El shogunat Tokugawa, també conegut com a shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japonès, , va ser el tercer i últim shogunat que va ostentar el poder a tot Japó; els dos anteriors van ser el shogunat Kamakura (1192 - 1333) i el shogunat Ashikaga (1336 - 1573). Aquest shogunat va ser instaurat pel shōgun Tokugawa Ieyasu, fundador del i descendent del clan Matsudaira, el 24 de març de 1603 (que correspon al 12è dia del segon més de l'any 8 de l'era Keichō al calendari tradicional japonès).
Durant el període dels shogunats existia una espècie de dictadura militar sotmesa a l'Emperador del Japó. El shōgun va esdevenir en general de les forces armades del Japó. Tenia el poder militar i polític del país mentre que l'Emperador se li va assignar el poder espiritual i religiós, era com un enllaç entre les persones i els déus, i el poder nominal a la Cort Imperial de Kyoto. Aquesta situació era analògica, en part, a la dominant entre les monarquies europees d'origen catòlic durant l'edat mitjana, quan els monarques tenien el poder polític i militar, i el papa, el poder religiós.
Quinze shōguns van administrar el poder del clan Tokugawa i del país durant 264 anys, subordinant els altres clans a canvi d'un poder secundari o provincial. En aquest període el clan és conegut per adoptar una política que va centralitzar i unificar al país devastat per les guerres de l'antiga era Sengoku. Es va reeixir a establir un sistema de classes en la societat japonesa. També és conegut per adoptar una postura d'aïllament absolut davant la resta del món (sakoku), que va desembocar en la prohibició i expulsió d'estrangers i en l'eliminació d'influències externes per qualsevol mitjà. El poder nominal del shogunat estava a la ciutat d'Edo (actual Tokyo), a diferència del poder imperial, establert a Kyoto. És així que en aquest període de domini del shogunat Tokugawa és conegut com el període Edo o període Tokugawa.
Aquest període va acabar sota múltiples pressions amb l'entrega del poder de Tokugawa Yoshinobu a l'Emperador Meiji, el 9 de novembre de 1867 (que correspon al 14è dia del dècim mes de l'any 3 de l'era Keiō al calendari tradicional japonès). A partir de llavors el shogunat va ser abolit i l'emperador va obtenir el poder militar i polític del país, desencadenant la Restauració Meiji que va transformar el país radicalment durant la resta del .
Antecedents Matsudaira Takechiyo (松平 竹千代) del clan Matsudaira (després conegut com a Tokugawa Ieyasu) va ser el fundador del clan Tokugawa. El poder del clan Matsuidara es limitava a l'antiga província de Mikawa, a l'est de l'actual prefectura d'Aichi, al centre del Japó. Takechiyo va néixer el 1543 i era fill de Matsudaira Hirotada, un daimyō de classe baixa. Al moment del seu naixement, el país estava al mig d'una guerra civil (Període Sengoku o dels Regnes Combatents), producte de la decadència del dèbil shogunat Ashikaga.
El 1548 Takechiyo va ser ostatge d'Oda Nobuhide, líder del clan Oda, per impedir que l'Hirotada s'aliés amb el clan Imagawa, clan rival d'Oda. El 1549, tant Hirotada com Oda Nobuhide van morir i, mitjançant un intercanvi entre el clan Oda i el clan Imagawa, Takechiyo va passar a formar part del clan Imagawa. Estant amb el líder del clan Yoshimoto Imagawa, va lluitar contra Oda Nobunaga, fill de Nobuhide i nou líder del clan Oda, fins que Yoshimoto va morir en la batalla de Okehazama el 1560.
Com a conseqüència d'aquest fet, Kurando Motoyasu (Takechiyo va canviar el seu nom a Matsudaira Jirosaburo Motonobu el 1556 i a Matsudaira Kurando Motoyasu el 1557) es va aliar amb Oda Nobunaga, qui estava buscant la unificació del Japó i el final de la guerra civil. Així es va fer reformes dins del clan Matsudaira i es va aconseguir la pacificació de Mikawa. El 1567 va canviar definitivament el seu nom i cognom a Tokugawa Ieyasu i va reclamar ser descendent del clan Minamoto.
Durant els següents 15 anys, Ieyasu aconseguiria annexionar-se alguns territoris a través d'aliances amb clans de províncies veïnes; i altres, a través de batalles en conjunt amb Nobunaga: a Anegawa (1570, contra els clans Asai i Asakura), Mikatagahara (1572, contra el clan Takeda), Nagashino (1575, contra el clan Takeda) i Temmokuzan (1582, la qual va acabar per complet amb el clan Takeda i el seu exèrcit).
