Rhys ap Gruffydd (Gal·les, 1132 – 28 d'abril del 1197) va ser un rei de Deheubarth que visqué al .
Biografia És conegut pel nom de Senyor Rhys, en gal·lès Yr Arglwydd Rhys, però aquest títol és possible que sigui posterior al seu traspàs.Turvey p. 91–2 Normalment emprà el títol de "Príncep de Deheubarth" o el de "Príncep de Gal·les del Sud", però en dos documents conservats signa com a "Príncep de Gal·les" o "Príncep dels Gal·lesos".En una acta referent a una donació a l'abadia de Chertsey Abbey usa princeps Wall[ie], mentre que una altra datada el 1184 i que fa referència l'abadia de Strata Florida posa Walliar[um] princeps. Vegeu Pryce p. 96–7, 168–9, 171–4 Rhys va ser un dels prínceps més importants de Gal·les, i després de la mort d'Owain Gwynedd del regne de Gwynedd en l'any 1170 va ser el poder dominant al país.
El seu avi, Rhys ap Tewdwr, va ser rei de Deheubarth, i fou mort en la batalla de Brecon en l'any 1093 per Bernard de Neufmarche. En morir, la major part del reialme de Deheubarth va ser ocupat pels invassors normands. El pare d'en Rhys, Gruffydd ap Rhys, pogué regir-ne una petita part, i encara més territori va ser recuperat pels seus fills grans en morir. En Rhys començà a governar el Deheubarth l'any 1155, però hagué de prestar submissió al rei Enric II d'Anglaterra el 1158. Cinc anys més tard, el rei Enric envaí Deheubarth, feu presoner en Rhys i li prengué totes les terres. Unes setmanes més tard l'alliberà i l'atorgà una petita part de les seves possessions prèvies. Rhys s'alià amb Owain Gwynedd i, rere una frustrada nova invasió de Gal·les per part d'Enric II el 1165 pogué recuperar la majoria de les terres.
L'any 1171, el príncep Rhys feu les paus amb el rei Enric i va ser confirmat en la possessió de les seves conquestes, així com enaltit amb el títol de Justiciar de Gal·les del Sud. La bona relació es mantingué fins a la mort del rei anglès el 1189, quan el gal·lès es revoltà contra Richard I i atacà diversos feus normands fronterers amb Deheubarth, amparant-se de diversos castells. En les seves velleses, Rhys tingué dificultats a controlar els seus fills, especialment Maelgwn i Gruffydd, que estaven barallats. Rhys inicià una nova campanya contra els normands en l'any 1196 i obtingué diversos castells. A l'any següent morí inesperadament i va ser enterrat a la catedral de Sant David (Tyddewi).
Genealogia i joventut Rhys fou el segon fill de Gruffydd ap Rhys, que governava part del Deheubarth, i de Gwenllian ferch Gruffydd, filla de Gruffydd ap Cynan, rei de Gwynedd. El seu germà gran era Maredudd ap Gruffydd, i tingué dos germans més petits, Morgan and Maelgwn.Bartrum p. 47 També tingué dos germanastres, Anarawd and Cadell, i pelc baix dues germanes, Gwladus and Nest.
miniatura|esquerra|Deheubarth en l'any 1093, quan Rhys ap Tewdwr va morir
El seu avi, Rhys ap Tewdwr, havia estat rei de la totalitat de Deheubarth fins a ser mort el 1093 a Brycheiniog. La major part del regne fou annexionada per diversos senyors normands. Gruffydd ap Rhys hagué d'escapar-se a Irlanda.Lloyd p.400–2 Posteriorment tornà a Deheubarth i en regí una part, però altra volta hagué de refugiar-se a Irlanda en l'any 1127. Quan Rhys nasqué el 1132, el seu pare únicament tenia el commote de Caeo en el Cantref Mawr.Turvey p. 28–29
La mort del rei Enric I d'Anglaterra i la rivalitat que s'obrí entre Esteve i Matilda proporcionà als gal·lesos l'oportunitat per a revoltar-se contra els normands. L'aixecament s'estengué per tot el sud de Gal·les en el 1136, i Gruffydd ap Rhys, amb l'ajunt dels seus germans grans, Anarawd i Cadell, vencé els normands en una batalla a la rodalia de Loughor, matant-ne uns cinc-cents guerrers. Després d'expulsar Walter de Clifford del Cantref Bychan, Gruffydd marxà a Gwynedd per requerir l'ajuda del seu sogre, Gruffydd ap Cynan.Turvey p. 31 En l'absència del seu marit, Gwenllian va conduir un exèrcit contra el senyoriu normand de Cydweli (Kidwelly), emportant-s'hi també els seus dos fills petits, Morgan i Maelgwn. Fou vençuda i morta per un exèrcit manat per Maurice de Londres, del Castell d'Oystermouth. Morgan morí també i Maelgwn va ser capturat.Lloyd p. 470
