miniatura|450px|Al·legoria de la caverna. A l'esquerra (de dalt a baix): sol, coses naturals, ombres de coses naturals, foc, objectes artificials, ombres d'objectes artificials, nivell d'al·legoria.A la dreta (de dalt a baix): «bona» idea, idees, objectes matemàtics, llum, criatures i objectes, imatge, analogia del sol i analogia de la línia dividida. miniatura|upright=1.5|Al·legoria de la caverna de Plató per Jan Saenredam segons Cornelis van Haarlem. 1604, Albertina, Viena. El mite de la caverna (també anomenat analogia de la caverna o caverna de Plató) és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura». Està escrita com un diàleg entre el germà de Plató, Glaucó, i el seu mentor, Sòcrates, narrat per aquest darrer. L'al·legoria es presenta després de l'analogia del sol (508b–509c) i l'analogia de la línia dividida (509d–513e). Totes tres estan caracteritzades amb relació a la dialèctica i a la fi dels llibres VII i VIII (531d–534e).
Plató fa que Sòcrates descrigui un aplec de persones que han viscut encadenades a una paret d'una caverna tota la seva vida, encarades a una paret blanca. Les persones observen les ombres projectades a la paret de les coses que passen per davant d'un foc que es troba darrere seu, i comencen a anomenar aquestes coses. Les ombres són el més proper a la realitat que els presoners aconsegueixen veure. Llavors s'explica com el filòsof és com un presoner que és alliberat de la caverna i arriba a entendre que les ombres de la paret no constitueixen realment la veritat, ja que ell pot percebre la veritable forma de la realitat i no pas les meres ombres observades pels presoners.
Sòcrates remarca que aquesta al·legoria es pot comprendre amb el que fou explicat anteriorment, concretament l'analogia del sol i l'analogia de la línia dividida. En particular, compara la percepció humana del món amb «viure en una presó, el foc allí al sol aquí, l'ascensió i la vista del món superior a l'ascensió de l'ànima al món de la ment» (517b).
Resum Empresonament a la caverna Sòcrates comença demanant a Glaucó que imagini una caverna on les persones han estat empresonades des de la infantesa. Aquests presoners estan encadenats de tal manera que les seves cames i colls estan fixats, cosa que els força a mirar sempre en direcció a la paret que tenen davant seu i no mirar ni la caverna, ni els altres, ni a si mateixos (514a–b). Darrere dels presoners hi ha un foc, i entre el foc i els presoners hi ha un passadís elevat amb un mur baix darrere del qual hi ha persones que porten objectes o titelles d'«homes i altres éssers vius» (514b). Aquests portadors caminen per darrere del mur de tal manera que els seus cossos no projecten ombres que puguin ser vistes pels presoners, però sí que ho fan els objectes que porten (514a). Els presoners no poden veure res d'això que tenen al darrere i tan sols poden veure les ombres que es projecten sobre la paret de la caverna davant seu. El so dels portadors que parlen ressona a la paret de les ombres, i els presoners creuen erròniament que provenen de les ombres mateixes (514c).
Sòcrates suggereix que les ombres constitueixen la realitat per als presoners perquè no han vist mai cap altra cosa; no s'adonen que el que veuen són ombres d'objectes que es troben davant d'un foc, i encara menys que aquests objectes estan inspirats en éssers vius reals de fora de la caverna (514b-515a).
Sortida de la caverna Plató suposa llavors que un presoner és alliberat, de tal manera que és forçat a girar-se i veure el foc. La llum feriria els seus ulls i li faria difícil poder veure els objectes que projecten les ombres. Si se li digués que el que veia abans no era real, però que els objectes que ara s'esforça a veure sí que ho són, no s'ho creuria. Amb el dolor, continua Plató, el presoner alliberat es giraria i correria de nou cap al lloc on pot veure allò que està acostumat, és a dir, les ombres dels objectes que duen les persones. Plató també imagina què passaria si algú l'arrossegués a la força cap amunt de la caverna fins que fos il·luminat per la llum del sol: el presoner estaria furiós i adolorit, i això encara empitjoraria quan la llum radiant del sol l'encegués. Per a Plató, la llum del sol representa la nova realitat i coneixement que el presoner alliberat està experimentant.
A poc a poc, els seus ulls s'ajusten a la llum del sol. En primer lloc tan sols pot veure ombres però, a poc a poc, pot veure els reflexos de la gent i de les coses a l'aigua i, més tard, pot veure la gent i les coses directament. Més endavant és capaç d'observar els estels i la lluna durant la nit fins que, finalment, ja pot mirar el sol directament. Tan sols quan pot mirar directament cap al sol «[el presoner] pot raonar sobre ell» i sobre què és (516b). (Vegeu també l'analogia del sol de Plató, que s'explica cap al final de La República, llibre VIJowett, B. (ed.) (1941). Plato's The Republic. New York: The Modern Library. (en anglès).).
Retorn a la caverna Plató continua dient que el presoner alliberat pensaria que aquest món real és superior al món que havia experimentat a la cova: «es beneiria a si mateix pel canvi i es compadiria [dels altres]», i voldria portar els seus companys empresonats a la caverna fora d'aquesta, cap a la llum del sol (516c).
El presoner que retorna a la caverna, en tenir els ulls aclimatats a la llum del sol, seria cec quan tornés a entrar a la caverna, d'igual manera que ho estigué quan s'exposà per primera vegada al sol (516e). Els presoners, segons Sòcrates, deduirien de la ceguesa del presoner retornat que el viatge fora de la cova li havia fet mal i que no haurien de fer-lo ells. Sòcrates conclou que els presoners, si poguessin, matarien qualsevol persona que intentés estirar-los fora de la caverna (517a).
