El sorell blancal o sorell blancToni Llobet i François. Presència. juliol 2009. (Trachurus mediterraneus) és un peix de la família dels caràngids.

Morfologia Talla: màxima 60 cm, comuna de 10 a 50 cm. Cos fusiforme, allargat, poc elevat i lleugerament comprimit. Escates petites i cicloides (llises). De 75 a 89 escudets a la línia lateral principal; la línia lateral accessòria acaba entre l'extrem posterior de la primera aleta dorsal i els radis tercer i quart de la segona. Rostre obtús. Ulls grossos amb pupil·la adiposa ben desenvolupada. Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera. Primer arc branquial amb 13-17 branquispines superiors i 36-41 inferiors.

Dues aletes dorsals, la primera formada per espines i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta està formada per radis tous. Les pectorals falciformes. La caudal forcada. Coloració del dors entre el verd blavós i el grisenc, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós. Té una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle. Les aletes són groguenques.

Comportament Espècie pelàgica migradora litoral. Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa, fins als 250 m de fondària. Els joves solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants.

Alimentació S'alimenta de petits peixos i invertebrats.

Reproducció Arriba a la maduresa sexual quan té una longitud a la furca de 23 cm i sol fresar durant l'estiu i la tardor.

Distribució geogràfica Es troba a tota la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.

Pesca Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva; es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volantí, palangres i de ròssec.

Es tracta d'una espècie popular de preu relativament baix.

A la Mediterrània hi ha dues espècies més del mateix gènere (Trachurus trachurus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referències

Bibliografia Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992. Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995. Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. . Plana 66. Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993. Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998. Steindachner, F. 1868. Ichthyologischer Bericht über eine nach Spanien und Portugal unternommene Reise. (V Frotsetzung.) Übersicht der Meeresfische an den Küsten Spanien's und Portugal's. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 57: 351-424, Pls. 1-6.

mediterraneus