miniatura|La seu principal del Banc d'Anglaterra, edifici dissenyat per John Soane El Banc d'Anglaterra (en anglès, Governor and Company of the Bank of England) és el banc central del Regne Unit i el model en el qual s'han basat la majoria dels bancs centrals moderns. Establert el 1694 per actuar com a banquer i gestor del deute del Govern anglès, i encara un dels banquers per al govern del Regne Unit, és el segon banc central més antic del món.
El banc va ser de propietat privada dels accionistes des de la seva fundació el 1694 fins que va ser nacionalitzat el 1946 per Clement Attlee.; El 1998 es va convertir en una organització pública independent, de propietat total del Treasury Solicitor en nom del govern, amb un mandat per donar suport a les polítiques econòmiques del govern de torn, però amb independència en el manteniment de l'estabilitat de preus.1 June 1998, The Bank of England Act 1998 (Commencement) Order 1998 s 2.; ; ; Al , el banc va assumir una responsabilitat creixent per mantenir i monitorar l'estabilitat financera al Regne Unit, i cada vegada més funciona com a regulador estatutari.
La seu del banc ha estat al principal districte financer de Londres, la City de Londres, des de 1694, i a Threadneedle Street des de 1734. De vegades se la coneix com "The Old Lady of Threadneedle Street" ("La Vella Dama de Threadneedle Street"), un nom pres d'una caricatura satírica de James Gillray el 1797.Bank of England, "Who is The Old Lady of Threadneedle Street? ". Accessed 15 January 2018.; La cruïlla de carreteres de davant es coneix com a Bank Junction.
El banc, entre altres coses, és el custodi de les reserves oficials d'or del Regne Unit (i les d'uns 30 altres països). L'abril del 2016, el banc mantenia unes d'or, amb un valor de 141.000 milions de lliures esterlines. Aquestes estimacions suggereixen que l'edifici podria contenir fins a un 3% de les 171.300 tones d'or extretes al llarg de la història humana.
Funcions El propòsit principal del banc és "promoure el bé de la gent del Regne Unit mantenint l'estabilitat monetària i financera". Això s'aconsegueix de diverses maneres:
Estabilitat monetària Els preus estables i les formes de pagament segures són els dos criteris principals per a l'estabilitat monetària.
Preus estables Els preus estables es mantenen buscant assegurar que els augments de preus compleixin l'objectiu d'inflació del Govern. El banc pretén assolir aquest objectiu ajustant la taxa d'interès base, que és decidida pel Comitè de Política Monetària (MPC) del banc. L'MPC té responsabilitat delegada per gestionar la Política monetària; el Tresor de Sa Majestat té poders de reserva per donar ordres al comitè "si són necessàries per interès públic i per circumstàncies econòmiques extremes", però el Parlament ha d'aprovar aquestes ordres en un termini de 28 dies.
A data de 2024, l'objectiu d'inflació és del 2%; si no s'assoleix aquest objectiu, es requereix al Governador que escrigui una carta oberta al Chancellor of the Exchequer explicant la situació i proposant remeis. A part d'establir la taxa d'interès base, l'eina principal a disposició del banc en aquest sentit és l'Expansió quantitativa.
Formes de pagament segures El banc té el monopoli en l'emissió de bitllets a Anglaterra i Gal·les i regula l'emissió de bitllets per part dels bancs comercials a Escòcia i Irlanda del Nord. (Els bancs escocesos i nord-irlandesos conserven el dret d'emetre els seus propis bitllets, però han d'estar recolzats un per un amb dipòsits al banc, excepte uns pocs milions de lliures que representen el valor dels bitllets que tenien en circulació el 1845.)
A més, el banc supervisa altres sistemes de pagament, actuant com a agent de compensació. El 2024, el banc liquidava al voltant de 500.000 milions de lliures esterlines en pagaments entre bancs cada dia.
