miniatura|Dones portant un quimono miniatura|Haori desplegat El és una túnica llarga que constitueix el vestit tradicional japonès. Encara que actualment la majoria de japonesos utilitzen roba occidental, acostumen a vestir-se amb quimonos els dies de festa i en ocasions especials. La faixa ampla que s'ajusta al quimono s'anomena obi. A occident es dona també el nom de quimono al vestit que s'utilitza en algunes arts marcials i que al Japó s'anomena keikogi.
El quimono i la seva evolució La paraula japonesa kimono significa literalment cosa de vestir (ki 'vestir, mono cosa). El quimono és una túnica llarga que constitueix el vestit tradicional japonès, encara que actualment la majoria de japonesos utilitza roba occidental, acostumen a vestir-se amb quimonos els dies de festa i en ocasions especials.
El quimono ha patit múltiples transformacions al llarg de la història, fins a convertir-se en el que avui es coneix com a quimono. Els quimonos amb el patró actual es van començar a utilitzar durant el període Heian (794-1119), però abans d'aquest període el poble japonès es vestia amb combinació de dues peces (una camisa més un pantaló o faldilla) o amb un vestit d'una sola peça. Però en l'època Heian és quan es descobreix el patró de línia recta, que consistia a tallar les peces de roba en línia recta per posteriorment cosir-les i així crear el vestit. Aquest nou tipus de patronatge tenia molts avantatges, ja que a l'hora de fer el vestit no s'havia de tenir en compte la forma del cos de la persona; a més a més de les facilitats que donava a l'hora de guardar la roba i doblegar-la (ja que la roba es basava en formes rectes) i el fet que es podia fer servir per qualsevol època de l'any, ja que a l'hivern es podien confeccionar combinacions de quimonos sobreposats i a l'estiu el fet que fossin de lli ajudava a aguantar la calor.
Tots aquests avantatges van facilitar el fet que el poble japonès acceptés el quimono com la nova roba de moda. Un cop el quimono va ser acceptat i usat per la gran majoria de la població, va sorgir el que podríem anomenar com la moda del quimono, és a dir, la gent, per tal d'individualitzar el nou “vestit nacional”, va començar a crear combinacions amb els colors i els símbols, i va crear tota una reglamentació del vestit amb les seves normes. Aquesta reglamentació va acabar adquirint una gran importància, ja que mitjançant els colors i els símbols podien saber l'estatus i la ideologia política. Un exemple de com el color aportava significat al vestit és que el color negre significava saviesa, protegia contra el mal; el color gris era per gent comú; el color púrpura era utilitzat pels estatus socials més alts de la societat. Durant el Shogunat Kamakura (1192) i el Shogunat Ashikaga (1338-1573) tant homes com dones portaven uns quimonos que es caracteritzaven pels seus colors vius. Amb el temps el quimono va anar evolucionant fins a considerar-se com una peça d'art que les famílies trametien com herència. El període Tokugawa dels segles XVII al XIX es va caracteritzar per fet que els quimonos van arribar a la seva màxima esplendor en sumptuositat, ostentació i decoració. En un inici, el quimono era confeccionat de cànem i lli, però la influència de la Xina al Japó va fer que es canviés la matèria primera i s'utilitzés la seda natural, donant així un valor afegit al quimono, i atorgant-li connotacions socials (de forma més generalitzada) i econòmiques.