Interpretacions Aquest final fa referència al mateix Sòcrates, que va ser condemnat a mort en un judici popular a Atenes per obligar els seus conciutadans a pensar i a anar més enllà de les aparences. Qui és el qui allibera l'esclau? En el text de Plató no es diu explícitament, però el presoner que és alliberat, ho és pel "mestre" (nou homenatge de Plató a Sòcrates) que és qui l'obliga a pensar i a transcendir la falsa i còmoda realitat. De fet en el text es diu explícitament que cal obligar, per la força si convé, a alliberar l'esclau, que de tan acostumat que està a la seva esclavitud és incapaç de pensar en una realitat d'ordre superior. Hi ha, doncs, un sentit pedagògic d'aquest mite que es pot entendre com una al·legoria de l'ensenyament.
Per altra part, com s'ha vist, en el mite o al·legoria de la caverna es poden distingir dues grans regions: A) l'interior de la caverna, lleugerament il·luminada per una foguera B) l'exterior, dominat per la llum del sol A la vegada, cadascuna d'aquestes parts es divideix en dues parts més, de manera que les ombres (A1) que els presoners veuen projectades al fons de la caverna, provocades per la llum del foc (A2), són ombres d'objectes artificials com àmfores, estàtues i d'altres objectes que transporten els homes que estan per darrere dels presoners. D'altra banda, a la regió superior, fora ja de la caverna, també hi ha objectes (objectes naturals) com arbres, núvols, muntanyes o animals (B1). Les ombres que aquests projecten estan, però, provocades per la llum del sol (B2). Així, doncs, des d'un punt de vista ontològic (referit, doncs, als diferents nivells de realitat) Plató parla de quatre nivells.
Veiem doncs que, mentre les ombres del món interior de la caverna (que els presoners creuen que són l'única realitat) són projeccions artificials (d'objectes artificials provocats per un foc), a l'exterior de la caverna (que representa l'autèntica realitat que Plató fa coincidir amb les idees) les ombres són projeccions d'objectes reals (que Plató fa coincidir amb les entitats matemàtiques) projectades per la llum del sol (que Plató fa coincidir amb la idea del Bé suprem).
Aquestes quatre regions coincideixen amb els quatre graus de saber dels quals parla Plató: la part corresponent a l'interior de la caverna s'identifica, des del punt de vista epistemològic, amb la doxa (opinió o coneixement sense fonamentar) que, a la vegada, està formada per la eikasia (imaginació) i la pistis (creença). Així, doncs, l'opinió o doxa representa un fals coneixement, tot i que pot semblar el vertader, com els passa als presoners de la caverna. La part corresponent a l'exterior de la caverna representa, des del punt de vista epistemològic, el vertader coneixement o episteme, que es divideix en dos graus, de menor a major importància: la dianoia o coneixement discursiu (coneixement científics i matemàtic), i la noesi o coneixement filosòfic que es desenvolupa dialècticament.
El camí d'ascensió -dur, llarg, esforçat- des de l'interior de la caverna, que el presoner fa amb l'ajut del misteriós personatge que l'arrossega cap amunt (al·legoria del mestre), representa el que Plató en diu la dialèctica ascendent. El camí invers, un cop el presoner s'ha alliberat dels falsos coneixements i pot tornar a ensenyar la vertadera realitat, és conegut com a dialèctica descendent.
Símbols La Caverna: La caverna simbolitza el món físic en el qual vivim, és a dir el món que percebem mitjançant els nostres sentits. Aquest és el món de les aparences i les il·lusions, on les coses són aparences que poden ser enganyoses i no sempre reflecteixen la veritat.
Les Cadenes: Les cadenes que lliguen els empresonats de la caverna representa les limitacions imposades pels sentits i les creences condicionades. Per tant, les persones estan lligades a les seves opinions i percepcions condicionades pel que han après i experimentat fins a aquell moment.
Les Ombres i les Figures: Les ombres reflectides a la paret de la caverna són les imatges projectades pel foc i representen la percepció superficial i distorsionada de la realitat. De manera que les ombres simbolitzen el món dels sentits, les aparences que no són les veritables Formes o Idees.
El Foc: El foc que projecta les imatges i ombres a la paret de la caverna representa la font de llum que crea una realitat limitada i il·lusòria basada en les ombres que projecta. Aquest simbolisme destaca la natura enganyosa de la percepció sensorial i serveix per introduir la noció de les Formes o Idees com a veritable font de coneixement i realitat. La llum del foc, en aquest context, actua com a metàfora de la llum de la veritat que es pot assolir mitjançant la comprensió de les Formes.
La Sortida de la Caverna: La sortida de la caverna és la transició cap a una comprensió més profunda i veritable de la realitat. Consegüentment, representa el procés de desfer-se de les limitacions i les creences condicionades dins de la caverna, així com la voluntat de buscar la veritat més enllà de les aparences.
La Llum del Sol: La llum del sol simbolitza la veritable veritat i el coneixement. En sortir de la caverna i veure la llum del sol, l'individu experimenta una revelació, ja que arriba a comprendre les Formes o Idees perfectes que estan més enllà del món dels sentits.
Les Formes o Idees: Les Formes o Idees són els arquetips perfectes que existeixen més enllà del món físic. Són les essències eternes i inalterables de les coses, que constitueixen la veritable realitat. La contemplació d'aquestes Formes és la clau per aconseguir un coneixement pur i autèntic.
El Filòsof: El filòsof simbolitza l'individu il·luminat que ha sortit de la caverna i ha vist la veritable veritat. Aquesta figura representa la responsabilitat moral dels qui han adquirit coneixement d'ajudar i guiar els altres cap a la veritat.
La percepció de la realitat