Estabilitat financera Mantenir l'estabilitat financera implica protegir els estalviadors, inversors i prestataris del Regne Unit contra les amenaces al sistema financer en el seu conjunt. Les amenaces són detectades per les funcions de vigilància i intel·ligència de mercat del banc, i es tracten mitjançant operacions financeres i d'altres tipus (tant a nivell nacional com a l'estranger). La majoria d'aquestes salvaguardes es van implementar després de la crisi financera de 2008:
Regulació: El 2011 es va establir la Prudential Regulation Authority (Autoritat de Regulació Prudencial) del banc per regular i supervisar tots els principals bancs, societats de construcció, cooperatives de crèdit, asseguradores i empreses d'inversió al Regne Unit ('regulació microprudencial'). El banc també té un paper de supervisió estatutari en relació amb les infraestructures del mercat financer. Gestió de riscos: Al mateix temps, es va crear el Financial Policy Committee (FPC) del banc (Comitè de Política Financera) per identificar i monitorar els riscos en el sistema financer i prendre les mesures adequades quan fos necessari ('regulació macroprudencial'). L'FPC publica les seves conclusions (i les accions dutes a terme) en un Informe semestral d'Estabilitat Financera. Serveis bancaris: El banc ofereix serveis de banca a l'engròs al Govern del Regne Unit (i a més d'un centenar de bancs centrals estrangers). Gestiona el Compte d'Igualació de Divises del Regne Unit en nom del Tresor de Sa Majestat i manté el compte del Consolidated Fund del govern. També gestiona les reserves de divises del país i és custodi de les reserves d'or del Regne Unit (i d'altres).
El banc també ofereix "suport de liquiditat i altres serveis a bancs i altres institucions financeres". Els bancs comercials habitualment mantenen una proporció considerable de les seves reserves en efectiu en dipòsit al Bank of England. Aquestes reserves del banc central són utilitzades pels bancs per liquidar pagaments entre ells; (per aquesta raó, el Bank of England de vegades s'anomena "el banc dels banquers"). En circumstàncies excepcionals, el Banc pot actuar com a prestador d'últim recurs estenent crèdit quan cap altra institució ho farà.
Com a regulador i banc central, el Bank of England no ha ofert serveis bancaris al consumidor durant molts anys, però encara gestiona alguns serveis d'atenció al públic (com intercanviar bitllets obsolets). Fins al 2017, el personal del Banc tenia dret a obrir comptes corrents directament amb el Bank of England i se'ls va assignar el codi d'ordenació únic de 10-00-00.
Resolució Sota els termes de la Banking Act 2009 (Llei Bancària de 2009), el banc és l'Autoritat de Resolució del Regne Unit per a qualsevol banc o societat de construcció jutjada 'massa gran per fallar'; com a tal, està facultat per actuar en cas de fallida bancària 'per protegir els serveis financers vitals del Regne Unit i l'estabilitat financera'.
Serveis i responsabilitats històriques Entre 1715 i 1998, el Bank of England va gestionar les Accions del Govern (que formaven la major part del deute nacional): el banc era responsable d'emetre accions als accionistes, pagar dividends i mantenir un registre de transferències; tanmateix, el 1998, després de la decisió de concedir al banc independència operativa, la responsabilitat de la gestió del deute públic es va transferir a una nova Oficina de Gestió del Deute, que també va assumir la gestió de caixa de l'Exchequer i la responsabilitat d'emetre lletres del Tresor del banc el 2000. Computershare va assumir el paper de registre dels bons del Govern del Regne Unit (valors amb vora daurada o 'gilts') del banc a finals del 2004. El banc, però, continua actuant com a agent de liquidació per a l'Oficina de Gestió del Deute i custodi dels seus valors.
Des de la seva fundació el 1694, el banc havia proporcionat un servei de banca minorista al Govern; tanmateix, el 2008 va decidir retirar-se d'oferir aquests serveis, que ara són proporcionats per una sèrie d'altres institucions financeres i gestionats pel Government Banking Service.
