miniatura|Grand Opéra de París miniatura|Museu Etnogràfic (Hamburg)Arqu. Albert Erbe Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del . El Neobarroc té grans punts de contacte amb el Romanticisme.
Arquitectura miniatura|Catedral de Salta Es dona a la segona meitat del , sobretot a partir del 1880. Es considera com un estil representatiu de l'Historicisme, que rellevà el Neoclassicisme. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts escenogràfiques. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions.
A Àustria el seu ús té una connotació patriòtica, ja que es relaciona amb la florida cultural i expansió política de principis del . A la seva fase tardana va coexistir amb la Sezession, la qual influí parcialment.
Alguns exemples d'edificis són: La Grand Opéra de París (1854-1874). La Semperoper de Dresden (1871-1878). El Castell Schloss Herrenchiemsee (1878-1886). La Neue Hofburg de Viena (1881-1914). La Festhalle de Frankfurt (1907).
Escultura Al mateix temps que a l'arquitectura, apareixen a l'escultura tendències neobarroques. Com a màxim representant del neobarroc podem citar a l'escultor berlinès Reinhold Begas i el vienès Victor Tilgner.
Música En música es designa com a neobarroc una tendència compositiva de principis del , que reprèn formes i estils de la música barroca. Alguns representants importants són: Max Reger, Johann Nepomuk David, Paul Hindemith i Ernst Krenek.
Vegeu també Historicisme arquitectònic Neobizantí Neoromànic Neogòtic Neomudèjar Neoclassicisme
Referències
Enllaços externs
Kunstlexikon: "Neobarock"
Categoria:Moviments artístics