Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. És a la comarca del Campo de Calatrava, a 23 km de Ciudad Real. Té una superfície de 250 km² i una població de 8.482 habitants (cens de 2007). El codi postal és 13270. Limita amb Daimiel. Almagro té un gran patrimoni, va progressar sota el domini de l'Orde de Calatrava i després va rebre els favors de la història en el de la mà dels banquers alemanys i flamencs.
Història Orígens No es coneix amb seguretat la data del primer assentament humà a Almagro. És molt possible que existís un a l'edat del bronze pels indicis trobats al voltant de les cases Maestrales i en paratges exteriors al centre urbà. Durant l'època romana sembla que va ser habitada, segons consta pel testimoni de Galiano y Ortega, que va creure veure un aqüeducte durant les obres en l'actual passeig de l'Estació. S'han trobat també monedes d'aquesta època i una làpida romana que s'exhibeix a l'Ajuntament, provinent del Pont Romà de Zuqueca, a Granátula. http://www.granatula.es
Època visigoda Dels temps visigòtics no queden vestigis excepte algunes columnetes decorades amb rombes tallats a bisell, escampades per la població. D'època àrab ve el mateix nom de la població, amb la característica argila vermellosa del lloc de color Almagro. Durant el Almagro va quedar enfosquida per la propera Oreto o Oretum (Granátula de Calatrava) i per Calatrava la Vieja, però en ser triada pels mestres de l'Orde de Calatrava en aquest segle, com a lloc de residència i centre governatiu de les seves possessions, passarà a primer terme. miniatura|Grades i pati de butaques del Corral de Comèdies d'Almagro
Segles al La tradició assegura que el mestre Gonzalo Yáñez va concedir fur a la vila el 1213, confirmat per Ferran III a 1222. El 1273 Alfons X el Savi va convocar Corts a Almagro i en 1285 es va efectuar l'escriptura de Conveniència entre el mestre Ruy Pérez Ponce i els habitants d'Almagro sobre els forns, el Zocodover (procedeix de l'àrab suq ad-dawābb, que significa 'mercat de bèsties de càrrega'), els portatges. Al la vila ja tenia una muralla i una parròquia, San Bartolomé el Viejo, edificis públics com les carnisseries, laholí o pósito (dipòsit de cereal de caràcter municipal, la funció primordial del qual consistia a realitzar préstecs de cereal en condicions mòdiques als veïns necessitats), la presó, cases del Consell i un castell absorbit per les cases Maestrales.
Reconquesta L'avanç de la Reconquesta va fer que es reunissin aquí les tropes per anar cap a la frontera i Pere I el Cruel manarà capturar al mestre de l'orde de Calatrava Juan Núñez de Prado en 1355 en els palaus Maestrales.
El comerç va arrelar en la vila amb la concessió de dues fires per Enric II a 1374. A més, veurà reunir els Capítols Generals de l'Orde de Calatrava, tant a la capella de San Benito dels palaus Maestrales, com l'església de Santa María de los Llanos (antiga patrona de la ciutat), ambdues desaparegudes. Al la incorporació del mestrat a la Corona en 1487 no variarà la situació. Ara és el governador qui habita els palaus Maestrales. En 1493, Cisneros va dirigir la fundació del monestir de les franciscanes de Santa María de los Llanos, que s'annexionarà l'església del mateix nom, també desapareguda.
Els problemes financers de l'emperador Carles V van fer als banquers alemanys Fugger beneficiaris de les rendes de les mines d'Almadén i els van vincular a Almagro, duent amb ells els seus administradors Wessel, Xedler, entre d'altres, les cases pairals dels quals encara es conserven.
Segles i En els segles i la població va prosperar. La vila va créixer i es va embellir, va sortir de les muralles. Es van crear els ravals de San Pedro, Santiago, San Ildefonso, San Juan, San Sebastián i San Lázaro. El clavari Fernando Fernández de Córdova va fundar el monestir i la universitat menor de Nuestra Señora del Rosario i el comanador major Gutierre de Padilla l'Hospital de la Misericordia i el monestir de l'Asunción de Calatrava. Es van construir l'església parroquial de la Madre de Dios, el convent de l'Encarnación, les oficines dels Fugger i multitud de cases particulars. Es van reformar l'església de San Blas, la plaça, l'ajuntament, etc. La crisi dels últims anys del i començament del no va frenar la voga constructora a Almagro. Els franciscans van aixecar el convent de Santa Catalina. Es van instal·lar els agustins, els jesuïtes, els germans de Sant Joan de Déu. Els ascendents del comte de Valdeparaíso construïren el seu palau.
Durant el Almagro va viure una esplendor passatgera, gràcies al suport de la ciutat al candidat Borbó Felip V, i l'ofici de Juan Francisco Gaona y Portocarrero, comte de Valdeparaíso, ministre d'Hisenda del Rei. Es va nomenar a la vila capital de la província de la Manxa durant un poc més d'un decenni (1750-1761). Fracassat l'intent de reactivació administrativa, el comte va promoure l'activitat econòmica mitjançant la indústria tèxtil. Després d'algun sonat fracàs, va tenir més sort l'organització de la indústria de blondes i randes, que amb el temps dotaria Almagro d'una de les seves principals senyes d'identitat.
Les desamortitzacions realitzades pels governs de Carles III van provocar el desmantellament dels edificis religiosos més importants, la qual cosa va perjudicar considerablement la conservació del patrimoni arquitectònic de la vila, la decadent universitat menor va desaparèixer amb la primera quart del i en aquest segle els membres de l'Orde de Calatrava, cansats de l'aspror del Sacre Convent del Castell de Calatrava la Nueva, situat en un fred, alt i aïllat niu d'àguiles, deixen la fortalesa i traslladen el Sacre Convent a Almagro. La comoditat va resultar efímera.
