En biologia es denomina biologia de la conservació una nova disciplina científica de síntesi que sorgeix com a resposta a la crisi actual de biodiversitat. Els seus objectius són la identificació dels processos que amenacen la conservació d'espècies i ecosistemes, així com la provisió d'un marc conceptual en el qual estudiar-los. Per a això integra els principis de diferents camps del coneixement científic aplicables a la conservació biològica a escala planetària, tals com l'ecologia, la genètica, la biologia evolutiva, i la teledetecció, entre d'altres.
Paradigmes científics S'han proposat dos grans paradigmes per agrupar les idees i els mètodes d'estudi en Biologia de la Conservació: el Paradigma de les Poblacions Petites, i el Paradigma de la Disminució Poblacional. El primer es refereix als riscs d'extinció inherents a mides poblacionals petites, que són fonamentalment resultat d'un increment en l'exposició a estocasticitat demogràfica i ambiental, i a la pèrdua de variabilitat genètica. El segon s'ocupa dels processos pels quals el risc d'extinció de les poblacions s'incrementa per raons alienes a aquestes, i de com pal·liar-los. És a dir, tracta sobre els agents que porten a la disminució poblacional.
Els quatre principals agents que condueixen a l'extinció poden ser:
La pèrdua de l'hàbitat de les espècies i la seva fragmentació. La sobre-explotació que produeix la reducció dels efectius poblacionals. La introducció d'espècies invasores que competeix amb les nadiues o modifica els seus hàbitats. Les interaccions sinèrgiques per les quals l'extinció d'unes espècies produeixen extincions en cadena de d'altres.
Vegeu també Ecologia Biodiversitat Extinció
Enllaços externs
Biologia de la Conservació de Plantes (Un portal de recursos en català). Society for Conservation Biology Biología de la Conservación
Categoria:Disciplines de la biologia Categoria:Conservacionisme