Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia. El regne va assolir el poder a mitjans del , però va entrar en declivi gradual i finalment va ser conquerit pels medes iranians a principis del .
S'han descobert diversos jaciments, els més importants són Karmir Blur, Armavir i Erebuni, que confirmen la importància del regne d'Urartu. Els hitites van signar diversos tractats amb Urartu, que semblen indicar que aquests llocs estaven governats per dinasties locals, i que els pactes es feien amb els «prínceps» i també amb el poble i els ancians. Políticament Urartu es dividia en diverses entitats i no hi havia una estructura uniforme. Les cròniques assíries, sobretot les de Salmanassar I i Teglatfalassar I, parlen de les campanyes a la regió de Nairi, on van lluitar contra un gran nombre de reis.
Des del seu redescobriment al , Urartu, que es creu comunament que era almenys parcialment de parla armènia, ha tingut un paper important en el nacionalisme armeni.
Història Orígens Urartu va sorgir en una època coetània o molt propera als hurrites fruit de la immigració des de l'Àsia central.
Les fonts hitites esmenten alguns països a la zona d'Urartu: Haiasa, Azzi, Suhma, Isuwa i Altxe (cap al 1388 aC i 1320 aC). Els assiris van atacar la regió el 1114 aC i van arribar al llac Van, i esmenten que el país, que es deia Nairi, tenia 23 reis. Els estats de Nairi van ser sotmesos repetidament a atacs i invasions dels imperi assiri mitjà i l'Imperi Neoassiri, especialment sota Tukultininurta I, Teglatfalassar I, Aixurbelkala, Adadnirari II, Tukultininurta II i Assurnasirpal II.
Cap a l'any 880 aC, aquests 23 principats ja estan unificats sota el rei Arame de Biaini (és a dir, del llac Van), que les fonts assíries denominen rei d'Urartu (en les seves inscripcions, els reis d'Urartu es titulen reis de Nairi si escriuen en assiri, i reis de Biaini i senyors de Tushpa si ho fan en urartià). El primer rei va ser Arame, titulat erili-erilave ('rei de reis'), que va donar nom a la província d'Aramili (més tard, coneguda com a Apahuniq), que tenia com a capital Arzachkun (suposadament, Manazkert).
Biaini era el nom que els urartians donaven al Regne d'Urartu (que n'és el nom assiri). Biaini vol dir una cosa semblant a 'Regne del llac Van', zona que abans els assiris anomenaven Nairi.
Període d'expansió Sarduri I, potser un usurpador, va fundar una dinastia i va traslladar la capital a Tuixpa (la moderna Van), a la vora del llac Van, més ben defensable, abastible i més lluny dels assiris, i la va fer fortificar. El seu fill Ixpuini va iniciar una estratègia d'expansió territorial i des de mig regnat va regnar conjuntament amb el seu fill Menua I, incorporant al regne el país de Mutsatsir, d'on es creu que provenia la seva dinastia i es trobava el principal santuari de Khaldi, una de les tres deïtats principals d'Urartu i del qual va fer governador el seu fill (el futur Sarduri II), però Shamshi-Adad V d'Assíria el va atacar. El 827 aC Ixpuini va conquerir el regne de Manna i Teppe Hasanlu al sud del llac Urmia, on va situar diverses guarnicions conquerint tota la plana del llac.
miniatura|Fortalesa d'Erebuni miniatura|Murs d'Argištiḫinili El seu successor, Argisti I va perdre el control sobre Manna però encara amplià més els dominis a la regió de l'Araxes i el llac d'Erevan, a més d'aconseguir rebutjar els atacs de Salmanassar IV d'Assíria i construí la fortalesa d'Erebuni l'any 782 aC amb 6.600 presoners de guerra d'Hatti i Sofene, i en 776 aC la fortalesa d'Argištiḫinili.