Invasió francesa La Invasió francesa va veure instal·lar-se a Almagro una activa lògia maçònica bonapartista.
Segle El poble va patir les guerres carlines i alguns dels béns de l'Església i el municipi van ser afectats per les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz. La ciutat va experimentar una creixent decadència, motivada en part per la competència de la capital Ciudad Real. En 1845 es construeix una nova plaça de toros amb els materials de la torre de l'antiga parròquia de San Bartolomé, demolida aquest any, i on el torero Joaquín Rodríguez Ortega (Cagancho) va donar la seva famosa espantá en 1927 (d'aquí la dita taurina «quedar peor que Cagancho en Almagro»), i que va ser incendiada el 1932 al negar els toreros a torejar la tarda del 25 d'agost, el que va causar la còlera del públic, que la va incendiar de manera que es van perdre així les primitives llotges, realitzades en fusta; es va introduir així mateix el telègraf (1858), el ferrocarril (1860) i la llum elèctrica (1897) i es va crear una caserna provincial de cavalleria (1863), un casino i un coliseu o teatre (1864). En 1886 es derroquen les muralles encara que les portes de la ciutat romandrien en peu fins als anys 30 del .
Segle Durant els anys cinquanta del es descobreix i restaura el Corral de Comèdies d'Almagro i es reforma l'Ajuntament i el conjunt de la plaça major. El 1972 es declara Almagro Conjunt historicoartístic. Es restauren i rehabiliten bells edificis, no només esglésies o palaus, sinó també modests habitatges, ermites i neix el Museu del Teatre, al principi amagat en el que van ser horts i cellers de les cases Maestrales i ara en un edifici dissenyat a posta per a ell. Almagro es converteix en referent teatral i cultural de la regió: Festival Internacional de Teatre Clàssic, activitats culturals diverses, turístiques, etc. Actualment, Almagro presenta la seva candidatura a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, per la seva qualificació de «Ciutat de la cultura i el teatre».
Patrimoni i llocs d'interès Civil miniatura|Porxes de la plaça major miniatura|Panoràmica de la plaça major d'Almagro miniatura|Façana del Palacio de los Condes de Valdeparaíso Plaça major: És famosa la seva plaça major, en el seu origen plaça d'armes i posteriorment centre d'una fira de comerç. Té planta rectangular irregular i dos pisos, inspirada en l'arquitectura del Comtat de Flandes, i el seu famós Corral de Comèdies del , l'únic que es conserva íntegre d'aquesta època. Barri noble: En passejar per la ciutat es poden apreciar nombroses portalades ben conservades de cases pairals d'hidalgos, així, per exemple, a la plaça major, la Casa de los Molina i la Casa de los Rosales; al carrer de las Nieves, els portals de la Casa de los Wessel (apoderats dels Fugger) i de la Casa de los Xedler (des de la ubicació original, al carrer de Franciscas, es va traslladar fins aquí en la postguerra), ambdues del ; al final d'aquest carrer, la Casa del Prior i la Casa del Capellán de las Bernardas. La Casa de los Oviedo està situada al final del carrer de Ramón y Cajal. Palaus: Hi ha diversos palaus que donen compte de la importància i relleu que va arribar a tenir Almagro, són els següents. Palacio de los Marqueses de Torremejía. Està situat a la plaça de Santo Domingo, avui és l'escola llar de les Mares Dominiques, Palacio de los Condes de Valdeparaíso. És del , actual centre cultural i residencial, propietat de la Diputació Provincial de Ciudad Real. Aquest palau va pertànyer a Juan Francisco Gaona y Portocarrero, primer comte de Valdeparaíso des de l'any 1705, títol concedit pel seu matrimoni amb María Arias de Porres Rozas y Treviño, marquesa de Añavete, de mans de Felip V. El palau ja existia anteriorment però va ser remodelat a final del com apareix al portal «AÑO DE 1699». L'edifici va continuar restaurant-se al a càrrec de Francisco Gaona y Portocarrero, comte de Valdeparaíso i ministre d'Hisenda de Ferran VI, adquirint el luxe i la sumptuositat pròpia del seu dignatari. Palacio de los Medrano. Situat al carrer de San Agustín, és del . Palacio de los Fúcares. És en realitat un antic magatzem construït al pels Fúcares o Fugger per a administrar i emmagatzemar el mercuri procedent de les mines d'Almadén i el gra procedent de les rendes dels mestrats. La façana és de maó tapial i maçoneria i l'edifici s'organitza al voltant d'un pati quadrat central d'estil renaixentista i dues galeries amb arcs de maó sostingudes per columnes de pedra calcària, al voltant de les quals s'ubiquen les diferents dependències. La primera planta està formada per arcs de mig punt sostinguts per columnes, sent la superior d'arcs carpanells de tres punts. En un dels extrems del pati se situa un pou. Destaca el vestíbul i l'escala, de tipus conventual, amb la seva decoració en guixeries, a força d'enfilall d'òvuls i fletxes (típicament renaixentista) i ones marines, influïdes pel Palacio del Marqués de Santa Cruz, en el proper Viso del Marqués. El pati, en origen, va estar estucat com el vestíbul d'entrada i l'escala, però en adquirir-lo l'Ajuntament, va preferir deixar el maó vist. Després de la marxa dels Fúcares, a final del , va tenir diferents usos, sent adquirit per l'Ajuntament cap a 1984 procedint a la seva restauració. En l'actualitat és seu de la Universitat Popular d'Almagro i un dels espais escènics del Festival Internacional de Teatre Clàssic. miniatura|Corral de Comèdies d'Almagro, l'únic que es conserva a Espanya tal com era al miniatura|Teatro Municipal miniatura|Teatre Hospital de San Juan