ƒigualPèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar cent números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903. Va ser finançada per Ramon Casas, que a més a més va ser el seu director artístic i principal il·lustrador, mentre que Miquel Utrillo, que en va ser l'ànima i el seu redactor únic durant molt de temps, hi va publicar la part més important, juntament amb Forma, del seu pensament artístic. A aquest duo s'uní també Leandro Galceran, que es va fer càrrec de la part administrativa.
Pèl i Ploma deriva directament de la publicació Quatre Gats i és alhora predecessora de la revista Forma. Després de gairebé quatre anys d'activitat i amb cent números publicats, Pèl i Ploma tanca les portes com una de les revistes més representatives del modernisme català. Com a impulsora d'aquest moviment, va esdevenir un important referent i una plataforma de promoció de l'art modern.
Orígens i història Ramon Casas i Miquel Utrillo ja havien col·laborat junts en la revista Quatre Gats, revista de la qual s'ha de considerar que Pèl i Ploma deriva. De fet el primer número de Pèl i Ploma surt una setmana després que l'últim de Quatre Gats, amb una fisonomia pràcticament idèntica a la de la seva predecessora (mateix format, distribució de les il·lustracions i directors). L'únic que les va diferenciar en primera instància va ser, per una part el canvi de propietari, Casas succeeix a Pere Romeu, i una lleugera variant en l'autoria dels continguts. Així, mentre que Quatre Gats va ser sempre una publicació coral a Pèl i Ploma Miquel Utrillo i Ramon Casas signaran, durant gairebé tot el primer any de la revista, tots els escrits l'un i els dibuixos l'altre.
En la presentació del primer número de Pèl i Ploma Utrillo deixa notar que amb Pèl i Ploma la seva intenció és la d'apropar-se a un tipus de publicació artística com les que els arriben de França, Anglaterra i Alemanya.UTRILLO, Miquel. «Presentació». Dins Pèl i Ploma núm 1, pàg. 2 En aquell moment no hi havia res en l'àmbit nacional que estigués a l'altura de les revistes europees. Aquesta carència es pensava que, en part, es devia a la manca de llibertat que tenien els seus il·lustradors, ja que aquests s'havien d'adaptar sempre a les exigències de l'editor. Com Casas es podia permetre el finançament d'una revista, a Pèl i Ploma es podrà prescindir de l'editor.LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.12
En la presentació d'aquell primer número també es denotava un dels principals motius de la publicació de la revista: donar sortida als molts dibuixos de Ramon Casas, inquirint amb això en una finalitat propagandística i fins i tot comercial, ja que amb això Casas volia vendre més dibuixos i que li encarreguessin més quadres.CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
Pel que fa al títol de la revista, Pèl i Ploma, Utrillo també ens dona una explicació en la presentació:
«El títol de Pèl & Ploma no és cap trobada feliç ni té res a ver am el que publicarà (...) Pèl i Poma és una locució catalana ràpida i si s vol, el pèl pot ser el dels pinzells i la ploma la d'escriure. N'hi ha que s pensen que és un diari de cassa: tant de bo que també sigui de pesca!».
Pel que fa a la història de la revista, podem distingir una primera etapa, que correspon al primer any, en la qual va sortir setmanalment, amb el subtítol de «Setmanari dibuixat per R. Casas i escrit per M Utrillo». La secció literària és a càrrec de Utrillo, amb esporàdiques aportacions d'altres escriptors com Vilanova, Marquina, Pellicer o A. Mestres. Els dibuixos són de R. Casas, exceptuant algunes publicacions on apareixen dibuixos de Pichot, Pellicer, fotografies d'obres d'en Llimona o reproduccions de quadres de Rusiñol.
El segon any de la revista, correspon a la segona etapa, on comença a ser quinzenal, i pren per subtítol «Periòdich quincenal amb dibuixos». Utrillo acull altres escriptors coneguts, d'entre ells al crític Jordà, el poeta Marquina, Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol.TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139 Casas continua fent la major part de les il·lustracions, però podem veure alguns dibuixos de Pichot, Opisso i Sorolla entre altes. La quasi totalitat dels articles i dels dibuixos en aquest període, estan consagrats a l'Exposició Universal de 1900 a París, ciutat on Utrillo i Casas viuen gran part de l'any.Ibídem
El tercer any comença a editar-se mensualment. Pren per subtítol «Revista mensual d'Art». «En aquest tercer any, veiem grans variacions, en primer lloc un marcat interès per les personalitats estrangeres i per l'art antic, així la major part dels retrats que es publiquen pertanyen a persones de fora d'Espanya i les reproduccions, més nombroses que les il·lustracions, segueixen la mateixa tendència. En lo referent al nou interès que desperten les antiguitats, veiem com reprodueixen obres de A. Cano, o escultures del Monestir de Poblet.»CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, p.84-85) Per altra banda, prenen importància els números monogràfics
El quart any i últim del període, no presenta grans canvis amb l'anterior etapa. Tot i que no desapareixen, hi ha menys monogràfics.LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i Ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958. pàg. 28 «Amb respecte a la il·lustració de la revista, podem dir que s'incrementa l'afició pel passat, pels artistes estrangers, encara que reprodueixen obres d'artistes d'aquí.CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, pàg. 86) Cal esmentar que al últim número de la revista (el 100), van publicar els retrats de diversos periodistes barcelonins, tots dibuixats per Casas, com un homenatge que el mateix retia a la premsa barcelonina.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966. pàg. 230
Format i disseny miniatura|Jove decadent
Durant els dos primers anys Pèl i Ploma seguirà els preceptes d'edició que s'havien dut a terme amb Quatre Gats. Serà a partir de la tercera etapa de la revista quan el format canviï radicalment, ampliant el seu nombre de pàgines, reduint el seu format i apostant per una impressió en paper estucat de gran qualitat.
