Lespursim, gatvaire, gatet o gató, entre altres noms vernaclesForça d'aquests noms resulten sinònims amb els emprats per a d'altres espècies piscícoles. Vegeu-ne la dotzena llarga documentats a (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels esciliorrínids, que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo). No s'ha de confondre amb el gat ver o gató.Possiblement l'exemple més antic de falsa sinonímia és el que es refereix a una suposada equivalència entre gató i gatvaire, els noms dels dos representants mediterranis del gènere Scyliorhinus. Entre els autors que s'han ocupat d'ictionímia catalana hi ha el convenciment que gat / gatet / gató i gatvaire són sinònims i perfectament intercanviables. També, llegint la bibliografia, hom treu la conclusió que aquests noms s'empren en sentit invers al Principat i a les illes Balears. Tot això és fals. Segons els pescadors, tant a la Catalunya estricta com a les Illes, el gat o gató és Scyliorhinus canicula i el gatvaire és Scyliorhinus stellaris, però a les antigues catalogacions de peixos de les illes Balears (PÉREZ ARCAS, BARCELÓ, FERRER ALEDO) hi trobem aquests noms aplicats en sentit invers: gatvaire a S. canicula i gat / gató a S. stellaris. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana No apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.

Morfologia esquerra|miniatura|Gatvaire esquerra|miniatura|Posta de gatvaire en un aquari. Cos allargat i cepat. Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca. Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals. Sense membrana nictitant. Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida. La segona aleta dorsal és més petita que la primera. La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat. El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques. La cara ventral és blanquinosa sense taques. La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.

Ecologia Viu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van de 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per a fresar.

Menja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.

És ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.

Referències

Bibliografia

Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. . Plana 103. Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984 Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998, Scyliorhinidae, Catsharks. p. 1279-1292. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma, Itàlia Compagno, L.J.V., D. Dando i S. Fowler, 2005. A field guide to the sharks of the world. Harper Collins Publishing Ltd., Londres, Gran Bretanya, 368 p. Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. . Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994, SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p. Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. . 1990.

Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall (2000).

stellaris