Babiló (del grec antic Βαβυλών, ῶνος Babylṓn, ṓnos i el llatí Babylōn, ōnis; en sumeri, KÁ.DIG̃IR.RAKI; en accadi, Bābilim; escrit 𒆍𒀭𒊏𒆠 en cuneïforme), de vegades dita (Ciutat de) Babilònia o Babel, és el nom d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou una ciutat estat vinculada a diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir independent el 1894 aC. El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de Sippar. Més tard cap al 1860 aC va conquerir Kiš. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder. Per a la seva història com a imperi vegeu Babilònia.
S'ha estimat que Babiló era la ciutat més gran del món. Potser va ser la primera ciutat a assolir una població de més de 200.000 habitants.Tertius Chandler. Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census (1987), St. David's University Press (). Les estimacions de l'extensió màxima de la seva àrea oscil·len entre 890 a 900 ha.
Les ruïnes de la ciutat són al sud del llogaret de Mohawill, a 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 pel resident britànic a Bagdad Mr. Rich, i per sir Robert K. Porter, el 1818. Se'n troben tres grups principals en direcció nord a sud, anomenats pels nadius Mujelebè, Kasr i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom n'és el d'una vella mesquita construïda al damunt). A l'oest del riu no se'n troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud, que podrien correspondre a l'antiga Borsippa. Dels grups de l'est, el de Mujelebè és el més gran, però el de Kasr té les restes més perceptibles. A l'est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es troben rajoles de tipus similar a les de Babiló.
Geografia miniatura|esquerra|Bābilim i la Babilònia d'Hammurabi, després del seu ascens el 1792 aC i després de la seva mort el 1750 aC. miniatura|esquerra|Plànol de Babiló ( a.n.e.). L'antiga ciutat, construïda al llarg dels dos marges del riu Eufrates, tenia terraplenats escarpats per contenir les inundacions estacionals del riu. Les restes de la ciutat es troben a l'actual Hilla, Governació de Babil, Iraq, a uns 85 km al sud de Bagdad, que comprèn un gran tel d'edificis de maó de fang trencats i runa. El lloc de Babiló consisteix en una sèrie de túmuls que cobreixen una àrea d'aproximadament 2 km x 1 km, orientats de nord a sud, al llarg de l'Eufrates a l'oest. Originàriament, el riu dividia la ciutat aproximadament en dos, però el curs del riu s'ha desplaçat des de llavors de manera que la major part de les restes de l'antiga part occidental de la ciutat s'han inundat. També es conserven algunes porcions de la muralla a l'oest del riu.
Només s'ha excavat una petita part de la ciutat antiga (3% de l'àrea dins de les muralles interiors; 1,5% de l'àrea dins de les muralles exteriors; 0,1% a la profunditat de Babiló Mitjana i Vella). Les restes conegudes inclouen: Kasr, també anomenat Palau o Castell, és la ubicació del zigurat Neobabilònic Etemenanki i es troba al centre del lloc. Amran Ibn Ali, el més alt dels túmuls a 25 m al sud. És el lloc d'Esagila, un temple de Marduk que també contenia santuaris a Ea i Nabu. Homera, un monticle de color vermellós al costat oest. La majoria de les restes hel·lenístiques es troben aquí. Babil, un túmul d'uns 22 m d'alçada a l'extrem nord del lloc. Els seus maons han estat objecte de saqueig des de l'antiguitat. Tenia un palau construït per Nabucodonosor.
