Viktor Ullmann (Teschen, Imperi Austrohongarès, actualment dividit entre Cieszyn (Polònia) i Český Těšín (República Txeca), 1 de gener de 1898 - Auschwitz-Birkenau, 18 d'octubre de 1944) va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austríac.
Biografia Viktor Ullmann va nàixer l'1 de gener de 1898 a Teschen, l'actual Cieszyn. Els seus pares procedien de famílies d'origen jueu, tot i que s'havien convertit al catolicisme abans del naixement de Viktor. Son pare, Maximilian, va poder, com a jueu assimilat, seguir la carrera d'oficial de l'exèrcit de l'Imperi Austrohongarès; en la Primera Guerra Mundial va ser ascendit a coronel i ennoblit.
A partir de 1909 Viktor va assistir a l'escola (Gymnasium) a Viena. El seu talent musical i les seues inclinacions aviat van donar-li accés a Arnold Schönberg i el seu cercle de deixebles. Tan prompte va acabar l'escola es va presentar voluntari al servei militar.
Després de la seua participació en la Campanya d'Itàlia, a Isonzo, durant la Primera Guerra Mundial, li va ser concedit un permís d'estudis, que va utilitzar per a iniciar estudis de Dret a la Universitat de Viena. Hi va assistir a les classes de Wilhelm Jerusalem. A principis de 1918 va ser acceptat a un seminari de composició de Schönberg. Amb el mateix Schönberg va estudiar teoria de la forma, contrapunt i orquestració. Ullmann era un excel·lent pianista, tot i que no ambicionava una carrera com a solista.
Al maig de 1919 va interrompre tots dos cursos amb la intenció d'abandonar Viena i consagrar-se completament a la música a Praga. El seu mentor va ser Alexander von Zemlinsky, sota la patronatge del qual va accedir al càrrec de director al Nou Teatre Alemany de Praga (avui dia l'Òpera de l'Estat de Praga) fins a l'any 1927. La següent temporada, 1927-28, va ser nomenat director de la companyia d'òpera d'Aussig an der Elbe (Ústí nad Labem), però el seu repertori, que incloïa òperes de Richard Strauss, Ernst Krenek i d'altres, era massa avançat per al gust local, i el contracte va ser cancel·lat.
L'any 1923, amb Sieben Lieder mit Klavier (7 lieder amb piano) va encetar una sèrie d'exitoses interpretacions de les seues obres, que s'estendria fins a la dècada del 1930 amb les "Sieben Serenaden". Al festival de Ginebra de l'Associació Internacional per a la Nova Música, l'any 1929, les seues "Variacions Schönberg", un cicle pianístic sobre un tema del seu mestre vienès, van causar sensació. Cinc anys després, amb l'arranjament per a orquestra d'aquesta obra, va guanyar el Premi Hertzka (batejat així en honor del director d'Universal Editions). Mentrestant havia exercit de director d'orquestra a Zúric durant dos anys. Com a resultat del seu interès en l'antroposofia (disciplina fundada per Rudolf Steiner) va dedicar dos anys més regentant, en companyia de la seua muller, una llibreria de llibres antroposòfics a Stuttgart, però va haver de fugir a mitjan 1933 i va tornar a Praga com a professor de música i periodista.
Durant aquest període va treballar al departament de música de Czechoslovak Radio, va escriure un llibre i crítiques musicals per a diverses revistes, va ser empleat com a crític pel diari Bohemia, va fer classes a grups i classes particulars i es va involucrar en les activitats de la Societat Txecoslovaca per a l'Educació Musical. Per aquesta època va fer amistat amb el compositor Alois Hába, a qui ja coneixia prèviament. Ullmann es va inscriure al departament de música microtonal amb l'escala de quatre tons, al Conservatori de Praga, on va estudiar durant dos anys (1935-1937).
Si les seues obres de la dècada del 1920 encara palesen la influència del període atonal de Schönberg (especialment la Simfonia de Cambra Op. 9, els George Lieder Op. 15 i "Pierrot Lunaire", Op. 21), les obres compostes a partir de 1935 mostren un desenvolupament personal de les influències rebudes de Schönberg (Quartet de corda núm. 2, Sonata per a piano núm. 1) i de les controvertides troballes d'Alban Berg en la seua òpera Wozzeck (l'òpera La caiguda de l'Anticrist). Harmonies dissonants, una extremadament densa expressió orquestral i un control magistral de l'estructura musical són les característiques del nou i des d'ara inconfusible estil d'Ullmann.
El 8 de setembre de 1942 va ser deportat junt amb la seua muller i el seu fill al camp de concentració de Theresienstadt. Abans de la deportació, la seua producció ascendia a 41 números d'opus i comprenia, entre altres obres, tres sonates per a piano, cicles de cançons sobre textos de diversos poetes, òperes i el Concert per a piano Op. 25, que havia conclòs al desembre de 1939, és a dir, nou mesos després de l'entrada dels alemanys a Praga. La major part d'aquestes obres s'ha perdut; els manuscrits van desaparèixer probablement durant l'ocupació. Tot i això, hi sobreviuen 13 obres que havien estat publicades de manera privada i que van ser confiades a un amic perquè les conservara.
La naturalesa particular del camp de Theresienstadt va permetre a Ullmann romandre actiu: va actuar com a pianista acompanyant, hi va organitzar concerts ("Collegium musicum", "Estudi per a la Nova Música") i va escriure crítiques d'esdeveniments musicals com a integrant d'un cercle cultural que incloïa Karel Ančerl, Rafael Schächter, Gideon Klein, Hans Krása i altres prominents músics també empresonats.