Sarduri II va succeir al seu pare Argisti I i el 754 aC va derrotar l'exèrcit assiri sota el comandament d'Aixurnirari V a Arpad, un esdeveniment que podria haver provocat que l'exèrcit assiri no fes campanya durant diversos anys. Sarduri va expandir el territori sotmetent cap al nord-est Tulikhu, Uelikuḫi, Doğubayazıt, Arguqiu. També va fer campanya contra Etiuni, Aiararat i Eriaqi. Al nord va sotmetre la ciutat de Maqaltu, i al nord-oest va arribar a Còlquida. Al sud, va lluitar contra els assiris i va tornar a Manna; al sud-oest va sotmetre a vassallatge els països de Tumeichki i Kauri va tornar a Khaté, va cobrar tribut a Kummukh i va sotmetre Gurgum i el Regne de Samal.
El 739 aC Teglatfalassar III d'Assíria va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu derrotant Sarduri a Rumqala i recuperant Diyar Bakr, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh. L'any 736 aC el rei assiri va sotmetre el país d'Ulluba i l'any següent va envair Urartu assetjant Tushpa, però va ser rebutjat. Els intents assiris de controlar Kubutxkia, Mutsatsir i Manna no van reeixir i van restar lleials a Urartu. Sarduri va morir cap a l'any 735 aC i el va succeir Rusa I.
Període de decadència miniatura|Urartu en 743, en la seva màxima extensió Quan Rusa I va heretar el tron, el rei assiri Teglatfalassar III va intentar expandir el seu imperi continuant les campanyes contra Urartu, que van envair repetidament obligant Rusa a passar els primers anys del seu regnat lluitant contra les forces d'Assíria fins que va aconseguir infligir una dura derrota als assiris entre el 734 i el 727 aC, en la qual l'exèrcit assiri va ser totalment aniquilat. A meitat del , es va enfrontar amb el Regne de Manna, i a finals del segle van començar els atacs dels cimmeris. Els assiris, dirigits per Sargon II, van atacar el regne el 719 i el 717 aC, però el 715 aC Urartu va prendre 22 ciutats assíries. En 714 aC Rusa I va ser derrotat per Sargon II al llac Urmia i saquejant el temple de Khaldi a Mushashir, causant gairebé la derrota total d'Urartu.
miniatura|Vuitena campanya de Sargon II miniatura|Una processó d'alts funcionaris assiris seguits per portadors d'homenatge d'Urartu. Del Palau Reial de Sargon II a Khorsabad Rusa es va posar malalt i va morir (alguns pensen que es va suïcidar) l'any 713 aC. El va succeir el seu fill Argisti II. Després de la mort de Sargon el 706 aC Argisti II va llançar un contraatac important, amb les seves forces fent retrocedir els assiris a través de la frontera anterior a la guerra i endinsant-se en les colònies assíries del nord-oest de l'Iran, reconquerint importants pobles i ciutats al voltant del llac Urmia, com ara Mutsatsir, Ushnu i Tepe.
Rusa II va tornar part de l'esplendor al regne amb la construcció de monuments i l'estabilització administrativa, però no va ser capaç de recuperar el poder militar necessari per a resistir enfront els veïns cada cop més poderosos. La successió de Rusa II és confusa. Sembla que el va succeir Erimena, potser fill seu, que va tenir un breu regnat, seguit per Rusa III, fill d'Erimena.
Urartu es va debilitar sota els atacs constants dels invasors cimmeris i escites i va passar a dependre d'Assíria, com ho demostra el fet que el fill de Rusa II, Sarduri III es refereix al rei assiri Assurbanipal com el seu pare. Sarduri III va ser succeït per Rusa III (també conegut com a Rusa Erimenahi) i el seu fill, Rusa IV. El pare de Rusa III, Erimena, també podria haver estat rei establint una nova dinastia armènia, doncs en el moment de la mort de Sarduri III, el seu fill Sarduri IV encara no havia arribat a l'edat adulta.
Les invasions dels escites i els seus aliats medes van continuar i, a finals del , gairebé havien destruït el regne (les excavacions arqueològiques mostren un alt nivell de destrucció per foc). Entre el 612 aC i el 585 aC, el país va ser conquerit per tribus traciofrígies (que acabarien formant el futur poble dels armenis), que van destruir el regne. L'últim rei d'Urartu o un dels primers reis dels invasors armenis es va sotmetre als medes que van prendre la capital urartiana de Van el 590 aC, posant fi efectivament a la sobirania d'Urartu.
