Islàndia (en islandès, Ísland; ) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica. El 2021 tenia una població estimada de 376.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km². La seva capital i ciutat més gran és Reykjavík, que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és volcànicament i geològicament activa. L'interior de l'illa es compon principalment d'un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres; mentre que molts rius glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel corrent del Golf i té un clima temperat, tot i l'alta latitud justament als afores del cercle polar àrtic.
Segons el Landnámabók, l'assentament d'Islàndia va començar el 874, quan el capità noruec Ingólfur Arnarson es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa. Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Des de 1262 fins a 1918, era una part de les monarquies noruega i danesa. Fins al , la població islandesa depenia de la pesca i l'agricultura. Al , l'economia d'Islàndia i el seu sistema de benestar es van desenvolupar ràpidament. En dècades recents, Islàndia va aprovar el lliure comerç dins l'Espai Econòmic Europeu i va diversificar la seva economia.
Actualment, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món. El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Islàndia és membre de l'ONU, l'OTAN, l'OCDE i el Consell Nòrdic.
Geografia física miniatura|esquerra|Mapa representant les principals plaques tectòniques a Islàndia. En gris el tram de dorsal atlàntica que travessa totalment l'illa Islàndia se situa a l'oceà Atlàntic al sud del cercle polar àrtic, que passa a través de la petita illa de Grímsey davant la costa nord d'Islàndia, però no a través de la part continental del país. A diferència de Groenlàndia, el seu veí, forma part d'Europa, no pas d'Amèrica del Nord, encara que geològicament l'illa se situa entre les dues plaques continentals. Les illes més properes al país són Groenlàndia (a 287 km) i les Illes Fèroe (a 420 km). La distància més propera a la part continental d'Europa és de 970 km, cap a Noruega.
Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euroasiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, i hi són característics els volcans i els guèisers. Els llacs més grans són el Þórisvatn (88 km²) i el Þingvallavatn (82 km²). L'Öskjuvatn és el llac més profund del país, amb 217 metres de fondària.
Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'Europa, després de Gran Bretanya. L'illa principal fa 101.826 km², però la superfície total del país ascendeix a 103.000 km, dels quals el 62,7% és tundra. Al seu entorn hi ha fins a 30 illes menors, incloent-hi l'illa habitada de Grímsey i l'arxipèlag de les Illes Vestmannaeyjar. Els llacs i glaceres cobreixen el 14,3% del país i només el 23% és cobert de vegetació.
Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords, i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap al 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior només pot ser creuat amb tot terreny. Hi ha tres parcs nacionals a Islàndia: el Parc Nacional Vatnajökull que inclou els antics Parc Nacional Jökulsárglijúfur i el Parc Nacional Skaftafell, i els actuals Parc Nacional Snæfellsjökull i Parc Nacional Þingvellir, inscrit aquest darrer a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat en un punt calent i travessat per la dorsal atlàntica. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts volcans, entre els quals els Hekla, Eldgjá, Herðubreið i Eldfell. Islàndia és un dels dos països del món on una dorsal oceànica s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts guèisers, entre els quals Geysir, del qual es deriva la paraula en català, així com el famós Strokkur que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'energia geotèrmica i hidràulica per a la producció barata d'electricitat.
De mitjana, cada cinc anys sol patir una erupció volcànica. Moltes d'aquestes erupcions han tingut efectes importants dins del país i arreu del món, com per exemple la de Laki entre el 1783 i el 1784, que va provocar una fam que va causar la mort a un quart de la població local, a més d'un núvol de cendra volcànica que va cobrir parts d'Europa, Àsia i Àfrica. Entre el 1963 i el 1968, el material llançat per l'erupció del volcà Surtsey va crear una nova illa que encara es troba entre les més joves del món. L'erupció de l'Eyjafjallajökull del 2010 va forçar centenars de persones a abandonar les seves llars i el núvol de cendra resultant de l'erupció va provocar el tancament de l'espai aeri d'una gran part del continent europeu.
Hi ha molts fiords al llarg dels seus 4.970 km de litoral, on també se situen la majoria de les ciutats i pobles principals. L'interior de l'illa, les terres altes d'Islàndia, són una combinació freda i inhabitable de sorra i muntanyes. L'illa de Grímsey, just al sud del cercle polar àrtic, acull la població més septentrional del país. miniatura|esquerra|Glacera d'Eyjafjallajökull, una de les més petites de l'illa
Clima El clima de la costa islandesa es classifica com a polar oceànic, és a dir, té estius frescos i breus i hiverns freds, amb temperatures que no baixen dels –3°C. El corrent càlid de l'Atlàntic Nord provoca temperatures mitjanes anuals més altes que les que es presenten en latituds similars en altres parts del món. Les costes de l'illa es mantenen sense gel durant l'hivern, malgrat la seva proximitat a l'Àrtida; les gelades s'hi presenten molt poques vegades, l'última de les quals registrada a la costa nord fou el 1969/70. miniatura|Mapa topogràfic de l'illa La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener és de 0°C a Reykjavík (11°C al juliol, mitjana anual d'uns 5°C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet de ser en una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).