Durant l'era Meiji (1868-1912) Japó va ser influenciada per la cultura occidental i com a conseqüència el govern va promoure la utilització de roba occidental. Així els militars i funcionaris eren obligats a canviar el quimono per roba occidental en els actes públics. Després de la Segona Guerra Mundial la societat japonesa va canviar i a conseqüència de la guerra la societat es trobava en un estat depressiu, però també era conscient de la necessitat d'oblidar el passat i seguir endavant. Una manera de seguir endavant va ser deixar d'usar el quimono com una peça de roba quotidiana per a començar a vestir-se amb roba occidental. Amb la incorporació de l'estil occidental, tant en el vestit com en el pentinat, la societat japonesa va crear un estil propi, ja que es podia veure a una dona japonesa vestida amb quimono però pentinada i maquillada de forma occidental i a l'inrevés. També cal dir que el quimono es va seguir usant però formalment, és a dir, el quimono només s'usava en moments especials per la família, com casaments o reunions familiars, i fins i tot en aquests casos importants podem trobar que una mateixa família uneix l'estil occidental amb l'oriental.
La poca gent que encara es vestia amb quimono era gent majoritàriament de pocs recursos, ja que eren quimonos heretats o bé cosits per ells mateixos. Aquests quimonos són entesos com una manera d'expressar el sentiment de la societat japonesa i, per tant, es caracteritzen per ser de colors pastels i terra, amb la finalitat de ser discrets tant pels colors com pels motius decoratius que tenien.
El quimono va acabar sent una peça que simbolitzava la tradició i el passat del Japó, però el que la societat volia era oblidar el passat i caminar endavant, així que el quimono va ser una peça quasi d'ús exclusiu de geishes i monjos, ja que representava el passat i les tradicions del Japó que molts volien oblidar. Els pocs quimonos que encara es feien, estaven pensats per ser peces de vestir que no cridessin l'atenció, i amb uns motius decoratius sobris i discrets.
Amb el temps, però, els quimonos van deixar pas a la vestimenta occidental i el quimono va quedar relegat a ser un vestit d'ús domèstic o, per a aquells que s'ho podien permetre, utilitzaven els quimonos pels moments importants familiars. Es pot dir que l'únic quimono que s'ha mantingut al llarg dels temps sense canvis i que ha superat totes les crisis socials, és el quimono de casament de les filles, ja que aquest quimono simbolitza la tradició japonesa que s'ha mantingut sempre immutable.
Parts que conformen un quimono Al llarg de la història han existit molts tipus diferents de quimonos, s'ha de tenir en compte que el quimono representava l'edat i l'estat social de qui el portava. Per tant, podem dir que de quimonos n'hi ha de molt diferents.
Els quimonos es divideixen segons el patró qui tinguin, l'estació en què es posa i l'edat de qui el porta. Així tindrem quimonos per homes, dones (solteres, casades i vídues) i nens, sense tenir en compte que hi ha quimonos formals, semiinformals i de diari. Actualment el quimono és una peça de roba que s'utilitza en ocasions especials, i que es considera un símbol de tradició però també de poder econòmic, ja que fins i tot un quimono de cotó senzill i sense gaires decoracions, té un preu elevat, ja que és una peça feta de forma artesana (en la seva majoria). També és cert que actualment alguns quimonos estan fets amb algun % de matèries sintètiques, i que això rebaixa el seu preu final, però a més a més de la peça de roba en si, s'ha de tenir en compte que el quimono no és només el vestit, sinó que va acompanyat d'uns accessoris tant de vestir (com els mitjons, la roba interior) com dels adorns (ventalls, mocadors, etc.). Per tenir un exemple de quin pot ser el valor d'un quimono, s'ha de dir que un quimono de gala, com és el furisode pot superar fàcilment els 3.000 euros, i aquí només està inclòs el quimono com la peça de roba, sense els complements i els adorns.