Els arqueòlegs han recuperat pocs artefactes anteriors al període neobabilònic. El nivell freàtic de la regió ha augmentat molt al llarg dels segles, i els artefactes de l'època anterior a l'Imperi Neobabilònic no estan disponibles per als mètodes arqueològics estàndard actuals. A més, els neobabilònics van dur a terme importants projectes de reconstrucció a la ciutat, que van destruir o enfosquir gran part del registre anterior. Babiló va ser saquejada nombroses vegades després de revoltar-se contra el domini estranger, sobretot pels hitites i els elamites al segon mil·lenni aC, després per l'Imperi Neoassiri i l'Imperi Aquemènida al primer mil·lenni aC. Bona part de la meitat occidental de la ciutat es troba ara sota el riu, i altres parts del jaciment s'han extret per ús com a materials de construcció comercials. Només l'expedició Koldewey va recuperar artefactes del període Babilònic antic. Aquestes incloïen 967 tauletes d'argila (juntament amb 564 tauletes del període Babilònic mitjà), emmagatzemades en cases particulars, amb literatura i documents lèxics sumeris. Els assentaments antics propers són Kiš, Borsippa, Dilbat i Kutha. Marad i Sippar eren a 60 km en qualsevol direcció al llarg de l'Eufrates.
Fonts miniatura|Il·lustració de Leonard William King del fragment K. 8532, una part de la Crònica Dinàstica llistant els governants de Babilònia agrupats per dinasties. Les principals fonts d'informació sobre Babiló són l'excavació del mateix jaciment, referències en textos cuneïformes trobats en altres llocs de Mesopotàmia, referències a la Bíblia, descripcions en altres escrits clàssics (especialment per Heròdot), i descripcions de segona mà (que citen l'obra de Ctèsies i Berós)—presenten una imatge incompleta i de vegades contradictòria de l'antiga ciutat, fins i tot en el seu apogeu al aC. Babiló va ser descrita, potser fins i tot visitada, per diversos historiadors clàssics com Ctèsies, Heròdot, Quint Curci Ruf, Estrabó, i Clitarc. Aquests informes tenen una precisió variable i alguns dels continguts tenien motivació política, però encara proporcionen informació útil.
El coneixement històric de la Babiló primitiva s'ha de reunir a partir de restes epigràfiques trobades en altres llocs, com ara Uruk, Nippur, Sippar, Mari i Haradum.
Referències primerenques La menció més antiga coneguda de Babiló com a petita ciutat apareix en una tauleta d'argila del regnat de Shar-Kali-Sharri (2217-2193 aC) de l'Imperi acadi. Es poden trobar referències a la ciutat de Babiló a la literatura acàdia i sumèria de finals del tercer mil·lenni aC. Una de les primeres és una tauleta que descriu el rei acadi Šar-kali-šarri posant les bases a Babiló de nous temples per a Annūnı̄tum i Ilaba. Babiló també apareix als registres administratius de la Tercera Dinastia d'Ur, que va recaptar els pagaments d'impostos en espècie i va nomenar un ensi com a governador local.Wilfred G. Lambert, "Babylon: Origins"; a Cancik-Kirschbaum et al. (2011), p. 71–76.
L'anomenada Crònica Weidner (també coneguda com ABC 19) afirma que Sargon d'Accad havia construït Babiló «davant d'Accad» (ABC 19:51). Una crònica posterior afirma que Sargon «va cavar la brutícia del pou de Babiló i va fer una contrapartida de Babiló al costat d'Accad» (ABC 20:18–19). Van de Mieroop ha suggerit que aquestes fonts poden referir-se al molt posterior rei assiri Sargon II de l'Imperi Neoassiri en lloc de Sargon d'Accad.
Datació clàssica Ctèsies, citat per Diodor de Sicília i a la Chronographia de Jordi Sincel·le, afirmava tenir accés a manuscrits dels arxius babilònics, que daten la fundació de Babiló al 2286 aC, sota el regnat del seu primer rei, Belos.Records of the Past, Archibald Sayce, 2a sèrie, Vol. 1, 1888, p. 11. Una figura semblant es troba en els escrits de Berós, qui, segons Plini,N.H. vii. 57 va afirmar que les observacions astronòmiques van començar a Babiló 490 anys abans de l'era grega de Foroneu, indicant el 2243 aC. Esteve de Bizanci va escriure que Babiló es va construir 1.002 anys abans de la data donada per Hel·lànic de Mitilene per al setge de Troia (1229 aC), el que dataria la fundació de Babiló al 2231 aC.The Seven Great Monarchies of the Ancient Eastern World, George Rawlinson, Vol. 4, p. 526–527. Totes aquestes dates situen la fundació de Babiló al segle XXIII aC; tanmateix, no s'ha trobat que els registres cuneiformes es corresponguin amb aquests relats clàssics (postcuneiformes).
