El Llibre d'Isaïes (en hebreu: ספר ישעיהו ) és el primer dels darrers profetes de la Bíblia hebrea i el primer dels profetes principals de l'Antic Testament cristià. S'identifica per una inscripció com les paraules del profeta Isaïes ben Amoz del segle , però hi ha proves que gran part va ser compost durant el captiveri babiloni i posteriorment. En les Bíblies cristianes es troba entre l'Eclesiastès (últim dels Llibres sapiencials) i Jeremies.
Johann Christoph Döderlein va suggerir el 1775 que el llibre contenia les obres de dos profetes separats per més d'un segle, i Bernhard Duhm va originar la idea, mantinguda com a consens durant la major part del , que el llibre comprèn tres col·leccions separades d'oracles: ' el Proto-Isaïes (capítols 1-39), que conté les paraules del profeta Isaïes del segle VIII aC; el Deutero-Isaïes, o "el Llibre de la Consolació",Catholic Book Publishing Corporation (2019), New Catholic Bible: Footnote a at Isaiah 40:1, accessed 3 December 2023(capítols 40-55), obra d'un autor anònim del segle VI aC que va escriure durant l'exili; i el Trito-Isaïes (capítols 56-66), compost després del retorn de l'exiliCroatto, José Severino (1998) "La inclusió social en el programa del tercer Isaïes";Revista Bíblica(60) :91-110.
Isaïes 1-33 promet judici i restauració per a Judà, Jerusalem i les nacions, i els capítols 34-66 presumeixen que s'ha pronunciat el judici i que la restauració seguirà aviat. Tot i que avui dia pocs estudiosos atribueixen tot el llibre, o fins i tot la major part, a una sola persona, la unitat essencial del llibre s'ha convertit en un focus d'atenció en investigacions més recents.
El llibre es pot llegir com una meditació extensa sobre el destí de Jerusalem durant i després de l'exili. La part deuteroisaïana del llibre descriu com Déu farà de Jerusalem el centre del seu govern mundial a través d'un salvador reial (un messies) que destruirà l'opressor ("Babilònia", l'Imperi neobabilònic); aquest messies és el rei Cir el Gran de Pèrsia, que va fundar l'Imperi Aquemènida, que és simplement l'agent que realitza la reialesa de Jahvè. Els cristians interpreten els passatges d'Isaïes com a profecies messiàniques de Jesús.
Isaïes parla contra els líders corruptes i a favor dels desfavorits, i arrela la justícia en la santedat de Déu en lloc de no pas en el pacte d'Israel.
Isaïes va ser una de les obres més populars entre els jueus del període del Segon Temple (c. 515 aC - 70 dC). En els cercles cristians, va ser tingut en tan alta consideració que va ser anomenat "el Cinquè Evangeli", i la seva influència s'estén més enllà del cristianisme a la literatura anglesa i a la cultura occidental en general, des del llibret del Messies de Händel fins a una munió de frases quotidianes com ara "espases en arades", "refugi de la tempesta" i "veu al desert".
Estructura El consens acadèmic general durant la major part del va veure tres col·leccions separades d'oracles al llibre d'Isaïes. Un esquema típic basat en aquesta comprensió del llibre veu la seva estructura subjacent en termes de la identificació de figures històriques que podrien haver estat els seus autors:
Proto-Isaïes (1–39), que conté les paraules de l' Isaïes original ; Deuteroisaïes (40–55), obra d'un autor anònim de l'exili;De Vaux, R. "Introducció als profetes. Isaïes";Bíblia de Jerusalem: 987-988. Bruxelles: Desclée de Brouwer, 1971. Trito-Isaïes (56 – 66), una antologia d'uns dotze passatges.
Tot i que una part del consens general encara es manté, aquesta percepció d'Isaïes com a format per tres seccions força diferents va patir un repte radical en l'últim quart del . L'enfocament més recent considera el llibre en termes de les seves característiques literàries i formals, en lloc dels autors, i hi veu una estructura en dues parts dividida entre els capítols 33 i 34: Capítols 1–33: Avisos de judici i promeses de restauració posterior per a Jerusalem, Judà i les nacions; Capítols 34–66 : El judici ja ha tingut lloc i la restauració és a prop.