Tot i així, amb l'assassinat de Nobunaga, el 1582, va donar l'oportunitat als vassalls d'aquest de prendre el poder. Va ser així que en el 1583, va haver la batalla de Shizugatake, on Toyotomi Hideyoshi i Shibata Katsuie, antics aliats de Nobunaga, van lluitar pel títol del daimyō més poderós del Japó. Finalment, va guanyar Hideyoshi.
Entre el 1585 i el 1590, Ieyasu va mantenir-se al marge dels activats de Hideyoshi, fins que l'últim clan poderós al Japó, el clan Hōjō, va ser derrotat en el setge d'Odawara. Hideyoshi va proposar a Ieyasu que controlés els territoris que dominava el clan Hōjō, en la regió de Kanto a l'est del país, a canvi dels territoris de Ieyasu, incloent-hi la seva província natal. Ieyasu va acceptar el trasllat i va pacificar la regió de Kanto, va proposar algunes polítiques que va motivar al desenvolupament d'aquesta regió, que estava aïllada de la resta del Japó; gràcies a aquestes iniciatives Ieyasu va ser considerat el segon daimyō més poderós de la nació.
El 1593 va néixer el fill i hereu de Hideyoshi, Toyotomi Hideyori. No obstant això, Hideyoshi es estava molt malalt, i va disposar el 1598 el Consell dels Cinc Regents per administrar el país durant la minoria d'edad de Hideyori. El Consell estava format per Maeda Toshiie, Mori Terumoto, Ukita Hideie, Uesugi Kagekatsu i Tokugawa Ieyasu, on Ieyasu tenia major influencia.
L'ascens al poder
miniatura|esquerra|Lloc exacte de la batalla de Sekigahara, en la prefectura de Gifu. Amb la mort de Hideyoshi el 1598, poc després de conformar el Consell de les Cinc Regents, el poder entre ells es va començar a desequilibrar. Entre els clans vassalls de Hideyoshi van aparèixer els primers signes d'impaciència per obtenir el poder efectiu quan Hideyori tan sols era un nen i el poder estava concentrat en la regència. Ieyasu, durant els pròxims dos anys, va aconseguir pacientment l'ajuda de diversos daimyōs que recolzarien la seva causa o que estaven descontents amb el clan Toyotomi.
La presa del poder es va accelerar més el 1599, quan va morir el regent Toshiie. Això va ocasionar que Ieyasu prengués el castell d'Osaka, on es trobava Hideyori. Es va proclamar Tenka Dōno («Senyor del País»). Aquest títol era nominal, ja que encara existia una severa oposició per part dels tres regents restants i de diversos clans que no van acceptar Ieyasu com el seu líder, entre ells Ishida Mitsunari, un poderós daimyō que no pertanyia a la regència. Des de la fi de 1599 i durant gran part del 1600, tots els samurais i els daimyōs del Japó es van aliar en dos bàndols bastant definits: el bloc oriental, format per clans que recolzaven Ieyasu, i el bloc occidental, format per clans que recolzaven Mitsunari i als tres regentes.
La situació de crisi va arribar al seu punt culminant el 21 d'octubre de 1600 (15è dia del novè mes de l'any 5 de l'era Keichō), quan es va produir una de les batalles més grans entre clans registrades al Japó: la batalla de Sekigahara. Va tenir lloc a la província de Mino. Aquesta batalla va comptar amb una força de 88.888 soldats del bloc oriental i de 81.890 soldats en el bloc occidental. La batalla va durar entre les 8 del matí i les 5 de la tarde d'aquell dia. Però la traïció d'alguns clans del bloc occidental, com el clan Kobayakawa, va portar com a conseqüència la derrota del bloc occidental. Aquesta batalla, en què es va matar aproximadament la meitat de les forces occidentals, va conduir a la desaparició de 87 clans i a una reducció significativa de quatre més (entre els quals, el clan Toyotomi). A més va proporcionar els guanys de 7.572 milions de koku (un koku equival a uns 180 litres d'arròs, i s'usava com a referència monetària) al bloc oriental, el final de les aspiracions dels regents i, sobretot, va confirmar la legitimitat de Ieyasu com Tenka Dōno.