Així, els exemplars de Pèl i Ploma de tot el primer any seran impresos de 332 × 236 mm, a dos colors i de quatre pàgines (com ho van ser els de Quatre Gats). La primera i l'última d'aquestes quatre pàgines constava d'un dibuix original de Ramon Casas.L'última pàgina, en general, solia dedicar-se al retrat en carbonet de personalitats de la cultura catalana. Les dues pàgines interiors són impreses a dues columnes, amb comentaris artístics i humorístics de Miquel Utrillo. A més en aquestes pàgines s'intercalen, sempre ben diferenciats del text, anuncis comercials dibuixats per Casas.TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139 En aquesta primera etapa, Pèl i Ploma havia estat impresa sempre en els tallers de L'Avenç.
La nova temporada de la revista es va inaugurar amb un canvi per la casa Seix. Pel que fa a la qüestió gràfica, aquesta nova temporada molt aviat comportarà canvis. De seguida va créixer de quatre pàgines a deu, augment que es justificava amb el canvi de periodicitat de ser setmanal a quinzenal.
A partir del tercer any, amb el número 77 de la revista, Pèl i Ploma es fa un rentat de cara. Lluny de les quatre pàgines amb què s'inicià la publicació de Casas i Utrillo, Pèl i Ploma serà ara una revista mensual, impresa en un paper estucat de gran qualitat, 32 pàgines i d'un format lleugerament més petit que l'original: 207 × 300 mm.CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
Ara la revista vol ser una luxosa edició artística i literària, i això es deixa veure a les abundants reproduccions d'alta qualitat que s'exposen a tot color. El nou Pèl i Ploma va ser imprès als tallers de J. Thomas, que va mostrar el seu domini de totes les possibilitats del fotogravat i de la tricomia.TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg 139Dins del camp del fotogravat i la tricomia, J. Thomas seria l'establiment de més prestigi a Barcelona. Sent això així s'encarregaria d'il·lustrar nombroses revistes de l'època entre les quals, hem de nomenar, a més de Pèl i Ploma, La Ilustració Catalana, Forma i Museum
Dintre de les publicacions modernistes catalanes, Pèl i Ploma —igual que Quatre Gats i més tard, tot i que en menor mesura, també Forma— han estat identificades com les publicacions de clara ascendència francesa, una mica diferents de les que es van veure per aquells anys a Barcelona.Ibídem Això s'explica pel fet que tant Casas com Utrillo passaran gran part de l'any a París. Inspirades en les publicacions parisenques fins al punt que Eliseu Trenc afirma que aquestes revistes «enriqueixen encara més el panorama de la premsa il·lustrada de Montmartre, en particular de Gil Blas i del Le Rire».Ibídem, 138
Així mateix, ens recorda Eliseu Trenc que tota la gràfica de la revista, com l'art de Ramon Casas, està directament relacionat amb els cartellistes francesos Toulouse-Lautrec i Steilen que representen una branca del modernisme més realista i sintètic. Aquesta estètica, no era tan comú en les altres publicacions modernistes catalanes, on van proliferar les sanefes i els gestos serpentejants per decorar els textos.Tot i tenir en compte aquest cert convencionalisme, Pèl i Ploma sempre va ser modernista com la que més, mostrant no només desinterès sinó també obert rebuig contra l'academicisme. A més serà portadora de moltes novetats, així per exemple, serà la primera revista d'Espanya en què es veuran fons de colors cridaners, fons que agradaven a Casas, seguint aquí també l'exemple de Toulouse Lautrec i Steinlen (TRENC: 1977,41) Lluny d'aquest gust Pèl i Ploma aposta per una compaginació equilibrada, i fins i tot convencional. El text es disposa a dues columnes simètricament i sempre sense ornamentar.Ibídem, 140 miniatura|Cartell putxinellis quatre gats-MAE-25221 És també Eliseo Trenc qui puntualitza, que, tot i que Pèl i Ploma s'adhereix a l'escola francesa, la il·lustració de les seves pàgines són mostra d'un gran eclecticisme. Cosa que Trenc pensa que es deu, a l'obertura d'esperit de Miquel Utrillo que possibilitava la dispar confluència de «artistes tan simbòlics com Xiró, expressionistes vitalistes com Bonnín, el líric delirant o Riquer, el místic evanescent».
Els anuncis Fins a la segona meitat del l'anunci reproduït en la premsa era quelcom d'inèdit. Un invent que es desenvolupa per primera vegada en aquesta època i que a Catalunya veiem en format il·lustrat per primera vegada i de manera seriosa a la revista La Ilustració Catalana.Ibídem, 169 En general els anuncis van omplir les últimes pàgines de les revistes, així es va veure en Quatre Gats i els últims números de Luz.Ibídem, 170 Amb Pèl i Ploma, en canvi, no serà tant així i els anuncis seran disposats també a les pàgines interiors amb força llibertat. Quant a les dimensions dels anuncis, aquests varien enormement i trobem des dels molt petits (aquests amb una preferència pel format horitzontal) fins als que ocupen una pàgina sencera.