El Partit Socialdemòcrata Suec (en suec Sveriges socialdemokratiska arbetareparti) es presenta a les eleccions amb la denominació Partit dels treballadors - Socialdemòcrates (Arbetarepartiet-Socialdemokraterna). El dels Socialdemòcrates, com se'ls sol denominar generalment (Socialdemokraterna) és el més antic partit polític i el més gran de Suècia. El partit va ser fundat el 1889. En 1917 hi va haver una escissió de la qual els comunistes i els revolucionaris d'esquerres van formar el que és ara el Partit de l'Esquerra. El símbol del partit és la tradicional rosa roja.
El Partit Socialdemòcrata Suec és l'arquitecte de l'Estat de Benestar en aquell país, sent un dels exemples més coneguts en el món de la posada en pràctica del model socialdemòcrata de desenvolupament. El logo del seu partit està dissenyat pel valencià Xavier Mariscal.
Història Ingvar Carlsson va assumir el lideratge del Partit Socialdemòcrata i del govern de manera sobtada i tràgica després de l'assassinat d'Olof Palme en febrer de 1986. Després de les eleccions generals sueques de 1988 Carlsson es va mantenir al poder al capdavant d'un govern socialdemòcrata en minoria, malgrat el suport inestable del Partit d'Esquerra (Vänsterpartiet), i després que el Vänsterpartiet es negués a donar suport a una proposta econòmica socialdemòcrata, el govern va dimitir el 15 de febrer de 1990 però no es van convocar eleccions anticipades i els socialdemòcrates van tornar al poder el 26 de febrer.
El seu govern va dur a terme una profunda reforma fiscal orientada a liberalitzar l'economia sueca, però a finals del seu mandat, Suècia va entrar en una recessió severa que va desgastar el suport electoral del seu partit i va perdre les eleccions generals sueques de 1991 davant la coalició de centre-dreta liderada per Carl Bildt. Carlsson va guanyar les eleccions generals sueques de 1994 en un context de forta crisi econòmica i desocupació, aplicant retallades pressupostàries i augments d'impostos molt durs per sanejar les finances públiques del país. Sota el seu lideratge, Suècia es va integrar oficialment a la Unió Europea l'1 de gener de 1995 després de la ratificació en referèndum el 1994. Carlsson va decidir renunciar al càrrec de manera voluntària el març de 1996, sent succeït per Göran Persson, el ministre de finances des de 1994, va ser escollit en lloc de Mona Sahlin, la viceprimera ministra, per dirigir el país.
Persson va reorientar l'economia mitjançant dures retallades de la despesa pública i augments d'impostos per redreçar el pressupost rebaixant significativament els alts nivells de desocupació que arrossegava el país des de la crisi de principis de la dècada de 1990. Tot i aplicar polítiques d'austeritat el seu objectiu declarat va ser garantir la supervivència a llarg termini del model social suec. A les eleccions al Parlament de Suècia de 2002 Persson va poder mantenir-se en el càrrec durant un tercer mandat consecutiu al capdavant d'un govern en minoria després d'aconseguir un acord de confiança i suport parlamentari amb el Partit de l'Esquerra i el Partit Verd. Persson i la direcció de la majoria de partits van fer campanya a favor que Suècia adoptés l'euro, que fou rebutjar l'euro amb un rotund 55,9% de vots en contra en el referèndum de Suècia de 2003.
Mona Sahlin va ser elegida líder del Partit Socialdemòcrata el 17 de març de 2007, succeint Göran Persson, que va dimitir com a líder després de la derrota a les eleccions generals sueques de 2006, havent estat deus anys al capdavant del govern.
El 14 de novembre de 2010, després de la derrota socialdemòcrata a les eleccions generals sueques de 2010, que foren els pitjors des de les eleccions legislatives sueques de març de 1914, Mona Sahlin va anunciar la seva intenció de deixar el càrrec de presidenta del partit. Håkan Juholt va ser elegit president del partit durant el Congrés Socialdemòcrata el 25 de març de 2011 per redreçar el rumb al centre.
El 2012, després de la dimissió de Juholt per un escàndol de cobrament de dietes, Stefan Löfven fou l'escollit per rellevar-lo. El Partit Socialdemòcrata va ser el més votat de les eleccions generals sueques de 2014 amb un 31% dels vots i Löfven es va convertir en el primer ministre de Suècia amb un govern de coalició entre el Partit Socialdemòcrata i els Verds., sent reelegit a les eleccions generals sueques de 2018 repetint la coalició amb els verds.
