El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota;«abertzale», Diccionari General Basc, Euskaltzaindia. admès en el Gran Diccionari de la llengua catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia. En aquests es remarca el seu caràcter esquerrà en contraposició a l'habitual caràcter tradicional, conservador i demòcrata cristià del partit referent i hegemònic històricament del nacionalisme basc, el Partit Nacionalista Basc (PNB).
Comunament, s'anomena també com a «esquerra abertzale» al sector polític afí als partits polítics il·legalitzats Herri Batasuna i Batasuna, i a l'actual coalició Euskal Herria Bildu.Jesús María Casquete Badallo, Abertzale sí pero, ¿quién dijo que de izquierda? , a El Viejo Topo, ISSN 0210-2706, Nº 268, 2010, p. 14-19. Consultat: 08-3-2011. L'autor considera que esquerra abertzale és una etiqueta que aquest corrent polític es dona a si mateixa i que el seu caràcter esquerrà és secundari; pel que considera més adequat utilitzar el terme «nacionalisme basc radical».
Història L'origen del que avui dia s'anomena esquerra abertzale neix de la combinació de la ideologia nacionalista basca amb la ideologia marxista a mitjan anys 60 (anys en els quals neix Euskadi Ta Askatasuna), si bé ja des dels anys 30 havia existit una ideologia que combinava l'anticapitalisme i l'autodeterminació en figures comunistes del PCE-EPK com Jesús Larrañaga o el partit polític Acció Nacionalista Basca (EAE-ANV), primer partit nacionalista basc d'esquerres.
Partit Republicà Nacionalista Basc (1911) El Partit Republicà Nacionalista Basc (PRNV) va ser el primer intent per crear un partit abertzale al País Basc de caràcter laic i republicà com a alternativa al nacionalisme conservador i catòlic del Partit Nacionalista Basc. Fundat l'1 de gener de 1911 amb Francisco Ulacia al capdavant, qui també fundà el Partit Nacionalista Liberal Basc en 1909, va tenir una vida molt efímera doncs es va dissoldre en 1913. Va prendre com a model a seguir la Unió Federal Nacionalista Republicana que al maig de 1910 va obtenir una gran victòria a les eleccions municipals de Catalunya. En contraposició al lema jeltzale, el seu va ser Pàtria i Llibertat.
Acció Nacionalista Basca (1930) Acció Nacionalista Basca va néixer a partir d'un grup de personalitats del nacionalisme basc com Luis Urrengoetxea, Anacleto Ortueta Azcuenaga, Tomás Bilbao Hospitalet i Justo Gárate entre d'altres, els qui realitzen el Manifest de San Andrés en 1930, manifest fundacional d'ANV. El partit, de caràcter laic, republicà i socialdemòcrata va girar a l'esquerra durant el bienni radical-cedista definint-se anticapitalista i independentista.Santiago de Pablo, Un partido con historia, El Correo, 14 d'abril de 2007.
Durant la guerra civil ANV va apostar per la república i va organitzar quatre batallons de voluntaris que van combatre en el bàndol republicà com a part de l'Exèrcit Basc. Va formar part del Govern d'Euzkadi de José Antonio Aguirre, així com del govern espanyol de Juan Negrín.
Durant la dictadura franquista ANV va mantenir una escassa activitat en l'exili, mantenint el seu lloc en el Govern Basc d'Aguirre i de Leizaola posteriorment.
Ekin (1952) En els anys 50 el règim franquista comença a consolidar-se i a ser reconegut internacionalment. En aquest context, el 1952 a Bilbao es forma un grup d'estudi universitari anomenat Ekin, que el 1953 prendrà contacte amb l'organització juvenil del PNB, Euzko Gaztedi Indarra (EGI), passant a ser una sola organització el 1956. Així, amb motiu del primer Congrés Mundial Basc celebrat aquest mateix any a París, va ser redactada una ponència conjunta apostant pel relleu generacional dins del nacionalisme basc, xocant amb les directrius del PNB. Aquesta confrontació amb els dirigents del PNB aflorarà el 1958, la qual cosa va portar a l'expulsió dels dirigents d'Ekin, que es veuria acompanyada amb l'escissió d'EGI. Entre els motius d'aquesta decisió estava la posició d'Ekin d'adoptar una estratègia d' «acció directa» i actuar així com un moviment de resistència basc, en una època en la qual abundaven les lluites d'alliberament nacional al tercer món, com la descolonització d'Algèria.