Hi ha variacions climàtiques entre una part de l'illa i una altra. En general, la costa sud és més càlida, humida i ventosa que la costa nord. Les terres baixes, a l'interior i al nord de l'illa, són més àrides. Les nevades són més freqüents al nord que al sud, si bé són abundants arreu de l'illa. Les terres altes de l'interior d'Islàndia són la zona més freda de tota l'illa. La temperatura més alta registrada al país va ser de 30,5°C a Teigarhorn, a la costa sud-est, el 22 de juny de 1939. D'altra banda, la més baixa va ser de –38°C a Grímsstaðir i Möðrudalur, al nord-est, el 22 de gener de 1918. A Reykjavík, les temperatures extremes registrades van arribar a 26,2°C, el 30 de juliol de 2008, i a -24,5°C, el 21 de gener de 1918. Clima de Reykjavík (Islàndia) gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre any Temperatura màxima (en °C) 2 3 4 6 10 12 14 14 11 7 4 27.4 Temperatura mínima (en °C) -2 -2 -1 1 4 7 9 8 6 3 0 -2 2.6 Precipitacions (mm) 89 64 62 56 42 42 50 56 67 94 78 79 799
Flora i fauna miniatura|Cavall islandèsPoques plantes i animals han migrat a l'illa o evolucionat localment des de l'última glaciació, fa 10.000 anys. Entre la seva fauna, s'hi troben unes 1.300 espècies conegudes d'insectes, que és un nombre força baix en comparació amb altres països (més d'un milió d'espècies han estat descobertes en tot el món). Quan els primers humans van arribar a les seves terres, l'únic mamífer existent n'era la guineu àrtica (Vulpes lagopus), que va arribar a l'illa al final de l'edat de gel, caminant sobre el mar congelat. No hi ha rèptils nadius o amfibis a l'illa, però hi ha diverses espècies de mamífers marins.miniatura|esquerra|Ovella islandesaGeogràficament, Islàndia pertany a la província àrtica de la Regió circumboreal dins del Regne Boreal. Aproximadament les tres quartes parts de l'illa són àrides; la vida vegetal es compon principalment de prats que regularment són utilitzats per al bestiar. L'arbre natiu més nombrós és el bedoll del nord (Betula pubescens), que anteriorment formava un gran bosc que s'estenia sobre una gran part d'Islàndia, juntament amb el trèmol (Populus tremula), la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), el ginebre (Juniperus communis) i altres arbres més petits.
Els assentaments humans permanents han pertorbat considerablement l'ecosistema aïllat de sòls volcànics i amb una diversitat d'espècies molt limitada. Durant segles, els boscos van ser molt explotats per a obtenir llenya i fusta. La desforestació va causar una pèrdua crítica de coberta vegetal a causa de l'erosió, cosa que redueix la capacitat del sòl per mantenir noves formes de vida. Avui dia, només hi ha uns pocs bedolls petits entre les seves 59 reserves naturals isolades. La plantació de nous boscos ha augmentat el nombre d'arbres, però no es pot comparar amb els boscos originaris. Alguns dels boscos plantats inclouen noves espècies estrangeres.
Els animals d'Islàndia comprenen ovelles (Ovis aries), caps de bestiar (Bos taurus), pollastres (Gallus gallus), cabres (Capra), el poni islandès (Equus ferus caballus) i el gos islandès (Canis lupus familiaris). Moltes varietats de peixos viuen a les aigües de l'oceà que envolta Islàndia i la indústria pesquera és un principal contribuent a l'economia, que representa més de la meitat de les exportacions totals del país. Els mamífers silvestres inclouen la guineu àrtica (Vulpes lagopus), el visó (Neogale vison), ratolins (Apodemus sylvaticus), rates negres (Rattus rattus), conills (Oryctolagus cuniculus) i rens (Rangifer tarandus). Els ossos polars (Ursus maritimus) ocasionalment visiten l'illa, viatjant amb alguns gels procedents de Groenlàndia. Al juny del 2008, dos ossos polars van ser caçats en el mateix mes. L'ocellam, especialment els ocells marins, són una part molt important de la vida animal d'Islàndia. La caça comercial de balenes es practica de faiçó intermitent juntament amb la caça científica d'aquests animals.
Política i govern Estructura de govern miniatura|esquerra|L'Alþingi a Reykjavík i la Catedral a l'esquerra Islàndia és una democràcia representativa i una república parlamentària. El parlament actual, conegut en islandès com a Alþingi, va ser fundat el 1845, com a òrgan consultiu per al monarca danès. És considerat com el restabliment de l'assemblea fundada el 930 durant el període de mancomunitat, i abolit el 1799. Per tant, Islàndia és considerada com una de les democràcies parlamentàries més antigues del món.Power Struggle. Marguerite Del Giudice. National Geographic. març 2008. p. 85. Actualment té 63 membres, electes per períodes de quatre anys.