L'agost de 2021, Stefan Löfven va anunciar que dimitiria com a líder del partit al congrés del partit el 4 de novembre de 2021, en què Magdalena Andersson va ser elegida líder del Partit, convertint-se en la segona líder femenina del partit després de Mona Sahlin. El 10 de novembre Löfven va dimitir formalment del seu càrrec de primer ministre, que passà a Andersson.
De cara a les eleccions generals sueques de 2022 de l'11 de setembre, Andersson va desplaçar els socialdemòcrates cap a l'esquerra amb la publicació el maig de 2021 del document Polítiques distributives per a la igualtat i la justícia, que criticava les creixents desigualtats sorgides de les decisions polítiques dels governs anteriors d'esquerra i dreta. Després que la seva coalició perdés la majoria a les eleccions, Andersson va anunciar la seva intenció de dimitir com a primer ministre i va ser succeïda pel moderat Ulf Kristersson el 18 d'octubre de 2022, però va mantenir-se com a líder del partit.
En el congrés de maig de 2025 el partit va redirigir les posicions del partit de cara a les eleccions generals sueques de 2026 amb una política d'immigració més estricta, noves mesures proposades per combatre la delinqüència i plans per enfortir l'estat del benestar.
Líders del Partit Socialdemòcrata NomMandatlideratge col·lectiu1889-1896Claes Tholin1896-1907Hjalmar Branting1907-1925Per Albin Hansson1925-1946Tage Erlander1946-1969Olof Palme†1969–1986Ingvar Carlsson1986–1996Göran Persson1996–2007Mona Sahlin2007-2011Håkan Juholt2011-2012Stefan Löfven2012-2021Magdalena Andersson2021- † = assassinat en el càrrec
Resultats electorals
Riksdag AnyLíderVots %Escons+/–Govern1896Claes Tholin2060.1 (#5) 1 18993130.2 (#5) 19026,3213.5 (#3) 3 190520,6779.5 (#3) 9 1908Hjalmar Branting45,15514.6 (#3) 21 1911172,19628.5 (#3) 30 Mar 1914228,71230.1 (#3) 9 Sep 1914266,13336.4 (#2) 14 1917228,77731.1 (#1) 1 1920195,12129.6 (#1) 11 1921630,85536.2 (#1) 18 1924725,40741.1 (#1) 11 1928Per Albin Hansson873,93137.0 (#1) 14 19321,040,68941.7 (#1) 14 19361,338,12045.9 (#1) 9 19401,546,80453.8 (#1) 22 19441,436,57146.6 (#1) 19 1948Tage Erlander1,789,45946.1 (#1) 3 19521,729,46346.1 (#1) 2 19561,729,46344.6 (#1) 4 19581,776,66746.2 (#1) 5 19602,033,01647.8 (#1) 3 19642,006,92347.3 (#1) 1 19682,420,24250.1 (#1) 12 1970Olof Palme2,256,36945.3 (#1) 38 19732,247,72743.6 (#1) 7 19762,324,60342.7 (#1) 4 19792,356,23443.2 (#1) 2 19822,533,25045.6 (#1) 12 19852,487,55144.7 (#1) 7 1988Ingvar Carlsson2,321,82643.2 (#1) 3 19912,062,76137.7 (#1) 18 19942,513,90545.2 (#1) 23 1998Göran Persson1,914,42636.4 (#1) 30 20022,113,56039.9 (#1) 13 20061,942,62535.0 (#1) 14 2010Mona Sahlin1,827,49730.7 (#1) 18 2014Stefan Löfven1,932,71131.0 (#1) 1 20181,830,38628.3 (#1) 13 2022Magdalena Andersson 1,964,474 30.3 (#1) 7
Parlament Europeu AnyLíderVots%Escons+/−Grup1995Maj Britt Theorin752,81728.1 (#1)PES1999Pierre Schori657,49726.0 (#1) 12004Inger Segelström616,96324.6 (#1) 12009Marita Ulvskog773,51324.4 (#1)S&D2014899,07424.2 (#1) 12019Heléne Fritzon974,58923.5 (#1)20241,039,67624.78 (#1)
Referències
Categoria:Partits polítics de Suècia