miniatura|Secció sagital de l'aparell sexual femení La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers. Té forma de conducte que s'estén entre la vulva i l'úter. Aquest s'utilitza per expulsar la menstruació, practicar el coit i eventualment per a donar a llum. En el cas de l'espècie humana, aquest conducte s'utilitza també en altres pràctiques sexuals que poden no estar orientades a la reproducció.
La vagina és un òrgan molt musculós i elàstic, ric en fibres de col·lagen, i relativament innervat en comparació amb la vulva. La seva superfície està colonitzada per múltiples espècies bacterianes i fúngiques, que conviuen en l'ecosistema de la flora vaginal i on predominen les espècies del gènere Lactobacillus, que li confereixen un pH baix. Aquesta aciditat impedeix l'entrada a l'organisme d'agents patògens.
La vagina, com les altres mucoses, necessita una certa humectació, per la qual cosa produeix contínuament fluix vaginal. Aquesta flora vaginal pot veure's minvada o modificada a causa de dutxes vaginals, abús de compreses i tampons, malalties de transmissió sexual o infeccions. Aquestes situacions poden donar quadres més o menys greus de candidosi, tricomonosi, vaginosi bacteriana, etcètera.
Etimologia i definició El terme vagina prové del llatí vāgīna, que significa "beina" o "boina". La vagina també es pot anomenar canal del part en el context de l'embaràs i part. Encara que pel seu diccionari i definicions anatòmiques, el terme vagina es refereix exclusivament a l'estructura interna específica, s'utilitza col·loquialment per referir-se a la vulva o a les dues vagina i vulva.
L'ús del terme vagina per significar "vulva" pot suposar confusió mèdica o legal; per exemple, la interpretació d'una persona de la seva ubicació pot no coincidir amb la interpretació d'una altra persona de la ubicació. Mèdicament, una descripció de la vagina és que és el canal entre l'himen (o les restes de l'himen) i el coll uterí, mentre que una descripció legal és que comença a la vulva (entre els llavis). Pot ser que l'ús incorrecte del terme vagina es deu al fet que no es va pensar tant en l'anatomia dels genitals femenins com s'ha fet en l'estudi dels genitals masculins, i que això ha contribuït a l'absència de vocabulari correcte per als genitals femenins externs tant entre el públic en general com professionals de la salut. Com que una millor comprensió dels genitals femenins pot ajudar a combatre els danys sexuals i psicològics pel que fa al desenvolupament femení, els investigadors avalen la terminologia correcta per a la vulva.
Estructura Anatomia general La vagina humana és un canal elàstic i muscular que s'estén des de la vulva fins al coll uterí. L'obertura de la vagina es troba al triangle urogenital. El triangle urogenital és el triangle frontal del perineu i també consta de l'obertura uretral i les parts associades dels genitals externs. El canal vaginal viatja cap amunt i cap enrere, entre la uretra per davant i el recte a la part posterior. A prop de la vagina superior, el coll uterí sobresurt a la vagina per la seva superfície frontal amb un angle aproximadament de 90 graus. La vagina i la uretral les obertures estan protegides pels llavis.
Quan no s'excita sexualment, la vagina és un tub col·lapsat, amb les parets frontal i posterior col·locades juntes. Les parets laterals, especialment la seva zona mitjana, són relativament més rígides. Per això, la vagina col·lapsada té una secció transversal en forma d'H. Darrere, la vagina superior està separada del recte per la bossa recto-uterina, la vagina mitjana pel teixit connectiu solt, i la vagina inferior pel cos perineal. On el lumen vaginal envolta el coll uterí de l'úter, es divideix en quatre regions contínues (fornices vaginals); aquests són els fòrnix anterior, posterior, lateral dret i lateral esquerre. El fòrnix posterior és més profund que el fòrnix anterior.