Fins al 2016, el banc va proporcionar serveis de banca personal com a privilegi per als empleats. Anteriorment, el banc havia mantingut comptes privats i comercials per a tot tipus de clients, inclosos particulars, petites empreses i organitzacions públiques; però un canvi de política després de la Primera Guerra Mundial va fer que el banc es retirés cada vegada més d'aquest tipus de negoci per centrar-se més clarament en el seu paper de banc central.Western Branch of the Royal Bank of Scotland (1993)
Història Fundació miniatura|Bitllet escrit a mà datat el 1697, signat 'for the Governor and Company of the Bank of England' pel 2n Caixer Robert Hedges Durant la Guerra dels Nou Anys, la Royal Navy va ser derrotada per la Marina Francesa a la Batalla de Beachy Head de 1690, causant consternació al govern de Guillem III d'Anglaterra. El govern anglès va decidir reconstruir la Royal Navy en una força capaç de desafiar els francesos en igualtat de condicions; tanmateix, la seva capacitat per fer-ho es va veure obstaculitzada tant per la manca de fons públics disponibles com pel baix crèdit del govern. Aquesta manca de crèdit va fer impossible que el govern anglès manllevés els 1,5 milions de lliures esterlines que volia utilitzar per expandir la Royal Navy.
Concepte El 1691, William Paterson havia proposat establir un banc nacional com a mitjà per reforçar les finances públiques. Com va escriure més tard en el seu pamflet A Brief Account of the Intended Bank of England (1694):Tot i que el seu esquema no es va aplicar immediatament, va proporcionar la base per a la primera Carta del banc i la legislació que va fer possible el seu establiment.
Altres dues figures clau en la creació del banc van ser Charles Montagu, el Membre del Parlament per Maldon, que va jugar un paper crucial en la direcció de les propostes a través del Parlament (i va ser nomenat posteriorment Chancellor of the Exchequer); i Michael Godfrey, que va ajudar a persuadir els financers de la City dels seus beneficis (i va ser posteriorment escollit per ser el primer Sotsgovernador del banc).
També s'ha afirmat (per W. R. Scott, entre d'altres) que William Phips va jugar un paper oportú, encara que incidental: la seva reeixida expedició per recuperar el botí d'un galió espanyol enfonsat (el Nuestra Señora de la Concepción) va ajudar a crear un mercat ideal per a la fundació del banc: inundant el mercat amb lingots i creant un entusiasme per les empreses per accions conjuntes.
Legislació miniatura|Charles Montagu va jugar un paper clau en l'elaboració de la legislació per a l'establiment del Banc i dirigir-la a través de la Cambra dels Comuns. La proposta de Paterson requeria que el Govern establís un fons a partir del qual es pagarien interessos als subscriptors. Es va decidir que això es proporcionaria amb els ingressos del tonatge i certes altres taxes marítimes recaptades rutinàriament per l'Exchequer; per tant, el Parlament va aprovar l'establiment del banc mitjançant la Tonnage Act 1694H. Roseveare (1991). The Financial Revolution 1660–1760. Longman. p. 34. ('An Act for granting to theire Majesties severall Rates and Duties upon Tunnage of Shipps and Vessells and upon Beere Ale and other Liquors for secureing certaine Recompenses and Advantages in the said Act mentioned to such Persons as shall voluntarily advance the summe of Fifteen hundred thousand Pounds towards the carrying on the Warr against France').
Per induir la subscripció al préstec, els subscriptors havien de ser constituïts sota el nom de Governor and Company of the Bank of England (Governador i Companyia del Banc d'Anglaterra). Les finances públiques es trobaven en una condició tan precària en aquell moment que els termes del préstec (tal com s'estipulaven a la Llei del Parlament) eren que s'havia de pagar a una taxa del 8% anual; també hi havia una despesa de servei de 4.000 lliures esterlines anuals a pagar al banc per la gestió del préstec.