Euskadi Ta Askatasuna (1959) El 31 de juliol de 1959 Ekin es transforma en Euskadi Ta Askatasuna (ETA), definint-se després de la seva primera assemblea, celebrada el 1962, com un moviment revolucionari d'alliberament nacional aconfessional, però sense declarar-se socialista encara. Des del naixement d'ETA, el PNB va deixar clara la seva desvinculació d'aquesta mitjançant un comunicat publicat en 1964.
És en la II Assemblea d'ETA, celebrada en 1963, on comencen a quedar més definits els elements esquerrans de l'organització, adoptant un ideari afí al marxisme, reafirmant-se en uns principis socialistes en els anys posteriors, sempre sense renunciar al seu caràcter nacionalista basc i apostant per la lluita armada com a mètode d'obtenir els seus objectius. Amb els anys sorgirien dins d'ETA diversos corrents “obreristes”, partidàries de donar prioritat a la lluita política i al suport al moviment obrer enfront de la lluita armada mitjançant aliances amb les organitzacions obreres d'àmbit estatal i donant primacia a les idees marxistes enfront del nacionalisme basc en major o menor mesura; aquests corrents anirien abandonant la banda en les seves diverses Assemblees, formant o integrant-se en partits polítics d'ideologia comunista o socialista, com LAIA, LKI, EMK, ORT o PCE-EPK.
Ja en l'etapa final del franquisme ETA es va dividir en dues organitzacions rivals. D'una banda, l'anomenada "ETA militar" o "ETA (m)", grup que ha arribat fins als nostres dies amb el simple nom d'ETA. D'altra banda, la llavors majoritària "ETA politicomilitar" o "ETA (pm)", partidària de combinar la lluita armada amb la participació institucional, seguint fidels al nacionalisme basc i a la ideologia esquerrana. ETA (pm) va ser la impulsora del partit polític Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per a la Revolució Basca), que a la llarga propiciarien la seva dissolució i la reinserció dels seus militants.Gaizka Fernández Soldevilla, Agur a las armas. EIA, Euskadiko Ezkerra y la disolución de ETA politicomilitar (1976-1985), s Sancho el sabio. Revista de cultura e investigación vasca, ISSN 1131-5350, Nº 33, 2010, p. 55-96. Consultat: 08-3-2011.
Inici de la Transició espanyola (1975) Amb la mort de Franco i l'inici de la transició democràtica i l'obertura a llibertats polítiques inexistents anteriorment, comença a prendre forma la coneguda des de llavors com a esquerra abertzale a través de diversos partits, sindicats i organitzacions, moltes d'elles vinculades a ETA des del seu origen.
El 1974 havien sorgit Eusko Alderdi Sozialista (EAS) i Herriko Alderdi Sozialista (HAS) (aquest últim a Iparralde), que el 1975 es van fusionar per donar Euskal Herriko Alderdi Sozialista (EHAS), que al seu torn el 1977 es transformaria, amb la incorporació d'Eusko Sozialistak (ES), en Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI), partit que més tard tindria un paper rellevant dins de l'esquerra abertzale.
