El Partit de la Llibertat d'Àustria (, abreujat FPÖ) és un partit polític austríac, d'ideologia nacional-conservador i considerat d'extrema dreta.
Història Antecedents L'Associació d'Independents (Verband der Unabhängigen, VdU) era un conglomerat de grups amb interessos molt diversos: d'una banda antics nazis que no tenien dret a vot a les primeres eleccions generals després de la guerra; d'una altra, antics nacionalistes partidaris d'una gran Alemanya (Partit Popular de la Gran Alemanya, Großdeutsche Volkspartei); finalment representants d'una generació més jove. Els unia la voluntat de crear un nou espai polític que pogués existir al costat dels dos grans partits dels socialdemòcrates (SPÖ) i els democristians (ÖVP).
L'Associació no va estar eximida de disputes internes i divisions que finalment malbaratarien l'experiment. Després de diverses derrotes i les turbulències esmentades, l'Associació d'Independents es va dissoldre en 1956 i es va fundar el Partit de la Llibertat d'Àustria.
Els inicis El primer president va ser Anton Reinthaller, un antic membre de les SS, que havia estat empresonat entre 1950 i 1953 per activitats nacionalsocialistes. Ja amb anterioritat a l'Anschluss (Annexió) havia entrat en el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, fins esdevenir-ne ministre d'agricultura el 1938 en el gabinet format amb l'annexió, i fins a 1945 va ser diputat al Reichstag. En el seu primer discurs en el càrrec de president del partit va deixar clar la idea central en aquell moment: «La idea nacional no significa res més que el reconeixement de la nostra pertinença al poble alemany». A les eleccions presidencials austríaques de 1957, l'FPÖ i el Partit Popular d'Àustria (ÖVP) van donar suport al metge independent Wolfgang Denk, derrotat pel candidat del Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) Adolf Schärf, que va ser elegit president federal amb al voltant del 51 per cent dels vots.
Després de la mort d'Anton Reinthaller, Friedrich Peter, un altre antic membre de les Schutzstaffel (SS) va ser elegit president federal del FPÖ el 1958. Durant anys el Partit de la Llibertat d'Àustria no va atènyer els 6% dels vots a les eleccions generals, quantitat menor fins i tot que l'aconseguida per l'antiga Associació d'Independents però Peter va aconseguir treure el partit de l'aïllament polític intern forjant aliances al parlament aconseguint que els socialdemòcrates i els democristians els consideressin sovint com a possibles socis d'una coalició. El 1970, sota la direcció de Friedrich Peter, el Partit va donar suport al govern minoritari dels socialdemòcrates. Un any més tard, quan la majoria absoluta dels socialdemòcrates va modificar la llei electoral perquè fos més benvolent amb els partits petits, afavorint per tant clarament al Partit Liberal d'Àustria. Després de disputes internes del partit sobre el passat de Peter, Alexander Götz va ser elegit president federal del FPÖ el 1978.
Govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata En un congrés celebrat el 1980 s'imposa en el partit un corrent més liberal, la qual cosa que no impedí que a les eleccions legislatives austríaques de 1983 obtingueren llur pitjor resultat amb un 5%. No obstant això, la necessitat del Partit Socialdemòcrata de vots en el parlament fa que el Partit de la Llibertat d'Àustria entrés en el govern federal encapçalat per Fred Sinowatz, que va rebre el càrrec de vicecanceller, que el partit va atorgar al dirigent Norbert Steger.
Liderat de Jörg Haider miniatura|Jörg Haider, president del partit entre 1986 i 2000 El 1986 Jörg Haider aconsegueix la direcció del partit després d'un congrés a Innsbruck. El govern socialdemòcrata de Franz Vranitzky trenca immediatament la coalició que mantenia amb el Partit de la Llibertat d'Àustria. Sota Haider es produí un canvi important en el públic cap al qual es dirigeix el discurs del partit. Si fins aleshores els mitjans acadèmics havien estat l'àmbit tradicional del partit, a partir de la dècada dels 90, són els treballadors i obrers de Viena (als barris de Simmering i Favoriten) que comencen a abandonar el Partit Socialdemòcrata i es giren cap a Haider. Al mateix temps, els mitjans utilitzats per Haider reben fortes crítiques tant dintre com fora de Viena: la seva predilecció pel referèndum popular (Volksgebehren) o les seves afirmacions sobre el règim nazi en fan als ulls de molts en un demagog dretà. Un d'aquests referenda, Primer Àustria (Österreich zuerst) provocà la primera escissió dintre del partit. Cinc diputats dirigits per Heide Schmidt se'n separen després d'una confrontació amb Jörg Haider del partit i funden el Fòrum Liberal (Liberales Forum), que des de 1993 fins a 1999 va tenir representació parlamentària. Amb aquesta escissió el partit va abandonar la Internacional Liberal.
L'ascens a partit de govern L'escissió no va tenir conseqüències electorals, perquè el creixement en vots continuà fins al punt que a les eleccions legislatives austríaques de 1999 el partit va obtenir els 26,9% de les paperetes i esdevingué el segon partit més votat. Després de llargues negociacions, el Partit Popular va concloure un acord de govern amb el Partit de la Llibertat. El canceller va ser el líder democristià Wolfgang Schüssel, mentre que Susanne Riess-Passer del partit de Jörg Haider n'era la vicecancillera. La participació del Partit de la Llibertat no es va lliurar de les fortes crítiques, tant interiors, amb un nivell de mobilització social poc vist a Àustria, com externes, amb les sancions que els restants 14 països de la Unió Europea van imposar a Àustria. Aviat es va produir un conflicte entre les diferents ales del partit: l'ala més liberal, representada per diversos ministres i parlamentaris (la pròpia vicecancillera, el ministre de finances, etc.), discrepava cada vegada més sovint amb el cap de partit, Jörg Haider, que s'havia mantingut sense cartera ministerial com cap de govern de l'Estat federat de Caríntia. Les desavinences van desembocar en la dimissió dels ministres i en la convocatòria d'eleccions anticipades el 2002.
