Son Mas

La possessió de Son Mas, també coneguda com a castell de Son Mas, és una possessió fortificada situada a la vila d'Andratx, a Mallorca. Fou profundament reformada a finals del perquè tengués aparença de castell palau. De l'any 1998 ençà és la seu de l'Ajuntament d'Andratx.

Etimologia i situació La imponent possessió de Son Mas, situada damunt un pujol, controla tota la vall de la vila d'Andratx. Després de la conquesta, aquesta possessió va sorgir de la unió de les alqueries islàmiques de Buendar i Cornuatera (puig Cornador) i confrontava al nord amb el puig Cornador, a l'est amb l'alqueria de Libi (Son Lluís i Son Juvera), al sud amb el torrent de sa Coma Calenta i a l'oest amb la vila d'Andratx. Actualment, la possessió ha estat recuperada com a seu de l'Ajuntament d'Andratx.

Història El 1232, el bisbe de Barcelona la cedí a Robert Seriol i fins al l'alqueria va ser coneguda com a Son Seriol.ENSENYAT PUJOL. J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca, edició facsímil de 1919-1920. Inca: Ajuntament d'Andratx. P. 203-204. Durant el es documenta el conreu de la vinya. El 1300 era propietat del seu fill Robert Seriol, també anomenat Robert. Després l'alqueria va passar a Pere Seriol, que l'any 1323 donava en emfiteusi a Bartomeu Cabot un tros de terra de la seva alqueria a cens de 40 sous.ARM P-2 f. 32v L'any següent es donava en emfiteusi a Joan Vila-roja un tros de terra de la seva alqueria per construir unes cases a cens de 2 morabatins. L'any 1324 Pere Seriol feu altres establiments: pel febrer donava en emfiteusi a Jaume Bassa un tros de terra a cens de 30 sous i estipulava que el comprador havia de tancar a la seva costa el tros de terra de paret perquè no hi pogués entrar bestiar gros ni de llana; el juny establia a Bernat Rossell un tros de terra i garriga a cens de 16 sous; pel novembre establia a Arnau Valents un tros de garriga a cens de 20 sous i amb l'obligació de cloure el tros versus l'església, exactament des del puig al camí, perquè no hi pogués entrar bestiar gros.ARM P-2 117v, 129 i 153v Per les dades que ens donen aquests documents, es dedueix que l'alqueria dels Seriols arribava quasi fins a l'interior de la vila i, per tant, la diferència entre el i els temps actuals és mínima. Pel març de 1325, Pere Seriol i la seva muller Caterina venien a Maimó Peris els 60 sous censals que feia per un tros de terra Bartomeu Cabot. Bernat Rossell tenia l'any 1343 un tros de terra de Pere Seriol a cens de 20 sous i, en vista que li resultava "inútil i perjudicial", el restituí.ARM P-3 f. 113

La possessió successivament passà de pares a fills, dient-se quasi sense interrupció els successors, Pere Seriol. El clan dels Seriols protagonitzà les pàgines més cruels i ignominioses de la història de la vila. La família estigué gairebé sempre implicada en actes violents, assassinats, abusos, extorsions, bregues, robatoris, etc. El 1373, el cap de la família va aconseguir del rei privilegis per a la seva família i el dret a dur armes. L'any següent Pere Seriol i Pere Valls anaren com a ambaixadors de la Part Forana davant el rei per tramitar l'allargament de deutes per a la Part Forana a causa de la fam. El 1388, un membre de la família va ser assassinat als carrers d'Andratx. Mateixa sort va tenir Pere Seriol, que el 1391 fou mort quan es disposava a fer altra vegada d'ambaixador. El pare Joanillo destaca la seva figura com un defensor dels drets dels forans contra els abusos de la corona.ENSENYAT PUJOL. J. B. (1983). Op. Cit. P. 166-183. El 1401, pertanyia a la propietat la garriga dita la PlanetaARM P-7 f. 130 i l'alqueria tenia com a confrontants un rafal de Joan Piera, el rafal d'Antoni Palmer, un tros de terra de Bernat Palau i un corral d'Antoni Vaca, separat per un camí.ARM P-7 f. 101v, 122v, 127, 128 i 130 El 1414 Pere Seriol fou batle d'Andratx.

