En fotometria la banda V és la part de l'espectre electromagnètic filtrada pel filtre V Johnson, de color verd; el pic de transmissió està situat cap als 550 nanòmetres (color verd). Correspon de manera molt aproximada a la màxima sensibilitat de l'ull humà; fotomètricament és molt similar a la magnitud fotovisual dels antics fotòmetres fotoelèctrics, en contraposició a la magnitud fotogràfica de les plaques fotogràfiques, molt més sensibles a la llum d'ona curta (violeta i blava).
Dins del sistema fotomètric UBV, o de Johnson, la banda V és la que posseeix major longitud d'ona de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava, banda B) i V (verda o visual). En el sistema UBVRI, la banda V correspon a una zona intermèdia de l'espectre, més curta que els filtres R (vermell) i I (infraroig).
És molt usual en astronomia utilitzar el denominat índex de color B-V, que no és més que la diferència entre la magnitud obtinguda pel filtre B i l'obtinguda pel filtre V. Amb aquest valor pot determinar-se de manera molt aproximada la temperatura superficial de les estrelles i el tipus espectral que els correspon.
Referències On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951). Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953). Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953). VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976). VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978). Fotometría con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Víctor Violat Martín (2003). Asociación de Variabilistas de España. Astronomía Digital (noviembre de 2003).
Enllaços externs Fotometria CCD
Categoria:Radiometria