Els Fets dels Apòstols (grec koiné: Πράξεις Ἀποστόλων , Práxeis Apostólōn i en llatí: Actūs Apostolōrum) és el cinquè llibre del Nou Testament. Relata la fundació de l'Església cristiana i la difusió del seu missatge per tot l'Imperi Romà.
Els Fets dels Apòstols i l'Evangeli de Lluc formen una obra en dos volums coneguda com a Lluc-Fets del mateix autor. En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric. La tradició identifica l'escriptor com Lluc l'Evangelista, un metge que va viatjar amb l'apòstol Pau, tot i que el text és anònim i no nomena el seu autor. L'opinió crítica cap al final del es va mantenir dividida sobre si Lluc el va escriure. Molts estudiosos encara consideren l'autor de Lluc-Fets com un company de Pau, tot i que observen tensions amb les cartes paulines autèntiques."The principle essay in third regard is P. Vielhauer, 'On the "Paulinism" of Acts', in L.E. Keck and J. L. Martyn (eds.), Studies in Luke-Acts (Philadelphia: Fortress Press, 1975), 33–50, who suggests that Luke's presentation of Paul was, on several fronts, a contradiction of Paul's own letters (e.g. attitudes on natural theology, Jewish law, christology, eschatology). This has become the standard position in German scholarship, e.g., Conzelmann, Acts; J. Roloff, Die Apostelgeschichte (NTD; Berlin: Evangelische, 1981) 2–5; Schille, Apostelgeschichte des Lukas, 48–52. This position has been challenged most recently by Porter, "The Paul of Acts and the Paul of the Letters: Some Common Misconceptions', in his Paul of Acts, 187–206. See also I.H. Marshall, The Acts of the Apostles (TNTC; Grand Rapids: Eerdmans; Leister: InterVarsity Press, 1980) 42–44; E.E. Ellis, The Gospel of Luke (NCB; Grand Rapids: Eerdmans; London: Marshall, Morgan and Scott, 2nd edn, 1974) 45–47.", Pearson, "Corresponding sense: Paul, dialectic, and Gadamer", Biblical Interpretation Series, p. 101 (2001). Brill. La discussió moderna tracta els Fets dels Apòstols principalment com a historiografia, alhora que considera gèneres com la novel·la, l'èpica i la biografia antiga, i els estudiosos ara se centren més en els objectius de l'autor que en resoldre qüestions d'historicitat estricta. Els estudiosos solen datar el llibre entre el 80 i el 90 dC, i alguns proposen entre el 110 i el 120 dC.Tyson, Joseph B., (April 2011). Quan i per què es van escriure els Fets dels Apòstols?", a: La Bíblia i la Interpretació: "...Un nombre creixent d'estudiosos prefereix una data tardana per a la composició dels Actes, és a dir, c. 110-120 d.C. Tres factors donen suport a aquesta data darrera meitat del segle II En segon lloc, es poden fer arguments convincents que l'autor d'Actes estava familiaritzat amb alguns materials escrits per Josep, que va completar les seves Antiguitats dels jueus el 93-94 dC... En tercer lloc, estudis recents han revisat la judici que l'autor dels Fets desconeixia les cartes paulines."
La primera part de Lluc–Fets, l'Evangeli de Lluc, descriu com Déu va complir el seu pla per a la salvació del món mitjançant la vida, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els Fets continuen la història del cristianisme al segle I, començant amb l'ascensió de Jesús Cel i traçant la missió des de Jerusalem fins al món mediterrani. Els primers capítols descriuen el Dia de Pentecosta (la vinguda de l'Esperit Sant), la vida compartida dels primers creients l'expulsió dels cristians de Jerusalem i l'establiment de l'església a Antioquia. Els capítols posteriors segueixen Pau mentre porta el missatge per tot l'imperi i conclouen amb el seu empresonament a Roma mentre espera ser jutjat.
Lluc-Actes és un intent de respondre a un problema teològic, és a dir, com el Messies dels jueus va arribar a tenir una església majoritàriament no jueva argumentant que el missatge va arribar als gentils perquè el els jueus el van rebutjar. L'obra també es llegeix com una defensa del moviment de Jesús per a un públic jueu, ja que la majoria dels discursos responen a preocupacions jueves mentre que els funcionaris romans arbitren disputes sobre els costums i la llei jueves. Lluc presenta els seguidors de Jesús com una secta jueva amb dret a protecció legal, però continua sent ambivalent sobre el futur dels jueus i els cristians, afirmant la identitat jueva de Jesús alhora que emfatitza el rebuig del Messies per part dels jueus.
Composició i ambientació Títol, unitat de Lluc-Fets, autoria i data
El nom "Fets dels Apòstols" va ser utilitzat per primera vegada per Ireneu a finals del . No se sap si aquest era un nom existent per al llibre o si el va inventar Ireneu; sembla clar que no el va donar l'autor, ja que la paraula práxeis (fets, actes) només apareix una vegada al text () i allà no es refereix als apòstols sinó a fets confessats pels seus seguidors. Tertul·lià, Climent i Orígenes també donaven com a autor a Lluc.