El suport de la vagina són els seus músculs i lligaments del terç superior, mitjà i inferior. El terç superior són els músculs elevador de l'ani, i els lligaments transcervical, pubocervical i sacrocervical. És compatible amb les parts superiors del lligament cardinals i el parametri. El terç mitjà de la vagina implica el diafragma urogenital. Està recolzat pels músculs elevadors de l'ani. i la part inferior dels lligaments cardinals. El terç inferior està recolzat pel cos perineal, The lower third is supported by the perineal body, o l'urogenital i diafragma pèlvics. El terç inferior també es pot descriure com el suport del cos perineal i la part pubovaginal del múscul elevador de l'ani.
Obertura vaginal i himen Lobertura vaginal (també coneguda com a introitus vaginal i el llatí ostium vaginae) es troba a l'extrem posterior del vestíbul vulval, darrere del obertura uretral. L'obertura a la vagina normalment està enfosquida pels llavis menors (llavis interns), però pot quedar exposat després del part vaginal.
L'himen és una fina capa de teixit mucosal que envolta o cobreix parcialment l'obertura vaginal. Els efectes de les relacions sexuals i el part a l'himen varien. Quan es trenca, pot desaparèixer completament o poden persistir restes conegudes com a carunculae myrtiformes. En cas contrari, sent molt elàstic, pot tornar a la seva posició normal. A més, l'himen pot estar lacerat per malalties, lesions, examen mèdic, masturbació o exercici físic. Per aquestes raons, la virginitat no es pot determinar definitivament examinant l'himen.
Variacions i mida La longitud de la vagina varia entre les dones en edat fèrtil. A causa de la presència del coll uterí a la paret frontal de la vagina, hi ha una diferència de longitud entre la paret frontal, d'aproximadament 7,5cm de llarg, i la paret posterior, d'aproximadament 9cm llarg. Durant l'excitació sexual, la vagina s'expandeix tant en longitud com en amplada. Si una dona està dreta, el canal vaginal apunta cap amunt-enrere i forma un angle d'aproximadament 45 graus amb l'úter. L'obertura vaginal i l'himen també varien de mida; en els nens, tot i que l'himen apareix habitualment en forma de crecent, són possibles moltes formes. alt=Il·lustració anatòmica dibuixada tal com es descriu a la llegenda|miniatura|Una il·lustració que mostra una porció retallada de la vagina i el tracte genital femení superior (només es mostra un ovari i una trompa de Fal·lopi). Es poden veure plecs circulars (també anomenats rugae) de la mucosa vaginal.
Desenvolupament La placa vaginal és el precursor de la vagina. Durant el desenvolupament, la placa vaginal comença a créixer on els extrems fusionats dels conductes paramesonefricss (conductes de Müller) entren a la paret posterior de el sinus urogenital com el tubercle sinusal. A mesura que la placa creix, separa significativament el coll uterí i el si urogenital; eventualment, les cèl·lules centrals de la placa es descomponen per formar el Lumen vaginal. Això sol passar entre la vint i la vint-i-quatrena setmana de desenvolupament. Si el lumen no es forma, o està incomplet, es poden formar membranes conegudes com a septe vaginal a través o al voltant del tracte, provocant l'obstrucció del tracte de sortida més tard en la vida.
Hi ha opinions contradictòries sobre l'origen embriològic de la vagina. L'opinió majoritària és la descripció de Koff de 1933, que postula que els dos terços superiors de la vagina s'originen a la part caudal del conducte de Müller, mentre que la part inferior de la vagina es desenvolupa a partir del si urogenital. Altres vistes són la descripció de Bulmer de 1957 que l'epiteli vaginal deriva únicament de l'epiteli del sinus urogenital, i de la investigació de Witschi de 1970, que va reexaminar la descripció de Koff i va concloure que els bulb sinoginals són els mateixos que les parts inferiors del Wolffian ducts. Witschi's view is supported by research by Acién et al., Bok and Drews. Robboy et al. reviewed Koff and Bulmer's theories, and support Bulmer's description in light of their own research. The debates stem from the complexity of the interrelated tissues and the absence of an animal model that matches human vaginal development. La visió de Witschi està recolzada per la investigació d'Acién et al., Bok i Drews. Robboy et al. van revisar les teories de Koff i Bulmer, i donen suport a la descripció de Bulmer a la llum de la seva pròpia investigació. Per això, l'estudi del desenvolupament vaginal humà està en curs i pot ajudar a resoldre les dades conflictives.