El 16 d'octubre de 1944 va ser deportat al camp d'Auschwitz-Birkenau, on va morir el 18 d'octubre de 1944 assassinat a les cambres de gas.
L'obra que va deixar a Theresienstadt es va salvar gairebé en la seua totalitat, i inclou - a més d'obres corals, cicles de cançons i música escènica - algunes obres significatives, com ara les tres darerres sonates per a piano, el tercer quartet de corda, el melodrama basat en el poema de Rainer Maria Rilke, Corneta, així com l'òpera de cambra L'emperador de l'Atlàntida, o el refús de la Mort, estrenada l'any 1975 (l'estrena havia hagut de tenir lloc l'any 1944 a Terezin, dirigida per Rafael Schachter, però el comandant de les SS es va adonar de les similituds entre el personatge principal i Adolf Hitler, i l'obra va ser prohibida). Ha estat retransmesa per la televisió de la BBC al Regne Unit, i ha gaudit de diverses produccions en diferents països, entre les quals cal destacar les de Bremen i Stuttgart de l'any 1990.
En aquestes obres, i particularment en lEmperador i el Corneta, va tractar les qüestions fonamentals de la seua cosmovisió, per descomptat ara influïda per les condicions de vida d'un camp de concentració nazi; el problema estètic de transformar material preexistent en una obra d'art; i el problema ètic del permanent conflicte entre esperit i matèria.
La formulació més concreta d'aquest discurs, en termes de contingut, té lloc a l'òpera L'emperador de l'Atlàntida, o el refús de la Mort, amb la paràbola del joc de l'Emperador amb la Mort. El "joc", que consisteix no gens menys que en la completa destrucció de tota vida humana, segons els plans de l'Emperador, i el boicot de la mort a aquest inic objectiu, conclou amb la caiguda de l'Emperador i amb la visió d'un nou pacte entre la vida i la mort.
Amb la plasmació musical d'aquest tema, presumiblement connectat a la situació contemporània del compositor, Viktor Ullmann va crear un paradigma atemporal de com els poders positius de la humanitat poden vèncer la inhumanitat de qualsevol règim tirànic.
Cronologia 1898 Naix a Teschen (a la Silèsia austríaca) l'1 de gener 1909-16 Assisteix a l'escola a Viena 1916-18 Servei militar com a voluntari; servei al front; promocionat com a lloctinet 1918 Assisteix a la Universitat de Viena, estudiant dret i assistint al "Seminari de composició" d'Arnold Schönberg 1920 Tardor: mestre de cor i co-repetidor sota direcció d'Alexander von Zemlinsky al Nou Teatre Alemany de Praga; posteriorment (1922-27) director d'orquestra 1925 Composició de les "Variacions Schönberg" per a piano (estrenades l'any 1926 a Praga) 1927-1928 Director d'òpera a Aussig an der Elbe (Ústí nad Labem); posteriorment retorn a Praga sense un treball concret 1929 Èxit de les "Variacions Schönberg" al festival musical de la Societat Internacional per a la Nova Música (Internationale Gesellschaft für Neue Musik; IGNM) a Ginebra 1929-1931 Compositor i director per a l'escena a Zuric 1931-1933 Llibreter a Stuttgart (propietari de la llibreria antroposòfica Novalis-Bücherstube) 1933 Fugida de Stuttgart; retorn a Praga 1934 Premi Hertzka per la versió orquestral de les "Variacions Schönberg" (Op. 3b) 1935-1937 Alumne de composició d'Alois Hába 1936 Premi Hertzka per l'òpera "La caiguda de l'Anticrist" (Op. 9) 1938 Després de la interpretació del seu segon quartet de corda al Festival de l'IGMN a Londres, Ullmann roman durant uns dos mesos a Dornach, prop de Basilea 1939 Comença la persecució dels jueus al "Protectorat de Bohèmia i Moràvia" 1942, 8 de setembre Deportació al camp de concentració de Theresienstadt. Actiu com a compositor, director d'orquestra, pianista, organitzador, professor i crític musical. Les seues obres més importants d'aquest període, conservades manuscrites, són: 3 sonates per a piano; cançons; l'òpera "L'emperador de l'Atlàntida" i el melodrama "La romança de l'amor i la mort del corneta Christoph Rilke" 1944, 16 d'octubre Trasllat a Auschwitz-Birkenau, on va ser assassinat a les cambres de gas el 18 d'octubre de 1944
Llista d'obres de Praga i Theresienstadt A mitjan 1942, poc després de la deportació al camp de concentració de Theresienstadt, Ullmann va elaborar una llista de les obres que havia compost fins aleshores. Aquesta llista va ser conservada a una biblioteca de Londres com a part d'una carta adreçada a una persona fins ara no identificada. A diferència de les seues anteriors llistes d'obres, la llista de Londres presenta una ininterrompuda successió de números d'opus (1-41) amb la inclusió exacta d'obres i títols ja coneguts. Aquesta llista d'obres d'Ullmann és d'incalculable valor per identificar les obres perdudes o desaparegudes, fent palesa també la magnitud de la pèrdua causada per la persecució i la guerra.
En la següent llista s'usa la numeració d'opus d'Ullmann, ampliada a les obres compostes a Theresienstadt. L'ordre dels títols és bàsicament cronològic i té en compte tant les obres conegudes per llistes anteriors com les citades a la bibliografia. La datació incerta s'indica amb (?). Les restes d'una prèvia numeració deriven de la llista d'obres continguda al Riemann Musiklexikon 11/1929. Les "Variacions Schönberg" presenten un número d'opus incongruent amb la cronologia, degut als diversos arranjaments que el compositor en va fer.
Obres de Praga