L'any 1435, els Seriols deixaren l'alqueria, que passà a la família Pomar. Jaume Pomar fou el primer propietari i després el seu fill Francesc Pomar, que el 1467 canvià l'alqueria per una casa situada a la plaça de Santa Eulàlia de ciutat, que era propietat de Jaume Pasqual. Aquest, l'any 1480 deixà la propietat en herència a Jaumeta, esposa de Guillem Desmàs Sagranada,MONTANER, Pere de. (1989). “Desmàs”, dins Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 4. Palma: Promomallorca. P. 287-288. fill de Joan Desmàs i de Granada de Sagranada. En la documentació no queda clar si Jaumeta era filla, neta o neboda de Jaume Pasqual, però sempre s'indica la seva condició d'hereva.ROSSELLÓ, R.; BOVER, J. (1998). Son Mas. Palma: Ajuntament d'Andratx. El traspàs de l'alqueria dels Pomar a Jaumeta Pasqual, i d'aquesta per matrimoni a Guillem Desmàs, fou conflictiu. Així ho demostren dos documents de 1506 i 1511, en què es parla del litigi per la propietat de Son Mas entre Guillem Desmàs Sagranada, ciutadà, i la seva muller Jaumeta Pasqual, hereus de Jaume Pasqual, i Francina Pomar i altres hereus de Jaume Pomar.ARM LR-82, f. 39 ARM LC-83, f. 21 Finalment, el rei Ferran donà la raó als Desmàs.

En aquesta època, comença a aparèixer el topònim Son Mas, nom que conserva en l'actualitat. El 1496 Pere Fuster, d'Andratx, reconeix deure als Desmàs 6 lliures, preu d'una vaca i un vedell. El 1513, Guillem Desmàs estableix a Bartomeu Serralta unes cases dins la vila d'Andratx, pel preu de 26 sous censals anuals.ARM P-14, f. 141 L'hereu de la possessió fou el net del propietari Guillem Joan Desmàs Rul·lan, fill de Jaume Desmàs Pasqual, ciutadà militar, i d'Elisabet Rul·lan, filla d'un ric ciutadà militar solleric. El 1521, no volia pagar els càrrecs o impostos de la vila per la possessió i els jurats l'obligaven a fer-ho. La qüestió entre els jurats de la vila i el senyor de Son Mas es va mantenir sense resoldre durant uns anys.ARM LC-268, f. 69v, 87v, 152 L'any 1524, es casà per primera vegada amb Elisabet Safortesa, viuda d'Agustí de Serralta, senyor de la cavalleria d'Estellencs, i el 1533 es casà en segones núpcies amb Elionor Descatlar, viuda de Gabriel Sunyer i de Joan Danús, ciutadans militars. El seu fill i hereu Jaume Desmàs Safortesa, ciutadà militar, fou un home il·lustrat i humanista. Sota la seva propietat, Son Mas tenia una biblioteca formada per obres com: Esparts o Partes orationis, de Donatus, una sintaxi llatina molt usada a les escoles europees als segles XV i XVI; Setsalms, una edició dels set salms penitencials, anomenats popularment setsalms; Compendium gramatice brevissimum ac utilissimum: thessaurus pauperum, del mallorquí Joan de Pastrana; Col·loquis o Familiarium colloquiarum formulae sive Linguae latinae exercitatio, de Joan Lluís Vives; i Peroto amb Asencii, una edició de Rudimenta Grammaticae, de Niccoló Perotti, seguida de les Instructiones curatorum breves e compendiossime, de Miguel Asensio.ROSSELLÓ, R.; BOVER, J. (1998). Op. Cit.

