esquerra|Línia 1

La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. És la segona línia més antiga del metro, la més llarga de la xarxa i l'única amb via d'ample ibèric antic.

La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20,7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.

miniatura|Esquema de la línia 1|center|691x691px

Característiques generals La línia 1 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

La línia 1 té una longitud de 20,7 quilòmetres, 30 estacions, 16 trens en hora punta i l'any 2010 s'hi van realitzar un total de 109,8 milions de viatges, sent la primera línia per volum de viatges per davant de la L3 i L5.

El 2019, la demanda en dies feiners era de 355.639 usuaris; els dissabtes, de 271.023; i els festius, de 186.572.

Municipis coberts Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona transcorre per quatre districtes: Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Infraestructura La línia 1 és de doble via, amb circulació pel costat dret. L'ample de via és l'ample ibèric antic (1.674 mm). L'electrificació s'efectua per catenària rígida a 1.500 V en corrent continu. Inicialment el sistema d'alimentació era a través d'un tercer carril de contacte superior, electrificat a 750 V en corrent continu, però aquest sistema fou canviat per l'actual el 2002.

El traçat és completament soterrat, excepte per un curt tram de menys d'un centenar de metres a la sortida de Santa Eulàlia en sentit Fondo. Antigament el tram entre Mercat Nou i Santa Eulàlia era en superfície. Entre 1980 i 1983 es va cobrir l'estació de Santa Eulàlia per permetre el perllongament fins a Torrassa. Coincidint amb les obres del tren d'alta velocitat, entre 2006 i 2009 es va construir un calaix envoltant les vies, que després es va urbanitzar, per fer-hi els Jardins de la Rambla de Sants.

El túnel és monotub en tota la longitud, exceptuant el tram entre Universitat i Marina. Per una banda, l'estació Universitat té les andanes en dos nivells diferents, ja que la via sentit Hospital de Bellvitge passa per sobre el túnel d'ADIF de Plaça Catalunya (servit per les línies R1, R3, R4 i R11). Entre Universitat i Arc de Triomf les vies d'ADIF queden situades entre les vies de la línia 1, que a més comparteixen túnel al tram entre Universitat i Catalunya.

A la sortida pel costat Fondo de l'estació Torras i Bages hi ha l'antiga cua de maniobres, actualment utilitzada com a apartador. miniatura|Estació del Clot, amb tres andanes

Estacions Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Mercat Nou i la Sagrera, que tenen andanes centrals; Universitat, que té les andanes al costat mar, en diferents nivells; i Torras i Bages, que té tres vies i dues andanes.

De la mateixa manera, les estacions de Glòries, Clot, Navas, Fabra i Puig i Sant Andreu tenen configurades les andanes segons la solució Barcelona, que correspon a tres andanes (dues laterals i una central). Des de la inauguració d'aquestes estacions fins passats els anys 80 l'accés al tren es feia per l'andana central, mentre que les andanes laterals estaven reservades a la baixada, al contrari que passava en estacions del tren de Sarrià o del Gran Metro.

Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Hospital de Bellvitge (Feixa Llarga), Santa Eulàlia (Bordeta Cocheras), Plaça de Sants (Sants) i Arc de Triomf (Triunfo Norte). Exceptuant Hospital de Bellvitge, els noms d'aquestes estacions es van canviar el 1982, coincidint amb l'oficialització dels noms en català de totes les estacions.

La línia 1 té dues estacions fora de servei. Bordeta va ser una de les terminals originals de la línia i va deixar de prestar servei el 1983 quan es va perllongar la línia fins a Torrassa.Alberich 2016: pag. 198. Per altra banda, entre 1926 i 1932 l'estació Catalunya va tenir una estació provisional amb la solució Barcelona mentre no es construïa l'estació definitiva. Actualment l'espai està ocupat per les vies de la línia 1 i d'ADIF.

La majoria d'estacions, 26 de 30, el 2010 van ser adaptades a persones amb mobilitat reduïda, excepte Plaça de Sants, Espanya, Urquinaona i Clot (L1). Hi ha un total de setze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia, FGC, trens de rodalia i regionals i autobusos de mitja i llarga distància:

+ Enllaços amb altres líniesEstacióMetroAltres Avinguda Carrilet Rambla de Just Oliveras Torrassa Plaça de Sants Espanya Universitat Catalunya Urquinaona Arc de Triomf 20px|enllaç=Barcelona Nord Marina Glòries Clot La Sagrera Fabra i Puig 20px|Autobús llarg recorregut Sant Andreu Fondo miniatura|Cotxeres de Santa Eulàlia

Cotxeres i tallers La línia 1 disposa dels següents tallers i cotxeres:

Cotxeres de Santa Eulàlia: obertes el 1926 i situades en superfície. Estan ubicades al costat de l'estació homònima. Són considerades bé cultural d'interès local.Alberich 2016: pag. 322. Cotxeres de la Sagrera: obertes als anys 50. Situades a uns 300 m de l'estació homònima.Alberich 2016: pag. 324. Tallers d'Hospital de Bellvitge: situat al final de la cua de maniobres de l'estació homònima. Van ser oberts el 2010.

Material mòbil

Material mòbil actual El material mòbil que hi circula és exclusiu de la línia 1, ja que és l'única línia del metro de Barcelona que té ample de via ibèric antic (1.674 mm). Actualment hi presten servei els trens de les sèries 4000, 6000 i 8000, totes amb formacions de cinc cotxes.