Resum miniatura|Isaïes, Miquel Àngel (vers 1508-12), volta de la Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà miniatura| Detall de l'entrada al número 30 de Rockefeller Plaza que mostra un vers d'Isaïes 33:6 Rockefeller Center, Nova York Veure Isaïes com un llibre en dues parts (capítols 1-33 i 34-66) amb un tema general porta a un resum del seu contingut com el següent: El llibre comença establint els temes del judici i la posterior restauració per als justos. Déu té un pla que es realitzarà el "Dia de Jahvè", quan Jerusalem esdevindrà el centre del seu govern mundial. Aquell dia el món vindrà a Sió per rebre instrucció, però primer la ciutat ha de ser castigada i netejada del mal. Israel està convidat a unir-se a aquest pla. Els capítols expliquen la importància del judici assiri contra Israel: el govern just del rei davídic seguirà després que l'arrogant monarca assiri sigui enderrocat. Els capítols anuncien la preparació de les nacions per al govern mundial de Jahvè; els capítols anuncien que un salvador reial (el messies) sorgirà després del càstig de Jerusalem i la destrucció del seu opressor. L'opressor (ara identificat com a Babilònia en lloc d'Assíria) està a punt de caure. Els capítols expliquen com Jahvè retornarà els exiliats redimits a Jerusalem. Els capítols parlen de la fidelitat del rei Ezequies a Jahvè durant el setge assiri com a model per a la comunitat restaurada. Els capítols afirmen que la restauració de Sió té lloc perquè Jahvè, el creador de l'univers, ha designat el rei persa Cir el Gran com el messies promès i constructor de temples. Concretament, el capítol prediu un servent sofrent que serà el messies del qual parla el profeta en versos anteriors. Els capítols són una exhortació a Israel a mantenir l'aliança. La promesa eterna de Déu a David ara es fa al poble d'Israel/Judà en general. El llibre acaba ordenant la justícia a mesura que es compleixen les etapes finals del pla de Déu, inclòs el pelegrinatge de les nacions a Sió i la realització de la reialesa de Jahvè.
La comprensió més antiga d'aquest llibre com tres seccions força discretes atribuïbles a autors identificables condueix a una imatge més atomitzada del seu contingut, com en aquest exemple: Proto-Isaïes/Primer Isaïes (capítols 1–39): : Oracles contra Judà, principalment dels primers anys d'Isaïes; : Oracles contra nacions estrangeres de la seva maduresa; : L'"Apocalipsi d'Isaïes", afegit molt més tard; : Oracles del ministeri posterior d'Isaïes : Una visió de Sió, potser un afegit posterior; : Històries de la vida d'Isaïes, algunes del Llibre dels Reis Deuteroisaïes/Segon Isaïes (capítols 40–55), amb dues divisions principals, i , la primera emfatitza Israel, la segona Sió i Jerusalem: Una introducció i una conclusió que emfatitzen el poder de la paraula de Déu sobre tot; Una segona introducció i conclusió dins d'aquestes en què un herald anuncia la salvació a Jerusalem; Fragments d'himnes que divideixen diverses seccions; El paper de les nacions estrangeres, la caiguda de Babilònia i l'ascens de Cir com a l'escollit de Déu; Quatre " cançons de servei " que personalitzen el missatge del profeta; Diversos poemes més llargs sobre temes com el poder de Déu i les invitacions a Israel a confiar en ell; Trito-Isaïes/Tercer Isaïes (capítols ): Una col·lecció d'oracles de profetes desconeguts en els anys immediatament posteriors al retorn de Babilònia.
Composició Autoria Si bé és àmpliament acceptat que el llibre d'Isaïes té les seves arrels en un profeta històric anomenat profeta Isaïes, que va viure al Regne de Judà durant el segle aC (i en la mateixa introducció ens parla de la Visió d'Isaïes, fill d'Amós...), també és àmpliament acceptat que aquest profeta no va escriure tot el llibre d'Isaïes.
