upright=1.25|miniatura|Una escena d'una Tabula Iliaca, amb la inscripció "Saqueig de Troia segons Estesícor"

Estesícor (en grec Στησίχορος Stēsichoros, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals; c. 630 – c. 555 aC) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure a la Magna Grècia, avui anomenada Gioia Tauro, a Calàbria. Fou contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, vers el 555 aC als 80 o 85 anys. És un dels anomenats Nou poetes lírics apreciats pels erudits de l'Alexandria hel·lenística, i, tanmateix, la seva obra va despertar relativament poc interès entre els comentaristes antics,D.A. Campbell (ed.), Greek Lyric Vol 3, Loeb Classical Library (1991) page 5 de manera que molt pocs fragments de la seva poesia sobreviuen actualment. Com assenyala David Campbell: "El temps ha tractat amb més duresa Estesícor que qualsevol altre poeta líric important."David Campbell, Greek Lyric Poetry, Bristol Classical Press (1982), page 253, reprinted from 1967 Macmillan edition Descobriments relativament recents, registrats en papirs egipcis (en particular al controvertit fragment d'Estesícor descobert a la Universitat de Lille,P.J. Parsons, "The Lille Stesichorus", Zeitschreift für Papyrologie und Epigraphik Vol. 26 (1977), pages 7–36 i publicat el 1976)G. Ancher and C. Meillier, Cahier de Recherches de l'Institut de Papyrologie et d'Egyptologie de Lille IV. han conduït a algunes millores en la nostra comprensió de la seva obra, confirmant el seu paper com a vincle entre la narrativa èpica d'Homer i la narrativa lírica de poetes com Píndar.Charles Segal, "Archaic Choral Lyric" in The Cambridge History of Classical Literature: Greek Literature, P. Easterling and B. Knox (eds.), Cambridge University Press (1985), page 187; Steve Reece, "Homeric Influence in Stesichorus' Nostoi," Bulletin of the American Society of Papyrologists 25 (1988) 1-8.

Estesícor és principalment conegut per les seves narracions èpiques en versos lírics,Charles Segal, "Archaic Choral Lyric" in The Cambridge History of Classical Literature: Greek Literature, P. Easterling and B. Knox (eds.), Cambridge University Press (1985), page 186 i per les llegendes que circularen sobre la seva vida, com ara la seva oposició al tirà Phalaris, o haver estat encegat per Helena de Troia després que l'ofengués amb una de les seves composicions, i més tard haver recobrat la vista després d'haver-se retractat en una nova composició, intitulada Palinòdia (d'aquí l'expressió cantar la palinòdia en el sentit de 'desdir-se, retractar-se'). Citat de Estesícor també va exercir una influència important en la representació del mite en l'art del ,C.M. Bowra, Greek Lyric Poetry, Oxford University Press (1961), pages 119–26 i sobre el desenvolupament de la poesia dramàtica atenenca.Richard Jebb, Bacchylides: The poems and fragments Cambridge University Press (1905), page 32 Google digitalized version

Biografia La major part de dades conegudes sobra la vida d'Estesícor són incertes o provenen de tradicions populars. Plató, al seu diàleg Fedre, el fa nascut a Hímera, i a les monedes de la ciutat hi ha la seva efígie. Ciceró diu que en aquesta ciutat hi havia una estàtua seva, però l'enciclopèdia Suda diu que va néixer a Metaure, al sud d'Itàlia, d'on els seus pares haurien emigrat a Hímera. La seva família, on hi va haver diversos poetes, es deia descendent d'Hesíode. El seu pare és esmentat amb diversos noms (Euforb, Eufem, Euclides i Hietes). Segons la Suda tenia dos germans: un geòmetra, de nom Mamertí, i un legislador anomenat Halíanax. El seu nom de naixement hauria estat Tísies, i posteriorment hauria estat anomenat Estesícor en referència a la seva habilitat en el cant coral.

Es va educar a Catana, i potser va gaudir de l'amistat del tirà Fàlaris d'Acragant, encara que la font són unes cartes espúries. Va viatjar per tota Grècia i va participar en diversos concursos, i potser també a Pal·làntion, a l'Arcàdia, on va viure algun temps com exiliat; en tot cas, va tornar a Sicília i va ser enterrat a Catana. Va tenir una especial relació amb Esparta: la Crònica de Paros li atribueix un viatge a aquell país, i la seva obra Orestea () la va escriure per una festa espartana. Una altra obra seva, la Palinòdia (), la va escriure per satisfer Esparta; Pausànias explica la llegenda que, després d'escriure una obra atacant Helena d'Esparta, va tornar cec, i no va recuperar la vista fins que no va escriure la Palinòdia (literalment 'cantar una altra vegada'), retractant-se del que havia dit.

A Termes, la ciutat successora d'Hímera, va tenir una estàtua de bronze. Probablement una medalla de bronze d'Hímera portava la seva imatge.

Obra Estesícor passava per l'inventor de la poesia coral: entre les innovacions introduïdes, Estesícor va trencar la monotonia de l'estrofa i l'antístrofa introduint l'epoda o conclusió, i els seus metres eren més variats i les seves estrofes més elaborades que les d'Alcman. No obstant això, és un autor força arcaic i deutor d'Homer: els seus poemes tractaven principalment de temes heroics, i va ser l'encarregat de transferir la vella poesia èpica a les noves formes líriques, abandonant la forma contínua en el temps i centrant-se en personatges concrets. Per això, es considera una lírica encara amb molts de trets propis de l'èpica, com és la temàtica. No obstant això, sembla que també va compondre poemes sobre altres temes, com ara poesia eròtica i poemes d'amor.

Entre els que el van elogiar cal esmentar a Ciceró, Aristides, Dionisi d'Halicarnàs, Dió Crisòstom i Sinesi. Hom el compara sovint en estil amb Homer, encara que Quintilià diu que el seu llenguatge era un xic difús, cosa que contradiu Hermògenes. En tot cas, va ser un dels principals poetes lírics de l'antiguitat, en una sèrie que va començar amb Alcman cinquanta anys abans.

Com és el cas de la resta de lírics, gairebé tota la producció d'Estesícor s'ha perdut. Pel que fa a la tradició manuscrita, solament es conserven dos epitafis sobre Estesícor: un en grec, per Antípater de Sidó, inclòs a lAntologia grega, i un altre en llatí. Tota la resta de la seva obra coneguda consisteix en citacions d'altres autors. Es conserven, això sí, molts de títols: Temàtica mitològica

Altres

Referències

Categoria:Poetes lírics de l'antiga Grècia Categoria:Persones gregues de l'antiga Sicília Categoria:Morts a Catània Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria Categoria:Escriptors antics en grec de tradició indirecta Categoria:Poetes sicilians Categoria:Poetes calabresos Categoria:Escriptors sicilians de l'antiguitat Categoria:Biografies del segle VII aC Categoria:Biografies del segle VI aC