngel en la realització del seu Moisès.Historia del Arte Espasa, (2004) pàg.698
Orsanmichele miniatura|Sant Marc miniatura|Sant Jordi L'església d'Orsanmichele és un edifici que en el seu origen va ser construït com a convent d'una comunitat de monges, més tard es va convertir en un tribunal civil, després en mercat de cereals, i finalment va ser destinat al culte marià. El 1366 les arcades de la plaça van ser tancades per Francesco Talenti i, l'any 1404, es va ordenar que cada gremi de les Arts de Florència col·loqués la imatge del seu sant patró en alguna de les catorze fornícules de les pilastres exteriors. D'aquesta manera, Orsanmichele es convertí en un edifici artístic públic amb una exposició exterior de les escultures. Actualment, les estàtues, fetes per diversos artistes i materials, s'han anat traslladant a diferents institucions per assegurar-ne la conservació. La majoria d'elles es troben a les plantes superiors d'un museu inaugurat el 1996.Castelfranchi Vegas, Liana (1997) pàg. 14
Donatello va participar en els encàrrecs del Sant Marc del gremi dels filadors (1411-1413), en el Sant Jordi del gremi de fabricants d'armadures (1415-1417) i en el Sant Lluís de Tolosa per als capitans de la part dels güelfs (1422-1425).
Sant Marc està retratat com un antic filòsof amb una barba i amb un vestit nuat a la cintura. El rostre està esculpit amb una expressió que mostra una serietat digna i expressa una integritat espiritual que recorda la del Sant Joan Evangelista d'uns pocs anys enrere. La cama esquerra de sant Marc té una suau inclinació, en una forma ponderada, però no impedeix que l'actitud sigui recta i solemne. El petit gir del cos fa sobresortir lleugerament la figura del nínxol, evitant la rigidesa d'una posició estrictament frontal. La mirada del sant sembla perdre's a l'horitzó. Amb la mà esquerra, aguanta un llibre obert, que és l'atribut típic dels evangelistes. Miquel Àngel va elogiar l'estàtua, dient, segons Vasari: «mai no havia vist una figura amb l'aire de tan bon home com aquesta i que si sant Marc ha tingut realment aquestes característiques, aleshores podia creure cegament en el que ell havia escrit».Wirtz, Rolf (1998) pàg.14 El 1941, l'estàtua va ser treta del seu lloc durant un temps, per protegir-la dels bombardeigs. També es traslladà del lloc el 1977, quan es va realitzar una restauració en la qual es van retirar les zones enfosquides, que havien ennegrit la figura, perquè aparegués la pàtina de bronze. D'aquesta manera, harmonitzava millor amb les estàtues de marbre i amb les de bronze d'Orsanmichele. Durant la tasca de restauració es van redescobrir en la figura les restes del daurat al cabell i a la barba, a les vores de la vestidura, al llibre i al coixí dessota els peus. L'original es troba al museu d'Orsanmichele i s'ha col·locat una còpia a l'exterior.
Sant Jordi, de 1417, va ser un encàrrec del gremi de fabricants d'armadures; el resultat venia condicionat perquè, evidentment, al gremi volien una obra on tinguessin protagonisme les armes i armadures. La figura, lleugerament en rotació al voltant de l'eix central, es basa en la superposició de tres ovals: la cara amb les celles, el pit i l'escut. Els trets del cap, en la direcció oposada als del cos, són un recurs de l'artista per dinamitzar l'obra.Wirtz, Rolf (1998) pàg.15-17 El tabernacle també és obra de Donatello. El baix relleu en pedra de la base, Sant Jordi allibera la princesa, probablement va ser afegit dos anys més tard i va ser tallat amb la tècnica de stiacciato. És un dels primers exemples d'una perspectiva central de punt de fuga, amb caràcter horitzontal i que convergeix en el grup central. La representació està treta de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze. Les línies de la capa, l'armadura del sant i les ales obertes del drac, que capten l'atenció de la mirada de l'espectador, estan en la línia de l'estil gòtic tardà. Però la nova concepció de l'espai, que sembla estendre's més enllà del marc del baix relleu, és igualment un punt de referència. També és innovadora la funció de la llum que sobresurt del punt focal de l'acció.Wirtz, Rolf (1998) pàg.18-19