Tomàs Bertran i Soler (Barcelona, 1791 - França, 23 d'abril de 1863) fou un polític, escriptor, advocat, periodista i traductor català. Al llarg de la seva vida va evolucionar des del republicanisme liberal fins a posicions properes a un primerenc catalanisme polític, arribant a proclamar una Diputació General de Catalunya. Va ser també un actiu francmaçó i un dels pioners del protestantisme a l'Estat espanyol.

Biografia Primers anys i activitat periodística Va néixer a Barcelona en el si d'una família benestant. De ben jove va participar en la Guerra del Francès lluitant contra les tropes napoleòniques. Finalitzat el conflicte i immers en el convuls panorama polític del primer terç del segle XIX, es va decantar per les idees liberals i republicanes, influït per pensadors com Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau.

Entre els anys 1820 i 1823, durant el Trienni Liberal, va actuar com a corresponsal de diversos diaris madrilenys, entre ells La Antorcha, El Independiente i El Tribuno. Va destacar també en aquesta època per la seva tasca com a traductor; l'any 1822 va traduir l'obra Alzira de Voltaire, un fet que la investigació acadèmica ha lligat estretament a la percepció que ell tenia de la "qüestió catalana" ja en aquell temps.

Activitat política i exili Afiliat a la francmaçoneria, fins a l'any 1835 havia estat un dels caps del Partit Liberal juntament amb Pascual Madoz i Ramon Xaudaró i Fàbregas. Fou soci fundador de la Societat Literària d'Amics de l'Home. Com a conseqüència del seu activisme polític i de les nombroses persecucions, empresonaments i exilis, el seu patrimoni personal es va veure greument minvat.

L'any 1839 fou deportat a les Illes Canàries per abús d'autoritat per part dels procònsols de Catalunya, episodi que quedà recollit més tard en un llibre publicat juntament amb el conspirador Eugenio de Aviraneta.

L'any 1842 es va traslladar a Madrid. En aquesta època de gran producció historiogràfica i geogràfica, va publicar obres rellevants com el Pronunciamiento de Barcelona en 1835, sus antecedentes y sus resultados, una Historia de las revoluciones de Castilla en el reinado de Carlos I i, molt especialment, els vuit volums de la seva Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar (1844-1846). La part d'aquesta gran obra referida específicament a Catalunya es va publicar de forma independent el 1847 sota el títol Itinerario descriptivo de Cataluña.

Conversió al protestantisme Arran d'un viatge a Londres, Bertran i Soler va entrar en contacte amb el món evangèlic i es va convertir al protestantisme. A partir d'aquell moment, va actuar com a agent actiu de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera a Espanya, distribuint bíblies, esdevenint una figura de l'heterodòxia religiosa a la península i mantenint contacte amb el protestantisme europeu.

La Guerra dels Matiners i el projecte catalanista Fins al 1845 havia defensat el republicanisme de forma aferrissada, però a partir d'aleshores la seva ideologia va fer un gir cap al monarquisme. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1847), va concebre un projecte d'estat que implicava atorgar un règim d'autogovern a Catalunya. Amb aquest objectiu, va intentar unir les forces progressistes i els carlins.

Aquesta iniciativa va culminar quan ell mateix va proclamar unilateralment una Diputació General de Catalunya el 24 de novembre de 1848. Per donar viabilitat al seu projecte d'estat català, va arribar a demanar ajut diplomàtic al secretari d'estat britànic lord Palmerston i va intentar entrevistar-se amb el pretendent carlí. No obstant això, la manca de suports i la forta persecució van fer que hagués d'abandonar el projecte el 4 d'abril de 1849, quan fou detingut per les autoritats isabelines.

Vida personal i defunció Estava casat amb Eulàlia Font, que va morir a Barcelona el 23 de juliol de 1851. Tot i que algunes fonts acadèmiques històriques el donaven per mort l'any 1859 o amb posterioritat, els registres oficials dels tribunals francesos publicats al Diario de Barcelona (el 4 de gener de 1870) certifiquen que Tomàs Bertran va morir a l'exili a França el 23 d'abril de 1863 sense fer testament.

Obres destacades Entre els seus escrits, destaquen traduccions, tractats polítics, llibres històrics i geogràfics: Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840) Mina y los proscriptos deportados en Canarias por abuso de autoridad de los Procónsules de Cataluña (coescrit amb Eugenio de Aviraneta) Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar (vuit volums, publicats entre 1844 i 1846) Pronunciamiento de Barcelona en 1835, sus antecedentes y sus resultados Historia de las revoluciones de Castilla en el reinado de Carlos I Historia del heroico pueblo español Itinerario descriptivo de Cataluña (1847) Proclama de la Diputación General de Catalunya (1848) Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858)

Referències

Bibliografia Camps, Joan: Catalanisme polític i pensament colonial en Tomàs Bertran i Soler, a la revista L'Avenç. Cucurull, Fèlix (1980). El fet nacional català a través de la història (Arxivat).

Categoria:Catalanistes Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Maçons barcelonins Categoria:Protestants catalans Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors cristians