miniatura|Emergència de l'imago d'una cigala.Limago és l'estadi adult dels insectes holometàbols i hemimetàbols, posterior a l'última ècdisi dels estadis immadurs. En els insectes de metamorfosi completa, l'imago apareix després de la fase de pupa; en els de metamorfosi incompleta, s'origina a partir de l'últim estadi de nimfa.
L'imago és, en general, la fase reproductora del cicle vital dels insectes. En les espècies alades, és també l'estadi en què les ales són plenament desenvolupades i funcionals, tot i que hi ha insectes adults sense ales o amb formes adultes diferenciades segons el sexe, la casta o l'espècie.
Etimologia El mot imago prové del llatí i significa 'imatge' o 'aparença'. En entomologia s'utilitza per designar la forma adulta de l'insecte. El plural llatí és imagines, forma que també es fa servir en la literatura entomològica internacional. En català, el plural normatiu és imagos.
Descripció Característiques L'imago es diferencia dels estadis immadurs perquè representa la forma adulta de l'insecte i, en general, presenta els òrgans reproductors desenvolupats. És l'estadi en què l'individu pot participar en la reproducció, ja sigui mitjançant la recerca de parella, l'aparellament o la posta d'ous. En molts insectes, la morfologia de l'imago està adaptada a aquestes funcions, amb estructures especialitzades per al vol, la dispersió, la còpula, la producció d'ous o la detecció de senyals químics i visuals.
En els insectes alats, l'imago és habitualment l'estadi en què les ales són completament desenvolupades i funcionals. Després de l'emergència, les ales poden aparèixer plegades, toves o arrugades, i s'expandeixen progressivament per l'acció de l'hemolimfa. Al mateix temps, la cutícula s'endureix i l'exosquelet adquireix la consistència i la pigmentació pròpies de l'adult. Aquest procés posterior a l'emergència és essencial perquè l'insecte pugui volar, desplaçar-se amb eficàcia i iniciar el comportament reproductor.
Tot i això, no tots els imagos tenen ales funcionals. Alguns insectes són primàriament o secundàriament àpters, i en altres casos només determinats sexes, formes o castes presenten ales. En espècies socials, com alguns formícids o tèrmits, pot haver-hi adults reproductors alats i adults obrers sense ales. Per aquest motiu, la presència d'ales no és una característica universal de l'imago, encara que sí que és un tret important en molts insectes adults.
La forma de l'imago pot ser molt diferent de la dels estadis immadurs, especialment en els insectes holometàbols. En aquests grups, la larva i l'adult poden diferir fortament en l'aspecte, l'alimentació, el comportament i l'hàbitat. Així, una eruga i una papallona, o una larva de dípter i la mosca adulta corresponent, representen estadis molt diferenciats d'un mateix organisme. En canvi, en els insectes de metamorfosi incompleta, les nimfes sovint s'assemblen progressivament a l'adult, encara que no presenten òrgans reproductors plenament funcionals fins a l'estadi d'imago.
Malgrat que l'imago és l'estadi adult, la maduresa reproductora no sempre és immediata. En algunes espècies, els individus acabats d'emergir necessiten un període de maduració abans de poder reproduir-se. Durant aquest interval poden completar l'enduriment de la cutícula, el desplegament de les ales, la pigmentació definitiva o el desenvolupament funcional dels òrgans reproductors. Aquest període pot anar acompanyat de canvis en el comportament, com ara l'inici de l'alimentació adulta, la dispersió des del lloc d'emergència o la recerca d'un hàbitat adequat per a l'aparellament.
En alguns grups, l'imago presenta també una reducció de determinades funcions que eren importants en els estadis immadurs. Hi ha adults que s'alimenten poc o gens, amb peces bucals reduïdes o no funcionals, i que depenen de les reserves acumulades durant la fase larvària o nimfal. En aquests casos, l'estadi adult és breu i està fortament especialitzat en la dispersió i la reproducció.
