Saó és una revista mensual d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana, fundada el 1976 a València i dirigida per mossèn Josep Antoni Comes, mossèn Vicent M. Cardona i Puig i Emili J. Marín i Soriano.
És una de les primeres revistes editades en valencià després de la mort de Francisco Franco. La seva inspiració és cristiana basada en el Concili Vaticà II, i tracta temes d'actualitat, culturals, socials, religiosos, etc. i reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears.Bermell, Ausiàs (13 de desembre de 2016). «El periodista Francesc Martínez defensa una tesi doctoral sobre la revista Saó». El Punt Avui ). Consulta 23 de maig de 2018. Gaudeix d'un gran prestigi pel tractament i la seriositat dels temes publicats. Celebra un sopar anyal on es fa un homenatge a alguna personalitat cultural dels Països Catalans.
Com afirma Francesc Tomàs Martínez Sanchis la revista és fruit del sector progressista del cristianisme valencià, però que a partir de 1977 també va integrant la intel·lectualitat agnòstica del nacionalisme, amb col·laboradors com Joan Fuster, Vicent Ventura o Joan Francesc Mira, que apropen al valencianisme agnòstic a la revista. Un valencianisme progressista propugnat per Saó que s’articula en uns elements destacats: la lluita per la recuperació de l’autogovern, la recuperació i normalització del valencià en tots els àmbits (incloent-hi l’Església), el foment de la cultura valenciana i del seu patrimoni històric i sociocultural, el fet comarcal com a element de vertebració i la defensa dels trets identitaris del valencianisme.
Així doncs, Saó assumeix l'herència del valencianisme de tradició cristiana que, sota la influència del Concili Vaticà II, s'oposa al franquisme i a la seva herència. Recolzat en els plantejaments ideològics i d'anàlisi social de les teories de Joan Fuster, fa emergir un nou valencianisme d'esquerres diferent del de la II República, i diferent també al blaverisme nascut en la Transició. La singularitat i continuïtat de Saó radica en basar-se en un cristianisme progressista i un nacionalisme d'arrel fusteriana. És la primera revista valenciana que assumeix aquests plantejaments.
L'any 2009 la Generalitat Valenciana cancel·la el conveni pel qual la revista anava a organismes públics com ara biblioteques fet que provoca una crisi a la revista la solució de la qual passa per la cerca de nous subscriptors. El 2012 va rebre a L'Eliana el Guardó a l'Ús Social del Valencià atorgat per Escola Valenciana. Des de l'any 2010 és dirigida per Vicent Boscà i Perelló.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el juny de 2026 acordà concedir la Medalla, la màxima distinció de la institució, a la revista Saó tot assenyalant que "la revista sempre ha mantingut el valencià com a llengua vehicular, fins i tot en moments en què aquesta decisió podia limitar la seua difusió i la sostenibilitat econòmica. Aquest compromís no ha sigut només simbòlic sinó també pedagògic. Saó ha contribuït a la normalització lingüística, oferint continguts de qualitat en valencià en els diversos àmbits que demana la societat.”
Tot destacant l'AVL que la revista Saó " sovint ha actuat com una plataforma de difusió cultural i com un arxiu viu de la producció artística valenciana”, També indica l'Acadèmia Valènciana que a “través dels seus continguts, la revista ha definit un relat propi fonamentat en la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Este procés ha estat especialment important en un context marcat per debats identitaris i per tensions polítiques, en el qual Saó ha apostat per una visió inclusiva i plural, que reconeix la diversitat interna del nostre territori.”.
Multimèdia
Referències
Enllaços externs Homenatge de Saó a Isabel-Clara Simó Revista Saó
Categoria:Revistes del País Valencià en català