El 31 de març de 2004, Jörg Haider va ser reelegit governador de Caríntia però el partit va patir pèrdues devastadores en diverses eleccions regionals, les eleccions europees de 2004 i les eleccions per a la Cambra de Comerç d'Àustria i el 3 de juliol de 2004. Ursula Haubner, germana d'Haider, va substituir Herbert Haupt com a líder del partit, que es va veure esquinçat per conflictes interns i el 4 d'abril de 2005, Haider, Haubner, el vicecanciller Hubert Gorbach i altres figures destacades de l'FPÖ van anunciar la creació d'un nou partit anomenat Aliança per al Futur d'Àustria (Bündnis Zukunft Österreich, BZÖ) amb Haider com a líder. En efecte, això va dividir l'FPÖ en dos partits i Heinz Christian Strache va esdevenir president de l'FPÖ.
Govern El 17 de maig de 2019, es va publicar un vídeo gravat amb càmera oculta durant el mes de juliol de 2017 a Eivissa, on hi apareixien dos polítics de l'FPÖ (Heinz-Christian Strache i Johann Gudenus) prometent favors polítics i contractacions públiques a una suposada neboda d'un milionari rus. A la gravació també es mencionava altres pràctiques corruptes que implicaven donants de l'FPÖ en altres llocs, i el 18 de maig, Strache va dimitir com a líder de l'FPÖ i com a vicecanceller del govern d'Àustria. Norbert Hofer, ex-candidat a la presidència d'Àustria, el va substituir com a líder. El 19 de maig, Sebastian Kurz va donar per finalitzat l'acord de govern entre l'ÖVP i l'FPÖ i va proposar eleccions anticipades. El president Alexander Van der Bellen va donar suport a aquesta proposta. Vuit dies més tard, el govern de Kurz va ser tombat en la primera moció de censura que s'aprovava a Àustria després de la Segona Guerra Mundial.
Oposició Norbert Hofer va substituir com a líder del partit Strache embolicat en sospites de corrupció el setembre de 2019, just abans de les eleccions legislatives austríaques de 2019. El suport del partit s'hi va enfonsar fins al 16%, per sota del 26% del 2017. Després de les eleccions la intenció de vot es va enfonsar fins a un mínim històric del 10% l'abril del 2020 i Hofer va dimitir el 1r de juny de 2021 i Herbert Kickl es va fer càrrec del partit el 7 de juny quan encara patia les conseqüències de l'Afer Eivissa.
miniatura|Herbert Kickl, líder del partit des de 2021 A les eleccions legislatives austríaques de 2024 el FPÖ va ocupar el primer lloc, guanyant el 28,9% dels vots i alhora millor resultat en la història del partit, tot i això, el 27 de febrer es va concloure un acord de coalició entre Partit Popular d'Àustria (ÖVP), Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i NEOS – La Nova Àustria i Fòrum Liberal (NEOS), encapçalat per Christian Stocker, de l'ÖVP.
Ideologia Aquest partit polític és euroescèptic, nacionalista austríac i conservador. Al Parlament Europeu, els eurodiputats formen part del grup Patriotes per Europa Identitat i Democràcia durant la VIII Legislatura del Parlament Europeu i Europa de les Nacions i de la Llibertat durant la VIII Legislatura del Parlament Europeu.
Resultats electorals Consell NacionalAnyLíderVots%Escons+/-Govern 1956Anton Reinthaller283 749 (#3)6,58a 1959Friedrich Peter336 110 (#3)7,72 1962313 895 (#3)7,0 1966242 570 (#3)5,42 1970253 425 (#3)5,5 1971248 473 (#3)5,54 1975249 444 (#3)5,4 1979Alexander Götz286 743 (#3)6,11 1983Norbert Steger241 789 (#3)5,01 1986Jörg Haider472 205 (#3)9,76 1990782 648 (#3)16,615 19941 042 332 (#3)22,59 19951 060 337 (#3)21,91 19991 244 087 (#2)26,911 2002Herbert Haupt491 328 (#3)10,034 2006Heinz-Christian Strache519 598 (#4)11,03 2008857 029 (#3)17,513 2013962 313 (#3)20,56 20171 316 442 (#3)25,611 2019Norbert Hofer772 666 (#3)16,220 2024Herbert Kickl1,408,514 (#1)28.8526 a Respecte als resultats de la Federació d'Independents al 1953.
President AnyCandidat1a volta2a voltaVots %ResultatVots %Resultat1957Wolfgang Denk2,159,604 colspan=3 1963No hi van participar1965197119741980Willfried Gredler751,400 colspan=3 1986Otto Scrinzi55,724 colspan=3 1992Heide Schmidt761,390 colspan=3 1998No hi van participar20042010Barbara Rosenkranz481,923 colspan=3 2016Norbert Hofer1,499,9712,124,661 2022Walter Rosenkranz717,097 colspan=3
Parlament Europeu AnyLíderVots %Escons+/–Grup1996Franz Linser1,044,60427.5 (#3)NouNI1999Daniela Raschhofer655,51923.4 (#3) 12004Hans Kronberger157,7226.3 (#5) 42009Andreas Mölzer364,20712.7 (#4) 12014Harald Vilimsky556,83519.7 (#3) 2ENF2019650,11417.2 (#3) 1ID2024893,75425.36 (#1) 3PfE
Referències
Vegeu també Identitarisme.
Enllaços externs
Web oficial
Categoria:Partits polítics d'Àustria Categoria:Partits euroescèptics