Metamorfosi En els insectes holometàbols, el desenvolupament passa per les fases d'ou, larva, pupa i imago. Aquest tipus de metamorfosi és pròpia, entre altres grups, dels dípters, els lepidòpters, els coleòpters i els himenòpters.
En els insectes hemimetàbols, en canvi, no hi ha fase de pupa. De l'ou en surt una nimfa que s'assembla progressivament a l'adult i que, després de diverses mudes, dona lloc a l'imago. Aquest model és propi, per exemple, de molts ortòpters, hemípters i odonats.
Un cas particular és el dels efemeròpters, que no tenen pupa, però passen per una fase alada intermèdia anomenada subimago. En aquest estadi, l'insecte ja té ales funcionals, però encara no és sexualment madur. Després d'una nova muda, la subimago es transforma en imago o adult reproductor.
Emergència de l'imago L'emergència de l'imago és el procés pel qual l'insecte adult surt de l'últim estadi immadur, ja sigui una nimfa o una pupa. En els insectes holometàbols, l'adult abandona l'embolcall pupal després de completar la metamorfosi; en molts casos, en surt amb el cos tou, les ales plegades o arrugades i una coloració encara poc definida.
Durant el període immediatament posterior a l'emergència, l'insecte és especialment vulnerable. En les espècies alades, l'hemolimfa s'impulsa cap a les ales, que s'expandeixen progressivament, mentre la cutícula s'endureix i adquireix la coloració definitiva. Aquest procés pot durar de minuts a hores, segons l'espècie i les condicions ambientals.
En alguns grups, l'emergència de l'adult va seguida d'un període de maduració abans de la reproducció. Un cas singular és el dels efemeròpters, que presenten una fase alada intermèdia, la subimago, abans de l'imago sexualment madur. La subimago té ales funcionals, però encara ha de fer una nova muda per arribar a l'estadi adult reproductor.
Adult farat i adult teneral En alguns insectes, especialment en els holometàbols, es pot distingir entre l'adult ja format però encara no emergit i l'adult acabat de sortir de la pupa o de l'exúvia. Un adult farat és un individu que ja ha completat la transformació cap a l'estadi adult, però que encara es troba dins de l'embolcall pupal o de la cutícula anterior. En aquesta situació, l'imago és morfològicament gairebé complet, però encara no ha dut a terme l'eclosió o emergència definitiva.
L'estat farat pot tenir importància en el cicle vital d'algunes espècies perquè permet que l'adult completament format romangui protegit dins de la pupa fins que les condicions ambientals siguin favorables per a l'emergència. En alguns insectes, aquest estat pot coincidir amb períodes de repòs o diapausa, de manera que l'individu ja és a punt d'emergir, però retarda la sortida fins al moment adequat.
Després de l'emergència, l'insecte adult pot passar per un estat teneral. Un adult teneral és un individu acabat de mudar, amb la cutícula encara tova, poc endurida i sovint amb una coloració pàl·lida o translúcida. Durant aquest període, l'exosquelet es va endurint i enfosquint progressivament fins a adquirir l'aspecte propi de l'imago madur.
La condició teneral és una fase especialment vulnerable. L'insecte pot tenir la mobilitat limitada, les ales encara no completament expandides o endurides i la cutícula poc resistent davant de depredadors, dessecació o danys mecànics. En molts insectes alats, la circulació de l'hemolimfa cap a les ales i l'enduriment posterior de la cutícula són processos necessaris perquè l'adult pugui volar i iniciar l'activitat reproductora.
Aquestes fases mostren que l'aparició de l'imago no és sempre un canvi instantani, sinó un procés gradual. L'insecte pot haver completat la metamorfosi abans de sortir de la pupa, pot emergir encara amb el cos tou i poc pigmentat, i pot necessitar un període posterior abans d'assolir la plena funcionalitat adulta.
