Vat

Un vat era una de les tres classes d'homes que, segons l'historiador grec Estrabó, gaudien entre tots els pobles gals d'especial respecte i veneració. El mot sembla haver-hi designat un poeta-vident, com es desprèn de les pervivències d'aquest mot en llatí i en irlandès antic.

Fonts antigues Diu Estrabó:

Etimologia L'atestació del mot en aquesta obra, ens permet de reconstruir un cèltic *wātis (plural *wātis). D'aquest mot en deriva l'irlandès antic fáith, fáid m. "profeta/-essa, vident"Cf. l'eDIL Electronic Dictionary of Old/Middle Irish , sub voce fáith: "A seer, prophet (used in wide sense, both of heathen seers and druids and of prophets of Scripture)". i també el llatí uātes -is mf "vident, profeta/-essa"Cf. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, sub voce vates. i, posteriorment, també "poeta" (un mot que hom sol considerar com a préstec d'una llengua cèltica), del qual deriva el verb deponent vātĭcĭnor ‘vaticinar, profetitzar’. Al costat d'aquest mot es pot col·locar l'irlandès antic fáth m "profecia, veritat profètica" (de tema en -u), i gal·lès gwawd "cançó de lloança". Aquests mots remunten, versemblantment, a una arrel *H₂u̯eH₁- "bufar", a la qual pertany també el nostre ex-ha-lar.Cf. A Grammar of Modern Indo-European, de Carlos Quiles & Fernando López Menchero.

Del llatí uātes procedeix, per via culta, el castellà vate ‘poeta; adivino’Cf. el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua, sub voce vate: 1. adivino; 2. poeta.

Referències

Categoria:Druïdisme