Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655. Nascut Giovanni Battista Pamfili dins d'una il·lustre família originària de Gubbio (Úmbria), va estudiar jurisprudència al Col·legi Romà i després de graduar-se va ser nomenat, el 1604, advocat consistorial i auditor del Tribunal de la Rota. El 1621, el papa Gregori XV el nomena nunci a Nàpols, càrrec que ocuparà fins que l'any 1625 el llavors papa Urbà VIII el va enviar a Espanya i França acompanyant, en qualitat de datari, Francesco Barberini qui, per la seva qualitat de nebot del papa, havia estat nomenat nunci. Va ser nomenat cardenal de Sant Eusebi, l'any 1627, i com a tal va participar en el Concili de Trento.
A la Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Jucunditas crucis (L'exaltació de la creu), citació que pel que sembla fa referència que va ser escollit papa l'endemà de l'Exaltació de la Santa Creu.
Biografia Giovanni Battista Pamphilj va néixer a Roma, fill de Camillo Pamphilj i Maria Cancellieri del Bufalo, el sisè de nou fills. Pertanyia a la noble i eminent família Pamphilj.Els Pamphilj eren una família originària de Gubbio i establer-ta a Roma a finals del Per la línia paterna era un descendent directe del papa Alexandre VI Borgia: l'àvia paterna d'Innocenci X, Giustina Mattei, de fet, era la filla d'una neboda de la famosa Lucrezia Borgia.
Giovanni Battista va estudiar sota la supervisió del seu oncle patern, el cardenal Girolamo Pamphili, al Col·legi dels jesuïtes de Roma, i es va graduar en dret a La Sapienza el 1594. Després de Gregori XV i d'Urbà VIII, va ser el tercer papa que va completar la seva formació als jesuïtes.
Va ser creat cardenal per Urbà VIII el 1629 i va ascendir al tron de Pere el 15 de setembre de 1644.
Historial d'assignacions 1601: advocat consistorial; Juny de 1604 - 26 de març de 1621: és auditor al Tribunal de la Rota Romana; 20 de setembre de 1612: és nomenat canonge de la Penitenciària Apostòlica; 26 de març de 1621 a 1625: és nunci apostòlic al Nàpols; 1625-1626: està al costat del cardenal Francesco Barberini en dues missions separades a França i Espanya com al seu datari;No confondre amb el Datari Apostòlic, el datari resident a Roma davant la Cúria pontifícia 19 de gener - 30 de maig de 1626: és patriarca titular d'Antioquía dels llatins; 25 de gener de 1626: fou consagrat bisbe pel cardenal Laudivio Zacchia, bisbe de Montefiascone, assistit per Alfonso Manzanedo, patriarca llatí titular Jerusalem, i per Fabio Lagonissa, arquebisbe de Conza; 30 de maig de 1626: fou nomenat nunci a Espanya ; 30 d'agost de 1627: va ser creat cardenal in pectore per Urbà VIII (la nominació es va publicar al consistori del 19 de novembre de 1629); 12 d'agost de 1630 - 15 de setembre de 1644: pren el títol cardenalici de Sant'Eusebio; 1639 - 15 de setembre de 1644: nomenat prefecte de la Congregació per a l'execució de les decisions del Concili de Trento; 12 de gener de 1643 - 14 de març de 1644: és vicecamarlenc del Col·legi de Cardenals. També va ser: membre de la comissió d'immunitats jurisdiccionals; secretari de la Inquisició romana; Protector de l'Església polonesa.
El conclave de 1644
El papa Innocenci X va ser elegit al Palau del Vaticà el 15 de setembre de 1644; va ser consagrat el 4 d'octubre pel cardenal protodiaca Carlo de 'Medici. Va ser el primer cardenal in pectore a convertir-se en papa.
En el conclave, que es va inaugurar el 9 d'agost de 1644, van participar 57 cardenals, que es van reduir a la fase final als 53. Un dels primers noms a caure va ser el de Giulio Cesare Sacchetti, afectat pel veto espanyol. Una bona majoria es va reunir al voltant del cardenal Pamphilj; no obstant això, França va decidir oposar-se i vetar-lo; però el cardenal Mazzarino va marxar massa tard i va arribar a Roma quan les eleccions ja havien acabat.
