Pàncrates () va ser un poeta de l'antiga Grècia natural d'Alexandria que va viure en temps de l'emperador Hadrià, i que per la seva amistat amb Antínous va rebre de l'emperador l'ofici d'encarregat del Museu d'Alexandria. L'esmenta Ateneu de Nàucratis, qui en preserva uns quants versos.Athenaeus. XV p. 677, d. e.
Podria ser el mateix personatge que apareix en uns papirs grecs sota el nom de Pàncrates o Pàcrates (), un profeta egipci d'Heliòpolis que va mostrar a l'emperador Hadrià la força de la seva màgia quan va fer emmalaltir a un personatge en dues hores i el va matar en set, i va enviar somnis a l'emperador. Llucià de Samòsata parla d'aquest profeta a l'obra Filopseudes (), i diu que s'afaitava el crani i anava vestit amb roba de lli, com els sacerdots egipcis, i que tenia els llavis grossos, les cames primes i no parlava gaire bé el grec. Llucià el qualifica d'«home diví». Es va estar 23 anys vivint en semi clausura als santuaris subterranis dels egipcis, on Isis li va transmetre els secrets de la màgia. Diu Llucià que quan arribava a un lloc per hostatjar-se agafava una escombra o un pal, el vestia i recitava una fórmula màgica de tres síl·labes, i el pal caminava i semblava un home. Aquest servidor li portava aigua, li feia el menjar i el cuidava. Quan ja no el necessitava, recitava una altra oració i recobrava la seva prma primitiva.
Referències
Categoria:Poetes de la Grècia romana Categoria:Poetes de l'Egipte romà Categoria:Persones de l'Alexandria romana Categoria:Escriptors de l'antic Egipte Categoria:Escriptors alexandrins Categoria:Escriptors antics en grec de tradició indirecta Categoria:Romans del segle II