Situació històrica: els capítols pressuposen que Jerusalem ja ha estat destruïda (no estan emmarcats com a profecia) i que l'exili babilònic ja és en vigor; parlen des d'un present en què l'exili està a punt d'acabar. Els capítols assumeixen una situació encara posterior, en què el poble ja ha tornat a Jerusalem i la reconstrucció del Temple ja està en marxa. Anonimat: El nom d'Isaïes deixa de ser utilitzat sobtadament després del capítol -. Estil: Hi ha un canvi sobtat d'estil i teologia després del capítol ; nombroses paraules i frases clau que es troben en una secció no es troben a l'altra.
La història de la composició d'Isaïes reflecteix una diferència important en la manera com es considerava l'autoria a l'antic Israel i a les societats modernes; els antics no consideraven inapropiat complementar una obra existent mentre es mantenia l'anonimat. Tot i que els autors són anònims, és plausible que tots fossin sacerdots, i el llibre pot reflectir, per tant, les preocupacions sacerdotals, en oposició al moviment de reforma cada cop més reeixit dels deuteronomistes.
Context històric miniatura|300px| El rotlle d'Isaïes, el manuscrit d'Isaïes més antic que es conserva: trobat entre els rotlles del Mar Mort i datat aproximadament entre el 150 i el 100 aC, conté gairebé tot el Llibre d'Isaïes i és substancialment idèntic al text masorètic modern
El poble d'Israel estava en el atrapat entre les dues grans potències de l'època: Babilònia i Egipte. Era un país petit i dèbil que feia de tap entre les dues grans esferes dominants. L'Isaïes ben Amoz històric va viure al Regne de Judà durant els regnats de quatre reis des de mitjans fins a finals del segle aC. Durant aquest període, l'Imperi Neoassiri s'expandia cap a l'oest des dels seus orígens a l'Alta Mesopotàmia cap al Mediterrani. Sargon II havia saquejat totes les civilitzacions circumdants i poc faltava perquè es proclamés "Senyor del Món", destruint primer el Regne d'Aram el 734-732 aC, després el Regne d'Israel el 722-721 (el "captiveri assiri"), i finalment subjugant Judà el 701.
El Proto-Isaïes es divideix entre passatges en vers i en prosa, i una teoria actualment popular és que els passatges en vers representen les profecies de l'Isaïes original del , mentre que les seccions en prosa són "sermons" sobre els seus textos compostos a la cort de Josies cent anys més tard, a finals del .
La conquesta de Jerusalem per l'Imperi neobabilònic i l'exili de la seva elit el 586 aC, el "captiveri babiloni", va marcar el començament de la següent etapa en la formació del llibre. Deuteroisaïes s'adreça als jueus a l'exili, oferint-los l'esperança de retorn. Aquest va ser el període de l'ascens meteòric de Pèrsia sota Cir el Gran; el 559 aC, va succeir el seu pare com a governant d'un petit regne vassall en el que ara és l'Iran oriental, i el 540 va governar l'Imperi aquemènida, que s'estenia des del Mediterrani fins a l'Àsia Central, i el 539 va conquerir Babilònia, posant fi a l'Imperi neobabilònic. Les prediccions de Deuteroisaïes sobre la caiguda imminent de Babilònia i la seva glorificació de Cir com a alliberador d'Israel daten les seves profecies al 550-539 aC, i probablement cap al final d'aquest període.
Els perses van posar fi a l'exili jueu i, cap al 515 aC, els exiliats, o si més no alguns d'ells, havien tornat a Jerusalem i havien reconstruït el Temple. El retorn, però, no va estar exempt de problemes: els repatriats es van trobar en conflicte amb els que havien romàs al país i que ara posseïen la terra, i hi va haver més conflictes sobre la forma de govern que s'havia d'establir. Aquest context conforma el context de Trito-Isaïes.
Temes miniatura|Isaïes 2:4 és considerat una declaració de missió no oficial per les Nacions Unides. (Isaiah Wall al parc Ralph Bunche , un parc de la ciutat de Nova York a prop de la seu de l'ONU)
Visió general El Llibre d'Isaïes se centra en el paper principal de Jerusalem en el pla de Déu per al món, veient segles d'història com si fossin tots la única visió del profeta Isaïes del .