El pontificat
Govern de l'Església Relacions amb les institucions de l'Església El 1644 Innocenci X va confirmar la jurisdicció del Patriarcat de les Índies Occidentals (erigit per Climent VII en 1524). Amb la constitució apostòlica Militantis Ecclesiae (19 de desembre de 1644), el pontífex, dirigint-se als cardenals, els prohibia portar símbols nobiliaris i escuts d'armes
Ordres i instituts religiosos El pontífex va establir que l'Assemblea General de l'ordre dels Jesuïtes s'havia de celebrar cada nou anys i que el General romangués en el càrrec durant un màxim de tres anys. Més tard se li podria assignar qualsevol tasca, excepte per preparar els novells (butlla Prospero felicique Statui, 1646). Amb el breu Ea quae (16 de març de 1646), el papa va reduir els escolapis (fundats per Josep de Calassanç el 1597) d'orde exempta a congregació de sacerdots seculars sota la jurisdicció dels bisbes locals (com la congregació de l'Oratori); Amb un breu del 30 de juliol de 1647, va separar els doctrinaris del somascos i els va restaurar a una congregació independent de sacerdots seculars; El 1644 va reconèixer els privilegis de l'Orde del Verb Encarnat, ja reconeguts pel seu predecessor Urbà VIII en 1633;
Supressions El 1645 confirmà la supressió dels ambrosians, decretada pel seu predecessor Urbà VIII (butlla Quoniam de l'1 d'abril de 1645); també suprimí els Clergues regulars del Bon Jesús (22 de juny de 1651); Amb la butlla Inter coetera (desembre de 1649), Innocenci X va promoure una investigació destinada a determinar les veritables condicions financeres dels convents italians.Marcella 1Campanelli, I conventi dei Minori Conventuali in Puglia nell'età di S. Giuseppe da Copertino (1603-1663), Idomeneo (2013), n. 15, p. 17-28. Congregació de la disciplina dels regulars. Amb la butlla Instaurandae regularis disciplinae (15 d'agost de 1652) el pontífex anuncià els convents destinats a ser tancata a la península italiana. Els convents que albergaven menys de sis monjos van ser suprimits.
El XIV Jubileu Amb la butlla Appropinquat dilectissimi filii del 4 de maig de 1649, Innocenci X va proclamar el XIV Jubileu. La vigília de Nadal del mateix any, el mateix papa va obrir la Porta Santa. Com ja havien fet els seus predecessors, es preveia el bloqueig dels desnonaments i les rendes i es van suspendre totes les indulgències, excepte la de la Porciúncula.
Roma va ser visitada per prop de 700.000 pelegrins, i per a l'ocasió, es van convertir al catolicisme també un cert nombre de protestants. A causa de la presència massiva de pelegrins, el papa va reduir el nombre de visites a les basíliques, i va concedir una indulgència, fins i tot a aquells que havien presenciat el tancament de la Porta Santa a la vigília de Nadal de 1650 o que havien assistit a la benedicció papal impartida des de la Lògia de la Basílica del Vaticà el dia de Nadal. La cerimònia més important de l'any va ser la missa celebrada a la plaça Navona pel mateix papa.
Durant el Jubileu, Espanya i França gairebé van competir per demostrar la seva riquesa en cerimònies. Al gener, Felip IV va enviar dos ambaixadors al Vaticà amb un sequi de 460 carrosses. També no va pagar cap despesa perquè les cerimònies organitzades a les esglésies i les confraries espanyoles van superar totes les altres per la seva magnificència i esplendor.
Durant aquest any de jubileu, Alessandro Algardi va tallar un relleu del papa Lleó I, representant el pontífex mentre aturava Àtila i l'estàtua d'Innocenci X al Campidoglio; Bernini va esculpir lÈxtasi de Santa Teresa. A més, es va començar a treballar en la construcció del Palazzo Montecitorio.
Entre els pelegrins que van visitar Roma hi havia també la reina Cristina de Suècia, de fe catòlica.
Innocenci X també va celebrar tres jubilats extraordinaris, amb aquestes motivacions:
2 de març de 1648: invocar l'ajuda de Déu sobre Roma; 8 de gener de 1654: per als Països Baixos meridionals ; 12 de gener de 1654: per a les províncies de les Índies Occidentals (butlla Salvator et Dominus).
Decisions en matèria litúrgica El 1645 intervé en la qüestió dels ritus xinesos. Davant la petició del vicari provincial dels dominics Juan de Morales, Innocenci X va publicar una acta que va prohibir als cristians a participar en aquest tipus de rituals (12 de setembre de 1645). El 1650, amb motiu del Jubileu, va crear una edició revisada del Caeremoniale Episcoporum (el llibre que prescriu la realització dels serveis religiosos dels bisbes).
Contrast al jansenisme
El predecessor Urbà VIII (1623-1644) havia condemnat cinc proposicions contingudes a lAugustinus de Cornelius Jansen (1585-1638) com a contràries a la doctrina catòlica, però la disputa sobre el pensament del teòleg holandès va continuar en els anys següents.
Van arribar a Roma les pressions dels bisbes francesos: dels 96 bisbes de l'Església Transalpina, 85 van demanar la condemna de les tesis de Jansen.Filippo Anfossi, Difesa della Bolla Auctorem Fidei, in cui si trattano le maggiori .., Roma 1816, p. 152. Sant Vicenç de Paül se'ls va unir. Els jansenistes, tement una condemna precipitada, van traslladar-se al seu torn a Roma. El pontífex va delegar la resposta a una comissió especialment creada (12 d'abril de 1651), presidida pel cardenal Francesco Albizzi, regidor del Sant Ofici. Un any més tard Innocenci X va publicar la butlla Cum occasione amb la qual les cinc proposicions deJansen contingudes a la butlla In Eminenti d'Urbà VIII van ser condemnades com a heretges (9 de juny de 1653). L'11 de juliol, els bisbes francesos van reconèixer la decisió de la Santa Seu. Aquest acte va ser important perquè va ser emès sense una consulta prèvia amb el rei. Va ser a partir de la Pragmàtica Sanció de Bourges (1438) que l'Església francesa no es va pronunciar oficialment sobre un decret papal en total autonomia del monarca. Per la seva banda, els jansenistes respectaren la decisió papal reconeixent les propostes censurades com a herètiques, però, seguint la tesi d'Antoine Arnauld i Blaise Pascal, va negar que les proposicions reflecteixen la veritable doctrina de Jansen.
Relacions amb els regnes europeus Amb Alemanya L'esdeveniment internacional més important que va ocórrer durant el pontificat d'Innocenci X va ser el final de la Guerra dels Trenta Anys, que va concloure amb la signatura dels tractats de Münster, entre França i l'Imperi, i d'Osnabrück entre Suècia i els protestants a una banda i els catòlics i l'emperador de l'altra (24 d'octubre de 1648). Els dos tractats són coneguts com la Pau de Westfàlia Les clàusules que conté regulen la legislació religiosa europea: cada confessió tindria llibertat de culte; els catòlics i els protestants es van equiparar davant la llei; tot príncep podria triar la seva religió, mentre que els seus súbdits haurien de seguir-lo (el principi del "cuius regio eius et religio"); els dominis eclesiàstics haurien estat secularitzats. Innocenci X immediatament es va oposar a les clàusules dels tractats, perquè la conseqüència immediata per a l'Església catòlica era la pèrdua de tots els bisbats del nord i del centre d'Alemanya, i de molts convents i monestirs.
A la mesa de negociacions, delegat pel papa, seia el nunci Fabio Chigi, que va protestar enèrgicament, però en va. El papa llavors va escriure el breu Zelo domus Dei (26 de novembre de 1648). Però l'emperador Ferran III d'Habsburg, satisfet amb els acords amb Maximilià I de Baviera, va considerar que la qüestió estava tancada.
Amb França