Durada La durada de l'estadi d'imago varia molt segons el grup i l'espècie. En alguns insectes adults, aquesta fase pot allargar-se durant setmanes o mesos i incloure alimentació, dispersió, recerca de parella, aparellament i posta d'ous. En altres casos, especialment en alguns efemeròpters, la vida adulta és molt breu i està gairebé limitada a la reproducció.
La funció principal de l'imago és reproductora. En aquest estadi, l'insecte disposa dels òrgans reproductors desenvolupats i adopta comportaments propis de l'edat adulta, com ara la recerca de parella, el festeig, la còpula, la dispersió i la posta d'ous. En les espècies alades, la presència d'ales funcionals facilita la dispersió dels adults, la colonització de nous hàbitats i la trobada entre individus reproductors. Aquesta capacitat de desplaçament pot ser especialment important en insectes que, durant les fases immadures, viuen fixats a un substrat, dins del sòl, en ambients aquàtics o en recursos alimentaris molt localitzats.
L'existència d'un estadi adult diferenciat permet separar funcionalment les fases de creixement i alimentació, pròpies de larves o nimfes, de les fases de reproducció i dispersió, característiques de l'imago. Aquesta separació és especialment marcada en els insectes holometàbols, en què la larva i l'adult poden tenir formes corporals, hàbitats i dietes molt diferents. Així, una mateixa espècie pot explotar recursos diversos al llarg del seu cicle vital i reduir la competència entre els estadis immadurs i els adults.
En canvi, en molts insectes de metamorfosi incompleta, les nimfes i els adults comparteixen hàbitats i fonts d'aliment semblants. Tot i això, l'imago es diferencia dels estadis juvenils perquè incorpora la capacitat reproductora i, en les espècies alades, una capacitat de dispersió més gran. Aquesta diferència pot modificar el paper ecològic de l'individu dins de l'ecosistema, ja que l'adult pot accedir a altres espais, trobar parella, colonitzar nous indrets i participar en la dispersió de la població.
Funció ecològica La funció ecològica de l'imago depèn del grup d'insectes. Alguns adults continuen alimentant-se activament i poden actuar com a pol·linitzadors, depredadors, paràsits, preses o consumidors de matèria orgànica. En altres espècies, l'adult redueix molt l'alimentació o fins i tot deixa d'alimentar-se, i concentra la seva activitat en la reproducció. Aquest és el cas de diversos insectes adults de vida curta, en què les reserves acumulades durant l'etapa larvària sostenen l'activitat reproductora de l'imago.
En alguns grups, la diferència entre larva i imago també té conseqüències importants per a les xarxes tròfiques. Les larves poden actuar com a herbívores, detritívores, filtradores o depredadores en un ambient determinat, mentre que els adults poden tenir una funció completament diferent, com ara la pol·linització, la dispersió o la depredació en un altre hàbitat. Aquesta alternança de funcions és una de les característiques més destacades del cicle vital dels insectes holometàbols.
Els efemeròpters constitueixen un exemple extrem de reducció de la vida adulta. En moltes espècies, els adults viuen poc temps, tenen peces bucals reduïdes o no funcionals i no s'alimenten. La seva activitat se centra sobretot en el vol nupcial, l'aparellament i la posta d'ous. En aquests casos, l'imago representa una fase molt especialitzada en la reproducció, mentre que el creixement i l'acumulació de reserves s'han produït durant l'etapa nimfal aquàtica.
Comparació Tipus de metamorfosiEstadis principalsEstadi anterior a l'imagoCaracterístiquesMetamorfosi incompletaOu, nimfa, imagoNimfaNo hi ha fase de pupa; la nimfa s'assembla progressivament a l'adult.Metamorfosi completaOu, larva, pupa, imagoPupaLa larva i l'adult poden tenir formes, hàbitats i alimentació molt diferents.EfemeròptersOu, nimfa, subimago, imagoSubimagoPresenten una fase alada intermèdia abans de l'adult reproductor.
Vegeu també Metamorfosi Holometabolisme Hemimetabolisme Nimfa (biologia) Pupa
Referències
Bibliografia