El clan Tokugawa El va ser fundat per Ieyasu, qui originalment va pertànyer al clan Matsudaira, va estendre el seu poder personal i familiar al país des del 1603 a través del mandat dels shōguns, que van ser un total de quinzè durant el període Edo. Tot i això, Ieyasu, en un intent de perpetuar la línia dels shōguns sota el clan Tokugawa, va establir tres branques addicionals que van ser liderades pels fills no hereus de Ieyasu. Coneguts com , les seves branques eren les cases de: Owari, fundada pel novè fill d'Ieyasu, Tokugawa Yoshinao; Kii, fundada pel desè fill d'Ieyasu, Tokugawa Yorinobu; i Mito, fundada per l'onzè fill d'Ieyasu, Tokugawa Yorifusa. Cada líder posseïa la seva han (domini feudal) i era considerats daimyō de categoria superior als shinpan, aquells que eren molt propers al shōgun. Durant el mandat de Tokugawa Yoshimune, a començaments del , es va establir el que agregava tres branques addicionals al clan: Tayasu, Hitotsubashi i Shimizu; ocupades per dos fills de Yoshimune i el segon fill d'Ieshige, però aquestes branques, no posseïen el seu propi han.
També la majoria dels daimyō del clan Matsudaira descendien del clan Tokugawa, i a més a més alguns membres del clan es casaven amb poderosos daimyō i membres de la família imperial. Alguns clans propers als Tokugawa van ser: el clan Abe de Mikawa, Baba, Honda, Ii, Ishikawa i Sakai, entre d'altres. El clan Tokugawa va construir els seus temples dedicatoris, coneguts amb Tōshōgū, entre els quals destaca el temple Nikkō Tōshōgū, que va ser dedicat a la memòria de Ieyasu i lloc actual de les seves despulles.
Llista dels shōguns Tokugawa # Retrat Nom(Naixement-Mort) Shōgun des del Shōgun fins al180pxTokugawa Ieyasu(1543–1616)16031605280pxTokugawa Hidetada(1579–1632)16051623380pxTokugawa Iemitsu(1604–1651)16231651480pxTokugawa Ietsuna(1641–1680)16511680580pxTokugawa Tsunayoshi(1646–1709)16801709680pxTokugawa Ienobu(1662–1712)17091712780pxTokugawa Ietsugu(1709–1716)17131716880pxTokugawa Yoshimune(1684–1751)17161745980pxTokugawa Ieshige(1712–1761)174517601080pxTokugawa Ieharu(1737–1786)176017861180pxTokugawa Ienari(1773–1841)178718371280pxTokugawa Ieyoshi(1793–1853)18371853 1380pxTokugawa Iesada(1824–1858)185318581480pxTokugawa Iemochi(1846–1866)185818661580pxTokugawa Yoshinobu(1837–1913)18661867
Durant el període d'Edo, destaquen també, entre altres membres de la família: Tokugawa Mitsukuni del domini de MitoNussbaum, "Tokugawa Mitsukuni" pàg. 979. Tokugawa Nariaki del domini de MitoNussbaum, "Tokugawa Nariaki" pàg. 979. Tokugawa Mochiharu de la branca Hitotsubashi (del Gosankyō). Tokugawa Munetake destacat samurai de la branca Tayasu (del Gosankyō).Nussbaum, "Tayasu" pàg. 954. Matsudaira Katamori del domini d'Aizu.Nussbaum, "Matsudaira Katamori" pàg. 616. Matsudaira Sadanobu, de la branca Tayasu, adoptat per Hisamatsu-Matsudaira del domini de Shirakawa.Nussbaum, "Matsudaira Sadanobu" pàg. 617.
El shogunat Tokugawa
miniatura|Estructura del shogunat Tokugawa
Amb la unificació del poder al Japó a l'inics del per Tokugawa Ieyasu es va establir el shogunat o a mans d'aquest clan. Tot i així, aquest nou shogunat va ser diferent dels anteriors, ja que es va formalitzar una aliança entre el clan dominant i els clans vassalls, conegut com el sistema baku-han, el qual va caure amb la unió del shogunat Tokugawa i dels feus o han, que pertanyien als daimyōs. Aquesta aliança administrativa, va ser recolzada primordialment en la duplicació de poders; els daimyō contraris al clan Tokugawa van ser desposseïts dels seus privilegis i dominis: o bé se'ls va eliminar o bé se'ls va resignar entre els . També van ser sotmeses a un control estricte a les propietats religioses dels temples xinto i dels monestirs budistes.
Entre les funcions administratives del shogunat Tokugawa hi havia: arbitratge entre els interessos dels daimyō al Japó;