miniatura|Els daus de Simó Gómez El joc de posada, de juguesca o de messions és una activitat consistent en jugar-se un bé material o quantitat monetària sobre el resultat d'un esdeveniment incert. El motiu que impulsa el jugador és d'obtenir un estímul lúdic.
La institució pública responsable de regular aquesta activitat a Catalunya és la Direcció General del Joc i Espectacles. L'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes s'encarrega de l'organització i la gestió dels jocs explotats per la Generalitat de Catalunya.
El joc d'apostes és també una activitat comercial internacional important, amb un mercat de jocs d'atzar legals total estimat a $335.000 milions en el 2009. En altres formes, el joc es pot dur a terme amb materials que tenen un valor, però no són diners reals. Per exemple, els jugadors de jocs de bales podrien apostar les bales, i d'igual manera els jocs de Pogs o Magic: The Gathering es pot jugar amb les peces del joc de col·lecció (respectivament, petits discos i targetes comercials) com estaques, el que resulta en un metajoc sobre el valor de les peces de la col·lecció d'un jugador.
Història del joc miniatura|Aquest gravat és atribuït a l'artista la Haintz-Nar-Meister Els orígens del joc estan estretament lligats a les arts endevinatòries. Entorn de la Nova Edat de Pedra, l'anomenat Neolític, comprès entre el 7.000 i el 4.000 a. de C. És en aquest temps quan s'han trobat els primers vestigis sobre l'interès de l'ésser humà pel joc. L'home primitiu ja es va interessar pel joc milers i milers d'anys enrere. A Tennessee Occidental, per exemple, es va trobar un artefacte datat en més de 7.000 anys. Es tracta d'una porció d'os occipital de cérvol, tallat i lluentat totalment, i travessat amb una asta del mateix animal. Els experts ho han interpretat com un instrument lúdic semblant al joc de l'anell i la vareta utilitzada pels indis americans. S'han trobat en diverses excavacions arqueològiques alguns objectes prehistòrics destinats tant a l'ús lúdic com a certes finalitats endevinatòries. Es tracta dels astràgals o tabes, ossos del tars d'un mamífer que s'usaven com a daus. Els populars daus de sis cares moderns tenen el seu origen en aquests ossos d'animal. A vegades, quan en les societats prehistòriques havien de repartir un bé o distribuir una certa tasca, com anar de caça, els membres tribals recorrien a aquests daus per encomanar la decisió als déus. És probable que aquests sorteigs davant les divinitats es repetissin més tard simplement per tornar a experimentar la curiositat davant el desconegut, la temptació davant el risc i la satisfacció pel guany. Cada jugador aportava llavors un bé i l'atzar decidia la seva sort.
Alguns experts asseguren que els jocs d'atzar tenen el seu origen en certes competicions esportives prehistòriques, en les quals els rivals, en una carrera o en una lluita, apostaven abans de l'inici de l'esdeveniment per obtenir així una doble victòria: la moral i l'econòmica. Això ha estat definit per l'antropòleg Clifford Geertz com a "aposta parella". Els febles i poc àgils, impossibilitats en la pràctica física, van anar desenvolupant altres jocs no físics que simulaven la competició real, com el backgammon, el joc de taula més antic del qual es té coneixement (5.000 a. de C.).
Segons l'antropòleg nord-americà Alfred Kroeber, tots els pobles prehistòrics del planeta jugaven i tenien els seus propis codis en aquest aspecte, excloent alguns grups aïllats geogràficament. Així, cal afirmar que l'home primitiu, a més de dur a terme certs rituals religiosos i manifestacions culturals, ja es va interessar pel joc i les apostes. Així es va configurar l'home com apostant, un ésser humà que ja buscava en la Prehistòria un plaure a arriscar alguna propietat per apostar en un joc o en una pràctica física.
Els primers artefactes dissenyats per a generar resultats aleatoris aplicables a jocs de taula van ser el daus (Iran, 3000 aC). Posteriorment es desenvoluparen altres ginys (naips, ruletes, bombos...) que permetien desenvolupar jocs nous més complexos. A finals de l'edat mitjana, apareix el concepte d'envit, segons el qual l'aposta pot ser incrementada en el transcurs de la partida; jocs com ‘primer’, ‘flor’, predecessors del pòquer, introduïen una nova manera de jugar. Paral·lelament als jocs d'atzar, els jugadors també feien apostes en disciplines esportives (curses, pilota, tornejos...)
En un principi els jocs enfrontaven a dos o més jugadors en iguals condicions però, durant el Renaixement i coincidint amb el desenvolupament de la teoria del càlcul de probabilitats, el joc experimentà un canvi radical. El concepte d'esperança matemàtica, exposat per Blaise Pascal arran d'un estudi sobre els jocs de daus, havia estat aplicat en el desenvolupament d'una nova classe d'entreteniment: els jocs de contrapartida. Aquest tipus de joc enfronta un banquer contra la resta de jugadors i dona certa avantatge al primer. Aquest fet donà lloc a la creació del joc professional. A Venècia s'obriren els ‘ridotti’, cases de joc on s'oferia la possibilitat de jugar contra un empleat que feia de banquer. Junt amb els casinos també aparegueren les primeres rifes i la loteria de l'estat. miniatura|Caravaggio, Els jugadors de cartes, c. 1594 El 1867, Josep Oller i Roca ideà un sistema matemàtic segons el qual tots els espectadors d'un esdeveniment esportiu podien apostar diferents quantitats de diners a diversos resultats, per mediació d'un corredor d'apostes. Aquest sistema que enfronta a tots els apostadors entre si, permet repartir els premis proporcionalment a més de donar un marge de guany al corredor. A partir d'aquest moment les curses de cavalls, llebrers o els partits de pilota basca obtingueren gran popularitat.