Gruffydd s'alià amb Gwynedd i posteriorment, en el 1136, els fills de Gruffydd ap Cynan, Owain Gwynedd i Cadwaladr ap Gruffydd, conduïren un exèrcit cap a Ceredigion. Les seves forces combinades guanyaren una victòria decisiva sobre els normands a la batalla de Crug Mawr. S'obtingué Ceredigion dels senyors normands, però Gwynedd se'l quedà en tant que soci principal de l'aliança. Gruffydd ap Rhys continuà la campanya contra els normands el 1937, però morí en el decurs de l'any. L'autoritat familiar passà ara al germanastre de Rhys, Anarawd ap Gruffydd. En l'any 1143, quan en Rhys tenia onze anys, Anarawd fou assassinat per la guàrdia personal de Cadwaladr ap Gruffydd, germà de Owain Gwynedd, rei de Gwynedd. Aquest darrer castigà el seu germà confiscant-li les terres de Ceredigion.Lloyd p. 489
Primeres batalles (1146–1155) miniatura|Rhys obtingué la seva primera experiència militar coneguda als catorze anys, quan participà en l'assalt del castell de Llansteffan Castle en l'any 1146. Fotografia d'Alexander Ridler
El germà d'Anarawd, Cadell ap Gruffydd, prengué el control de la família. Gilbert de Clare, comte de Pembroke, reconstruí el castell de Carmarthen en l'any 1145 i començà una campanya per conquerir el Ceredigion. Aixecà el castell en el commote de Mabudryd, però Cadell, amb l'ajut de Hywel ab Owain Gwynedd que regia Ceredigion en nom de Gwynedd, el destruí a l'any següent 1146. Rhys aparegué en els annals per primer cop el 1146, quan lluità al costat dels seus germans Cadell i Maredudd en la presa del castell de Llansteffan.Brut y Tywysogion p. 92 En els anys següents es feren també amb Cas-Wis (1147), Carmarthen (1150) i Casllwchwr (1151). L'any 1151 Cadell, en un dia de cacera, va ser atacat per un grup de cavallers normands i flamencs de la propera ciutat de Dinbych-y-Pysgod, i abandonat per mort. Sobrevisqué, però les gravíssimes ferides que rebé l'impossibilitaren de participar en el govern del país, i dos anys més tard marxà en pelegrinatge a Roma.Lloyd p. 502–3
Maredudd esdevingué regent de Deheubarth i continuà la campanya iniciada el 1150 per recobrar el Ceredigion, en mans de Gwynedd des del 1136. Maredudd i Rhys pogueren expulsar-ne Hywel ab Owain Gwynedd el 1153; i en aquest mateix any es registra per primer cop que Rhys exercís de comandant en solitari, quan menà un exèrcit que capturà el castell normand de Sanclêr.Turvey p.36 Maredudd i Rhys destruïren també els castells de Dinbych-y-Pysgod i d'Aberafan. Maredudd morí en el 1155 quan tenia vint-i-cinc anys, i deixà en Rhys com a governant de Deheubarth. Per aquesta època esposà Gwenllian ferch Madog, filla de Madog ap Maredudd, príncep de Powys.Turvey p. 80–1
Primera part del regnat Pèrdua del territori (1155 – 1163) Poc després d'haver rebut el Deheubarth, Rhys s'assabentà que Owain Gwynedd podia estar preparant una invasió del Ceredigion per tornar-lo a poder de Gwynedd, i respongué edificant un castell a Aberdyfi el 1156.Brut y Tywysogion p. 101–2 La invasió no es dugué a terme, i l'historiador Turvey ha suggerit que es podria tractar d'una prova per veure de quina fusta era el nou governant.Turvey p. 39
El rei Esteve d'Anglaterra havia mort en l'octubre del 1154, i així s'acabà el llarg enfrontament que havia tingut amb l'emperadriu Matila d'Anglaterra, que havia ajudat Anarawd, Cadell i Maredudd a ampliar les seves possessions a Deheubarth. Amb la desunió interna del reialme acabada, el nou rei, Enric II d'Anglaterra, pogué dedicar-se a Gal·les. Començà envaint Gwynedd en l'any 1157 i, encara que l'intent no reeixí, Owain Gwynedd hagué de pactar la cessió de part de les seves terres del nord-est de Gal·les.Lloyd p. 496–500