Microanatomia miniatura|Ampliació mitjana micrografia d'una diapositiva H&Eed que mostra una part de la paret vaginal. Es pot observar Epiteli escamoss estratificat i teixit conjuntiu subjacent. No es mostren les capes musculars més profundes. La línia negra apunta a un plec de la mucosa. La paret vaginal des de la llum cap a l'exterior consisteix en primer lloc per una mucosa d'epiteli escatós estratificat que no està queratinitzat, amb una làmina propria (una fina capa de teixit connectiu) a sota. En segon lloc, hi ha una capa de múscul llis amb feixos de fibres circulars internes a les fibres longitudinals (les que corren longitudinalment). Finalment, hi ha una capa externa de teixit conjuntiu anomenada adventicia. Alguns textos enumeren quatre capes comptant les dues subcapes de la mucosa (epiteli i làmina pròpia) per separat.
La capa muscular llisa dins de la vagina té una força contractiva feble que pot crear una mica de pressió al lumen de la vagina; una força contractiva molt més forta, com durant el part, prové dels músculs del sòl pèlvic que estan units a l'adventicia al voltant de la vagina.
La làmina pròpia és rica en vasos sanguinis i canals limfàtics. La capa muscular està formada per fibres musculars llises, amb una capa externa de múscul longitudinal, una capa interna de múscul circular i fibres musculars obliqües entre elles. La capa externa, l'adventicia, és una capa fina i densa de teixit connectiu i es barreja amb teixit connectiu laxo que conté vasos sanguinis, vasos limfàticss i fibres nervioses que es troben entre els òrgans pèlvics. La mucosa vaginal està absent de glàndules. Forma plecs (crestes transversals o rugae), que són més destacats al terç extern de la vagina; la seva funció és proporcionar a la vagina una superfície augmentada per a l'extensió i estirament.
L'epiteli de l'ectocèrvix (la part del coll uterí que s'estén a la vagina) és una extensió de l'epiteli vaginal i comparteix un límit amb aquest. L'epiteli vaginal està format per capes de cèl·lules, incloses les cèl·lules basals, les cèl·lules parabasals, les cèl·lules planes escamoses superficials i les cèl·lules intermèdies. La capa basal de l'epiteli és la més activa mitòticament i reprodueix noves cèl·lules. Les cèl·lules superficials descamació contínuament i les cèl·lules basals les substitueixen. Els Estrògens indueixen les cèl·lules intermèdies i superficials a omplir-se de glicogen. Les cèl·lules de la capa basal inferior passen de l'activitat metabòlica activa a la mort (apoptosi). En aquestes capes mitjanes de l'epiteli, les cèl·lules comencen a perdre els seus mitocondris i altres orgànulss.
Sota la influència dels estrògens materns, la vagina d'un nounat està revestida per un epiteli escamós estratificat gruixut (o mucosa) durant dues o quatre setmanes després del naixement. Des de llavors fins a la pubertat, l'epiteli es manté prim amb només unes poques capes de cèl·lules cuboïdals sense glucogen. L'epiteli també té poques rugas i és de color vermell abans de la pubertat. Quan comença la pubertat, la mucosa s'engrossí i torna a convertir-se en epiteli escamós estratificat amb cèl·lules que contenen glucogen, sota la influència de l'augment dels nivells d'estrògens de la nena. Finalment, l'epiteli s'aprima a partir de la menopausa i finalment deixa de contenir glucogen, a causa de la manca d'estrògens.