Lestret de Torğai o mar de Torğai va ser una gran massa d'aigua salada poc profunda (un mar epicontinental) del Mesozoic i Cenozoic. S'estenia al nord de la mar Càspia actual fins a la regió paleàrtica, i va existir entre el Juràssic mitjà i l'Oligocè (fa 160-29 milions d'anys).Briggs, John C. Global Biogeography. Amsterdam, Elsevier Science, 1995; pp. 71, 76, 84, 88, and ff. L'estret de Torğai no va ser totalment continu durant tota la seva existència, tot i que era un element predominant dins la seva regió. Fragmentava l'Europa meridional i l'Àsia sud-occidental en un gran nombre de grans illes, i separava Àsia d'Europa.Duellman, William Edward. Biology of Amphibians. Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1994; p. 480. L'estret de Torğai deu el seu nom a la regió del riu Torğai, al Kazakhstan.
La divisió de la massa continental euroasiàtica pel mar de Torğai va aïllar poblacions d'animals terrestres. Cal destacar que l'aïllament d'Europa pel mar de Torğai va conduir al desenvolupament d'una fauna pròpia i única a través d'una barreja de llinatges endèmics d'Europa i originaris d'Àfrica. Després de la desaparició de l'estret de Torğai i l'extinció de gran part de la fauna original d'Europa durant l'esdeveniment d'extinció de l'Eocè-Oligocè, els llinatges originaris d'Àsia, com ara les granotes d'aigua, van aconseguir migrar i colonitzar Europa, donant lloc al conjunt modern de tàxons europeus amb orígens principalment asiàtics.
Referències
Categoria:Mars desapareguts