Hugo Sperrle (Ludwigsburg, 7 de febrer de 1885 – Múnic, 2 d'abril de 1953) va ser un Mariscal alemany de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.
S'allistà a l'Exèrcit Alemany el 1903 i va ser enviat al Servei Aeri de l'Exèrcit Alemany a l'inici de la I Guerra Mundial, servint-hi com a observador fins al final de la guerra.
Sperrle s'uní als Freikorps al final de la guerra, després d'abandonar el Servei Aeri, i abans de reunir-se a la Wehrmacht.
Entrà a la recentment creada Luftwaffe el 1935 i serví com a comandant de la Legió Còndor durant la Guerra Civil espanyola, amb Wolfram von Richthofen servint com el seu cap d'Estat Major.
Comandà la Luftflotte 3 contra França entre el maig i el juny de 1940. El juliol de 1940 va ser promogut a Generalfeldmarschall de la Luftwaffe. Sperrle advertí que la RAF britànica havia de ser destruïda per a assegurar-se que podrien bombardejar amb èxit. La Luftflotte 3, estacionada al nord de França, tingué un paper principal en la batalla d'Anglaterra entre el juny de 1940 i l'abril de 1941 i Sperrle quedà destinat a l'oest com a comandant en cap de la Luftflotte 3 fins al juliol de 1944.
Va ser capturat pels Aliats al final de la Segona Guerra Mundial i acusat de crims de guerra als Judicis de Nuremberg (Cas número 12), però en va ser absolt. Va morir a Múnic el 1953.
Primers anys i Primera Guerra Mundial Sperrle va néixer a la ciutat de Ludwigsburg, al Regne de Württemberg, Imperi alemany, el 7 de febrer de 1885, fill d'un propietari de cerveseria, Johannes Sperrle i de la seva dona Luise Karoline, de soltera Nägele. Es va unir a l'exèrcit imperial alemany el 5 de juliol de 1903 com a Fahnenjunker. Sperrle va ser assignat al 8è Regiment d'Infanteria de Württemberg ("Großherzog Friedrich von Baden" Nr. 126), un regiment de l'Exèrcit de Württemberg, i després d'un any va rebre la seva comissió i promoció a Leutnant el 28 d'octubre de 1912. Sperrle va servir un any més fins al seu ascens a Oberleutnant l'octubre de 1913.
A l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Sperrle s'estava entrenant com a observador d'artilleria a la Luftstreitkräfte (Servei aeri de l'exèrcit alemany). El 28 de novembre de 1914 Sperrle va ser ascendit a Hauptmann. Sperrle no es va distingir a la batalla com ho havien fet els seus companys oficials de l'estat major de la Segona Guerra Mundial, però va forjar un sòlid rècord en el camp del reconeixement aeri.
Sperrle va servir primer com a observador, després es va entrenar com a pilot amb el 4t Destacament de Vol de Camp (Feldfliegerabteilung) a la Kriegsakademie (Acadèmia de Guerra). Sperrle va passar a comandar els 42è i 60è Destacaments de Vol de Camp, després va dirigir el 13è Grup de Vol de Camp. Després de patir ferides greus en un accident, Sperrle es va traslladar a l'escola d'observadors aeris de Colònia i, quan va acabar la guerra, estava al comandament d'unitats voladores adjuntes al 7è Exèrcit. Pel seu comandament va rebre l'orde de la Casa d'Hohenzollern amb Espases.
Anys d'entreguerres Sperrle es va unir als Freikorps i va comandar un destacament d'aviació. Després es va unir a la Reichswehr. Sperrle va comandar unitats a Silèsia incloent el Freiwilligen Fliegerabteilungen 412 sota el lideratge d'Erhard Milch. Sperrle va lluitar a la frontera amb Prússia Oriental durant el conflicte de 1919 amb Polònia. Va assumir el comandament el 9 de gener de 1919.
L'1 de desembre de 1919, el comandant en cap de l'exèrcit alemany, Hans von Seeckt, va emetre una directiva per a la creació de 57 comitès, que abastessin totes les branques militars, per recopilar estudis detallats de les experiències bèl·liques alemanyes. Helmuth Wilberg va dirigir el sector de serveis aeris i Sperrle va ser un dels 83 comandants als quals se'ls va ordenar ajudar. Els estudis de personal aeri es van dur a terme fins al 1920.
