va ser un noble català, tercer comte de Peralada i 27è vescomte de Rocabertí.
Biografia Va succeir al seu germà Francesc Dalmau de Rocabertí i Safortesa, que no va tenir descendència després que es feu dominic. Es va casar amb una dama de cognom Puixmarín, però no van tenir descendència i l'herència va passar al seu germà Martí Onofre II de Rocabertí.
En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada. Partidari de Felip IV de Castella.
Publicà Presagios fatales del mando francés (a Saragossa, 1646), participant en la propaganda anticatalana i escriquè unes memòries en defensa del marquès d'Aitona i sobre la família Rocabertí (Madrid, 1651).
El 1645 li fou concedit el títol de marquès d'Anglesola.
Referències
Categoria:Vescomtes de Rocabertí Categoria:Morts al segle XVII