L'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols constitueixen una obra en dos volums que els estudiosos anomenen Lluc-Fets. Junts representen el 27,5% del Nou Testament, la contribució més gran atribuïda a un sol autor, i proporcionen el marc tant per al calendari litúrgic de l'Església com per a l'esquema històric en què les generacions posteriors han encaixat la seva idea de la història de Jesús i l'església primitiva. L'autor no apareix nomenat en cap dels dos volums. Segons la tradició de l'Església que data del , l'autor va ser Lluc, nomenat com a company de l'apòstol Pau en tres de les cartes atribuïdes al mateix Pau, però els erudits del ho posen en dubte, i Theissen afirma que "un consens crític emfatitza les innombrables contradiccions entre el relat dels Fets dels Apòstols i les cartes paulines autèntiques." Es pot veure un exemple comparant els relats dels Fets dels Apòstols sobre la conversió de Pau (, i ) amb la pròpia declaració de Pau que va romandre desconegut per als cristians de Judea després d'aquell esdeveniment (). L'autor "és un admirador de Pau, però no comparteix la visió de Pau sobre si mateix com a apòstol; la seva pròpia teologia és considerablement diferent de la de Pau en punts clau i no representa amb precisió els propis punts de vista de Pau". Per tant, molts estudiosos moderns han expressat dubtes que l'autor de Lluc-Fets fos el metge Lluc, i l'opinió crítica sobre el tema es va avaluar com a dividida més o menys equitativament cap al final del . Desenvolupaments més recents en la interpretació troben que Pau i l'autor de Lluc-Fets no són tan diferents teològicament com es pensava. La majoria dels estudiosos sostenen que l'autor de Lluc-Fets, tant si es deia Lluc com si no, va conèixer Pau. Era un home culte, amb recursos, probablement urbà, i que respectava el treball manual, tot i que no era un treballador; això és significatiu, perquè els escriptors més intel·lectuals de l'època menyspreaven els artesans i els petits empresaris que formaven la primera església de Pau i que presumiblement eren el públic de Lluc.
La interpretació dels passatges "nosaltres" com a indicatius que l'escriptor va ser un testimoni històric (tant si era Lluc l'evangelista com si no), continua sent la més influent en els estudis bíblics actuals."Una ullada als tractaments recents i extensos dels passatges i comentaris sobre el "nosaltres" demostra que, dins de l'erudició bíblica, les solucions en les tradicions històriques dels testimonis presencials continuen sent les explicacions més influents per a l'estil en primera persona plural als Fets dels Apòstols. Dels dos últims estudis complets sobre els passatges del "nosaltres", per exemple, un argumenta que els relats en primera persona provenien de Silas, un company de Pau però no l'autor, i l'altre proposa que la narració en primera persona era el mètode de Lluc (company de Pau i autor dels Fets dels Apòstols) per comunicar la seva participació en els esdeveniments narrats (). Jurgen Wehnert, Die Wir-Passegen der Apostelgeschitchte: Ein lukanisches Stilmittel aus judischer Tradition (GTA 40; Göttingen: Vanderhoeck & Ruprecht, 1989); Claus-Jurgen Thornton, Der Zeuge des Zeugen: Lukas als Historiker der Paulus reisen (WUNT 56; Tugingen: Mohr Siebeck, 1991). Vegeu també, Barrett, Actes dels Apòstols, i Fitzmyer, Actes dels Apòstols.", Campbell, "Els passatges "nosaltres" dels Actes dels Apòstols: el narrador com a narrativa", pàg. 8 (2007), Society of Biblical Literature. Les objeccions a aquest punt de vista inclouen l'afirmació anterior que Lluc-Fets conté diferències en teologia i narrativa històrica que són irreconciliables amb les cartes autèntiques de l'apòstol Pau."El principal assaig en aquest sentit és P. Vielhauer, «Sobre el "paulinisme" dels Fets», a L.E. Keck i J.L. Martyn (eds.), Studies in Luke-Acts (Filadèlfia: Fortress Press, 1975), 33–50, que suggereix que la presentació de Pau per part de Lluc era, en diversos fronts, una contradicció amb les pròpies cartes de Pau (per exemple, actituds sobre la teologia natural, la llei jueva, la cristologia, l'escatologia). Aquesta s'ha convertit en la posició estàndard en l'erudició alemanya, per exemple, Conzelmann, Fets; J. Roloff, Die Apostelgeschichte (NTD; Berlín: Evangelische, 1981) 2–5; Schille, Apostelgeschichte des Lukas, 48–52. Aquesta postura ha estat qüestionada recentment per Porter, "The Paul of Acts and the Paul of the Letters: Some Common Misconceptions", a la seva obra Paul of Acts, 187–206. Vegeu també I.H. Marshall, The Acts of the Apostles (TNTC; Grand Rapids: Eerdmans; Leister: InterVarsity Press, 1980) 42–44; E.E. Ellis, The Gospel of Luke (NCB; Grand Rapids: Eerdmans; Londres: Marshall, Morgan and Scott, 2a ed., 1974) 45–47.", Pearson, "Corresponding sense: Paul, dialèctica i Gadamer", Biblical Interpretation Series, pàg. 101 (2001). Brill
La data més antiga possible per a Lluc-Fets és al voltant de l'any 62 dC, l'època de l'empresonament de Pau a Roma, però la majoria dels estudiosos daten l'obra al 80-90 dC, ja que utilitza Marc com a font, mira enrere a la destrucció de Jerusalem i no mostra cap coneixement de les cartes de Pau (que van començar a circular a finals del ). Si mostra coneixement de les epístoles paulines, i també de l'obra de l'historiador jueu Flavi Josep, com alguns creuen, aleshores és possible una data a principis del .Gnuse, R. (2002). Vita Apologetica: The Lives of Josephus and Paul in Apologetic Historiography. Journal for the Study of the Pseudepigrapha, 13(2), 151–169. https://doi.org/10.1177/095182070201300203, Abstract: "This article suggests that the author of Acts may have been inspired by Josephan texts when crafting biographical narratives about Paul." Tanmateix, molts arguments es mostren en contra d'aquesta datació, com ara el coneixement de l'evangeli per part de l'Evangeli de Joan, la seva independència de l'Evangeli de Mateu en la hipòtesi de les dues fonts i 1 Climent.
Gènere, fonts i historicitat dels Fets