Estat Major Sperrle va servir a l'estat major aeri del Wehrkreis V (Districte Militar 5) a Stuttgart des de 1919 fins a 1923, després al Ministeri de Defensa fins a 1924. Sperrle llavors va servir a l'estat major de la 4a Divisió d'Infanteria prop de Dresden. Sperrle va viatjar a Lipetsk a la Unió Soviètica en aquest moment, on els alemanys van mantenir una base aèria secreta i van fundar l'escola de pilots de caça de Lipetsk. Sperrle suposadament va visitar el Regne Unit per observar els exercicis de la Royal Air Force. A Lipetsk, Hugo Sperrle i Kurt Student va actuar com a directors sèniors que van formar uns 240 pilots alemanys entre 1924 i 1932.
El personal aeri continuava sent petit, però el contingent de Sperrle estava present en els 4.000 oficials retinguts a l'exèrcit. El 1927 Sperrle, amb el rang de major, va substituir Wilberg com a cap de l'estat major aeri al Waffenamt a Truppenamt (Oficina d'armes i tropes). Sperrle va ser seleccionat per la seva experiència en qüestions tècniques; va ser vist com un oficial d'estat major altament qualificat amb experiència de combat al comandament de les unitats voladores del 7è exèrcit durant la guerra. L'1 de febrer de 1929 Sperrle va ser substituït per Hellmuth Felmy. La marxa de Sperrle es va produir mentre reclamava una autoritat d'aviació autònoma. Felmy va persistir, i l'1 d'octubre de 1929, la Inspektion der Waffenschulen und der Luftwaffe va néixer sota el comandament del major general Hilmar von Mittelberger; va ser el primer ús del terme "Luftwaffe". L'1 de novembre de 1930, el quarter general aeri embrionari podia comptar amb 168 oficials d'aviació, inclòs Sperrle.
Sperrle va ser ascendit a Oberstleutnant el 1931 mentre comandava el 3r batalló, 14è Regiment d'Infanteria de 1929 a 1933. Sperrle va acabar la seva carrera militar al comandament del 8è Regiment d'Infanteria, de l'1 d'octubre de 1933 a l'1 d'abril de 1934 . Amb el rang d'Oberst, Sperrle va rebre el comandament del quarter general de la Primera Divisió Aèria (Fliegerdivisió 1). Sperrle va rebre la responsabilitat de coordinar l'aviació de suport a l'exèrcit. El títol oficial de Sperrle era Kommandeur der Heeresflieger (Comandant dels Voladors de l'Exèrcit). Després que Adolf Hitler i el Partit Nazi prenguessin el poder, Hermann Göring va crear el Ministeri de l'Aire del Reich. Göring va lliurar la majoria dels esquadrons existents a Sperrle a causa de les seves experiències de comandament.
Sperrle va estar involucrat en les dificultats en l'adquisició d'avions alemanys. Quatre mesos després d'assumir el comandament, Sperrle es va mostrar rigorosament crític amb el Dornier Do 11 i el Dornier Do 13 en una conferència el 18 de juliol de 1934. Cinc mesos després, amb un fracàs de desenvolupament, Sperrle es va reunir amb Wolfram Freiherr von Richthofen, cap de desenvolupament d'avions i Luftkreis IV, el comandant Alfred Keller, un pilot de bombarders en temps de guerra. Es va decidir que la producció del Junkers Ju 52 seria una solució provisional, mentre que el Dornier Do 23 va arribar a les unitats a finals d'estiu de 1935. L'esperat Junkers Ju 86 estava programat per a proves el novembre de 1934 i el prometedor Heinkel He 111 el febrer de 1935. Richthofen va comentar, "és millor tenir equipament de segona categoria que no pas en absolut", tot i que va ser el responsable de portar la propera generació d'avions.
L'1 de març de 1935, Hermann Göring va anunciar l'existència de la Luftwaffe. Sperrle va ser transferit al Ministeri de l'Aire del Reich. Sperrle va rebre inicialment el comandament del Luftkreis II (Districte Aeri II), i després del Luftkreis V a Münich després de la seva promoció a Generalmajor l'1 d'octubre de 1935. Sperrle va romandre a Alemanya fins a l'esclat de la guerra civil espanyola. Va comandar totes les forces alemanyes a Espanya des de novembre de 1936 fins a novembre de 1937.
La Legió Còndor Sperrle va ser el primer comandant de la Legió Còndor durant la Guerra Civil Espanyola. La Legió era un cos d'aviadors alemanys enviat per donar suport al general Franco que liderava els feixistes espanyols, coneguts com els nacionals, contra els seus enemics, els republicans d'esquerra. Sperrle va rebre el comandament de totes les forces alemanyes destinades a operacions a Espanya en el seu nomenament. L'1 de novembre de 1936 la Legió sumava 4.500 homes i el gener de 1937 l'organització havia crescut fins a 6.000 homes. Els voluntaris es van intercanviar al llarg del conflicte, permetent que el màxim nombre obtingués experiència de combat.
Wolfram Freiherr von Richthofen va ser assignat a Sperrle com a cap de gabinet, en substitució d'Alexander Holle. Sperrle necessitava un home molt competent amb antecedents d'oficial d'estat major. Sperrle tenia l'avantatge de conèixer Richthofen des de la dècada de 1920 i pensava molt en el seu cap d'estat major. Sperrle veia en privat Richthofen com un esnob despietat, i a Richthofen no li agradava l'enginy groller i les maneres de taula del seu superior. Professionalment, van tenir pocs desacords, i la bona relació de Richthofen amb Franco va animar Sperrle a deixar a les seves mans els assumptes del dia a dia.
Sperrle i Richthofen van formar un equip efectiu a Espanya. Sperrle era experimentat, intel·ligent amb una bona reputació. Richthofen era considerat un bon líder de combat. Es van combinar per assessorar i oposar-se a Franco per evitar el mal ús del seu poder aeri. Tots dos homes van ser contundents amb el líder espanyol i, tot i que els alemanys i els espanyols no s'agradaven, van desenvolupar un respecte saludable que es va traduir en una relació de treball eficaç. Richthofen i Sperrle van acordar que el suport alemany hauria de ser limitat, perquè el govern de Franco no seria percebut com a legítim si rebés una generosa ajuda estrangera. La seva opinió va ser comunicada a Berlín. miniatura|esquerra|upright|Sperrle, amb von Richthofen, a Espanya, 1936 Sperrle va ser assistit per l'Oberkommando der Luftwaffe (OKL - Alt Comandament de la Força Aèria). Els oficials d'estat major van ser entrenats per resoldre problemes de nivell operacional i la reticència de l'OKL a la microgestió va donar a Sperrle i Richthofen mà lliure per idear solucions als problemes tàctics i operatius. Un pas important va ser el desenvolupament de la comunicació terra-aire, mitjançant l'ús de llocs de senyals de primera línia que estaven en contacte amb l'exèrcit i les bases aèries simultàniament. La informació comunicada per telèfon a les bases aèries es va transmetre ràpidament per ràdio als avions en vol. Aquesta innovació es va posar en pràctica durant el conflicte.
Sperrle va sortir d'Alemanya per aire el 31 d'octubre de 1936 i va arribar a Sevilla, via Roma, el 5 de novembre. Sperrle va rebre un Kampfgruppe (grup de bombarders—K/88), Jagdgruppe 88 (grup de caces 88—J/88) i Aufklärungsstaffel (esquadró de reconeixement—AS/88). Estaven recolzats per un Flak Abteilung (F/88) amb tres bateries pesades i dues lleugeres amb unitats de comunicacions, transport i manteniment. Els alemanys no es podien permetre el luxe d'equipar completament la Legió, i per això el grup aeri va fer ús de l'equipament espanyol. Dels 1.500 vehicles utilitzats, n'hi havia 100 tipus que creaven un malson de manteniment. La primera missió de la Legió va ser el transport aeri de 20.000 homes de l'exèrcit africà. Aquests veterans, un cop aterrats, van proporcionar un nucli de veterans endurits per la batalla.
Guerra Civil espanyola