Dit Jaume Desmàs es casà el 1560 amb Elisabet de Torrella, però morí sense fills; per aquest motiu, la successió continuà pel seu oncle Jaume Desmàs Rul·lan.MONTANER, Pere de. (1989). Op. Cit. El 1575 era del seu fill Guillem Desmàs, que es casà amb Alfonsa Nadal, però no tingué descendència legítima i per això l'heretat passà al seu germà Francesc Desmàs, que ja la posseïa el 1578. En aquest any, Son Mas fou valorada en 6.500 lliures i feia uns censals que anaven des de les 20 lliures fins als 9 sous.ROSSELLÓ, R.; BOVER, J. (1999). Història d'Andratx (). Palma: Ajuntament d'Andratx. P. 255-258. El 2 d'agost, es produí un atac pirata a Andratx encapçalat pel corsari musulmà Barba-rossa. Els habitants del poble es refugiaren a les diferents torres de defensa i a l'església, però no es pogué evitar el saqueig del poble, la ruptura de la creu de l'abeurador i la captura d'una trentena d'andritxols. Durant l'atac, el capità de la vila era el propietari de Son Mas,BOVER, Joaquin Maria. (1983). Nobiliario Mallorquín. Edició facsímil de 1850. Palma: J. J. de Olañeta. P. 137. però en aquells moments no es trobava al poble, i per això quan un grup de moros intentaren saquejar la possessió els seus ocupants es refugiaren a la torre, dita del Sagrament perquè es guardava el sagrari de l'església durant els moments de perill. Quan els moros intentaren obrir la porta de la torre, un en va ser mort amb una fletxa i després la dida de Francesc va llançar un mitjà des de dalt de la torre i va matar un altre moro.ENSENYAT PUJOL. J. B. (1983). Op. Cit. P. 472-483. Aquest episodi de valentia de la dida va ser plasmat en l'exvot de la Mare de Déu dels Àngels de l'any 1664 que es conserva a l'església de Santa Maria d'Andratx.VICENÇ BATLE, A. (1996). Els quadres d'ex-vots de la parròquia de Santa Maria d'Andratx (Mallorca). Palma: Ajuntament d'Andratx. P. 54.

Francesc Desmàs, casat amb la pubilla Abdona Vida, hereva de Son Vida, capbrevà la possessió el 1590 i morí el 1604. La seva hereva va ser una filla bastarda, Aina Mas, que estava casada des de 1598 amb el mercader Joan Oliver i que tingué dos fills legítims, Jaume i Guillem Desmàs Vida, ciutadans militars. Guillem Desmàs morí fadrí, mentre que Jaume, casat amb Margalida Doms, fou propietari de Son Mas i testà el 1623. D'aquest matrimoni nasqueren quatre fills: Berenguer, Guillem, Jeroni i Francesc, ciutadans militars. Els tres primers moriren fadrins i Francesc Desmàs Doms fou propietari de Son Mas d'acord amb les disposicions testamentàries del seu germà Jeroni, fetes el 1623. Francesc es casà amb Paula Morlà i morí el 1685. El seu fill i hereu Jaume Desmàs Morlà, donzell, va ser senyor de Son Mas i també de Son Vida, per la mort sense descendència Guillem Desmàs Vida, el qual havia heretat aquesta possessió per motiu del fideïcomís ordenat pel seu oncle Berenguer Vida l'any 1610. Jaume, casat el 1662 amb Jerònia Truiols Font de Roqueta, testà el 1683 sense successió. El 1685 Son Mas era valorà en 9.500 lliures.FERRÀ, Damià. (1991). “Son Mas”, dins Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 10. Palma: Promomallorca. P. 306.

Quan el propietari morí el 1716, va reclamar l'herència el seu fill bastard Francesc Desmàs, fill de Francina Buïls, una al·lota de tretze anys de modesta extracció social que tenia segrestada a Son Mas. Aquest Francesc no aconseguí l'herència dels Desmàs i Son Mas passà als seus parents, els Truiols, marquesos de la Torre. El 1749 era de Caterina Gual, viuda i hereva usufructuària de Nicolau Truiols Dameto, marqués de la Torre, i de Ferran, el seu fill hereu propietari des del 3 de desembre de 1739. L'any 1757 Josep de Boixadors Sureda de Santmartí, cavaller de Palma, arrendà la possessió de Son Mas i la tornà a llogar el 1774 pel preu de 15 lliures, 18 sous i 10 diners. Consta que continuà pagant la mateixa quantitat fins a 1785. El 1787 pertanyia a Antoni Badajoz Savell, comte de Savellà i l'any 1789 Jeroni Berard visità Son Mas indicant les característiques de la possessió: "predi gran. Tenia hort i aigua de sínia. És de D. Antoni Badajoz i Savallà de Palma".BERARD SOLÀ, J. (1983). Viaje a las villas de Mallorca (1789). Palma: Ajuntament de Palma. P. 15-25.