miniatura|esquerra|A l'any 1158, el rei Enric d'Anglaterra prengué a Rhys tots els seus territoris tret de Cantref Mawr. Les àrees de Deheubarth en mans de diversos senyors normands es mostren en gris
A l'any següent, Enric preparà la invasió de Deheubarth. Rhys volia oposar-s'hi, però el seu consell el convencé de fer converses de pau. Les condicions foren molt més dures que amb Owain, i hagué de cedir als antics senyors normands totes les seves possessions llevat de Cantref Mawr; tanmateix, hom el prometé un altre cantref.Brut y Tywysogion p. 104
Entre els normands que tornaren a llurs antics dominis hi hagué Walter de Clifford, que obtingué Cantref Bychan, per endinsar-se en terres de Rhys a Cantref Mawr seguidament. Un requeriment d'empara al rei no obtingué resposta, i Rhys prengué les armes per capturar el castell de Clifford a Llanymddyfri primer, i després fent-se amb la resta de Ceredigion. El rei Enric respongué aleshores preparant una nova invasió, i en Rhys se sotmeté sense resistència. Hagué de cedir diversos ostatges, incloent-hi probablement el seu fill.Turvey p. 41–42
El rei marxà a França el 1159, i Rhys veié l'oportunitat per atacar Dyfed i, tot seguit, assetjar Carmarthen, que fou salvada per una força de socors comanada per Reginald de Dunstanville, primer comte de Cornwall. Rhys es retirà a Cantref Mawr, cap on un exèrcit encapçalat per cinc comtes, el de Cornwall, William Fitz Robert, segon comte de Gloucester, Roger de Clare, tercer comte de Hertford, Richard de Clare, segon comte de Pembroke, i el de Salisbury, marxaren per atacar-lo. Els ajudaven Cadwaladr, germà d'Owain Gwynedd, i els fills d'Owain, Hywel i Cynan. Tot i això, hagueren de retirar-se i s'acordà una treva.Lloyd p. 510–1 En el 1162, Rhys intentà novament de recuperar algunes de les seves perdudes terres, i capturà el castell de Llanymddyfri. A l'any següent, Enric tornà a Anglaterra després d'una absència de quatre anys i preparà una nova invasió de Deheubarth. Rhys s'entrevistà amb el rei per discutir els tractes, i hagué de cedir més ostatges, entre els quals el seu fill Maredudd. A continuació fou agafat presoner i se l'emportaren a Anglaterra.Turvey p. 44 Sembla que Enric no sabia massa bé què fer-ne, però després d'unes quantes setmanes l'alliberà i li permeté de governar Cantref Mawr. Rhys fou convocat perquè comparegués davant del rei Enric a Woodstock per, conjuntament amb Owain Gwynedd i Malcolm IV d'Escòcia, prestar-li homenatge.Warren p. 162–3
Revolta gal·lesa (1164–1170) En l'any 1164, tots els prínceps gal·lesos s'aixecaren en armes. Warren suggereix que, quan Rhys i Owain reteren homenatge al rei Enric l'any 1163, hom els obligà a acceptar un estatus de vassallatge dependent, per contra del tracte de "client" que tenien fins aleshores, i que això portà la revolta.Warren p. 163 Rhys tenia altres raons per a rebel·lar-se, ja que havia tornat a Deheubarth des d'Anglaterra i s'havia trobat que els nobles normands veïns estaven amenaçant Cantref Mawr. El seu nebot, Einion ab Anarawd, que era el capità de la seva guàrdia personal, havia estat assassinat a instigació de Roger de Clare, comte de Hertford; l'assassí havia rebut la protecció dels Clare de Ceredigion.Turvey p. 46–7 Rhys apel·là primerament al rei perquè intercedís, i quan això fou endebades envaí el Ceredigion, i el recuperà tot amb l'excepció de la ciutat i el castell d'Aberteifi. La revolta gal·lesa causà que el rei Enric entrés novament a Gal·les. Atacà en primer lloc Gwynedd, però en comptes de seguir la ruta normal d'invasió, per la costa nord, atacà des del sud, creuant els turons de Berwyn. S'hagué d'enfrontar a les forces combinades dels prínceps gal·lesos que encapçalava Owain Gwynedd i que incloïa en Rhys. D'acord amb la crònica Brut y Tywysogion:
miniatura|140px|L'escut de Rhys ap Gruffydd mostra tres corbs