Els 24 trens de la sèrie 4000 foren introduïts entre 1987 i 1990. Es van reformar entre 2007 i 2013 i s'estan retirant de la circulació des del 2023. Circulen amb una composició de cinc cotxes, quatre dels quals són motors amb cabina i el cinquè és un remolc sense cabina.

De la sèrie 6000 en circulen trens de dos lots diferents. El primer lot, de 10 trens, va entrar en servei entre 2007 i 2009, mentre que el segon lot, de 4 trens, ho va fer entre 2020 i 2021. Circulen amb una composició de 5 cotxes: 2 motors amb cabina, 2 motors sense cabina i 1 remolc sense cabina. Hi ha comunicació interior entre tots els cotxes.

Els trens de la sèrie 8000 van començar a entrar en servei durant la primavera de 2023 i actualment s'estan lliurant nous combois, fins que es lliurin 24 unitats. Està previst que aquests trens substitueixin els de la sèrie 4000.

Material mòbil històric El primer material mòbil de la línia va ser la sèrie 100. Els trens van entrar en funcionament el 1926 i en aquell moment van ser considerats els metros més grans del món, tant per la llargària com per l'amplada. Van ser retirats de la circulació el 1979, tot i que van circular puntualment als anys 80 com a trens històrics.Alberich i Lascorz, 2016: pag. 383-386.

Per les extensions de la línia fins a Santa Eulàlia per una banda i Marina per l'altra, es van adquirir 4 cotxes motors de la sèrie 200, renumerats com a sèrie 200A. De manera semblant, pels perllongaments fins al barri de Sant Andreu, a partir de 1953 van començar a entrar en servei 10 cotxes i 10 remolcs de la sèrie 300 del FMT, posteriorment renumerats com a sèrie 200B després de la fusió amb el Gran Metro. Entre 1958 i 1968 es van posar en servei 60 cotxes motors i 20 remolcs de la sèrie 400, estèticament semblants als 200B. Tant els cotxes motors de la sèrie 200A com els de la 200B van ser transformats a remolcs durant els anys 80 per permetre composicions de 5 cotxes amb els trens de la sèrie 400. Aquestes tres sèries van ser substituïdes per la sèrie 4000, i es van retirar progressivament de la circulació entre 1987 i 1989.Alberich i Lascorz, 2016: pag. 409-415.Alberich i Lascorz, 2016: pag. 427-431.Alberich i Lascorz, 2016: pag. 449-452.

Història La línia 1 es va inaugurar l'any 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal o Metro Transversal, concebuda com un enllaç ferroviari subterrani entre la Bordeta i l'Estació del Nord per enllaçar les línies de trens de les companyies MZA i Nord.

miniatura|center|500px|Esquema cronològic de la línia 1.

Cronologia 1912: Es presenta el projecte del Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales. 1914: Es paralitza el projecte per la Primera Guerra Mundial. 1920: Es constitueix Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB). 1922: El Consell d'Obres Públiques aprova el projecte i per Reial Decret se'n permet la construcció. L'Ajuntament de Barcelona adquireix accions de FMB perquè el projecte podria tenir un paper important en el desenvolupament de la ciutat. 1923: Comencen les obres de la línia. 1926: Inauguració oficial de l'anomenat Metro Transversal tram entre Bordeta i Catalunya. 1932: S'amplia des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment Santa Eulàlia) i des de Catalunya a Triumfo Norte (Arc de Triomf) 1933: Es perllonga a Marina. 1953: El Transversal arriba a Navas. 1941: Entra en vigor la llei de "Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera" i el Transversal és nacionalitzat i passa a dependre de RENFE fins al 1943 quan es retorna pels recursos presentats. 1952: L'Ajuntament de Barcelona aprova un acord de municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat. 1954: S'amplia amb dues estacions, la Sagrera i Fabra i Puig. 1958: L'Ajuntament adquireix les accions que li faltaven de FMB. 1961: FMB i GMB es fusionen en Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM, el Transversal passa a anomenar-se línia I. 1968: La línia arriba a Torras i Bages. 1980: Es tanca i es desmantella l'estació de Santa Eulàlia, terminal des de 1932, per ampliar la línia. 1983: Creua el riu Besòs fins a Santa Coloma i arriba per primer cop el metro al Barcelonès Nord. Pel costat Llobregat s'amplia a Torrassa, s'obre la nova estació de Santa Eulàlia i es tanca Bordeta. 1987: Es perllonga la línia fins a Avinguda Carrilet. 1989: La línia arriba a Feixa Llarga (posteriorment anomenada Hospital de Bellvitge). 1992: S'amplia la línia amb una estació, Fondo, la primera adaptada a PMR. 2010: Es posa en funcionament uns nous tallers a Hospital de Bellvitge per substituir els de Mercat Nou.

Antecedents La línia, idea de Ferran Reyes, va néixer per la necessitat d'unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principis del a Barcelona i per aquest motiu es va construir en ample ibèric antic (1.674 mm), sent una de les línies de metro amb els trens més amples del món.

El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales. El traçat s'iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la línia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la plaça d'Espanya, on enllaçaria amb el NEE, i després per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enllaçant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enllaçar a la plaça d'Urquinaona. Després circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el patí de maniobres de l'Estació del Nord (enllaçant amb Nord i MZA) i posteriorment en superfície per la riera de Bogatell fins a l'estació de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró).Salmerón 1992: pàg. 44-46.