Antigament les dones no portaven roba interior (calcetes), la roba interior del quimono era el hadajuban, que consisteix en un peça de roba semblant a un vestit senzill de lli o de cotó que arriba fins als genolls i amb les mànigues curtes, (també es pot dividir en dues peces). Actualment les dones sí que porten roba interior (calcetes i sostenidors), però per portar-la sota el quimono ha de ser d'unes formes concretes. Els sostenidors s'anomenen wasoburajia, que aplana el pit, les calcetes han de ser tanga o cullott per no fer marca. L'obi és el cinturó que aguanta el quimono i que el manté en una posició recta adequada per tal que no es desfaci, i a la vegada és un motiu decoratiu molt important. L'obi necessita una cinta per mantenir-se recte i acabar d'ajustar el quimono; aquesta cinta es diu koshihimo. Aquesta cinta post ser de colors i teixits diferents. Les dones que porten quimono també porten uns petites bosses anomenades Baggu. Els tradicionals són de tela, però actualment poden ser de qualsevol material i forma, mentre combini amb el quimono. Els Tabi són els mitjons típics dels japonesos, es caracteritzen per tindre el dit gros del peu separat i la sola és dura; aquests mitjons tenen un tancat especial. Quan es porta un vestit formal s'han de portar de color blanc, però si és un vestit informal, es pot escollir entre una gran varietat de colors i decoracions. Els Geta són les sabates menys formals. Normalment estan confeccionades de fusta, alguns tenen dos tacs de fusta que formen una petita plataforma. Els més moderns són més baixets i acostumen a tenir sola de goma. El Suehiro s'utilitza per als dies calorosos i es caracteritza per ser més curt i petit que el ventall occidental
Tipus de quimono Els quimonos es basen en un patró en forma de “T” amb un coll en forma de “V” i amb unes àmplies mànigues. El quimono es confecciona a partir d'un Tan (una mida japonesa que correspon a 27 centímetres d'ample per 12 metres de llarg). Existeixen diferents tipus de quimonos i les diferències es basen en la llargària de les mànigues, la combinació dels diferents colors i els motius decoratius.
Primer de tot, hem de dividir els quimonos segons els tipus que hi ha, formals o informals, d'home o de dona.
Els quimonos femenins acostumen a ser teles més treballades i sofisticades, i el patró del quimono manté les mànigues més llargues, encara que les dones estiguin casades o no. Un quimono d'homes sempre tindrà les mànigues més curtes que un quimono de dona casada (que també té les mànigues curtes). El quimono d'home manté un patró més simple i amb colors moderats.
Els quimonos també es poden dividir entre formals i informals. Bàsicament es poden diferenciar pels colors, els teixits i sobretot per la presència (o no) del kamon, que és l'escut de la família, el màxim de formalitat implica tindre 5 kamom al quimono, per a expressar la màxima respectabilitat del moment. Els quimonos formals acostumant a ser de teles riques com la seda, i els fets amb cotó o polièster pertanyen als quimonos d'estil informal.
Quimonos femenins Furisode significa balanceig de les mànigues. Aquest quimono es caracteritza per la llargària de les seves mànigues, ja que aquestes són d'entre 75-105 centímetres de llarg. Segons la llargària de les mànigues el furisode es pot subdividir en tres grups: oburisode: el més llarg (105 cm) chuburisode: de llargària mitjana (90 cm) kofurisode: el més curt (75 cm) i el menys formal dels tres
El furisode també és el quimono més formal, usat per les noies joves, concretament les solteres. Es caracteritza per tindre uns colors vius i exuberants. Amb aquest quimono s'intenta cridar l'atenció dels possibles pretendents; per això les dones joves i solteres l'acostumen a usar en les festes nupcials, la primera cerimònia del te o per la graduació de l'institut. El Uchikake és una part del vestit nupcial. És un quimono de mànigues llargues adornades amb brodats de colors molt brillants i amb motius generalment de grues, pins, aigua i flors. Està confeccionat amb la millor seda i la part inferior està farcida per donar-li així més volum. S'usa a sobre del shiromuku com una capa i sense obi. Originàriament va ser utilitzat per les dones de la noblesa en les ocasions formals, però actualment forma part del vestit nupcial Shiromoku; s'usa el terme shiromuku per referir-se a l'uchikake totalment blanc. Significa, de forma literal, “blanc pur”, i actualment forma part del vestit nupcial.