fou un metge i polític valencià establert a Catalunya. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l'Hospitalet de Llobregat i s'afilià a ERC. Durant els fets del sis d'octubre de 1934 fou empresonat pel fet d'haver cercat un refugi per a Manuel Azaña.Carles Martí a memòriaesquerra.cat
En el transcurs de la guerra civil espanyola fou sots-secretari de finances de la Generalitat de Catalunya, i des del 1937 conseller de governació, de finances i de cultura. El 1939 marxà a l'exili a la Catalunya del Nord on fou encarregat pel president Lluís Companys d'ajudar els catalans internats als camps de concentració i als que volien emigrar a Amèrica. El 1941 fou arrestat per ordre de la Gestapo juntament amb Ventura Gassol i Josep Tarradellas, amb qui va fugir a Suïssa el 1942.
En acabar la Segona Guerra Mundial s'apartà de la política i el 1947 s'establí al Marroc, on hi exercí de metge i publicà treballs sobre medicina. El 1977 tornà a Catalunya amb el president Josep Tarradellas, que el nomenà membre de l'Organisme Consultiu de caràcter assessor en el context de les negociacions per al restabliment de la Generalitat provisional.
Referències
Categoria:Consellers dels governs de Lluís Companys Categoria:Polítics alzirencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX