Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català. La seva herència artística deixa molts paisatges, marines i esglésies situats en atmosferes melancòliques, condicionats per la tria dels colors i l'estat anímic del pintor. En les seves obres s'hi pot veure la influència de Joaquim Vayreda, dels diferents moviments artístics coetanis de l'art europeu especialment a París, com el Romanticisme, al costat dels ambients creats per Edgar Allan Poe.
Urgell fou reconegut com a pintor tan internacionalment com al país: així ho proven les diverses exposicions a París, Brussel·les, Múnic i altres llocs com Madrid, Olot, Girona i Barcelona. A més del reconeixement com a artista, en la seva etapa com a professor de paisatge a l'Escola de la Llotja va influenciar diversos artistes, entre els quals destaquen Pablo Picasso, Joan Miró i Hermen Anglada Camarasa.
A més d'artista, Urgell també va destacar com a actor i va escriure obres que recullen les seves vivències i l'ambient de les classes populars. Com a autor teatral no va tenir tant èxit com la seva pintura, però, així i tot, va merèixer l'elogi ser admirat per Narcís Oller, l'il·lustre literat català. D'entre les seves obres destaquen Turbonada (1870), Lluny dels ulls (1898) i Un terròs de sucre (1898) entre d'altres.
Va ser el fundador de la Societat Artística i Literària de CatalunyaRevista joventut, 15 de febrer de 1900 i 31 de desembre de 1906 que feia les seves reunions a la famosa Sala Parés. En aquest lloc, l'artista barceloní mostrava la seva part més íntima. Entre els diferents amics que assistien a aquelles reunions trobem Enric Galwey que el defineix com una persona que explicava anècdotes interessants, casos graciosos i que el reconeixia com un clar representant de l'època del romanticisme.
Biografia Modest Urgell i Inglada va néixer el 13 de juny de 1839 en el si d'una família benestant de Barcelona. El seu pare, Jaume Urgell i Marí, era de Reus i la seva mare, Antònia Inglada i Moragas (+1876),Registre de defuncions. Any 1876. Registre núm.4120. era de Vilanova i la Geltrú. Cosins seus són Josep Coroleu i Inglada, Alexandre de Riquer i Ynglada. En el període de l'adolescència, Modest Urgell forjà la intenció de dedicar-se al teatre i formà part d'algunes companyies amateurs. Tanmateix, la família no compartia aquests anhels i van reorientar la seva vocació cap al món de la pintura.
Fou així com l'artista barceloní es formà com a pintor, estudià a l'Escola de la Llotja ja abans del 1864, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, el primer realista català, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porsón i Lluís Rigalt. Allà va conèixer altres pintors importants com són els germans Vayreda, els germans Masriera, Benet Mercadé o Marià Fortuny entre d'altres. És en aquella època que travà amistat amb el també pintor, tot i que afeccionat, Rafael Masó i Pagès.DOMÈNECH VIVES, Ignasi. Els Masó artistes i col·leccionistes. Girona, Fundació Rafael Masó- Úrsula llibres, 2007.
Més endavant, en els anys 1860, les seves obres foren rebutjades en les exposicions organitzades a l'Escola la Llotja, per considerar-se massa avançades. En aquella època, també exposà sense èxit a Madrid. En canvi, a Girona, on va viure entre els anys 1860 i 1870, va aconseguir certa notorietat, i va fundar el museu municipal.
Després d'acabar la seva formació a l'Escola de la Llotja, el 1868 va emprendre el seu viatge d'estudis a París, meca de la majoria d'artistes del moment. En aquella ciutat francesa va trencar amb l'academicisme i va assajar nous corrents artístics. Va ser a París on conegué a Gustave Courbet, i s'adscrigué al realisme.
La seva tornada a Barcelona el 1870 coincideix amb l'epidèmia de la febre groga. Aquesta circumstància el mou a instal·lar-se amb altres artistes com Antoni Caba i Joan Roig i Soler, a Olot, capital de la Garrotxa, convidat per Joaquim Vayreda creador d'una escola paisatgística, que va influir notablement en Urgell, i que va determinar la seva especialització pictòrica principal en el paisatge. La seva estada a la Garrotxa no va més enllà de 1894, quan mor Joaquim Vayreda. El 1900 hi retorna puntualment per participar en l'Exposició Regional Olotina. Els anys següents Urgell va fer petites estades a Arenys de Mar, Gelida i Tolosa de Llenguadoc. Durant aquells anys esdevé un pintor reconegut, amb molts encàrrecs, fet que li permet viure exclusivament de la pintura.
Modest Urgell es casà el maig de 1865 amb la pintora Eleonor Carreras Torrecasana al monestir de MontserratArxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de matrimonis. Any 1865. Foli 183. Registre 732. El 1873 va néixer el seu fill Ricard Urgell, a Barcelona.Registre de naixements. Any 1873. Registre núm.4474 Ricard també va ser pintor i professor de l'Escola la Llotja de dibuix artístic. Al llarg de la seva carrera artística Ricard Urgell s'interessà pels efectes de la llum i va seguir la tendència postimpressionista.
A finals de la dècada del 1870, Modest Urgell exposava habitualment, des de la seva fundació el 1877, a la Sala Parés i també va obtenir èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on guanyà la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; també va ser guardonat amb les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i participà en exposicions de Filadèlfia i Múnic. Va ser també un dels artistes convidats a la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
La dècada de 1880-1890 va ser de molta activitat. Va ser el moment de creació de tot un seguit de pintures sobre l'hivern, capvespres, platges amb barques i de planes solitàries, o cementiris rurals i ermites que li donaran diferents premis i el consolidaren com a referent. A Europa aconseguí premis a Múnic i a Brussel·les. També a Barcelona..
L'any 1894, mort Lluís Rigalt, Modest Urgell va ser nomenat professor interí de Perspectiva i Paisatge a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Entre 1896 i 1898 es dedicà només a fer classes de paisatge.
Al cap de dos anys, però, va reprendre la seva gran passió per sobre de la pintura que era el teatre. Col·laborà amb Lluís Graner com a director escènic d'espectacles. També va treballar com a decorador, fent diversos treballs, entre ells el Cafè Torino del passeig de Gràcia i la Maison Dorée de la plaça de Catalunya de Barcelona.
En la seva etapa com a autor teatral va crear diverses obres entre elles Passions funestes (1898), o la comèdia Lluny dels ulls, a prop del cor (1901) estrenada al Teatre Principal de Barcelona. També va escriure altres obres, com El Murciélago on reflecteix l'amor pel teatre. Més endavant, Memorias d'una patum, on recull diverses dades biogràfiques.
El 1909, Urgell va expressar les seves vivències de la Setmana Tràgica i la guerra del Marroc en unes il·lustracions.
El 1915 es va instal·lar a una torre del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Urgell va continuar dedicant-se a l'ensenyament a l'Escola la Llotja, i a la promoció de l'art a través de la Societat Artística i Literària que havia fundat amb Enric Galwey i Lluís Graner l'any 1900 a la Sala Parés.
El 3 d'abril de 1919 va morir a l'edat de setanta-nou anys.L'escriptor Narcís Oller, a la revista setmanal Catalana de 27 d'abril de 1919,any II, núm. 52 (pàg. 295)
Al cap de cent anys de la seva mort, el 2019, es va celebrar l'Any Modest Urgell amb la programació de diverses activitats i exposicions
Obra Modest Urgell va ser un nom important en la pintura catalana del . Va fer més de seixanta-vuit exposicions col·lectives tant a l'estranger com al país, que representen més de quatre-centes obres exposades. Les seves pintures es defineixen en l'aspecte formal i l'aspecte iconogràfic.
Tant ell com la seva dona van practicar un estil pictòric similar i aquest fet, segons l'historiador de l'art Francesc Fontbona, va propiciar que possiblement alguns antiquaris i marxants d'art canviessin la signatura d'algunes obres de Leonor Carreras i hi posessin la seva, per afavorir la venda de les obres.
Aspectes formals Aquest tema es desenvolupa en set elements diferents que són el gènere, l'espai, la perspectiva, la composició, la llum, el color i la tècnica:
El gènere es troba una pintura monòtona reduïda en paisatges, interiors i marines que provoca en els quadres de Modest Urgell se'ls anomeni Lo de sempre per la pintura tan semblant que fa.
L'espai és obert i estàtic. En el primer cas els quatre costats del quadre queden oberts, on les obres poden ser continuades. En el segon cas és estàtic perquè hi ha paisatges que ni pel color, ni per la pinzellada produeixen cap moviment.
La perspectiva és atmosfèrica. Les formes del primer pla apareixen delimitades, i en el segon pla els contorns es difuminen i es fa més difícil reconèixer les formes. En aquests dos plans hi ha dues zones delimitades pel color: el primer pla que pertany a la gamma càlida de marrons i ocres, i en el segon pla utilitza una gamma cromàtica freda de tonalitats grises i blanquinoses que formen el cel. Per tant, un primer pla de formes delimitades i un segon pla on intervé l'aire i formes desdibuixades.
La composició és horitzontal en la majoria dels quadres. La línia horitzontal en el paisatge es veu imposada pel cel i en les marines que separa el mar del cel. Aquesta línia fa que les obres siguin estàtiques i també remarca la idea de la mort. Aquesta només és trencada per algun element com els arbres, els xiprers, les ermites, els pobles que els trobem en posició vertical. A més de les línies, trobem alguns paisatges i persones que es veuen d'una manera molt llunyana treballades amb taques que no aporten cap moviment en la composició. Concretament en les marines trobem alguna vela que aporta cert dinamisme a la composició.
La llum en els quadres de Modest Urgell no té un punt principal d'entrada tractant-se de forma similar en tot el quadre. Només en algunes obres on el sol es pon o algun núvol molt blanc es pot trobar un punt principal de llum que es reflecteix en la tela.
El color: utilitza una gamma de freds pel cel d'un to blau violat amb taques blanquinoses i el camp amb ocres i verds marrons. Reafirmen la quietud en ser uns colors humits, lleugers i calmants. Aquests colors els trobem els diversos plans. En el primer pla, colors càlids com el vermell, ocre i marro i en el segon pla colors freds com els grisos i els blancs.
La tècnica utilitza normalment pintura a l'oli amb pinzellades curtes, grumoses i ràpides. Per tant, no utilitza una pinzellada homogènia sinó una pinzellada curta que esdevé en forma de zig-zag. En comptades ocasions trobem una pinzellada fosa quan pinta barques i ermites. En l'ús de la tècnica és un pintor modern quasi avantguardista. Es fa notar en les seves rascades amb moltes zones d'empastament i poques zones d'empast que es contraresten.
A més d'aquests elements, Modest Urgell destaca per posar en les seves obres pocs elements compositius. En alguns quadres simplement trobem un camí, uns arbres, una línia de l'horitzó. Altres quadres una platja, el mar i el cel. També té una gran predilecció pels cels amb tonalitats grises que ens endinsen en la tardor.
Aspectes iconogràfics La seva temàtica presenta la Catalunya rural del d'una forma real i romàntica. Per distingir les diferents obres de Modest Urgell amb aquesta temàtica monòtona,Exposición en Barcelona 1918 en la sociedad Artística y Literaria de Barcelona, pag.622 Siempre lo mismo l'artista fa servir els títols per distingir-les.
En els seus aspectes iconogràfics en trobem quatre: la vida, la mort, el més enllà i una atmosfera trista i misteriosa.