Altres partits i organitzacions amb una ideologia d'esquerra abertzale nascuts per aquestes dates van ser: Acció Nacionalista Basca (ANV), que es va reorganitzar després de dècades d'inactivitat i va ser legalitzat de nou el 1977 amb la tornada de la democràcia; Langile Abertzale Iraultzaileen Alderdia (LAIA), nascut el 1974 a partir d'una escissió d'ETA que considerava necessària la creació d'un partit de caràcter obrer i nacionalista a Euskadi; Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) i Langile Abertzale Komiteak (LAK), sindicats creats el 1974; Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB), partit polític fundat el 1976 a partir de membres del sindicat Euskal Langileen Alkartasuna (ELA) i d'antics membres d'ETA; Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra (ESEI), partit polític format el 1976 partidari d'un socialisme autòcton i de l'abandó de la lluita armada; Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), sorgit el 1976, com un moviment autogestionat i assembleari, amb la intenció d'aglutinar a diferents sectors del moviment per a l'alliberament nacional; Gestoras Pro Amnistía, sorgides el 1976 com a organització antirepressiva; Jarrai, nascuda el 1979 com les joventuts de la Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS).
Un altre partit d'esquerra abertzale de rellevància va ser Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA), sorgit el 1977 a instàncies d'ETA (pm) com a braç polític propi, i que el 1982 es transformaria en Euskadiko Ezkerra (EE) com un partit de l'esquerra abertzale no vinculat al Moviment d'Alliberament Nacional Basc.
Així mateix, el 1975 es va formar la Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) com a òrgan col·lectiu que agrupava als diferents partits polítics, sindicats, moviments socials i organitzacions armades (qualificades de terroristes) de l'espectre polític de la denominada esquerra abertzale, destinat a coordinar les diferents accions de les organitzacions afins al Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MLNV), tant legals com il·legals, tendents a la consecució dels seus objectius polítics així com a servir de taula de debat entre elles. Entre les organitzacions que van crear KAS es trobaven els partits EHAS (després HASI) i LAIA, les organitzacions armades ETA (pm) i ETA (m), i els sindicats LAB i LAK. Més s'hi va unir ASK i durant un curt espai de temps EIA, que la va abandonar al costat d'ETA (pm) el 1977. Igualment, també depenien de KAS altres organitzacions, com Gestoras Pro Amnistía o Jarrai. KAS tenia com a programa polític l'alternativa KAS.
En els mitjans de comunicació, es va crear el diari Egin en 1977, afí a la ideologia abertzale d'esquerres, clausurat anys després per mandat judicial i seguit per Gara (1999).
Eleccions generals espanyoles (juny de 1977) Davant les primeres eleccions democràtiques en 1977 els partits de l'esquerra abertzale, que s'havien agrupat mesos abans entorn d'Euskal Erakunde Herritarra al costat d'altres partits de l'esquerra estatal revolucionària, van prendre diverses postures després del fracàs de les "reunions de Txiberta" afavorides per Telesforo de Monzón.Las actas de Txiberta, un legado para aprender de los errores , Gara, 4 de novembre de 2011.
Al febrer de 1977 KAS acorda que només participarà si s'aconsegueix l'amnistia i la tolerància per als partits; no obstant això, ETA (pm) i EIA van considerar que si l'esquerra abertzale no participava, els seus possibles votants es decantarien per altres opcions. Vista la situació, es va produir l'escissió de KAS d'aquestes formacions i EMK va iniciar converses amb EIA per acudir junts en la coalició Euskadiko Ezkerra (EE). Finalment EHAS, LAIA i KAS van propugnar l'abstenció; i ANV, ESB i EE van participar, amb escàs suport electoral, aconseguint solament un diputat i un senador la candidatura d'EE.
La Mesa d'Alsasua i Herri Batasuna (1978) Després d'aquests fets, a l'octubre de 1977 es va constituir la Mesa d'Alsasua, en la qual van participar HASI, EIA, LAIA, ESB i ANB amb la intenció de presentar una candidatura unida de l'esquerra abertzale articulada entorn de l'alternativa KAS; mesos després, a l'abril de 1978, la Mesa d'Alsasua es constituiria en la coalició Herri Batasuna (HB), amb el suport extern de KAS i d'ETA (m), encara que formalment HB n'era independent