Els Estats Units han estat un fervent partidari dels esports i de les apostes que es realitzen sobre els seus resultats. Els primers que van arribar al país, des d'Anglaterra, tenien una llarga tradició heretada dels seus avantpassats. Formava part de la seva cultura i de la naturalesa de la diversió i l'entreteniment. Però així i tot, la popularitat actual i el fervor que provoquen és major que en els seus orígens.
En matèria d'apostes esportives, les carreres de cavalls van trobar a l'origen la major popularitat al voltant de 1900. En aquest estat inicial les carreres van ser l'esport que divertia a la classe alta. Però després de la Guerra Civil les pistes de carreres van començar a veure ja a tota mena de públic, provinent de diferents sectors econòmics.
En aquest moment, els corredors d'apostes van introduir les combinacions d'apostes però no van tenir molta popularitat, ja que si no figuraven els cavalls preferits, la gent preferia no participar. D'aquesta manera, ràpidament van comprendre que la millor fórmula era la de l'aposta única a un cavall, que es modificava segons la quantitat d'apostadors que aquest animal tenia en la carrera. Aquesta forma d'aposta és la que s'utilitza encara avui dia en les carreres de cavalls, encara que ha caigut la seva popularitat gradualment des dels anys 30.
El 1920 hi havia ja més de 300 sales d'aposta amb centenars d'agències i per facilitar les comunicacions es connectaven entre si per mitjà del telègraf. Les carreres de cavalls van ser la forma més populars d'apostes fins a l'arribada de les lligues professionals d'esports, que van capturar l'atenció d'apostadors de tot el país.
A finals del 1800, el beisbol professional va començar a guanyar popularitat i conseqüentment va començar el costum d'apostar a aquest joc. Les targetes de beisbol van començar a ser corrents a les àrees urbanes de l'est. Aquestes targetes oferien una gran quantitat d'opcions d'apostes esportives que es podien comprar per només 10 centaus. Però hi havia un problema amb aquestes apostes: eren massa favorables a la casa. No hi havia manera de millorar les probabilitats. Ningú es va preocupar, igualment, ja que les targetes van continuar creixent en popularitat mentre seguien engrossint-se les arques de les Cases d'Apostes.
Un escàndol de grans proporcions va ocórrer en la Sèrie del Mundial de 1919 i va posar en risc al joc de beisbol professional. Alguns jugadors del favorit Chicago van ser acusats d'haver estat comprats per les apostes, ja que Chicago va perdre davant Cincinnati. L'escàndol va volar per tot el país i el públic va rebre una mala impressió dels corredors d'apostes esportives, que van ser tractats de criminals. Mentre el joc va ser il·legal, la majoria va considerar a les apostes com a delictes greus després d'aquest incident. No obstant això, el beisbol a nivell nacional no va reflectir conseqüències en les apostes petites, que van continuar creixent progressivament.
Cada vegada més gent va començar a interessar-se per les apostes esportives durant l'era d'or dels esports. Les escoles de futbol i de basquetbol van anar guanyant popularitat amb les apostes, com també la boxa i el beisbol van seguir amb el seu èxit ja adquirit. Les targetes d'apostes donaven una opció molt cobejada d'enriquiment durant la Gran Depressió. El futbol va començar després a ser més popular que el beisbol en el tema d'apostes i es van prendre combinacions guanyadores de cinc o més jocs amb el desig d'aconseguir un gran guany diari.
Durant els segles i s'inventaren nous jocs (ruleta, màquines escurabutxaques, apostes on-line) i el joc esdevingué una activitat legal, regulada i subjecta a pressió fiscal en la majoria de països. A Catalunya, malgrat que sempre s'ha jugat, els jocs d'atzar i envit van estar prohibits fins al 1977. Les apostes esportives eren legals però limitades.
Classes de jocs miniatura|La font principal del Caesars Palace. L'estàtua és una còpia de l'antiga Victòria de Samotràcia. miniatura|Un saló de pachinko a Tòquio, Japó miniatura|Fitxes de Mahjong. miniatura|Hipòdrom de Tòquio, Japó. Jocs d'atzar Els jocs d'atzar són aquells llur resultat està fortament influenciat pel factor sort.
A la península Ibèrica són molt populars els jocs d'atzar un dels més populars és la loteria primitiva. S'han d'endevinar sis nombres de 49. Hi ha diferents varietats del mateix joc: la bonoloto, el Gordo de la primitiva, a part de l'esmentada. Aquest joc es promou per un organisme de l'Estat anomenat ONLAE. A Catalunya hi ha un joc similar el 6-49.
Recentment s'ha posat en marxa un joc similar, internacional, promogut per Anglaterra, França, i Espanya.
L'ONLAE també promou travesses basades en el pronòstic del resultat dels partits de futbol, i la loteria anomenada moderna, on els premis es donen a les butlletes que coincideixen amb un número tret d'un bombo.
L'ONCE promou un joc similar a la loteria moderna.
Dins els jocs d'atzar podem distingir els jocs que es fan amb:
Cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes, que són uns cartonets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares. Aquestes figures són totes diferents (excepte els dos jòquers o comodins. L'altra cara és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que -quan es veuen per aquest costat- les cartes són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen. Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents. En alguns, anomenats jocs d'envit, les apostes (el posar messions) són una part fonamental del joc.
Jocs de daus entre els múltiples sistemes de joc amb daus destaquen els dels jocs de taula com per exemple el parxís i els que es juguen a través d'apostes de diners habituals en Casinos com el Craps, també anomenat Seven eleven, amb dos daus que han d'entrar dins d'un límits marcats de la taula.