Història miniatura|El relleu de Reina de la Nit. La figura podria ser un aspecte de la deessa Ixtar, deessa babilònica del sexe i l'amor. La primera menció atestada de Babiló va ser a finals del mil·lenni aC. durant el regnat a l'Imperi Akkadi del governant Shar-Kali-Sharri, en què s'esmenta la construcció de dos temples allí. Babiló va ser governada per ensis (governadors) per a l'imperi. Alguns dels governadors coneguts eren Abba, Arši-aḫ, Itūr-ilum, Murteli, Unabatal i Puzur-Tutu. Després d'això no se'n sap res fins a l'època de Sumu-la-El. Després del 1950 aC, els regnes amorites apareixeran a Uruk i Larsa al sud.Rients de Boer. "Beginnings of Old Babylonian Babylon: Sumu-Abum and Sumu-La-El." Journal of Cuneiform Studies, vol. 70, The American Schools of Oriental Research, 2018, p. 53–86
Període babilònic antic miniatura|Segell cilíndric, hematita, de l'antiga Babiló. Aquest segell probablement es va fer en un taller a Sippar (aproximadament a 65 km al nord de Babiló al mapa de dalt) durant el regnat de Hammurabi, o poc abans.Al-Gailani Werr, L., 1988. Estudis sobre la cronologia i l'estil regional dels antics segells de cilindres babilònics. Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23. Representa el rei fent una ofrena animal al déu del sol Xamaix. miniatura|Imatge de la càmera d'escaneig de línies del segell del cilindre de dalt (invertit per semblar una impressió). Segons una llista de reis babilònics, el domini amorrita a Babiló va començar (c. els segles o aC.) amb un cabdill anomenat Sumuabum, que va declarar la independència de la ciutat-estat veïna de Kazallu. Sumulael, les dates del qual poden ser concurrents amb les de Sumuabum, se sol donar com a progenitor de la Primera dinastia babilònica. A tots dos se'ls atribueix la construcció de les muralles de Babiló. En qualsevol cas, els registres descriuen els èxits militars de Sumulael establint una esfera d'influència regional per a Babiló.Vedeler (2006), p. 8–15. "However, this later tradition is almost certainly a simplification or even a reworking of the actual events surrounding Sumu-abum, who was never regarded as an actual ancestor to the other kings of the Babylon I dynasty (Edzard 1957:122); in reality the relationship of Sumu-abum to Babylon was much more complex. It was long been noted that many of Sumu-abum's year names are identical or virtually identical to the year names of Sumu-la-el, whom we know for certain was king of Babylon. Goddeeris (2002:319–320) sums these parallels up as follows: Sa 1 and 2 / Sl 5 and 6: building the wall of Babylon. Sa 9 / Sl 'b': building the wall of Dilbat. Sa 13/14 / Sl 20/21: the destruction and seizure of Kazallu."
Babiló era inicialment una ciutat-estat menor, i controlava un petit territori circumdant; els seus quatre primers governants amorreus no van assumir el títol de rei. Els estats més antics i poderosos d'Elam, Isin i Larsa van eclipsar Babiló fins que es va convertir en la capital de l'efímer imperi d'Hammurabi aproximadament un segle més tard. Hammurabi (r. 1792–1750 aC) és famós per codificar les lleis de Babiló en el Codi d'Hammurabi. Va conquerir totes les ciutats i ciutats estat del sud de Mesopotàmia, incloses Isin, Larsa, Ur, Uruk, Nippur, Lagash, Eridu, Kiš, Adab, Eshnunna, Akshak, Shuruppak, Badtibira, Sippar i Girsu, unint-los en un sol regne, van governar des de Babiló. Hammurabi també va envair i conquerir Elam a l'est, i els regnes de Mari i Ebla al nord-oest. Després d'un conflicte amb el període paleoassiri el rei Ishme-Dagan, va obligar el seu successor a pagar tribut a finals del seu regnat.