Reis d'Urartu o Biaini Arame, 880 aC-844 aC Sarduri I, 844 aC-828 aC Ishpuini, 828 aC-805 aC Menua I, 805 aC-785 aC (associat abans del 805 aC) Argisti I, 785 aC-753 aC Sarduri II, 753 aC-735 aC Rusa I, 735 aC-713 aC Argisti II, 713 aC-680 aC Rusa II, 680 aC-639 aC Sarduri III, 639–635 aC Erimena, 635–629 aC Rusa III, 629–615 aC Sarduri IV, 615–595 aC Rusa IV, 595–585 aC
Arqueologia El descobriment de la civilització es va fer el 1827 per Friedrich Eduard Schulz, de la societat francesa d'orientalistes. Schulz va morir assassinat per bandits kurds el 1829. Van seguir altres troballes i intents de traducció de les inscripcions, i alguns investigadors van tenir la mateixa fi que Schulz. A partir del 1870, les ruïnes de la zona van ser saquejades pels residents, per vendre els objectes als exploradors europeus. La primera catalogació de les inscripcions la va fer sir Archibald Henry Sayce i Karl Sester a la darrera part del . L'estela de Rusa es va descobrir el 1891. La regió passà a control rus el 1915, i Nikolai Jakovlevich Marr i Iosif Abgarovich Orbeli hi van fer algunes troballes rellevants, especialment els annals de Sarduri II. Al llarg del , es van fer nombroses troballes, primer a l'Armènia soviètica, com ara Karmir Blur i després també a la part turca.
Jaciments arqueològics Altintepe Toprakkale Patnos Cavustepe Van Armavir Erebuni (Erevan) Anzaf Cavustepe Başkale Argishtiqinili Teishebaini
Economia L'estructura econòmica d'Urartu era similar a la d'altres estats del món antic, especialment a Assíria. L'estat depenia en gran manera de la ramaderia (ovelles i cabres) i l'agricultura, expandida malgrat la sequedat d'algunes regions gràcies a un sistema d'irrigació que aprofitava l'aigua del llac Van amb un reg centralitzat que requeria obres gestionades pels reis, però implementades per habitants lliures i possiblement per mà d'obra esclava proporcionada per presoners. La geografia abundant en muntanyes proporcionava materials de construcció i metalls diversos, que després eren treballats pels artesans, orfebres d'anomenada a la regió. S'exportaven gerres i pots de metall a Frígia, així com vi i carn a Assíria.
El regne d'Urartu va ser un dels principals proveïdors i criadors de cavalls per a l'exèrcit assiri, tant en temps de pau a través del comerç com en temps de guerra com a botí. Gràcies als seus rics prats alpins, Urartu posseïa una tradició de cria de cavalls molt superior a la de la majoria dels seus veïns, proveint tarpan de gran alçada, prou grans i forts per a ser muntats per genets armats a diferència dels cavalls més petits que fins llavors només s'utilitzaven per tirar de carros de guerra.
Administració El rei tenia el poder suprem i era, a més a més, gran sacerdot de Khaldi, la principal deïtat del país. Alguns temples de Khaldi formaven part del complex del palau reial i n'hi havia d'altres separats.
El territori estava dividit en províncies dirigides per un governador que n'era el cap militar i que depenia de la cort, ja que l'estructura de poder estava fortament centralitzada. La uniformitat d'estil de les fortaleses on residien els nobles mostra també aquesta irradiació des de la capital.
Art
Els trets de les escultures d'Urartu mostren una influència de l'art hitita, com s'aprecia als trets de les figures dels relleus. Destaquen les figures de metall esculpides i gravades, les més luxoses de les quals usen el bronze.Mirjo Salvini, « L'Urartu », dinss Bernard Holtzmann (dir.), L'Art de l'Antiquité, 2. l'Égypte et le Proche-Orient, Paris, Gallimard : Réunion des Musées nationaux, coll. « Manuels d'histoire de l'art », 1997, p. 320-351 Els motius són majoritàriament mitològics. S'han trobat també restes de pintures murals a diverses ciutats, amb un predomini d'art ornamental de paisatges i animals en colors vius.
miniatura|Ruïnes de la ciutadella de Tuixpa